La gran visió de Darwin no era equivocada, només incompleta
Per què està proposada per al M.I.D.I.?
Per ser dona, per la seua aportació a la biologia evolutiva i sobre tot per la teoria de l’endosimbiosi.
Resum biogràfic
Lynn Margulis va néixer a Chicago, a una família jueva, sionista. El seu pare era un advocat que també dirigia una empresa que feia pintures per carreteres. La seva mare gestionava una agència de viatges.
Una nena precoç, va ser acceptada a l’Escola de Laboratori de la Universitat de Chicago a l’edat de quinze anys. El 1957, a l’edat de 19 anys, es va llicenciar a la Universitat de Chicago en Arts Liberals i després va obtenir un màster a la Universitat de Chicago en genètica i zoologia als 22 anys. Va ingressar a la Universitat de Wisconsin per estudiar biologia i es va graduar el 1960 amb un treball de fi de carrera en genètica i zoologia. Va obtenir el seu doctorat a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. El 1966 es va traslladar a la Universitat de Boston, on va ensenyar biologia durant vint-i-dos anys. El 1997 es va traslladar al Departament de Geociències a Amherst per convertir-se en professora de Geociències, el càrrec que va mantenir fins a la seva mort.
Reconeixements
Lynn Margulis va ser investida doctora honoris causa a la Universitat Autònoma de Madrid l’any 1998, i també, entre d’altres, per la Universitat de València, la Universidade de Vigo i la Universitat Autònoma de Barcelona. La Societat Linneana de Londres la distingí amb la Medalla Darwin-Wallace el 2008.
Vida personal
Margulis es va casar amb l’astrònom Carl Sagan el 1957 poc després d’obtenir el títol de llicenciada. Sagan era llavors un estudiant de postgrau en física a la Universitat de Chicago. El seu matrimoni va acabar el 1964, just abans de completar el seu doctorat. Van tenir dos fills. El 1967, es va casar amb Thomas N. Margulis, un cristal·lògraf. Es van divorciar el 1980. Ella va comentar: “Vaig deixar la meva feina per ser dona dues vegades” i “no és humanament possible ser una bona esposa, una bona mare i una científica de primer nivell. Ningú pot fer-ho, s’ha de desatendre alguna cosa “.
Era una agnòstica religiosa, i una acèrrima evolucionista. Però va rebutjar totalment la síntesi moderna, va argumentar que “la selecció natural elimina i potser manté, però no crea”, i va sostenir que la simbiosi era el principal motor del canvi evolutiu.
Margulis va morir el 22 de novembre de 2011 a casa a Amherst (Massachusetts), cinc dies després d’haver patit un ictus. Segons el seu desig va ser cremada i les seves cendres es van dispersar en una cerimònia privada familiar per l’estany Puffer als afores d’Ahmerst.