Article alume de 2n de batxiller
Alexander Muñoz – Grec II
17 de gener del 2018
Utilitat del grec
El grec, com el llatí, facilita en gran mesura l’aprenentatge d’altres llengües. Les llengües clàssiques encara segueixen vives a la nostra llengua. Gràcies al coneixement d’aquestes llengües, podem entendre mecanismes gramaticals com els casos (flexió que té una paraula per a indicar la seua funció sintàctica en una oració), el gènere neutre (gènere que s’utilitza per designar alguns éssers inanimats) o el genitiu saxò (estructura per a expressar la possessió).
Professors i alumnes, que imparteixen o estudiem llatí o grec, hem d’escoltar constantment que les nostres matèries no serveixen per a res. ¿Com no van a ser útils el llatí i el grec, si en aquestes llengües es van composar les primeres obres de la Literatura Occidental, que són la base de tota la literatura posterior, si en aquestes llengües es va parlar per primera volta de democràcia, es va discutir de llibertat i igualtat, es van establir les bases del nostre dret actual, es van posar noms a les diverses espècies d’animals (Canis Lupus, Panthera Tigris) i plantes (Quercus Ilex, Pinus) i es va donar resposta a les grans preguntes de la humanitat (El nostre univers existeix?, Qui som? o Cap a on anem?)?
Vivim en una societat en la qual es busca una pragmaticitat (tendència a donar primacia al valor pràctic) inmediata i evident. Encara que el grec, el llatí, la música, o les arrels quadrades no tinguen un sentit pragmàtic immediat, significa això que hauríem de renunciar a elles? No hauríem de gaudir d’un quadre, d’un bon vi, d’un dia solejat o d’un passeig per la muntanya? Perque, cap d’aquestes coses “serveixen per a res”, tan sols “agraden”, queno és poc.
Webgrafía:
http://articles.unono.net/la-utilidad-de-las-lenguas-clásicas/
http://www.estudiosclasicos.org/griego-y-latin-por-que/
https://www.google.es/amp/s/isladekalipso.wordpress.com/2012/12/06/sobre-la-utilidad-del-griego/amp/
Article d’alumnes de 4t
Per a què serveix el Llatí?
El Llatí és una llengua evolucinada, que encara s’ensenya als instituts. Aquesta llengua ha sigut molt important per a Europa, ja que moltes de les llengües que es parlen hui en dia provenen del Llatí.
Només hi ha un lloc al món on encara es parla el Llatí: el Vaticà. El Vaticà és el lloc on es troba el Papa Francesc i els seus bisbes. Aleshores, si el Llatí és una llengua que sols es parla a un lloc, la pregunta seria: per què encara es dóna aquesta llengua als instituts?
El llatí és molt important perquè, com ja hem dit abans, tant el castellà com el valencià venen del Llatí i aleshores tenen moltes paraules similars. Gràcies a aquesta llengua podem entendre l’etimologia i entendre l’evolució de la Llengua Llatina fins als idiomes que tenim hui en dia i les seues paraules.
Tot el que sap Llatí pot llegir textos antics i entendre els valors de l’època, que són ben diferents als d’ara. També es pot llegir llibres antics que moltes vegades ens fan pensar en l’evolució ètica que hem tingut des d’aquells temps, perquè alguns escrits reflexen com d’injusta era la vida.
Moltes persones discuteixen sobre si el Llatí s’hauria de donar als institus, però el que no s’han plantejat és el que passaria si no hi haguera ningú que sapiguera Llatí. Molts descobriments dels arqueòlegs es troben escrits en llatí i, gràcies a que encara s’ensenya Llati als instituts i universitats, hi ha gent capacitada per desxifrar aquests textos.
Webgrafia
Sergio García Mus, Kevin Bautista Marín
4B, Llatí | 29-XII-2017
XIV JORNADA DE CULTURA CLÀSSICA
Els dies 21 d’octubre (divendres) i 22 d’octubre (dissabte) es va celebrar en Sagunt la XIV Jornada de Cultura Clàssica, a la qual vàrem assistir. Cal destacar el fet que els que allí estàvem, ocuparem quasi tot el cap de setmana en dita Jornada, quan l’ideal seria que aquesta acció formativa s’haguera fet dins del nosrtre horari lectiu (de dilluns a divendres, pel matí).
A banda d’això, va resultar molt grat retrobar-nos amb alguns dels companys i companyes de la Llicenciatura de Filologia Clàssica, tots més vells, però encara animosos. Quant a les conferències, va resultar molt emotiva la de César Martínez, que va fer unes converses senzilles en grec clàssic amb dues de les seues alumnes allí en directe.
El programa va ser el següent:
Miguel Requena va demostrar que sap moltes coses de memòria, però va fer excessiva publicitat del seu nou llibre. El grup de Paula Vidal es dedica a traduir al castellà obres literàries gregues contemporànies. El descans va estar acompanyat d’un xicotet berenar, del tot gratuït per als assistents (quedem molt agraïts a qui corresponga). La conferència d’Ana López no es va realitzar finalment. Margalida Capellà ens va proposar noves i interessants maneres d’exercir la docència. Bernardo Souvirón també va demostrar que no té necessitat de mirar apunts per a fer una llarga conferència, encara que hauria d’utilitzar més les projeccions i els esquemes per tal de resultar més amé. De nou el descans va anar acompanyat d’un esmorçaret gratuït. Tal com ja hem comentat, la conferència de César Martínez ens va resultar la més emotiva. El recorregut pels spatia ens va oferir la possibilitat d’”apadrinar-ne” un; és a dir, de fer-nos càrrec d’un spatium, nosaltres i els nostres alumnes, durant la celebració dels Ludi Saguntini (ho pensarem). Quant als tallers, en el primer torn vàrem fer el de “Jocs en Llatí”, en el qual ens van presentar 3 jocs diferents, útils per a aprendre d’una manera amena vocabulari llatí i habilitat en la construcció de frases llatines. El dinar va ser en un restaurant de Sagunt, en el qual ens vàrem reunir els companys i companyes de la Llicenciatura. Quant als tallers del segon torn, vàrem escollir “La vida de una vestal en Roma”, en el qual vàrem participar amb vestimenta romana i fent el paper de “pare de la candidata a vestal”.
La representació de “Héroes de Tragedia” va estar molt bé i, malgrat que plovia (cosa habitual en aquestes Jornades), no va haver cap problema, perquè es va realitzar a cobert, en l’Auditori Municipal.
En conclusió, unes jornades interessants, millorables com tot en aquesta vida, a les quals tornarem a assistir l’any que ve, si es tornen a fer i tenim salut.
Juan Manuel Martínez Peñarroja
Catedràtic i Cap del Departament de Llatí | 27-X-2016
Criteris d’avaluació
DEPARTAMENT DE LLATÍ – CRITERIS D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ
CURS 2015-2016
Catedràtic i Cap del Departament: Juan Manuel Martínez Peñarroja
CULTURA CLÀSSICA 3 ESO
Criteris de qualificació
Percentatge:
a) exàmens: 80 % de la nota global
b) treballs, quadern: 10 %
c) actitud: 10 %
Per tal de determinar la nota final de l’avaluació ordinària de juny, es procedirà a comparar dues xifres:
a) nota de la 3ª avaluació.
b) mitjana de les 3 avaluacions (per a fer la mitjana, la nota de la 3ª avaluació ponderarà el doble que les notes de la 1ª i 2ª avaluació).
S’agafarà la xifra més alta com a nota final.
LLATÍ 4 ESO
Criteris d’avaluació
La manera de puntuar cada avaluació serà la següent:
a) 80 % per als exàmens escrits de traducció + qüestions (1 en cada avaluació), i també per als controls de gramàtica (1 en cada avaluació).
b) 10 % per al control de lectura, les preguntes de classe, treballs monogràfics, controls de vocabulari i altre tipus de control.
c) 10 % per a actitud.
Per a l’obtenció de les notes globals, es seguirà el sistema d’avaluació contínua; és a dir, la matèria és acumulativa.
Per tal de determinar la nota final de l’avaluació ordinària de juny, es procedirà a comparar dues xifres:
a) la nota de la tercera avaluació.
b) la mitjana de les tres avaluacions (la nota de la 3ª avaluació ponderarà 2 vegades).
D’aquestes dues xifres, s’agafarà la més alta com a nota final.
La qualificació que aparega al butlletí de notes de cada alumne/a serà una de les següents: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 10 M.H., sempre que l’Administració ens permeta la seua introducció.
La prova extraordinària tindrà un valor del 100% de la nota global, de manera que no s’hi comptabilitzaran cap de les diverses notes dels apartats “a”, “b” i “c”, aconseguides al llarg del curs fins l’avaluació ordinària final de juny. La prova extraordinària consistirà en un examen escrit de traducció + qüestions, per a la qual l’alumne/a haurà d’estudiar la matèria donada en classe al llarg del curs.
Per tal d’aprovar l’assignatura, l’alumne/a haurà d’aconseguir, com a mínim, un 5 en la nota global de l’avaluació final, tant en la convocatòria ordinària de juny com en l’extraordinària.
Criteris de qualificació
Els criteris de qualificació de les P.A.U. de Llatí actualment són els següents:
a) traducció: 5 punts
b) 1ª qüestió (anàlisi sintàctica del text): 2 punts
c) 2ª qüestió (anàlisi morfològica): 1 punt
d) 3ª qüestió (composar per modificació preverbial): 1 punt
e) 4ª qüestió (gèneres literaris): 1 punt
Basant-nos en açò, per tal d’anar acostumant l’alumnat a aquesta valoració de la traducció, li donarem un valor del 50% de l’examen de traducció + qüestions a la traducció correcta d’unes frases o un text llatí. L’altre 50% serà per a les qüestions.
LLATÍ I
Criteris d’avaluació
La manera de puntuar cada avaluació serà la següent:
a) 80 % per als exàmens escrits de traducció + qüestions i els controls de gramàtica.
b) 10 % per a altres tipus de control (controls de lectura, quadern, preguntes de classe, treballs monogràfics, etc.).
c) 10 % per a actitud.
Per a l’obtenció de les notes globals, es seguirà el sistema d’avaluació contínua; és a dir, la matèria és acumulativa i, per tant, l’última avaluació anul.la l’anterior.
Per a determinar la nota final ordinària de juny, es procedirà a comparar dues xifres:
a) nota de la tercera avaluació.
b) mitjana de les tres avaluacions (la nota de la 3ª avaluació ponderarà 2 vegades).
D’aquestes dues xifres, s’escollirà la més alta com a nota final ordinària de juny.
La qualificació que aparega al butlletí de notes de cada alumne/a serà una de les següents: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 10 M.H., sempre que l’Administració ens permeta la seua introducció.
La prova extraordinària tindrà un valor del 100% de la nota global, de manera que no s’hi comptabilitzaran cap de les diverses notes dels apartats a), b), c) aconseguides al llarg del curs fins l’avaluació final ordinària de juny. La prova extraordinària consistirà en un examen de traducció + qüestions.
Per tal d’aprovar la matèria, l’alumne/a haurà d’aconseguir, com a mínim, un 5 en la nota global de l’avaluació final, tant l’ordinària com l’extraordinària.
Criteris de qualificació
A l’examen de llatí de les P.A.U., traduir correctament un text llatí val el 50% de l’examen. Així doncs, per tal d’acostumar l’alumnat, li donarem un 50% de la puntuació de l’examen de traducció + qüestions a la correcta traducció del text o frases llatines. L’altre 50% serà per a les qüestions. Aquestes seran iguals o similars a les activitats realitzades en classe. Els controls de gramàtica també són molt importants, donat que saber la gramàtica és el primer pas que s’ha de donar per a traduir bé una frase o un text llatí.
LLATÍ II
Criteris d’avaluació
La manera de puntuar cada avaluació serà la següent:
a) 80% per als exàmens escrits tipus PAU i els controls de gramàtica.
b) 10% per a altres tipus de controls (controls de lectura, preguntes de classe, treballs monogràfics, etc.).
c) 10% per a actitud.
Per a l’obtenció de les notes globals, es seguirà el sistema d’avaluació contínua; és a dir, la matèria és acumulativa i, per tant, l’última avaluació anul·la l’anterior. Per tal de calcular la nota final de maig, es procedirà a comparar dues xifres:
a) la nota de la 3ª avaluació.
b) la mitjana de les 3 avaluacions (en laqual la nota de la 3ª avaluació ponderarà 2 vegades).
D’aquestes dues xifres, s’agafarà la més alta com a nota final.
Les possibles qualificacions que apareguen al butlletí de notes seran les següents: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 10 M.H., sempre que l’Administració ens permeta la seua introducció.
La prova de juny (convocatòria extraordinària) tindrà un valor del 100% de la nota global, de manera que no s’hi comptabilitzaran cap de les diverses notes dels apartats a), b) i c) aconseguides al llarg del curs fins l’avaluació final de maig. La prova de juny consistirà en un examen tipus P.A.U.
Per tal d’aprovar la matèria, l’alumne/a haurà d’aconseguir, com a mínim, un 5 en la nota global de l’avaluació final, tant en maig com en juny.
Criteris de qualificació
Quant a la qüestió de traducció (50%), la penalització per cada paraula mal traduïda dependrà del nombre de paraules que tinga el text objecte de traducció.
Quant a la qüestió de l’anàlisi sintàctica (20%), es realitzarà una valoració global. Li donarem un 10% per a l’anàlisi de tots els elements oracionals, i un altre 10% per a l’anàlisi de les oracions i proposicions.
Quant a la qüestió de l’anàlisi morfològica (10%), cada paraula tindrà un valor determinat: són 4 paraules en total; per tant cada paraula té un valor del 25% de la puntuació d’aquesta qüestió.
Quant a la qüestió de lexicologia (10%), la meitat del valor de la pregunta serà per als compostos llatins i l’altra meitat per als derivats en llengües actuals.
Quant a la qüestió de gèneres literaris (10%), es realitzarà una valoració global.
GREC I
Criteris d’avaluació
La manera de puntuar cada avaluació serà la següent:
a) exàmens de traducció + qüestions, i controls de gramàtica: 8 punts.
b) altre tipus de control: 1 punt.
c) actitud: 1 punt.
Per a l’obtenció de les notes globals, es seguirà el sistema d’avaluació contínua; és a dir, la matèria és acumulativa i, per tant, l’última avaluació anul.la l’anterior.
La qualificació que aparega al butlletí de notes serà una de les següents: 0, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 10 M.H., sempre que l’Administració ens permeta la seua introducció.
La prova extraordinària tindrà un valor del 100% de la nota global, de manera que no s’hi comptabilitzaran cap de les diverses notes dels apartats a), b), i c) aconseguides al llarg del curs, fins l’avaluació final ordinària de juny. La prova extraordinària consistirà en un examen de traducció + qüestions, les quals seran iguals o similars a les activitats realitzades en classe.
Per tal d’aprovar la matèria, l’alumne/a haurà d’aconseguir, com a mínim, un 5 en la nota global de l’avaluació final, tant en la convocatòria ordinària de juny com en l’extraordinària.
Per tal de determinar la nota final de la convocatòria ordinària de juny, es procedirà a comparar dues xifres:
a) nota de la 3ª avaluació.
b) mitjana de les 3 avaluacions (en laqual la nota de la 3ª avaluació ponderará 2 vegades).
D’aquestes dues xifres escollirem la més alta com a nota final.
Criteris de qualificació
Com que traduir correctament el text en les P.A.U. val 6 punts, li donarem un valor del 60% de l’examen de traducció + qüestions a la traducció del text; les qüestions s’emportaran l’altre 40%. La penalització per cada error de traducció dependrà del nombre de paraules que continga el text o les frases a traduir.
Quant a l’examen de gramàtica, el valor de cada pregunta es repartirà entre les respostes possibles i correctes.
ATENCIÓ EDUCATIVA 2 ESO
Criteris d’avaluació i qualificació
Tants per cent:
a) qüestionaris, cartells, periòdic digital: 50 % de la nota global
b) actitud (actitud, assistència i puntualitat): 50 %
Per tal de determinar la nota final de l’avaluació ordinària de juny, es procedirà a comparar dues xifres:
a) nota de la 3ª avaluació
b) mitjana de les 3 avaluacions (la nota de la 3ª avaluació ponderarà 2 vegades).
S’agafarà la xifra més alta com a nota final.
XIII Jornada de Cultura Clàssica de Sagunt
Aquest cap de setmana (30 i 31 d’octubre de 2015) s’ha celebrat a Sagunt la XIII Jornada de Cultura Clàssica, a la qual he tingut la sort i el goig d’assistir. Com que les activitats s’han desenvolupat durant dos dies, més que “Jornada” han sigut “Jornades”, però segurament l’organització ha decidit mantindre el nom de “Jornada” perquè les edicions anteriors també tenien eixa denominació.
Font: M. ARRIBAS > Sagunt | Levante-EMV 01/11/2015
Les activitats han sigut les següents:
Dia 30, divendres
17:00-17:50 Recepció d’assistents al Saló d’Actes del Centre Cívic Mario Monreal i presentació de la Jornada.
18:00-18:30 Clitemnestra disruptiva (Núria Llagüerri).
18:30-19:00 Asoc. Ganimedes de Investigadores Predoctorales: una apuesta por la Filología Clásica (J. Ignacio Andújar / F. Pérez.
19:00 – 19:15 Pausa-café.
19:15-19:30 LUDI SAGUNTINI: nous spatia en el fòrum.
19:30-20:30 Funus Valentiae. Els rituals funeraris d’època romana de Valentia (Elisa Gracía-Prósper).
21:30 Symposium / Συμπόσιον (Inscripció prèvia).
Dia 31, dissabte
09:30-10:00 Nova et Vetera (Antonio González Amador).
10:00-11:00 ¡Eureka: ya sabéis griego! (Theodora Polychrou).
11:00-11:20 Pausa-café.
11:20-11:45 MYTHOLOGICA: ΟΙ ΜΥΘΟΙ ΤΗΣ ΧΑΡΑΣ (César Martínez / Mertxu Ovejas).
11:50-12:50 Narrando las batallas de la Antigüedad: entre la épica y el realismo (Javier Negrete).
13:00-14:30 Tallers primer torn.
14:30-16:45 Dinar.
17:00-18:30 Tallers segon torn.
19:00-19:45 Mujeres de Tragedia Griega (Lectura dramatizada. Gemma López / Ana I. García / Cayetana Paso).
——————————
De l’organització de les jornades s’ha encarregat el CEFIRE de València, i les diferents activitats s’han realitzat en:
– el Saló d’Actes del Centre Cívic Mario Monreal.
– la Saguntina Domus Baebia.
– el CEIP Cronista Chabret.
– la Casa dels Berenguers.
Cal destacar l’alt nivell de tots els ponents i professorat dels tallers, així con les actrius de la lectura dramatitzada.
També va resultar molt emocionant veure actuar com a ponent un dels meus ex-alumnes de la meua etapa com a professor a la Universitat de València: César Martínez.
El reencontre amb uns companys/nyes de promoció va acabar d’arrodonir un cap de setmana fantàstic: Eva Mª Albalat, Mª Amparo Perera, Mª Antonia Roselló, Marisol Bertomeu, Dolores Ferrando, Francisco Mestre, Mª Desamparados Pajares, etc.
Juan Manuel Martínez
Catedràtic i Cap del Dept. de Llatí