HISTÒRIA DE L´IES ENGUERA

Amb anterioritat a 1960 existia a Enguera una Acadèmia Municipal, situada en una casa, on les habitacions es convertien en aules, amb professorat carregat de vocació i bona voluntat per a ensenyar, però desgraciadament sense les bases adequades per a un òptim ensenyament, sense els mitjans didàctics elementals i depenent l’aprovat o el suspens d’un sol examen de totes les matèries a Xàtiva.

Durant la dècada de 1960 una de les grans novetats en l’ensenyament de l’Espanya rural va consistir en la creació de Col·legis Lliures Adoptats. Van arribar a existir una mica més de tres-cents cinquanta escampats per tot el territori nacional i van estar enquadrats dins de la política d’expansió dels ensenyaments mitjans que s’havia iniciat alguns anys abans. Es va tractar d’una iniciativa d’envergadura per a acostar el batxillerat a la societat rural.

Des de la perspectiva de la planificació educativa van suposar un impuls molt destacat per a ampliar la xarxa de centres estatals de batxillerat en àrees en les quals eixa etapa formativa havia estat completament absent.

Per a satisfer eixa significada manca en l’àmbit rural, el ministeri va llançar la proposta dels Col·legis Lliures Adoptats a través d’un decret publicat al juny de 1960.

Inicialment van ser en total uns 100 centres, situats en les poblacions menors de 10.000 habitants que constituïen caps de comarca o caps de partit.

Respecte als aspectes organitzatius el decret proposava, en síntesi, un model de col·laboració entre Ajuntaments i Ministeri d’Educació i Ciència. Els Ajuntaments havien de facilitar un immoble adequat, “sòlid i en bon estat de conservació”, que comptara almenys amb quatre aules -amb capacitat per a vint-i-cinc alumnes cadascuna-, el mobiliari corresponent, despatx per al director, sala de professors, habitació per a arxiu i les adequades instal·lacions sanitàries. A més, les corporacions havien de comprometre’s a “assumir tota la responsabilitat jurídica i econòmica com a empresària del Col·legi”, complir la normativa educativa i laboral vigent, mantindre un menjador escolar i acceptar com a director i vicedirector als professors que designara el Ministeri i com a director espiritual al sacerdot que nomenava l’Ordinari de la Diòcesi. Per part seua, el compromís d’adopció obligava el Ministeri a destinar a un catedràtic de Ciències i un altre de Lletres a cadascun d’eixos centres perquè, a més de “exercir funcions docents en les assignatures que se’ls assenyalen”, exerciren la direcció i la vicedirecció d’estos.

Estos Col·legis Lliures Adoptats estaven vinculats a un Institut Nacional d’Ensenyament Mitjà de referència.

Els tècnics van elaborar una planificació econòmica perquè els Ajuntaments pogueren fer els seus càlculs, la qual assenyalava que els gastos de manteniment d’un Col·legi Lliure Adoptat se situaven entre 35.000 i 50.000 pessetes anuals. Quant al professorat, es considera que, per a un centre amb quatre grups, es precisaven a més dels dos professors oficials altres dos auxiliars la nòmina dels quals ascendiria a 168.000 pessetes anuals. Es recomanava que eixe gasto s’afrontara amb la quota d’ensenyament cobrat als alumnes. Suposant que esta fora de 200 pessetes, les nòmines quedarien cobertes amb 94 alumnes. Encara que, per a evitar estretors econòmiques, el Ministeri aconsellava que “l’ideal des del punt de vista econòmic és que en cada classe haja de 30 a 40 alumnes”.

La iniciativa va ser un èxit perquè, a més d’augmentar la seua contribució a les taxes d’escolarització del batxillerat, en un context de fort creixement, l’alumnat procedia d’enclavaments rurals.

El Ministeri d’Educació i Ciència controlava el que havien d’aportar els Ajuntaments amb detall i existixen referències que no s’iniciava l’expedient d’adopció fins que la corporació no oferia un en condicions. Concretament a Enguera la sol·licitud va ser desestimada, inicialment, l’any 1966 “…mentres eixa Corporació no dispose d’un solar per a construir l’edifici destinat a instal·lar el centre que pretén fundar”, segons consta en l’article Promoció i creació de centres, número 170, de la revista Ensenyament Mitjà d’agost de 1966 en les pàgines 2127 a 2146. Esmenades les mancances, amb data 8 d’abril de 1968 es va publicar en el BOE número 85, pàgina 5296, el DECRET 658/1968, de 21 de març, sobre adopció del Col·legi lliure d’Ensenyament Mitjà de Grau Elemental, mixt, de l’Ajuntament d’Enguera (València), dependent acadèmicament de l’Institut Nacional d’Ensenyament Mitjà de Xàtiva (València).

Amb el pas dels anys i després d’anar canviant les Lleis Educatives, la denominació dels Centres Educatius també va anar canviant. Així, en la dècada de 1980 el centre educatiu d’Enguera va passar a denominar-se “Extensió de Batxillerat” dependent de l’Institut de Batxillerat Josep de Ribera de Xàtiva; i esta denominació va canviar a “Secció de Secundària” ja en el curs 1997/1998, també dependent de l’Institut d’Educació Secundària Josep de Ribera de Xàtiva.

Des del curs 1998/1999 el centre educatiu d’Enguera ja no depén del de Xàtiva i des de llavors fins a l’actualitat la seua denominació és Institut d’Educació Secundària d’Enguera.

En la dècada dels 90, las instal·lacions del centre educatiu van anar quedant obsoletes, i l’edifici va deixar de reunir les condicions necessàries per a albergar l’increment d’alumnat que curse després de curs es produïa. Esta situació es va agreujar quan l’ensenyament va passar a ser obligatòria fins als 16 anys i la docència a l’alumnat des dels 12 anys havia d’impartir-se en l’Institut. És per això que durant la dècada de 1990 es van començar a plantejar i realitzar accions encaminades a la construcció d’un edifici nou que albergara les instal·lacions necessàries per a garantir l’ensenyament en condicions a l’alumnat d’Enguera i la seua comarca.

Entrada a l’institut
Des del pàrquing actual
Barracons al costat de l’edifici antic
Reclamant un edifici nou
Part posterior de l’edifici antic
Pavelló i edifici antic al fons

Totes estes accions van culminar amb la construcció de l’edifici actual de l’IES Enguera la primera pedra del qual es va posar el mes de maig de l’any 2002.

Mudança als barracons provisionals
Enderrocament de l’edifici antic
Solar on es troba el pati actual
Barracons provisionals

El curs 2004/2005 va començar ja en les actuals instal·lacions, i la seua inauguració oficial va ser el dia 17 de setembre de 2004, tal com resa en la placa que per a tal fi està situada a l’entrada de l’IES.

Fotografies actuals de l’institut:

Façana davantera
Biblioteca
Aula d’informàtica
Façana posterior
Aula
Taller de tecnologia
Pati
Sala de professorat
Aula de dibuix
Aula d’usos múltiples
Laboratori
Sala-restaurant

Per Rafa Mollá Royo

Referències bibliogràfiques:

Revista española de pedagogía. Año LXXI, núm. 255, mayo-agosto 2013, páginas 293 a 308.

BOE núm. 85 de 8 d’abril de 1968

Revista Enguera (diverses edicions)

Fotografies antigues: Rafa Mollá Royo

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies