Marie Curie

MARIE CURIE | 1867-1934

El mundo de la Ciencia… se me permitió conocer con toda libertad

Per què està proposada per al M.I.D.I ?

És tal volta la científica més reconeguda de tots els temps

Resum biogràfic

El 1893 es llicencià en física, amb el primer lloc de la seva promoció i el 1894 obtingué la llicenciatura en matemàtiques, amb el número dos de la seva promoció.

Després d’una doble titulació, el següent repte era l’obtenció del doctorat. Després d’analitzar-ho amb el seu marit, tots dos van decidir centrar-se en els treballs del físic Henri Becquerel. Va decidir investigar la naturalesa de les radiacions que produïen les sals d’urani. En la seva recerca sistemàtica d’altres substàncies a més de les sals d’urani que emeten radiació, Curie va descobrir que l’element tori era, igualment, radioactiu.


El juliol de 1898, Marie i Pierre van publicar un document que anunciava l’existència d’un element al qual van anomenar poloni, en honor de la Polònia natal de Marie que continuava sent repartida entre tres imperis.

El 26 de desembre de 1898, els Curie va anunciar l’existència d’un segon element, el qual van anomenar radi per la seva intensa radioactivitat, una paraula que ella va encunyar.

El 25 de juny de 1903, sota la supervisió d’Henri Becquerel, Marie va publicar la seva tesi doctoral, amb el títol Investigacions sobre les substàncies radioactives. Va defensar la tesi davant d’un tribunal presidit pel físic Gabriel Lippmann i va obtenir el títol de doctora per la Universitat de la Sorbona de París amb la menció cum laude.


Reconeixements:


El 10 de desembre de 1903 fou guardonada amb el Premi Nobel de Física, sent la primera dona en rebre’l, juntament amb Pierre Curie i Henri Becquerel, en reconeixement als extraordinaris serveis rendits en les seues investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberta per Henri Becquerel. Inicialment tan sols s’havien proposat els noms de Henri i Pierre per rebre el premi però, quan aquest últim se’n va assabentar, va enviar una carta als membres del comitè per que reparessin la falta, ja que, Marie, havia estat la iniciadora de la investigació i la seva feina era indissociable de la de Pierre. El matrimoni Curie però, no va assistir a l’entrega, en part per la sobrecàrrega de feïna i en part per la mala salut de Pierre.

L’any 1911 va rebre el Premi Nobel de Química en reconeixement als seus serveis en l’avanç de la química pel descobriment dels elements radi i poloni, l’aïllament del radi i l’estudi de la naturalesa i compostos d’aquest element.

Fou la primera persona a la qual se li van concedir dos Premis Nobel en dues categories diferents, únicament igualat per Linus Pauling.


Llibres:

  • Recherches sur les substances radioactives. Gauthier-Villars: Paris 1903; online (deutsche Ausgabe: Untersuchungen über die radioaktiven Substanzen. Vieweg und Sohn: Braunschweig 1903, übersetzt von Walter Kaufmann; online)
  • Traité de Radioactivité. 2 Bände, Gauthier-Villars: Paris 1910 (deutsche Ausgabe: Die Radioaktivität. Akademische Verlagsgesellschaft: Leipzig 1911–1912, übersetzt von B. Finkelstein)
  • La Radiologie et la Guerre. Félix Alcan: París 1921; online
  • Pierre Curie. Traduïda a l’anglès per Charlotte i Vernon Kellogg. Macmillan Co.: Nova York 1923; edició en francès online
  • L’Isotopie et les éléments isotopes. Albert Blanchard: Paris 1924
  • Les rayons α, β, γ des corps radioactifs en relation avec la structure nucléaire, Hermann & Cie: París 1933; online
  • Radioactivité. Hermann & Cie: Paris 1935 – pòstuma
  • Iréne Joliot-Curie (Hrsg.): Prace Marii Sklodowskiej-Curie. Panstwowe Wydawn Naukowe: Varsòvia 1954 (obra en polonès i francès)

Mostra