L’alumnat de l’IES Isabel de Villena de primer i segon de Batxillerat que cursen la matèria de biologia van a la UV.

Els experiments d’esta pràctica tenen com a objectiu que l’alumne descobrisca que els microorganismes són presents en tots els àmbits de la vida.

Per a això es realitzaran sembres de mostres preses del propi cos (boca, mans, orelles…) o de l’ambient o objectes més pròxims (aigua, aire, soles de sabates, taules…). Com a resultat d’estes sembres en mitjans sòlids apareixirán colònies visibles, pertanyents a diferents tipus de microorganismes. Un altre experiment està dedicat a evidenciar l’efecte de la higiene sobre els microorganismes que existixen sobre la nostra pell.

Amb l’ajuda d’un microscopi s’observaran les diferents morfologies dels microorganismes i s’apreciaran les diferències i semblances entre ells.

L’aspecte del miceli al microscopi d’un fong filamentós és el que s’aprecia en la Figura 1.

Figura 1. Aspecte d’una preparació d’un fong filamentós al microscopi òptic (400 augments). Es poden apreciar les hifes i les espores del fong.

L’aire conté en suspensió gran quantitat d’espores de floridures, de manera que s’aïllen fàcilment quan es fan anàlisis de contaminació ambiental.
Quan creixen sobre mitjans sòlids, l’aspecte que presenten les colònies de fongs és el que s’aprecia en la Figura 3. Les colònies són filamentoses, o *algodonosas i quan presenten espores són acolorides i fan que el fong adquirisca un aspecte pulverulent.

ELS LLEVATS. FONGS UNICEL·LULARS
Els llevats, al igual que els fongs filamentosos, els llevats són eucariotes *quimiorganotrofos amb paret cel·lular. No obstant això , es diferencien d’aquells per la seua morfologia cel·lular i la seua forma de reproducció. Els llevats són unicel·lulars i es reproduïxen sexual i *asexualmente. (Figura 4).

L’aspecte d’un llevat sobre una placa de medi sòlid pot ser molt variat, algunes de les morfologies colonials que podem apreciar apareixen en la Figura 5.

ELS BACTERIS.
Són microorganismes procariotes. Tenen una estructura cel·lular molt simple ja que manquen d’orgànuls citoplasmàtics, com ara nucli o mitocondris. Posseïxen paret cel·lular de composició química i estructura variables segons els grups microbians. Els bacteris presenten una gran diversitat metabòlica, trobant-nos des de fotoautótrofos a quimiorganotrofos. La seua grandària varia, trobant-nos bacteris que mesuren 0.15 μm fins a bacteris filamentosos de 60 μm. Presenten formes molt variables trobant-se cèl·lules esfèriques denominades cocos, cèl·lules cilíndriques més o menys allargades anomenades bacils, cèl·lules en forma de coma denominades vibriones, o cèl·lules en forma d’espira, denominades *espirilos i espiroquetes (Figura 7).
Les cèl·lules poden presentar-se aïllades, en parelles, en cadenes més o menys llargues, en tétradas, en raïms, etc. La major part dels bacteris es dividixen per bipartició: la cèl·lula es va allargant i en el centre d’esta es desenrotlla un barandat intern, que dividix el material citoplásmico i cromosòmic entre les dos mitats de la cèl·lula.
Figura 7. Diferents morfologies cel·lulars pròpies de bacteris.

Quan cultivem els bacteris sobre un mitjà sòlid, normalment formen colònies visibles. Els diferents bacteris donen lloc a colònies de morfologies molt diferents, com podem apreciar en la Figura 8.

FOTOS DELS NOSTRES ALUMNES EN ESTA SESSIÓ

Pràctica 2. Zoologia. Què menja una òbila i per què?
Podem conéixer la dieta d’un depredador sense ni tan sols veure’l?
La resposta és sí. En esta pràctica analitzarem la dieta de l’òbila , Tyto alba, en la localitat de la Comunitat Valenciana a partir de l’examen de egagrópilas. A més, discutirem per què l’òbila tria eixes preses i en eixes proporcions.
La nostra hipòtesi de partida és que l’òbila intenta maximitzar la rendibilitat de les captures triant aquelles preses que li resulten més fàcils de trobar i li proporcionen major quantitat neta d’energia assimilable. Este exercici servirà per a fer una reflexió més general sobre les anàlisis de cost-benefici a nivell biològic i antropològic.
Per a contrastar la hipòtesi, primerament desmenuzaremos una mostra de egagrópilas sobre una placa Petri amb aigua, de les quals extraurem les restes òssies i alguns pèls. A partir d’estes restes identificaremos i comptarem les preses de cada tipus. La rendibilitat de cada presa s’establirà a partir de dades bibliogràfiques, considerant valors hipotètics d’abundància relativa de cada presa en l’àrea de caça de l’òbila . Basant-se en estes dades podrem contrastar la hipòtesi a dalt esmentada.