Il•lustració de Brett Manning

 

 

 

 

 

Il.lustració Nancy Brajer

 

Ai, quin fred que fa!

(Josep Carner)

Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...

Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
...

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gato con nieve
Teresa Delgado

Este frío polvito blanco
que me hace estornudar,
ar ,ar ,ar .
Esta agua- dura
que me tengo que sacudir,
ir, ir , ir.
Envuelto en mi mantita
estaría mejor,
or, or, or.
Asi que a mi casita
me echo a correr,
er, er, er.
Adiós, au revoir, by,
arrivederci, adéu, abur
ur, ur, ur.

 

 

 

 

Il•lustració de Laura Medei

Tanqueu portes i finestres
i passeu bé els forrellats,
que el cavaller que s'acosta
us deixarà enravenats.
Ve de terres elevades
on no veuen massa el sol;
creua planes i muntanyes
tot solet, que ningú el vol,
i fa cap a casa nostra
rebufant com ho fa el bou.
Davant d'ell fugen les bèsties,
tot el món s'amaga on pot
i busca guants i bufandes
per combatre el seu assot.
Com es veu, no és un caguerri,
que és valent i també fort,
és el vent de tramuntana,
és el vent que ve del nord.

Maria Dolors Pellicer

 

 

Il.lustració Corinne Bittle

Cóm si fóssiu nens...

Jo que sóc petit,
però també gran
no puc pas entendre
com no jugueu mai.
Com és que no juguen
els grans per Nadal?
Quan jo haig de fer-ho
cada dia de l'any!
Embruta't! Somnia! Vés en patinet!
Si tot ho imagines pots arribar al cel!
Escriu una carta dient als Reis Mags
que aquest Nadal vols tornar a ser un infant.
Amb la neu fer boles,
gronxar-te al parc,
menjar xocolata
i saltar als bassals.
Ni mirar el rellotge,
ni anar a treballar.
Com si fóssiu nens...
Jo no vull ser gran!
Bon Nadal!

Daniel Espresate

 

 

 

 

 

 

 

Il.lustració Wolf Erlbruch

 

Hablemos

Ven y hablemos…

De las cosas tuyas,

de las mías, luego,

porque todo es fácil

cuando existe afecto.

Ven con tus palabras,

ven con tus lamentos,

con toda tu risa,

tus sueños, tus juegos.

Escucho tus pasos,

también tu silencio…

Te presto mi oído

que te escucha atento,

que sigue tu ritmo,

tu son de requiebros…

Tu llanto de pena

por los que se fueron,

y los cascabeles

de tu risa al viento.

Oigo embelesado,

cada sufrimiento

y cada combate

que ganaste a tiempo.

Recojo en la brisa

tus mejores sueños.

Zandra Montañez Carreño

"Zagalejo de perlas..." de Lope de Vega

Zagalejo de perlas,
hijo del Alba,
¿dónde vais que hace frío
tan de mañana?

Como sois lucero
del alma mía,
al traer el día
nacéis primero;
pastor y cordero
sin choza y lana,
¿dónde vais que hace frío
tan de mañana?

Perlas en los ojos,
risa en la boca,
las almas provoca
a placer y enojos;
cabellitos rojos,
boca de grana,
¿dónde vais que hace frío
tan de mañana?

Que tenéis que hacer,
pastorcito santo,
madrugando tanto
lo dais a entender;
aunque vais a ver
disfrazado el alma,
¿dónde vais que hace frío
tan de mañana?

En Pastores de Belén, 1612

 

 

 

Il.lustració Andrea Brooks

Un poco de nieve aquí,
un poco de nieve allá,
un poco más por arriba
y un poco más por detrás.

¡Ya esta hecho! ¡Qué alegría!
Si parece un gran señor
con sombrero, zanahoria,
con bufanda y un reloj.

Ovillejo del viento

¿Qué dice el viento al pasar?
"¡A volar!".
¿Qué responde la palmera?
"¡Quién pudiera!".
¿Y las espigas de trigo?
"¡Adiós, amigo!".

Cuando andas por el campo
y el viento choca contigo,
quizás también tú susurres:
"¡Volar, quién pudiera, amigo...!"

Antonio Orlando Rodriguez

 

 

 

 

 

 

Il.lustració Olga kvasha

¡Ya huele a Navidad!

A mazapanes blandos
y chocolate caliente.
A polvorones, musgo,
leña humeante
y ardiente.

¡Ya llega, ya viene!

Para jugar con los niños
y rebozarse en la nieve.
Para danzar con las hadas
y soñar con los Reyes.

¡Ya viene, ya llega!
…el esperado Diciembre.

Almudena Orellana

 

 

 

 

 

 

 

 

Il.lustració Nuri Ann

Carta als Reis Mags

Estimats Reis Mags, coma,

Aquest any heu de saber,

que no vull jocs,

ni vull res.

No vull llibres de gripaus

ni cap joc que es jugui amb daus.

No vull colors, ni cap cosa

que a casa pugui fer nosa.

(espera que no tinc tinta,

agafo un boli: aquest pinta)

Jo vull per aquest Nadal:

que la gent sigui feliç,

que tothom tingui un regal,

gran, mitjà o molt petit.

Que tothom tingui vacances,

que la gent mengi calent,

que ningú dormi a una plaça,

que tots siguem bona gent.

Que el món sigui una gran casa,

on tots convivim en pau

sent feliços i amables:

Gràcies Reis, adéu-siau!

Dani Espresate

 

 

 

 

 

 

Mª Rosa Serdio

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Hoy te voy a regalar

Hoy te voy a regalar

besitos empaquetados,

para que abras cuando sientas

que ya me estás extrañando.

Hoy te voy a regalar

abrazos apretaditos,

para que lleves contigo

atados en paquetitos.

Hoy te voy a regalar

muchos abrazos y besos,

para que nunca te olvides

de todo lo que te quiero.

 

 

 

Il.lustració Chris Vans Allsburg

 

Ara

Ai, no! No em digueu que no
durarà aquesta alegria!

Sol i sol i per a sempre
sol al fons de la memòria!
Alegria viva en mi,
per a sempreviva, viva
com el llumenaret blau
de la rondalla més llunya.

Ai, no! No em digueu que no
durarà aquesta alegria!

Jaume Vidal Alvover

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Il.lustració Nerina Canzi

 

Damunt d’un camell

que neda i que vola,

ja vénen els Reis,

¡i els nens fem tabola!

A mi em portaran

(¡voldria encertar-la!)

allò que veuran

escrit a la carta.

Si em porten carbó,

potser s’equivoquen:

jo sóc bon minyó…

quan no me provoquen.

¡Demà de matí…!

¡¿Hi vaig fent tentines?!…

No puc pas dormir:

¡Ja veig les joguines!

(Ricard Bonmatí)

 

 

 

 

 

 

 

Receta de versos para esperar a los Reyes Magos

Entrantes de besos
y de buen humor
rustido de afectos
salsa de ilusión.
Relleno de risas
suflé de pasión
copas de alegría
licor de emoción.
Coctel de caricias
postre de esplendor.
Y cual la miel, dulces
poemas de amor.

Rosario Bersabé Montes

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

ARBRE DE NADAL

(Carolina Ibac i Verdaguer)

Les llums màgiques de colors vénen i se’n van.

I la por a patir l’obscuritat et deixa glaçat.

No pots fer més que somniar.

Desitjar ens fa avançar.

No ens aturem.

Allà hi seré.

Atenta

a

tu.

Ets la meva estrella.

 

 

 

 

 

 

 

M'agrada:

(Dani Espresate)

M'agraden les joguines
m'agraden els regals,
menjar torrons i neules
i celebrar el cap d'any.

M'agrada quan fosqueja
la nit, voreta el foc,
veus fora com grogueja?
carrers plens de colors.

Posar boles a l'arbre,
l'estrella dalt l'avet,
muntar un petit pesebre,
amb un àngel al cel.

Anar a domir ben d'hora,
quan venen els reis mags,
deixar llet a la porta
pels camell afamats.

Despertar-me ben d'hora
nerviós d'obrir els regals,
anar a avisar els meus pares
a sobre el llit, saltant.

M'agraden moltes coses,
m'agrada aixó que he dit
però el que més m'apasiona
es poder compartir:

estones amb la mare,
fer al pare mols petons,
I NO ANAR A L'ESCOLA
MOLT BON NADAL A TOTS!!

 

 

 

 

 

 

 

Il.lustració Jane Newland

 

Cap d'any

Un avui i un demà,

un final per tornar a començar,

una parada per tornar a caminar,

una aturada per avançar.

Any vell, any nou,

Quin camí animes a seguir?

Un vell final, un nou inici,

un passat, un present, un futur,

avui i demà, sens cap desfici,

deixa mostrar el teu clar obscur.

Any vell, any nou,

Quin camí vols fer seguir?

Una vella peregrinació de records,

desvetlles, ara, la ment i el cor.

Una nova expedició de fites

Il·lumines, ara, la ment i el cor.

Any vell, any nou,

Deixa ser aquest un poc millor.

Roser Urra Fábregas

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Il.lustració Boris Kulikov

 

Haurem d'encetar camí,

sense pressa ni equipatge,

el viure és un paisatge

que pren color a la nit.

Parlarem del noble sol,

tan amable i amatent

de la inconeguda gent,

de l'alegria i el dol.

I seguirem empenyent

un nou any entre clarianes,

entre noves sensacions.

Escriurem uns versos nous,

entre desitjos i ganes,

per somiar eternament.

Joan Josep Roca Labèrnia

 

 

 

 

 

 

 

 

il.lustració de Joan Subirana

 

Pel camins dels records els reis viatgen,
cerquen l’antic miracle abandonat.
No tenen pàtria, ni nació, ni estat,
ni és a cap diccionari el seu llenguatge.

Venen d’orient, la terra dels tresors,
on el sol del foc nou es fa vivent.
Cavalquen del passat fins al present
seguint un llarg estel de mil colors.

Deixen un rastre de joguets perduts
i una espurna de somnis de gener
als balcons abaltits del meu carrer.

Després, sempre una mica decebuts,
de com va el món, però amb l’esperança encesa
retornen al cel blau de la infantesa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Nadal per sempre

Àngel Dabàn

En la llàgrima d'un estel

o en un bocí de lluna,

en el somriure d'un infant

o en uns ulls de tendresa,

en un petó de mar

o en el ball d’un camp al vent,

en una taula compartida

o en una mà oberta,

en un dringar de pau

o en la flaire d'una llar,

en la il•lusió del demà

o en un cor que estimes...

trobaràs la dansa d’un llumet,

trobaràs el cant d’una flor,

trobaràs la màgia de la nit,

trobaràs sentit al Nadal.

Llavors ja no et caldrà

esperar que arribi el dia;

i en cada moment de vida

 

 

 

(il•lustració de Subi)

(Luis López Anglada)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Il.lustració de Isabel Hojas

El mejor armario(Mar Pavón)
Se rompió el juguete
de tanto jugarlo.
Quedó en mi recuerdo,
el mejor armario:
lo abro y lo cierro,
lo cierro y lo abro,
y ahí está el juguete
para siempre intacto.
Se rompió el juguete
de tanto jugarlo.
Lo guardo con celo
en mí precintado.

Cada dia... mimem l'any que acabem d'estrenarNo sabem que ens portarà, ningú ho sap...

 

 

Nadie lo  lo sabe nadie

ni el río

ni la calle

ni el tiempo

ni el  el poder

ni el mendigo

ni el juez

ni el labriego

ni el papa

nadie lo sabe nadie

yo tampoco

Mario Benedetti

 

 

 

 

 

 

• • 
    Neva

    Nuría Freixa

    La neu primerenca ha omplert el sedàs de fred i de glaç.

    Ens corda l’abric, posa mantes al llit i ens fa enrogir el nas.

    Enfarina els camins on passen curosos els xics i els fadrins.

    Dibuixa, sens guix, postals de Nadal, teulats i fanals,

    carrers empedrats, dreceres i prats.

    Encén les fogueres i, al seu recer, s’hi apleguen les mans i els cossos també.

    Els flocs van caient; entre la quitxalla es tornen batalles, confetis al vent.

    L’escola ha tancat, es buida el carrer, vesteix el paisatge de blanc mariner.

    Escalden les sopes, la brasa es va fent, peücs i pijama i al llit ben rabent.

    La neu primerenca és un primer bes, les altres nevades el dia després.

  • • 
      

      La neu

      Joana Raspall

      Prendré un bon grapat

      de la neu més blanca

      i la guardaré

      dintre d'una capsa.

      Quan vingui l'estiu,

      que fa calorassa,

      la neu em podrà

      refrescar la cara!

      El meu amic diu

      que la neu no es guarda,

      que sols trobaré

      la capsa mullada.

      Això no m'ho crec!

      Ves, com s'ho faria!

      Tancant bé la capsa,

      com s'escaparia?
      

 

 

 

 

 

 

 

 

 

No tots els freds són iguals, hi ha freds que amb un bon abric, bufanda i guants s'esmorteixen; hi altres freds que necessiten de... Llegiu el poema d'Aurelio González Ovies i ho descrobrireu.

Es distinto el frío

que te da en la cara

del frío que dejan

las cosas amadas.

Es distinto el frío

que cala en el alma

del frío que entra

por una ventana.

Es distinto el frío

de por la mañana

al frío que, a veces,

provoca una lágrima.

Es distinto el frío

de una gran nevada

del frío que se enciende

por una distancia.

Son fríos distintos

porque uno no daña

y el otro te duele

y te deja marca.

Uno no se quita

más que con el tiempo,

o con la esperanza;

otro lo quitamos

poniendo un abrigo,

pijama o bufanda.

 

 

 

 

 

 

 

Il.lustració David Galchatt

El Sol tiene frío

y no quiere salir,

metido entre nubes

se ha puesto a dormir.

 

 

 

 

 

 

il.lustració de Marina Puzynenko

Don libro está helado

Estaba el señor don Libro
sentadito en su sillón,
con un ojo pasaba la hoja
con el otro ve televisión.

Estaba el señor don Libro
aburrido en su sillón,
esperando a que viniera... (a leerle)
algún pequeño lector.

Don Libro era un tío sabio,
que sabía de luna y de sol,
que sabía de tierras y mares,
de historias y aves,
de peces de todo color.

Estaba el señor don Libro,
tiritando de frío en su sillón,
vino un niño, lo cogió en sus manos
y el libro entró en calor.
(Gloria Fuertes)

 

 

 

 

 

 

 

 

• 
  

  Il.lustració Alexandra Nadzvedkaya

  Aguanta, pajarillo.

  Pronto llegará la primavera

  y secaremos las sábanas al viento.

  El trigo dejará su cuna

  y paso a paso se hará grano.

  Entonces abriremos la jaula,

  volaremos hasta el campo,

  y saborearemos las espigas.

  Aguanta, pajarillo, aguanta:

  Hoy hiela todavía.

  Milagros

•  

  
  Il.lustració Gabriela Granados

   

  Hivern

  Martí i Pol

  Estimo la quietud dels jardins

  i les mans inflades i vermelles dels manobres.

  Estimo la tendresa de la pluja

  i el pas insegur dels vells damunt la neu.

  Estimo els arbres amb dibuixos de gebre

  i la quietud dels capvespres vora l'estufa.

  Estimo les nits inacabables

  i la gent que s'apressa sortint del cinema.

  L'hivern no és trist:

  És una mica malenconiós,

  d'una malenconia blanca i molt íntima.

  L'hivern no és el fred i la neu:

  és un oblidar la preponderància del verd,

  un recomençar sempre esperançat.

  L'hivern no és els dies de boira:

  és una rara flexibilitat de la llum

  damunt les coses. L'hivern és el silenci,

  és el poble en silenci,

  és el silenci de les cases

  i el de les cambres

  i el de la gent que mira, rera els vidres,

  com la neu unifica els horitzons

  i ho torna tot

  colpidorament pròxim i assequible

   

 

 

 

 

 

PAZ

 

 

Paz sin fin, paz verdadera.

Paz que al alba se levante

y a la noche no se muera.

(Rafael Alberti)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

il.lustració: Aurelia Fronty

Si el món fos...
(Joana Raspall)

Si el món fos...

Si el món fos escrit en llapis,

podria esborrar la lletra

que vol ferir;

podria esborrar mentides

que no cal dir;

n'esborraria l'enveja

Que porta mals;

N'esborraria grandeses

de mèrit fals...

Però és escrit amb tinta

de mal color:

del dolor brut de la guerra

i del dolor

Qui voldrà escriure un nou món més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,

ben valentes, lletra per lletra,

des del nostre raconer...

 

 

 

 

 

Il•lustració de Jay Fleck

Pau.
Els canons, de neu.
Les pistoles , d'aigua.
Els soldadets, de plom.

Que totes les batalles
que les guerres i les pors
siguin a partir d'ara
caducats mal sons.

Els canons, de neu.
Les pistoles , d'aigua.
Els soldadets, de plom.

Isabel Barriel

 

 

 

Cada dia és el Dia de la Pau (il•lustració de Lana Shistovskaya)

 

Besos que vuelan,
Besos con alas.
Besos que brillan,
Besos sin balas.

Antonio García Teijeiro

 

 

 

 

 

Un somriure per la pau

Fes del meu somriure

las mes bonica melodia,
que done ganes de viure
que faça al sol eixir tot el dia.

Llevat del cap l'odi
i sent que som germans de món,
ja que tu i jo tenim un llenguatge propi,
tu i jo parlem amb el cor.

I si veus un acte dolent
no actues amb el cap
sinó amb el cor bondadós que tens,
ja que no es millor qui pega primer
sinó el que ajuda amb la mà davant
i dona exemple, del que s'ha de fer.

Vicent Maganer Ripoll

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CARNESTOLTES / CARNAVAL

 

 

 

Il.lustració Victor Nizovset

EL CARNESTOLTES

Bon dia, primets i grassos!
No em digueu que no tinc nassos
de dormir de fa tants dies
sense fer cap bogeria!

Quina sort que us he sentit,
Nois i noies eixerits!
Són les vostres ximpleries,
que em desperten l’alegria.

I, ara que ja estic despert,
s’ha acabat, de menjar verd:
les verdures, pe’ls conills;
per nosaltres: bons pernils!

Tot el peix i les sardines,
els doneu a les gallines!
“Botifarres menjaràs”
ens ha dit el Dijous Gras.

Qui us ha dit que treballeu?
Jo us ordeno que xaleu,
que estigueu de panxa enlaire
tot el dia fent el mandra!

Feu-ho tot de l’inrevés,
disfresseu-vos pels carrers,
feu el boig, feu l’animal,
que ha arribat el carnaval!…

I salteu, canteu, balleu
i amb el nas toqueu-vos el peu,
que us he dit ja moltes voltes
que jo sóc Carnestoltes!

Ricard bonmatí

Il.lustració Gubuz Dogan Eksioglu

 

 

 

 

 

 

 

A disfrazar la luna

Ya está ahí el carnaval
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar.
La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata.
¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa.
La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China.
Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está.

Gloria Almendáriz

 

 

 

 

 

El febrer

(Martí i Pol)

El segon mes de l’any

és curt de talla,

però té un al·licient

per la quitxalla

i és que quan se li canten

les absoltes

arriba qui sap d’on

en Carnestoltes.

Llavors, tant si fa bo

com si fa fresca,

tothom sol preparar-se

per fer gresca.

Amb roba vella o nova,

com qui endreça,

es prepara amb desfici

la disfressa

per fer cap a la magna

desfilada

on la gent cal que vagi

ben mudada.

Es canta, es balla, es riu

i es fa tabola;

la gent per carnaval

no està mai sola.

El segon mes de l’any

és curt de talla,

però diverteix molt

a la quitxalla.

 

 

 

 

 

 

 

Festa de disfresses

Bruixes i pallassos,

homes llops, papallones i flors,

tots entren al ball del Senyor.

Del Senyor Carnestoltes,

un rei de debò

que mana uns dies

i els altres no.

Balla un ós amb la reina del foc.

Balla un sol amb el núvol del Nord.

Balla el noi amb la corona de flors.

Balla un peix amb la sirena de l’or.

Balla un cuc amb el fill de l’estruç...

I tots ballen al ball del Senyor.

Del Senyor Carnestoltes,

un rei de debò

que mana uns dies

i els altres no.

Isabel Barriel

 

 

Si pinto mi cara

con muchos colores

y adorno mi traje

con cintas y flores,

si canto canciones

y llevo antifaz,

ríete conmigo

porque es carnaval.

 

 

 

 

 

 

Del llibre Poemes i cançons de les 4 estacions

 

 

 

 

 

 

 

 

A març, poemes per a les dones...

 

 

 

 

 

Il.lustració Facey

Es necesario

revertir el hechizo.

Ese,

que borra a las mujeres

de los libros de historia,

de las esferas de poder,

de las antologías.

Ese,

que las encierra

entre cuatro paredes,

con solo

colocarles un anillo.

Guisela López

Parlen les dones

Parlen les dones,

la seva poesia

tendra i forta

Ben pocs s’aturen

a escoltar aquestes veus,

que, trasbalsades,

un nou llenguatge diuen

nascut al fons dels segles.

Amollo en la nit

la veu amarga o

la veu esperançada.

I aprenc a dir que No.

Que ja no és temps de plorar

ni de lamentar-se, ni tampoc

el de cercar excuses fàcils.

I aprenc a dir que No.

Montserrat Abelló i Soler

Escric perquè puguis trobar-te
en aquestes paraules
que m’alberguen
i ara són mirall de tu.

La complicitat és un miracle senzill i laic.

(Anna Miralpeix)

 

 

 

 

 

 

 

il.lustració Iwona Lifoches

 

Un pessic de bogeria

(Imma Fuster i Turbella)

Deixeu-me ser feliç.

No em recrimineu aquest pessic de bogeria.

Vull que la meva ànima camini

per tots els camins.

Vull que els meus dits acaronin

els meus somnis agosarats.

Vull que els meus ulls tafanegin el meu interior més pregon.

Avui sóc un mar

brau i calmat alhora.

Un mar infinit i inesgotable.

Deixeu-me ser feliç.

No em recrimineu aquest pessic de bogeria.

Una pizca de locura
(Inma Fuster i Turbella)

Dejadme ser feliz
No me recrimineis esta pizca de locura.
Quiero que mi alma camine
por todos los caminos.
Quiero que mis dedos acaricien
mis sueños osados.
Quiero que mis ojos curioseen mi interior más profundo.

Hoy soy un mar
bravo y calmado a la vez.
Un mar infinito e inagotable.

Dejadme ser feliz.
No me recrimineis esta pizca de locura.

 

 

 

 

 

 

 

 

il.lustració Lakhsmita Indira

 

 

 

Açò que veus.

(Teresa Aburto Uribe)

Açò que veus sóc jo,
ni més, ni menys.
Un tros de SER...
un tros de humanitat...
un grapat de rialles...
un muntó de sons.
Una quota de bogeria...
un tros de dolçor
amb tota la meua sinceritat.
Açò que veus, sóc jo,
ni més, ni menys.
Una dona, a vegades una xiqueta,
a vegades espai...
a vegades infinit...
a vegades passió...
a vegades llibertat.
Però així,simplement així...
així sóc jo.
És tot el que tinc,
tot el que sóc...
No és molt...però és tot.

 

 

 

 

Tareas domésticas

El sol de enero

corta sus alas sobre tu jardín,

entra por el ventanal azul, se posa

en la madera tersa, rompe el lomo

de los libros en línea, A de Aleixandre,

B de Borges, Zeta

de Zorrilla y de Zweig.

El sol de enero

atraviesa cajones con olor a lavanda,

las camisas de seda a la derecha,

arriba el negro, en la mitad el blanco,

atrás la lana, aquí el peltre, allí el vidrio,

y abajo las miserias,

donde nadie las vea. El sol de enero

recorre el viejo orden, sigiloso,

de mayor a menor, de grande a chico,

por países, por género, por número,

por días y por meses y por años,

y va a morir al centro de tu pecho

entre tu corazón encordelado.

Piedad Bonnett