Els alumnes de Dietètica visiten la DG de Salut Pública a València

LA INFORMACIÓ ALIMENTÀRIA FACILITADA AL CONSUMIDOR.

Desglose dels títols de les diverses xerrades:

1.- “Alergia alimentaria”, a carrec del Dr. Angel Campos.-

2.-“Actuaciones de la Com. Valenciana para a gestión del riesgo asociado a los alérgenos en alimentos” a carrec Dña Pilar Villalba.

3.- “Estrategia de reformulación de nutrientes en alimentos”, a carrec Dña Mª Angeles Dal Re.

4.- “Información de propiedades nutricionales y saludables en alimentos”, a carrec de Dña Mª Angeles Martínez.

Després el posterior debat i preguntes als diversos ponents i moderadors.

És indubtable el gran paper que els responsables sanitaris tenen per a fomentar en la societat la presa d’hàbits de vida saludables. Al llarg dels últims anys, la informació relacionada amb la salut ha augmentat considerablement la presència en els mitjans de comunicación i en particular sobre l´alimentació. Este fenomen és conseqüència de l’interés creixent dels ciutadans per informacions sobre temes sanitaris. I és que la salut s’ha convertit en protagonista en les societats modernes, és una de les grans preocupacions socials per a arribar a la màxima qualitat de vida. Temes tractacts a les xerrades/ponències:

1. La composició de l’aliment

Llista d’ingredients: permet conèixer de què està fet l’aliment i comparar-lo amb un altre de similar. • Els ingredients s’ordenen de major a menor pes. • Els ingredients compostos s’han d’esmentar pel seu nom i tot seguit amb la seva llista d’ingredients. • Si en la denominació del producte el fabricant hi destaca algun ingredient, cal indicar-ne la quantitat en percentatge sobre el total del pes.

2. Les característiques nutricionals

Aquesta informació ens ajuda a escollir els aliments segons les nostres necessitats particulars

3. La informació per a al·lèrgics, celíacs i altres grups .

Informació sobre al·lèrgens Hi ha 14 ingredients alimentaris, com ara la llet, els ous, el blat o el peix, que s’han d’indicar obligatòriament en la llista d’ingredients a causa de la seua capacitat al·lergògena. Pot contenir est advertiment es posa quan hi ha un risc de presència accidental d’algun al·lergen.

4. Les condicions de conservació i d’ús de l’aliment.

5. Etiquetatge nutricional 
La informació nutricional és voluntària, excepte quan l’etiqueta inclou un missatge sobre propietats nutritives o saludables de l’aliment, com ara “font de fibra”, “sense sal”, “valor energètic reduït”, “enriquits amb calci”, etc.
Aquest tipus d’etiquetatge fa referència al valor energètic i als nutrients següents:

– Valor energètic, expressat en quilocalories o quilojoules.
– Proteïnes: les fonts principals són la carn, el peix, els ous, la llet i derivats i els llegums.
– Hidrats de carboni (els sucres i els midons).
– Greixos (saturats, monoinsaturats, poliinsaturats, colesterol).
– Fibra: les fonts principals són els llegums, les fruites, les verdures i els productes integrals.
– Vitamines i minerals (vitamina A, àcid fòlic, calci, ferro).

Tant el Reglament (CE) núm. 1924/2006, com el núm 1169/2011 del Parlament Europeu i del Consell, , traten les declaracions nutricionals i de propietats saludables en els aliments, que començen a aplicar-se a la Unió Europea, prohibeix les declaracions nutricionals i de propietats saludables que inciten les persones  consumidores a comprar un producte i que siguen falses, enganyoses o no estiguen científicament comprovades. El seu ‘objectiu és protegir millor la salut i els drets dels consumidors.

La legislació sobre les declaracions nutricionals i de propietats saludables protegeix les  persones consumidores al prohibir tota la informació:

• falsa, ambigua o enganyosa (per exemple, que atribueixi propietats medicinals al producte sense raó o sense que s’hagin demostrat científicament).
• que done lloc a dubtes sobre la seguretat o l’adequació nutricional d’altres aliments (publicitat comparativa).
• que encoratge o aprove el consum excessiu d’un aliment.
• que incite al consum d’un producte afirmant, suggerint o donant a entendre que una alimentació equilibrada no proporciona tots els nutrients necessaris.
• que es refereix a canvis en les funcions corporals que poguessen crear alarma en la persona  consumidora.

2

Visita als Laboratoris de la Direcció General de Salut Pública de València.

Els Laboratoris de Salut Pública son un centre proveïdor de serveis analítics. La seua funció és donar resposta a les sol·licituds d’anàlisi química i microbiològica dels serveis propis de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana. El Laboratori posa la seua oferta analítica a disposició d’altres administracions públiques i també d’empreses i particulars que ho requereixen.

Els Laboratoris de Salut Pública volen garantir una informació fiable i útil als seus ciutadans. La seua tasca es fonamenta en la col•laboració amb els pacients/clients, l’adaptació a les noves necessitats i exigències i l’actualització constant dels seus serveis i competències.

Els serveis que ofereix els Laboratoris, son tant per les administracions públiques com per les empreses i els particulars.

Àmbits d’actuació dels laboratoris:

  • Àmbit de salut alimentària
    L’activitat se centra en aigües de consum, begudes, aliments i substàncies que hi estan relacionades, per donar suport analític als seus ciutadans i als programes de gestió de riscos que desenvolupen les autoritats sanitàries, així com a la investigació de brots epidèmics i alertes alimentàries.
  • Àmbit de salut ambiental
    L’activitat analítica cobreix aigües residuals, aigües lúdiques (piscines i platges), aire, sorra i altres mostres mediambientals (torres de refrigeració, freàtiques,…). Com en l’àmbit alimentari, dóna també suport analític als brots epidèmics i alertes d’origen ambiental.
  • Àrea de microbiologia
    Mitjançant tècniques de cultiu, immunològiques i moleculars (PCR) s’analitzen:

    • Microorganismes (bacteris i virus) patògens
    • Microorganismes indicadors sanitaris
    • Toxines bacterianes
    • Paràsits

 

Seguretat i higiene dels aliments

Els Laboratoris de Salut Pública tenen com a objectiu vetllar perquè els operadors alimentaris compleixen la normativa vigent i estimular l’aplicació de plans d’autocontrol.

La responsabilitat de les empreses alimentaries és garantir la innocuïtat i salubritat dels aliments i la de Salut Pública controlar i vigilar els possibles riscos per a la salut en l’àmbit dels aliments i establiments alimentaris de la Comunitat Valenciana.

  • Interveneixen en casos d’alertes, toxiinfeccions alimentàries i denúncies que els fan arribar els ciutadans, tant de productes com d’establiments alimentaris
  • Controlen el nivell de contaminants microbiològics i químics i d’additius dels aliments comercialitzats.
  • Fan el control sanitari dels establiments alimentaris

Curs participant:. Alumnes de 2º de DIETÈTICA

Professors:

  • Úrsula Bas Bolufer.
  • José Vicente Artés Mascarell.