Poemas invierno - d'hivern
(Navidad, paz , carnaval, dona....)
Il.lustració Elsa Moosbrugger
El gato resfriado
(poema popular)
El gato Rodolfo
se ha resfriado
por mirar la Luna
subido al tejado.
Muy arrimadito
a la chimenea
tose y estornuda.
¡Achús! ¡Qué pena!
El doctor le ha dicho
-A partir de mañana,
mirarás la Luna
desde una ventana.
La nieve
(Vicente Quirarte)
Nevó toda la noche y amanece
la tierra inmaculada.
Quién pudiera decir que bajo el manto
prepara su verdor la primavera.
Si la pureza existe,
qué semejante es a la nieve:
hoja blanca cedida por el mundo
para probar que nada permanence.
Il•lustració de Brett Manning
El primer resfriado
(Celia Viñas)
Me duelen los ojos,
me duele el cabello,
me duele la punta
tonta de los dedos.
Y aquí en la garganta
una hormiga corre
con cien patas largas.
Ay, mi resfriado,
chaquetas, bufandas,
leche calentita
y doce pañuelos
y catorce mantas
y estarse muy quieto
junto a la ventana.
Me duelen los ojos,
me duele la espalda,
me duele el cabello,
me duele la tonta
punta de los dedos.
Il.lustració Nancy Brajer
Ai, quin fred que fa!
(Josep Carner)
Ai, quin fred que fa!
tinc les cames enrampades
tinc les mans encarcarades,
tinc el nas fet un glaç...
Si això dura no sé pas...
Ai quin fred que fa!
Jo no el puc pas aguantar.
...
Gato con nieve
Teresa Delgado
Este frío polvito blanco
que me hace estornudar,
ar ,ar ,ar .
Esta agua- dura
que me tengo que sacudir,
ir, ir , ir.
Envuelto en mi mantita
estaría mejor,
or, or, or.
Asi que a mi casita
me echo a correr,
er, er, er.
Adiós, au revoir, by,
arrivederci, adéu, abur
ur, ur, ur.
Il•lustració de Laura Medei
Tanqueu portes i finestres
i passeu bé els forrellats,
que el cavaller que s'acosta
us deixarà enravenats.
Ve de terres elevades
on no veuen massa el sol;
creua planes i muntanyes
tot solet, que ningú el vol,
i fa cap a casa nostra
rebufant com ho fa el bou.
Davant d'ell fugen les bèsties,
tot el món s'amaga on pot
i busca guants i bufandes
per combatre el seu assot.
Com es veu, no és un caguerri,
que és valent i també fort,
és el vent de tramuntana,
és el vent que ve del nord.
Maria Dolors Pellicer
Il.lustració Corinne Bittle
Cóm si fóssiu nens...
Jo que sóc petit,
però també gran
no puc pas entendre
com no jugueu mai.
Com és que no juguen
els grans per Nadal?
Quan jo haig de fer-ho
cada dia de l'any!
Embruta't! Somnia! Vés en patinet!
Si tot ho imagines pots arribar al cel!
Escriu una carta dient als Reis Mags
que aquest Nadal vols tornar a ser un infant.
Amb la neu fer boles,
gronxar-te al parc,
menjar xocolata
i saltar als bassals.
Ni mirar el rellotge,
ni anar a treballar.
Com si fóssiu nens...
Jo no vull ser gran!
Bon Nadal!
Daniel Espresate
Il.lustració Wolf Erlbruch
Hablemos
Ven y hablemos…
De las cosas tuyas,
de las mías, luego,
porque todo es fácil
cuando existe afecto.
Ven con tus palabras,
ven con tus lamentos,
con toda tu risa,
tus sueños, tus juegos.
Escucho tus pasos,
también tu silencio…
Te presto mi oído
que te escucha atento,
que sigue tu ritmo,
tu son de requiebros…
Tu llanto de pena
por los que se fueron,
y los cascabeles
de tu risa al viento.
Oigo embelesado,
cada sufrimiento
y cada combate
que ganaste a tiempo.
Recojo en la brisa
tus mejores sueños.
Zandra Montañez Carreño
"Zagalejo de perlas..." de Lope de Vega
Zagalejo de perlas,
hijo del Alba,
¿dónde vais que hace frío
tan de mañana?
Como sois lucero
del alma mía,
al traer el día
nacéis primero;
pastor y cordero
sin choza y lana,
¿dónde vais que hace frío
tan de mañana?
Perlas en los ojos,
risa en la boca,
las almas provoca
a placer y enojos;
cabellitos rojos,
boca de grana,
¿dónde vais que hace frío
tan de mañana?
Que tenéis que hacer,
pastorcito santo,
madrugando tanto
lo dais a entender;
aunque vais a ver
disfrazado el alma,
¿dónde vais que hace frío
tan de mañana?
En Pastores de Belén, 1612
Il.lustració Andrea Brooks
Un poco de nieve aquí,
un poco de nieve allá,
un poco más por arriba
y un poco más por detrás.
¡Ya esta hecho! ¡Qué alegría!
Si parece un gran señor
con sombrero, zanahoria,
con bufanda y un reloj.
Ovillejo del viento
¿Qué dice el viento al pasar?
"¡A volar!".
¿Qué responde la palmera?
"¡Quién pudiera!".
¿Y las espigas de trigo?
"¡Adiós, amigo!".
Cuando andas por el campo
y el viento choca contigo,
quizás también tú susurres:
"¡Volar, quién pudiera, amigo...!"
Antonio Orlando Rodriguez
Il.lustració Olga kvasha
¡Ya huele a Navidad!
A mazapanes blandos
y chocolate caliente.
A polvorones, musgo,
leña humeante
y ardiente.
¡Ya llega, ya viene!
Para jugar con los niños
y rebozarse en la nieve.
Para danzar con las hadas
y soñar con los Reyes.
¡Ya viene, ya llega!
…el esperado Diciembre.
Almudena Orellana
Happy new year
Mira, no pido mucho,
solamente tu mano, tenerla
como un sapito que duerme así contento.
Necesito esa puerta que me dabas
para entrar a tu mundo, ese trocito
de azúcar verde, de redondo alegre.
¿No me prestás tu mano en esta noche
de fin de de año de lechuzas roncas?
No puedes, por razones técnicas.
Entonces la tramo en el aire, urdiendo cada dedo,
el durazno sedoso de la palma
y el dorso, ese país de azules árboles.
Así la tomo y la sostengo,
como si de ello dependiera
muchísimo del mundo,
la sucesión de las cuatro estaciones,
el canto de los gallos, el amor de los hombres.
JULIO CORTÁZAR
Il.lustració Nuri Ann
Carta als Reis Mags
Estimats Reis Mags, coma,
Aquest any heu de saber,
que no vull jocs,
ni vull res.
No vull llibres de gripaus
ni cap joc que es jugui amb daus.
No vull colors, ni cap cosa
que a casa pugui fer nosa.
(espera que no tinc tinta,
agafo un boli: aquest pinta)
Jo vull per aquest Nadal:
que la gent sigui feliç,
que tothom tingui un regal,
gran, mitjà o molt petit.
Que tothom tingui vacances,
que la gent mengi calent,
que ningú dormi a una plaça,
que tots siguem bona gent.
Que el món sigui una gran casa,
on tots convivim en pau
sent feliços i amables:
Gràcies Reis, adéu-siau!
Dani Espresate
Por un caminito
camino a Belén,
camina un sapito.
Camina ¿lo ves?
Con su pata rota,
con su lento andar,
con su glo-glo inquieto…
¡Teme no llegar!
Se acerca tortuga,
que sin prisa va.
Se ofrece a llevarle.
¡Bonita amistad!
Y, anda que te anda,
andando y cantando,
llegaron a tiempo
para…¡ el Nuevo Año!
Hicieron gran fiesta
al verlos llegar
porque fue su viaje
luz en Navidad.
Mª Rosa Serdio
Hoy te voy a regalar
Hoy te voy a regalar
besitos empaquetados,
para que abras cuando sientas
que ya me estás extrañando.
Hoy te voy a regalar
abrazos apretaditos,
para que lleves contigo
atados en paquetitos.
Hoy te voy a regalar
muchos abrazos y besos,
para que nunca te olvides
de todo lo que te quiero.
Il.lustració Chris Vans Allsburg
Ara
Ai, no! No em digueu que no
durarà aquesta alegria!
Sol i sol i per a sempre
sol al fons de la memòria!
Alegria viva en mi,
per a sempreviva, viva
com el llumenaret blau
de la rondalla més llunya.
Ai, no! No em digueu que no
durarà aquesta alegria!
Jaume Vidal Alvover
Il.lustració Nerina Canzi
Els Reis
Damunt d’un camell
que neda i que vola,
ja vénen els Reis,
¡i els nens fem tabola!
A mi em portaran
(¡voldria encertar-la!)
allò que veuran
escrit a la carta.
Si em porten carbó,
potser s’equivoquen:
jo sóc bon minyó…
quan no me provoquen.
¡Demà de matí…!
¡¿Hi vaig fent tentines?!…
No puc pas dormir:
¡Ja veig les joguines!
(Ricard Bonmatí)
Receta de versos para esperar a los Reyes Magos
Entrantes de besos
y de buen humor
rustido de afectos
salsa de ilusión.
Relleno de risas
suflé de pasión
copas de alegría
licor de emoción.
Coctel de caricias
postre de esplendor.
Y cual la miel, dulces
poemas de amor.
Rosario Bersabé Montes
ARBRE DE NADAL
(Carolina Ibac i Verdaguer)
Les llums màgiques de colors vénen i se’n van.
I la por a patir l’obscuritat et deixa glaçat.
No pots fer més que somniar.
Desitjar ens fa avançar.
No ens aturem.
Allà hi seré.
Atenta
a
tu.
Ets la meva estrella.
M'agrada:
(Dani Espresate)
M'agraden les joguines
m'agraden els regals,
menjar torrons i neules
i celebrar el cap d'any.
M'agrada quan fosqueja
la nit, voreta el foc,
veus fora com grogueja?
carrers plens de colors.
Posar boles a l'arbre,
l'estrella dalt l'avet,
muntar un petit pesebre,
amb un àngel al cel.
Anar a domir ben d'hora,
quan venen els reis mags,
deixar llet a la porta
pels camell afamats.
Despertar-me ben d'hora
nerviós d'obrir els regals,
anar a avisar els meus pares
a sobre el llit, saltant.
M'agraden moltes coses,
m'agrada aixó que he dit
però el que més m'apasiona
es poder compartir:
estones amb la mare,
fer al pare mols petons,
I NO ANAR A L'ESCOLA
MOLT BON NADAL A TOTS!!
Il.lustració Jane Newland
Cap d'any
Un avui i un demà,
un final per tornar a començar,
una parada per tornar a caminar,
una aturada per avançar.
Any vell, any nou,
Quin camí animes a seguir?
Un vell final, un nou inici,
un passat, un present, un futur,
avui i demà, sens cap desfici,
deixa mostrar el teu clar obscur.
Any vell, any nou,
Quin camí vols fer seguir?
Una vella peregrinació de records,
desvetlles, ara, la ment i el cor.
Una nova expedició de fites
Il·lumines, ara, la ment i el cor.
Any vell, any nou,
Deixa ser aquest un poc millor.
Roser Urra Fábregas
Il.lustració Boris Kulikov
I seguirem empenyent
Haurem d'encetar camí,
sense pressa ni equipatge,
el viure és un paisatge
que pren color a la nit.
Parlarem del noble sol,
tan amable i amatent
de la inconeguda gent,
de l'alegria i el dol.
I seguirem empenyent
un nou any entre clarianes,
entre noves sensacions.
Escriurem uns versos nous,
entre desitjos i ganes,
per somiar eternament.
Joan Josep Roca Labèrnia
il.lustració de Joan Subirana
Pel camins dels records els reis viatgen,
cerquen l’antic miracle abandonat.
No tenen pàtria, ni nació, ni estat,
ni és a cap diccionari el seu llenguatge.
Venen d’orient, la terra dels tresors,
on el sol del foc nou es fa vivent.
Cavalquen del passat fins al present
seguint un llarg estel de mil colors.
Deixen un rastre de joguets perduts
i una espurna de somnis de gener
als balcons abaltits del meu carrer.
Després, sempre una mica decebuts,
de com va el món, però amb l’esperança encesa
retornen al cel blau de la infantesa.
sentiràs batecs d’amor.
(il•lustració de Subi)
Receta para construir un nacimiento
Tomad papel de plata: haced un río
y colocad encina de él un puente;
fabricad un portal; ponedle enfrente
de papel y cartón un caserío.
Simulad la blancura del rocío
con un poco de harina y, suavemente
hacedla que descienda lentamente,
como la nieve cae, blanca de frío.
Colocad las figuras una a una,
la Virgen y José junto a la cuna
y en ella el Niño, en el pesebre echado.
Y si después que todo lo habéis hecho
sentís que hay una estrella en vuestro pecho,
es que está el Nacimiento terminado.
(Núria Freixa)
s'han volgut fer companyia.
Un regal especial
(Francesca Aubanell)
El regal que jo desitjo
tenir per aquest Nadal
no portarà llaç de vellut
ni vermell, ni groc, ni blanc,
no durà embolcall de seda
ni transparent ni brillant
no anirà dintre una capsa
ni petita, ni mitjana, ni gran.
No portarà cap etiqueta
ni nom, ni cap detall
a l'estil dels bons desitjos
tot de llum vindrà folrat,
una llum brillant, intensa
que el món anirà il.luminant
aturant-se allí on la misèria,
injustícia, guerra i fam
fueteja la canalla
sense escoltar el seu reclam.
I amb aquest regal màgic
a la fi potser arribarà
rialles, alegria i esperança,
pau i felicitat.
Fina Girbés
Una nit màgica, intensa,
Il.lustració Zurab Martiashvili
MARIPOSAS IMPOSIBLES
Mejor será creer en los dragones,
en grandes superhéroes invencibles,
mejor seguir soñando con leones
que cazan mariposas imposibles.
Los Reyes Magos nunca son los padres,
no dejes que te engañe un torpe adulto,
prefieren que enmudezcas a que ladres,
la infancia que se alarga es un insulto.
Y yo sigo creyendo en Don Quijote,
en locos como aquellos los de antes,
en Sanchos gobernantes de su islote.
Reniego de los cuerdos dominantes,
yo tengo un corazón que sigue a flote,
yo sé que los molinos son gigantes.
Luis Ramiro
Il.lustració Constance Kinick
Pedro Mañas
Il.lustració de Isabel Hojas
(Mar Pavón)
de tanto jugarlo.
Quedó en mi recuerdo,
el mejor armario:
lo abro y lo cierro,
lo cierro y lo abro,
y ahí está el juguete
para siempre intacto.
Se rompió el juguete
de tanto jugarlo.
Lo guardo con celo
en mí precintado.
Cada dia... mimem l'any que acabem d'estrenar
No sabem que ens portarà, ningú ho sap...
Nadie lo sabe
Nadie lo sabe
nadie
ni el río
ni la calle
ni el tiempo
ni el espía
ni el poder
ni el mendigo
ni el juez
ni el labriego
ni el papa
nadie lo sabe
nadie
yo tampoco
Mario Benedetti
com s'escaparia?
No tots els freds són iguals, hi ha freds que amb un bon abric, bufanda i guants s'esmorteixen; hi altres freds que necessiten de... Llegiu el poema d'Aurelio González Ovies i ho descrobrireu.
pijama o bufanda
Il.lustració David Galchatt
El Sol tiene frío
y no quiere salir,
metido entre nubes
se ha puesto a dormir.
il.lustració de Marina Puzynenko
Estaba el señor don Libro
sentadito en su sillón,
con un ojo pasaba la hoja
con el otro ve televisión.
Estaba el señor don Libro
aburrido en su sillón,
esperando a que viniera... (a leerle)
algún pequeño lector.
Don Libro era un tío sabio,
que sabía de luna y de sol,
que sabía de tierras y mares,
de historias y aves,
de peces de todo color.
Estaba el señor don Libro,
tiritando de frío en su sillón,
vino un niño, lo cogió en sus manos
y el libro entró en calor.
(Gloria Fuertes)
Il.lustració Alexandra Nadzvedkaya
Milagros
Il.lustració Gabriela Granados
colpidorament pròxim i assequible
PAZ
Paz sin fin, paz verdadera.
Paz que al alba se levante
y a la noche no se muera.
(Rafael Alberti)
il.lustració: Aurelia Fronty
Si el món fos...
(Joana Raspall)
Si el món fos...
Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n'esborraria l'enveja
Que porta mals;
N'esborraria grandeses
de mèrit fals...
Però és escrit amb tinta
de mal color:
del dolor brut de la guerra
i del dolor
Qui voldrà escriure un nou món més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valentes, lletra per lletra,
des del nostre raconer...
Il•lustració de Jay Fleck
Pau.
Els canons, de neu.
Les pistoles , d'aigua.
Els soldadets, de plom.
Que totes les batalles
que les guerres i les pors
siguin a partir d'ara
caducats mal sons.
Els canons, de neu.
Les pistoles , d'aigua.
Els soldadets, de plom.
Isabel Barriel
Cada dia és el Dia de la Pau (il•lustració de Lana Shistovskaya)
Besos que vuelan,
Besos con alas.
Besos que brillan,
Besos sin balas.
Antonio García Teijeiro
Un somriure per la pau
Fes del meu somriure
las mes bonica melodia,
que done ganes de viure
que faça al sol eixir tot el dia.
Llevat del cap l'odi
i sent que som germans de món,
ja que tu i jo tenim un llenguatge propi,
tu i jo parlem amb el cor.
I si veus un acte dolent
no actues amb el cap
sinó amb el cor bondadós que tens,
ja que no es millor qui pega primer
sinó el que ajuda amb la mà davant
i dona exemple, del que s'ha de fer.
Vicent Maganer Ripoll
CARNESTOLTES / CARNAVAL
Il.lustració Victor Nizovset
EL CARNESTOLTES
Bon dia, primets i grassos!
No em digueu que no tinc nassos
de dormir de fa tants dies
sense fer cap bogeria!
Quina sort que us he sentit,
Nois i noies eixerits!
Són les vostres ximpleries,
que em desperten l’alegria.
I, ara que ja estic despert,
s’ha acabat, de menjar verd:
les verdures, pe’ls conills;
per nosaltres: bons pernils!
Tot el peix i les sardines,
els doneu a les gallines!
“Botifarres menjaràs”
ens ha dit el Dijous Gras.
Qui us ha dit que treballeu?
Jo us ordeno que xaleu,
que estigueu de panxa enlaire
tot el dia fent el mandra!
Feu-ho tot de l’inrevés,
disfresseu-vos pels carrers,
feu el boig, feu l’animal,
que ha arribat el carnaval!…
I salteu, canteu, balleu
i amb el nas toqueu-vos el peu,
que us he dit ja moltes voltes
que jo sóc Carnestoltes!
Ricard bonmatí
Il.lustració Gubuz Dogan Eksioglu
A disfrazar la luna
Ya está ahí el carnaval
y voy a pedir a la luna
que se deje disfrazar.
La disfrazaré de pirata
con su parche,
su pañuelo
y una pata.
¿Y si la disfrazo de princesa?
pero que no sea formal,
sino traviesa.
La pondré un vestido azul
y un velillo de tul.
En la mano, un tirachinas,
para jugar a lanzar estrellas
que lleguen hasta la China.
Suena el despertador
¡Arriba! me dice papá.
Miro por la ventana
y la luna... ya no está.
Gloria Almendáriz
El febrer
(Martí i Pol)
El segon mes de l’any
és curt de talla,
però té un al·licient
per la quitxalla
i és que quan se li canten
les absoltes
arriba qui sap d’on
en Carnestoltes.
Llavors, tant si fa bo
com si fa fresca,
tothom sol preparar-se
per fer gresca.
Amb roba vella o nova,
com qui endreça,
es prepara amb desfici
la disfressa
per fer cap a la magna
desfilada
on la gent cal que vagi
ben mudada.
Es canta, es balla, es riu
i es fa tabola;
la gent per carnaval
no està mai sola.
El segon mes de l’any
és curt de talla,
però diverteix molt
a la quitxalla.
Festa de disfresses
Bruixes i pallassos,
homes llops, papallones i flors,
tots entren al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.
Balla un ós amb la reina del foc.
Balla un sol amb el núvol del Nord.
Balla el noi amb la corona de flors.
Balla un peix amb la sirena de l’or.
Balla un cuc amb el fill de l’estruç...
I tots ballen al ball del Senyor.
Del Senyor Carnestoltes,
un rei de debò
que mana uns dies
i els altres no.
Isabel Barriel
Si pinto mi cara
con muchos colores
y adorno mi traje
con cintas y flores,
si canto canciones
y llevo antifaz,
ríete conmigo
porque es carnaval.
Del llibre Poemes i cançons de les 4 estacions
A març, poemes per a les dones...
Il.lustració Facey
Es necesario
revertir el hechizo.
Ese,
que borra a las mujeres
de los libros de historia,
de las esferas de poder,
de las antologías.
Ese,
que las encierra
entre cuatro paredes,
con solo
colocarles un anillo.
Guisela López
Parlen les dones
Parlen les dones,
la seva poesia
tendra i forta
Ben pocs s’aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.
I aprenc a dir que no
Montserrat Abelló i Soler
Escric perquè puguis trobar-te
en aquestes paraules
que m’alberguen
i ara són mirall de tu.
La complicitat és un miracle senzill i laic.
(Anna Miralpeix)
il.lustració Iwona Lifoches
Un pessic de bogeria
(Imma Fuster i Turbella)
Deixeu-me ser feliç.
No em recrimineu aquest pessic de bogeria.
Vull que la meva ànima camini
per tots els camins.
Vull que els meus dits acaronin
els meus somnis agosarats.
Vull que els meus ulls tafanegin el meu interior més pregon.
Avui sóc un mar
brau i calmat alhora.
Un mar infinit i inesgotable.
Deixeu-me ser feliç.
No em recrimineu aquest pessic de bogeria.
Una pizca de locura
(Inma Fuster i Turbella)
Dejadme ser feliz
No me recrimineis esta pizca de locura.
Quiero que mi alma camine
por todos los caminos.
Quiero que mis dedos acaricien
mis sueños osados.
Quiero que mis ojos curioseen mi interior más profundo.
Hoy soy un mar
bravo y calmado a la vez.
Un mar infinito e inagotable.
Dejadme ser feliz.
No me recrimineis esta pizca de locura.
il.lustració Lakhsmita Indira
Açò que veus.
(Teresa Aburto Uribe)
Açò que veus sóc jo,
ni més, ni menys.
Un tros de SER...
un tros de humanitat...
un grapat de rialles...
un muntó de sons.
Una quota de bogeria...
un tros de dolçor
amb tota la meua sinceritat.
Açò que veus, sóc jo,
ni més, ni menys.
Una dona, a vegades una xiqueta,
a vegades espai...
a vegades infinit...
a vegades passió...
a vegades llibertat.
Però així,simplement així...
així sóc jo.
És tot el que tinc,
tot el que sóc...
No és molt...però és tot.
Tareas domésticas
El sol de enero
corta sus alas sobre tu jardín,
entra por el ventanal azul, se posa
en la madera tersa, rompe el lomo
de los libros en línea, A de Aleixandre,
B de Borges, Zeta
de Zorrilla y de Zweig.
El sol de enero
atraviesa cajones con olor a lavanda,
las camisas de seda a la derecha,
arriba el negro, en la mitad el blanco,
atrás la lana, aquí el peltre, allí el vidrio,
y abajo las miserias,
donde nadie las vea. El sol de enero
recorre el viejo orden, sigiloso,
de mayor a menor, de grande a chico,
por países, por género, por número,
por días y por meses y por años,
y va a morir al centro de tu pecho
entre tu corazón encordelado.
Piedad Bonnett
L'HIVERN
Majestuós i imponent,
el gest adust i solemne,
l'hivern s'aproxima i entra
per la porta de desembre.
Du mil núvols per barret,
de tan grisos quasi negres,
i una enorme barba blanca
i un vestit de boira tènue.
Quan arriba tus i bufa
vents furiosos que gelen
tot el que troben al pas:
arbres, cases, cossos, terres.
Tot el món es posa abric
i tanca bé les finestres,
procura no traure el nas
i tenir les llars enceses.
Molt prim ja i gens imponent,
però encara adust, solemne,
l'hivern se'n va quan ve març
i obri les portes alegres
al sol i a la primavera
fins que torne un nou desembre.
Marc Granell