El nom de “Ravatxol” respon al terme emprat i popularitzat a partir dels primers anys del segle XX, per identificar les barques-correu que regularment connectaven les poblacions i pedanies ubicades al voltant del llac de l’Albufera i de la ciutat de València. Estes barques formaven una autèntica xarxa de transport fluvial tant de mercaderies com de passatgers i fou de vital importància per als habitants de totes estes xicotetes i dinàmiques poblacions ubicades en la marjal del sud de València.
El Ravatxol” constituí el principal mitjà de transport d’esta subcomarca en l’Horta sud. Gràcies al Ravatxol es podia transportar el planter de l’arròs fet en garbes, també la pastera per fer obres en les séquies, així com les provisions per la gent que habitava les cases disperses per tota la marjal arrossera. El recorregut del Ravatxol des de l’Oliveral fins el Perelló costava cinc pessetes per persona en els anys quaranta i es pagava una quantitat per paquet a transportar, el transport de la barca es feia perxant, també amb vela llatina i arrossegant les barques amb maromes d’espart amb homes o bous que les espentaven a vora dels canals d’aigua. Tota l’energia emprada per al transport dels ravatxols era natural i sostenible (força humana, animal, la força del vent…), només a partir dels anys cinquanta es mecanitzaren les barques tot incorporant el motor de gasoil.
L’origen del nom ravatxol procedeix de l’anarquista Ravachol que en 1892 va treure el “Manifest anarquista del Ravachol” des de la presó de Montpellier on va ser sentenciat a mort a causa del seu activisme polític. La seua fama es va estendre al llarg dels territoris del sud de França i de l’antiga Corona d’Aragó i en memòria seua es van batejar molts mitjans de transport amb el seu nom. Tramvies, trenets i les barques-correu de l’Albufera foren alguns exemples que sovintejaren en els anys vint i trenta del segle passat. A València hi havia alguns tramvies urbans amb el nom de Rabajol, en 1908 es canviava el tradicional tramvia de cavalls que unia el Pla del Real de València amb el port pel primer tramvia mogut a vapor, el qual va accidentar els primers dies a vianants que no estaven acostumats a la velocitat del vapor. També va rebre el nom de Rabachol un trenet que unia Benicàssim i Orpesa a Castelló… les grafies canviaven segons el lloc i el mitjà al qual assignaven, la grafia normalitzada actualment és la de ravatxol i també fa referència per associació d’idees a l’adjectiu que designa a un xiquet o xiqueta revoltats o neguitosos, ravatxols o arravatxolats.
En cada població hi havia una estació en el canal d’aigua que la vorejava i una parada-botiga on es podia menjar, comprar, llogar jornalers, etc. Hui en dia encara queda una d’estes estacions al costat d’un canal que travessa el Tremolar molt a prop de l’institut al qual li vam posar de nom l’IES El Ravatxol. Alumnes d’este centre venen a peu des de les seues cases ubicades al costat dels canals que encara queden navegables. També hem pogut conversar amb antics propietaris de Ravatxols que hui en dia tenen vora noranta anys i que conserven fotografies, gravats o quadres d’estes, no tan antigues embarcacions.
La proximitat d’este privilegiat entorn natural, hui protegit, la recuperació de la memòria històrica i de les tradicions encara vives al voltant d’este ecosistema de l’arròs i de l’aigua canalitzada, han estat la base de les recerques i de les aprovacions fetes a través de la comunitat educativa del centre per posar nom oficial al nostre institut. També fruït d’estes investigacions antropològiques i socials hem pogut dur a terme un migmetratge anomenat “El canal del Tremolar” i un film “Temps d’aigua” codirigit per Miguel Angel Baixauli, Ximo Rojo i per Josep Lluis Peris que va obtindre el primer premi de la Mostrra de Cinema del Mediterrani de 2009.
Josep Lluís Peris Gómez
Director de l’IES El Ravatxol de Castellar
FESTINA LENTE
Al març de 2016 es va celebrar el XV Aniversari del nostre institut, l’IES El *Ravatxol. Amb motiu d’aquest esdeveniment el Departament de Llatí va proposar als diferents estaments del centre, que atés que ja comptàvem amb un símbol (el Ravatxol, la barca del correu en L’Albufera) comptàrem també amb un lema en llatí que aglutinara, de manera significativa, les característiques del nostre institut. La proposta va ser molt ben acollida i es va pensar en el lema FESTINA LENTE que vol dir “Afanya’t a poc a poc”, interpretant-se a vegades també com “Sense pressa però sense pausa”. I que aplicat al nostre centre pretenia reflectir que el ritme educatiu dels nostres alumnes, al ser un centre xicotet, es pot ajustar a les seues característiques sense deixar-los defallir en l’intent de formar-se per a la vida.
FESTINA LENTE és una locució llatina procedent de l’oxímoron (figura retòrica que consisteix en la combinació de dos elements lògicament contradictoris) d’origen grec “Σπευδε βραδέως”. És una locució que sembla ser va ser molt del gust de l’emperador Augusto (primer emperador romà), però que també van usar Vespasiano i el seu fill Tito (els emperadors que van manar construir el Coliseu romà) i ja més modernament Aldo Manucio (editor i humanista venecià) o Erasme de Rotterdam (humanista, filòsof, filòleg i teòleg holandés).
Més a baix teniu alguna de les seues imatges més conegudes.
Esperem que aquesta breu ressenya haja sigut del grat de tots i que us haja ajudat a conéixer el perquè del nostre lema.
