Dedicat a totes aquelles persones que han mantingut i rehabilitat este topònim mutxameler centenari.
La comunitat educativa mutxamelera compta des d’este curs (2010) amb un nou centre d’educació secundària, al que han denominat de manera oficial amb el nom de l’Allusser. El nou recinte s’ha edificat mirant cap a llevant, té l’entrada principal pel carrer Braçal de Murteretes i és un espai innovador pel que fa a la concepció arquitectònica, clarament dissenyada per aprofitar la claredat i la lluminositat del sol.
De segur que molts dels alumnes que allí estudien es preguntaran per què s’ha triat esta denominació o bé quin és el seu significat. Aprofite l’espai, que amablement m’ofereix este llibret, per explicar un poc la història d’este topònim mutxameler amb molts segles d’existència.
La casa de l’Allusser es trobava situada a la part de dalt del braçal de la Creu, a la intersecció de dos camins tradicionals del nostre poble, al nord del conegut com el de la Canaleta i a llevant del de Montserrat. El topònim “Allusser” prové segurament etimològicament de l’àrab al-gubb, que significa “pou” o “aljub”. Testimonis actuals d’este nom de lloc, a més de Mutxamel, trobem a la propera localitat de Santa Pola el Cap de l’Aljub i prop de la ciutat de Múrcia, la pedania anomenada Aljucer, enclavada en plena horta murciana i d’origen musulmà segons els estudiosos.
Tornant al nostre poble, i, concretament, al nostre Allusser, podem afirmar que ja al segle XIII tenim documentació escrita en què es fa menció a dues alqueries de l’horta alacantina, “Pel que fa a les alqueries, hem trobat citades la de Bonyali […] i les d’Alconchell i Aljacer, esmentades també el 1296” [1]. És evident la relació d’este tros d’horta mutxamelera amb l’aigua i el reg i, des d’aquesta perspectiva podem obtenir més informació dels noms de lloc on trobarem la paraula Allusser, a més de la referència a la vivenda.
És interessant saber quins poden ser els braçals de l’horta de procedència islàmica. Possiblement d’esta època són els cinc primers situats al vessant dret de la Sèquia Major, l’Alfaç, Albercoquer, Torre o Carnisseria, Canelles o Lloixa i Racó, i el primer, i durant molts anys l’únic, ubicat a l’esquerra, Aljucer o Benetia, ja que així apareix denominat en el document de creació de la Sèquia Nova o Gualeró, redactat l’any 1377.
Així com la funció primordial dels braçals era portar i distribuir aigua als camps a través de la xarxa de filloles, que conformant un ampli ventall s’escampaven pels bancals, el que ens ocupa, Aljucer o Benetia, actuava, a més, com a corredor per a desaiguar el sistema hidràulic, de manera que feia possible derivar l’excés d’aigües sobrants en cas de crescuda del riu Sec, evitant així la inundació de l’horta. La quantitat de tafulles regades per este braçal al segle XVI eren de 3.369 i és un fet digne de ressenyar que la denominació Aljucer, referida al braçal, es perd a finals d’esta centúria, concretament, a partir de l’any 1589. A partir d’esta data, ja no trobem cap referència escrita i sí que apareix en canvi el topònim Benitia [2].
L’antiga casa de l’Allusser, podíem considerar-la com la porta d’entrada al preciós passeig de l’Alameda, i donava nom a la fillola que vorejava este espai, característic pels xiprers centenaris i pel soroll del pas de l’aigua. Es considerava que l’edifici havia estat edificat al segle XIX. Era de planta rectangular, molt allargada, predominant la construcció de la planta baixa. L’entrada a la vivenda era ampla i espaiosa, i al fons i a la dreta hi havia l’escala de pujada a una gran cambra. La façana principal estava orientada cap al sud-est, és a dir, d’esquena al camí. La teulada era inclinada i a dos aigües. Com quasi totes les cases de camp mutxameleres tenia un aljub per recollir l’aigua de la pluja. El pati, situat davant l’entrada de la casa, era estret, i allí es podien contemplar palmeres, llorers i un gran lledoner, que és, en este moment, l’únic testimoni que queda de la finca.
En la redacció d’algunes escriptures de propietaris de terres d’esta zona trobem, a més, estos altres testimonis, “dos quartas partes de tierra huerta con el agua que la corresponde para riego del Real Pantano, situada en la Partida del Allucer” i en els plànols de començament de la passada centúria porten anotat el “caserio” de l’Allusser, referit a totes les vivendes que hi havia al voltant de la finca, entre les quals es trobava la denominada Casa de Loreto, i que molts veïns pensaven que era la casa de l’Allusser.
La vivenda va ser derruïda en començar la centúria actual, amb motiu de les obres del pla urbanístic que també portava el seu nom. El matrimoni format per Francisca Lledó (Paquita la Xossa) i Batiste Baeza foren els últims ocupants d’esta casa que la família Baeza portava arrendada des de feia generacions.
Assumpció Brotons Boix.
Cronista Oficial de Mutxamel.
Estiu de 2010.
[1] Arxiu Corona Aragó, C, reg. 340, f.28 v. (1296, maig, 8) Apareix en el llibre de la doctora Ferrer i Mallol, Mª. Teresa, Les aljames sarraïnes de la Governació d’Oriola en el segle XIV, concretament al punt que duu per títol Les aldees i alqueries d’Alacant, Barcelona, 1988, p.15.
[2] Gutiérrez Lloret, Sonia, La Huerta y el Alfoz”, p. 155-157, dins del llibre Historia de la ciudad de Alicante, Vol. II, Alicante, 19