El meu major debut han sigut els meus tres fills
Per què està proposada per al M.I.D.I.?
Per ser una dona de la vall d’Uixò i de reconeixemt nacional i internacional.
Resum biogràfic
Cursà estudis de cant, música i declamació a partir del curs 1913-1914 i rebé el premi extraordinari fi de carrera el 1918. Malgrat la seua formació musical i el gust per l’òpera, no deixà d’interpretar les sarsueles que tant agradaven als aficionats vallencs: Maruxa, El gato montés, Juegos Malabares, La canción del Olvido
Segons els crítics, les seues qualitats vocals eren extraordinàries: una veu harmoniosa i clara que abastava tota la gamma de tonalitats, des del so contralt fins als elevats aguts de la soprano lleugera, a més d’una clara dicció. Actuà als teatres més famosos d’Espanya, Barcelona, Bilbao, Sevilla, Madrid.
Va ser diagnosticada d’una greu malaltia de ben jove. Passada la Guerra Civil i havent perdut tots els seus records materials de l’època del cant i els escenaris, junt amb la seua casa, va tindre la forta recaiguda de la malaltia. Estesa al llit, dia sí i dia també, molt dèbil, va traure forces per fer la que va ser la seua última actuació pública. Va cantar l’Ave Maria de Charles Gounod a la seua Verge del Carme el juliol del 1942.
El 10 de juny de 1943, després d’haver suportat la malaltia amb un etern somriure la veu de Carmen Tur s’apagava poc abans dels seus 43 anys.
Obres
En Sevilla está el amor, sarsuela formada pels números més coneguts de l’òpera de Rossini Il barbiere di Siviglia adaptats a la tipologia sarsuelística. Els bisos foren tan nombrosos que hagué d’interpretar, a més, fragments de La flauta màgica, de Mozart, variacions d’El Carnaval de Venècia, L’Ave Maria de Gounod, etc., peces que encara feren gaudir més a un públic entregat a la jove soprano
Referències
- http://lecturaigentgran.blogspot.com/2018/10/la-diva-carmen-tur.html
- http://carsapor.blogspot.com/2011/09/retrato-de-carmen-tur-melchor-por.html
- Agut Clausell, Fàtima. Dones castellonenques en les arts escèniques. Castelló de la Plana: Monlleó Rosa, 2006, p. 736-738.