Terrible missatgera de l’infern
Per què està proposada per al M.I.D.I. ?
Per la seva llibertat de pensament, perquè va ser una víctima del fonamentalisme i perquè va demostrar que les dones havien sigut marginades de la història de la filosofia.
Resum biogràfic
Filla i deixebla de l’astrònom Teó, Hipàtia és la primera dona matemàtica de la qual hi ha un coneixement raonablement segur i detallat. Escrigué sobre geometria, àlgebra i astronomia.
Es va interessar per la mecànica i va construir un astrolabi plà, millorant el disseny dels instruments més primitius. Amb ajuda d’astrolabis Hipàtia va cartografiar diversos cossos celestes i va confeccionar un planisferi. També va construir un hidròmetre i un hidroscopi, i va inventar l’aeròmetre, un tipus de densímetre, per això es considera com una pionera en la història de les dones i la tecnologia.
Va ensenyar filosofia a una selecta escola a la que hi havia fills d’aristòcrates cristians i pagans que amb el temps acabarien ocupant càrrecs elevats, entre els quals destaquen el bisbe Sinesi de Cirene – que va mantindre una important correspondència amb ella -, Hesiqui d’Alexandria i Orestes, prefecte d’Egipte en el moment de la seva mort, però no tenien cabuda persones de classe baixa ni dones.
Obres
Totes les obres d’Hipàtia s’han perdut i només se’n coneixen els títols per les referències que hi fan altres autors:
- Comentari a l’Aritmètica de Diofant d’Alexandria.
- Comentari a la Cònica d’Apol·loni de Perge.
- Edició del comentari del seu pare Teó a l’Almagest de Claudi Ptolemeu i als Elements d’Euclides.
- Perfeccionament de l’astrolabi.
Mostra
- Muñoz Páez, Adela. Sabias. La cara oculta de la ciencia. (en castellà). Penguin Random House, 1/3/2017.
- Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867,
- Simó, Isabel-Clara. «Hipaties, la sàvia». A: El conjur. Barcelona: Planeta, 2009.
Referències