Geni matemàtic: revolucionà l´àlgebra
Per què està proposada per al M.I.D.I.?
Per ser una matemàtica revolucionària
Resum biogràfic
Filla del matemàtic Max Noether, seguí estudis de llengües i després de matemàtiques a Erlangen i a Göttingen. Les dones no hi eren admeses com a estudiantes, i per tant s’inscriu com a oient. Malgrat tot, el desembre del 1907 defensa amb molt d’èxit la seva tesi sobre invariants, sota la direcció de Paul Gordan. A partir d’aquest moment la seva reputació com a excel•lent matemàtica augmenta de forma contínua.
Gràcies al suport de David Hilbert, ensenya a Göttingen de manera oficiosa (a Prússia el professorat estava reservat als homes fins al 1920). El 8 de maig de 1919, se li concedeix finalment un permís de docència i és nomenada professora sense càtedra (i sense salari) l’abril de 1922.
Viu essencialment sobre rendes d’una petita herència, i després gràcies a un altre contracte de professora.
Per ser de família jueva, és obligada a retirar-se el 1933, malgrat el suport dels seus alumnes. Llavors es refugia als Estats Units, on dona classe al prestigiós Institut d’Estudis Avançats de Princeton. Paral•lelament, ocupa un lloc de professora al Women’s College de Bryn Mawr.
Mor dos anys més tard a causa de les complicacions d’una operació abdominal.
Obres
Emmy Noether és sobretot coneguda per haver establert un resultat bàsic en física matemàtica, el teorema de Noether, que relaciona simetries i magnituds conservades en un sistema físic, resultat que és aplaudit fervorosament per Albert Einstein.
Participa en la creació de l’àlgebra moderna, sobretot en les estructures d’anells i ideals. Treballa especialment en la teoria d’invariants i en àlgebres no commutatives. Juntament amb Bartel Leendert van der Waerden, que treballà amb ella, i Emil Artin, és una de les figures més importants de l’escola matemàtica alemanya del començament del segle XX.
Mostra
• Tesi doctoral de l’autora: Über die Bildung des Formensystems der ternären biquadratischen Form, Universitat d’Erlangen, Georg Reimer, Berlín, 1908; versió publicada al Journal für die reine und angewandte Mathematik, vol. 134, Berlín, 1908, p. 23-90], Göttinger Digitalisierungszentrum.
• Article de l’autora: “Invariante Variationsprobleme” (‘Problemes invariants de variació’), Nachrichten von der Gesellschaft der Wissenschaften zu Göttingen, Göttingen, 1918, p. 235-257, reproduït a UCLA.