Mobilitats Erasmus+ per a l’alumnat (curs 2025-26)

Durant la meua mobilitat Erasmus+ vaig ser acollida per “La Universitat Perpignan via Domitia”, on vaig poder acudir a classes, xarrades i activitats com van ser “la Història de Catalunya, Dialectologia, Andorra i Dret, i institucions catalans”. En elles vam poder observar i aprendre com es desenvolupen les classes en català, a part d’aprendre coses noves dels Països Catalans i Andorra que no sabia: ens van explicar com es va formar la “llenguad’Andorra”, les lleis i els decrets llei que tenen per a formalitzar la llengua catalana, i com estava format el govern de Perpinyà etc. M’han semblat molt interessant, a part d’ampliar els meus coneixements i sobretot tindre més cultura general, tan important en aquesta vida.

Vam veure també com impartien classe de català a xiquets de primària, ja que vam anar a visitar la “ESCOLA BRESOLA”, una escola de primària on s’imparteixen totes les setmanes tres quarts d’hora de classe, perquè vagen habituant-se a l’idioma i no arribar a perdre’l a la ciutat.

També vam poder gaudir d’una xarrada impartida per “LLETRA FERITS”, en la qual vam aprendre coses noves i curioses del català, per exemple, et deien com es deia la mateixa paraula en diferents zones geogràfiques i veies com no hi havia tanta diferència. Un altre dia vam poder gaudir d’una lectura dramatitzada dels contes que un d’ells escriu.

La meua experiència a Perpinyà ha sigut molt agradable punt en la universitat per aprendre coses molt curioses i de gran interés cultural i històric, que m’han sorprés per a bé. Per exemple, com és la vida a Andorra amb les seues peculiars normes tant per a poder treballar com per a poder viure allí. També em va impressionar molt la història i com es va formar a nivell de la llengua catalana, ensenyant a xiquets de primària introduint-los aquesta llengua. Vam ser a un col·legi de primària per a veure com els ensenyaven les classes als xiquets de diferents nacionalitats encara que tots parlaven francés. M’impacte el gran interés que tenien aquests per aprendre català.

De la ciutat de Perpinyà i voltants, una de les coses que més em cride l’atenció va ser el prompte que tancan els llocs públics per a poder visitar-los, com l’econòmic que és el transport públic, per a poder anar tant a la universitat, per ser gratuït, com per a anar als pobles de voltant i la bona combinació que tenen. També m’impacte molt la gran cultura històrica que hi ha a Perpinyà, Tenen llocs de molta importància històrica molt ben conservats perquè no es perda la seua història.

A nivell personal anar-me a un altre país com Perpinyà a mi m’ha enriquit tant interiorment com persona perquè m’ha demostrat que puc valdre’m per mi mateixa i defensar-me en un altre país diferent del meu sense conéixer l’idioma ni el país, com a nivell cultural perquè he aprés sobretot, molta història queno és d’Espanya, però que tanta ha influït a Espanya per estar tan pròxima, alguns costums de França, que no estan res malament, com per exemple arribar prompte a casa a la vesprada et dona més temps a estar amb la família i fent coses amb ells cosa que ací a Espanya s’arriba molt tard i no dona temps a res. A nivell educatiu, m’ha sorprés molt com no s’ha arribat a perdre l’idioma català, com el continuen impartint i com la gent que ho parla ho defensa.

Un bon dissabte vaig agafar un tren que sortia de la nostra estimada estació del Nord. Aquest tren va parar a Barcelona, però jo no en tenia prou; volia aplegar a la veritable Catalunya Nord. Justament per això en vaig agafar altre, que em va portar fins a la Gare de Perpignan, on vaig poder dir-me que, per fi, em trobava a la vertadera Catalunya Nord: al Rosselló.

Vaig aplegar a Perpinyà el cap de setmana previ al començament de les classes, a allò de les 18h de la tarda, i l’aire prop i del nord dels Pirineus em va fer saber que no m’equivocava; en efecte, hi era al meu destí. Un autobús em va protegir de l’aire i em va portar a l’apartament que havia llogat, al bell mig del centre històric de la ciutat.

De dilluns a dimecres vaig acudir a la Universitat de Perpinyà via Dominica. En concret, aquests dies vaig fer una miqueta meu l’IFCT (Institut Franco-Català Transfrontalier). I tinc sort, ja que aquest va ser un Institut ben acollidor, amb un professorat versat en la història dels Pirineus, de Catalunya i d’Andorra. Vaig poder aprendre sobre el tractat dels Pirineus, sobre les Corts de Barcelona i sobre les característiques del país andorrà. Aquesta història esdevindria d’allò més útil per a les visites culturals que us descriuré a continuació. A més a més,dijous vaig poder anar a una clase organitzada per l’APLEC, un projecte de promoció del català a les escoles d’infantil i primària de la zona. Allí vaig poder presenciar una classe de català dirigida a noies i nois de cinc anys.

El diumenge anterior al començament de les classes, em vaig aventurar a anar a Prades de Conflent, tot i que l’estrepitós vent em va obligar a tornar a Perpignan abans d’hora. No obstant això, al mateix Perpignan es pot visitar el Castell dels Reis de Mallorca. Per recomanació d’alumnes i professors, la meua companya d’Erasmus em dedicar un dia a explorar Cotlliure, una ciutat que s’ha de visitar si et trobes al Rosselló, on caldrà, també imperativament, visitar el Castell Reial de Cotlliure. Abans de marxar del Rosselló vaig decidir visitar la imponent fortalesa de Salses-le-Château, marcadament imponent ja des de l’exterior. La conclusió és que qualsevol destinació al Rosselló és una aposta segura, pel fet que tota la zona és un compendi de la historia bèl·lica que va succeir entre la corona d’Aragó i la corona francesa.

Esdevé clar que les viscudes i vívides imatges del Rosselló seran amb mi per sempre més.

La meua estada de mobilitat a Torí ha sigut una experiència enriquidora que ha superat les meues expectatives inicials, tant en el pla acadèmic com personal. Durant aquesta setmana, vaig tindre l’oportunitat d’integrar-me en el dia a dia d’una escola d’adults on vaig compartir aula amb un grup heterogeni format per persones de diverses nacionalitats, cultures, religions i sexe. El que més em va cridar l’atenció des del primer moment va ser com la diversitat enriquia l’ambient d’aprenentatge, convertint el lloc en un espai de respecte i convivència.
Durant la meua estada allí vaig poder assistir a lliçons de diferents matèries, ja que l’alumnat pot presentar-se, a final d’any a unes proves per a obtindre el diploma de l’escola mitjana. Em va resultar molt interessant la capacitat del professorat per a integrar continguts de manera multidisciplinària. Un clar exemple va ser una classe que va combinar la història d’Itàlia amb les matemàtiques; en ella, estudiem el feixisme italià, l’alliberament i la posterior formació del sistema de govern sota la nova Constitució. El més destacable va ser participar en un role-play on simulem ser ciutadans italians votant en l’històric referèndum entre República o Monarquia, per a després treballar els conceptes matemàtics a partir dels resultats obtinguts. A més d’aquesta activitat, vaig poder assistir a classes de ciències enfocades en les energies renovables i no renovables i a diverses sessions de llengua italiana. En aquestes últimes, vaig observar la realitat social de l’escola: la convivència d’alumnat amb estudis als seus països que no poden convalidar-los a Itàlia, al costat d’uns altres que manquen d’estudis previs, però que comparteixen l’objectiu comú d’aprendre la llengua italiana i obtindre el diploma de l’escola mitjana per a poder integrar-se laboralment a Itàlia.
Així mateix, com a professora que soc, em va resultar molt gratificant observar l’enfocament humà de l’equip del centre. Més enllà de la transmissió de coneixements teòrics, hi ha un treball social i una relació de profund afecte cap a l’alumnat de part de totes les persones que formen part de l’escola. Es nota que són conscients que aquestes persones immigrants no tenen una vida fàcil i eixe suport emocional és fonamental per a ells. Durant eixos dies també vaig tindre l’oportunitat d’intercanviar experiències de vida amb l’alumnat, comunicant-me sempre en italià, la qual cosa em va permetre conéixer les seues realitats de primera mà. Per a tancar la meua estada amb ells, l’últim dia vaig poder fer una breu exposició sobre la meua ciutat, València, i sobre l’escola on estudi italià (EOI Quart de Poblet). A més, vam poder celebrar la fi de l’experiència provant la Colomba, un dolç típic de la Pasqua que va portar una de les professores d’italià.
D’altra banda, encara que l’escola es trobava en Chivasso, un poble a uns 20km de Torí, podia anar amb tren cada dia dones de la ciutat, que era on m’allotjava, i això em va permetre submergir-me en la seua cultura i història. Durant el meu temps lliure, vaig aprofitar per a visitar museus, passejar pels seus carrers i fer un tour en italià per a conéixer millor la seua història; i sopar amb la responsable de l’Erasmus de la CPIA de Torino i altres persones de mobilitats Erasmus que es trobaven en altres seus compartint les nostres experiències.
En definitiva, aquesta mobilitat ha suposat per a mi una experiència fructífera a nivell lingüístic, personal, professional i cultural. Per tot això, no puc més que animar a qualsevol persona de l’escola a viure una experiència com aquesta.

La meua experiència general de la mobilitat ha sigut molt gratificant des del primer moment. El centre ens el va posar tot molt fàcil des de la nostra arribada, la qual cosa va fer que l’adaptació fora molt més senzilla del que esperàvem. Encara que el primer dia ens costava un poc comunicar-nos en alemany, el professorat va entendre perfectament que el nostre principal objectiu era practicar l’idioma, per la qual cosa en cap moment van tindre pressa ni ens van forçar a canviar a l’anglés, a pesar que tant ells com nosaltres el dominàvem bé. Al contrari, van mostrar molta paciència i dedicació, explicant-nos tot amb claredat i animant-nos a millorar a poc a poc.

El funcionament de les classes va ser bastant flexible. Comptàvem amb un horari personalitzat que ens va permetre moure’ns per diferents classes segons els nostres interessos, la qual cosa va ser molt positiu perquè vam poder conéixer diferents dinàmiques i estils d’ensenyament. La majoria dels professors ens convidaven a participar activament, alguna cosa que s’agraïa molt, ja que feia les classes més dinàmiques i evitava que es tornaren monòtones. A més, tots els dies teníem una pausa per a descansar i desconnectar un poc. L’escola també comptava amb una cafeteria on podíem prendre alguna cosa i compartir temps amb altres estudiants.

Un dels aspectes més positius va ser la gent que vam conéixer. Durant les classes interactuem amb altres estudiants amb els quals ràpidament vam fer amistat. Quedàvem amb ells fora de l’horari acadèmic per a continuar practicant alemany i conéixer millor la cultura local. Ens van convidar a fer un pícnic, ens van ensenyar diferents llocs de la ciutat i van compartir amb nosaltres els seus costums. Va ser una forma molt natural i divertida de continuar aprenent fora de l’aula. A més, alguns d’ells tenen pensat vindre a València, per la qual cosa mantenim el contacte amb la idea de tornar a veure’ns.

En general, la gent ens va rebre amb els braços oberts, la qual cosa va fer que ens sentírem molt còmodes durant tota l’estada. L’escola, encara que no era molt gran, estava ben equipada i comptava amb instal·lacions modernes que facilitaven l’aprenentatge.

Estar en un altre país durant aquests dies ha sigut una experiència molt enriquidora. El fet d’estar en contacte amb l’idioma les 24 hores del dia ajuda moltíssim a millorar el nivell quasi sense adonar-te. En el meu cas, he notat un avanç important en alemany, tant en comprensió com en expressió. A més, a nivell cultural també vam aprendre molt, ja que la ciutat oferia una gran varietat de llocs per a visitar. A les vesprades, després de les classes, teníem temps suficient per a recórrer-la i gaudir de l’ambient.

En definitiva, ha sigut una experiència molt recomanable que combina aprenentatge i noves amistats. Encara que una setmana siga un període curt, es pot aprofitar moltíssim. Sens dubte, és una oportunitat que recomanaria a qualsevol persona interessada a millorar un idioma i viure una cosa diferent, ja que no sols amplies el teu vocabulari, sinó que també guanyes motivació i t’emportes molt bons records.

La meua mobilitat va consistir a assistir a tallers i activitats en francés, i fer excursions que el propi centre va organitzar. Vaig poder aprendre formes d’estudi de companys d’altres nacionalitats, intercanviar opinions sobre el canvi climàtic, i també sobre la manera de viure la vida els joves de hui dia. Va ser molt bona experiència el poder relacionar-me amb gent de diferents edats.
Per a mi aquesta experiència ha sigut enriquidora. Des del primer moment la recepció en el centre va ser bonica i molt ben organitzada. Ens van distribuir per nivells. Les activitats molt dinàmiques, a nivell d’elements per a ensenyar hi havia bona tecnologia. En la classe érem pocs alumnes, la qual cosa ens permetia intervindre més. La professora molt simpàtica i agradable. A l’ésser de diferents nacionalitats vam poder compartir com s’estudia en cada país. Va haver-hi molt bon ambient.
Per a mi aquesta mobilitat Erasmus+ ha suposat millorar mi francés, una gran immersió cultural (gastronomia, costums…). I vull donar les gràcies a Erasmus+ i l’Escola de Quart de Poblet per haver-me brindat aquesta oportunitat.

Entre el 20 i el 24 d’abril de 2026, vaig tindre l’oportunitat de realitzar una estada de mobilitat Erasmus+ a Alemanya, una experiència que ha resultat altament enriquidora a nivell lingüístic, personal i cultural. Com a alumne del nivell 1B2 d’alemany a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) Quart de Poblet, entitat emissora d’aquesta mobilitat, em vaig traslladar a la ciutat de Wurzburgo, situada a la regió de Baviera, per a integrar-me en l’entitat receptora: la WDS Würzburg Dolmetscherschule. Aquest centre és una escola de formació professional de referència en la qual s’estudia, entre altres disciplines, traducció i interpretació en diverses llengües modernes.
Durant les jornades que va durar l’estada, vaig participar de manera activa en la dinàmica acadèmica de la institució. En concret, la majoria dels mòduls en els quals vaig poder prendre part tractaven sobre la traducció simultània de tres idiomes específics. D’una banda, l’alemany i l’anglés, que en aquesta escola són considerats com les llengües principals i obligatòries; per un altre, l’espanyol, una matèria optativa però triada per més del 70% de l’alumnat. Aquest context bilingüe i multicultural em va permetre millorar notablement les meues habilitats lingüístiques tant en anglés com en alemany. Especialment, em va semblar de gran profit adquirir nous coneixements i fluïdesa en l’idioma alemany, que és precisament la llengua per la qual vaig rebre la beca Erasmus+. Així mateix, aquesta configuració acadèmica em va brindar l’ocasió d’interactuar de manera bidireccional, ajudant a l’alumnat local amb el seu aprenentatge i pràctica de l’espanyol.
Més enllà de l’aprenentatge purament idiomàtic, la mobilitat va tindre un impacte directe en el meu perfil professional. En tractar-se d’un centre d’FP, en diversos dels seus mòduls vaig poder observar amb deteniment i prendre nota de diverses metodologies actives d’aprenentatge. Considere que l’anàlisi d’aquestes dinàmiques i idees pedagògiques serà de gran utilitat i summament profitós per al meu propi acompliment com a docent de Formació Professional a Espanya.
Finalment, l’estada va oferir una immersió cultural inigualable en Wurzburgo, una localitat molt representativa de la regió de Franconia en la qual se situa. En les hores destinades al coneixement de l’entorn, vaig tindre l’oportunitat de fer turisme i visitar llocs d’enorme rellevància històrica. Entre ells, destaca la Residència de Wurzburgo, que forma part d’un lloc Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO i és un monument arquitectònic excepcional. També vaig visitar la Fortalesa Marienberg, una fita del patrimoni arquitectònic alemany, així com el bell barri antic de la ciutat, meticulosament restaurat després de la Segona Guerra Mundial.
En definitiva, aquesta experiència ha complit amb escreix els objectius del programa Erasmus+. Ha resultat una vivència summament gratificant en el pla lingüístic, en el personal —en haver-me permés conviure i conéixer de prop a l’alumnat amb el qual vaig coincidir a les aules—, i en el cultural i professional, gràcies tant a les visites realitzades com a les eines docents adquirides en aquesta emblemàtica ciutat bavaresa.

Durant aquesta mobilitat Erasmus+, el grup va participar en el programa d’una setmana “Irish Culture & Environmental Sustainability Programme”, organitzat per Atlantic School of English & Active Leisure en Schull (República d’Irlanda).
El programa va estar centrat en la cultura irlandesa i la sostenibilitat mediambiental, combinant tallers, excursions, activitats pràctiques i trobades amb professionals i organitzacions locals. Al llarg de la setmana, el grup va tindre l’oportunitat de visitar llocs emblemàtics com Mizen Head o Drombeg Stone Circle, on vam aprendre sobre la història, la biodiversitat i el valuós patrimoni natural d’Irlanda.
Així mateix, participem en diverses activitats relacionades amb la protecció del medi ambient i l’acció climàtica. Visitem el SEQUES i una ONG local, on realitzem activitats de plantació i vam conéixer iniciatives sostenibles desenvolupades en la comunitat. A més, col·laborem en una activitat de neteja de platges al costat de l’activista mediambiental Mark McCarthy, la qual cosa ens va permetre comprendre millor l’impacte dels residus plàstics en les mars i costes irlandeses, al mateix temps que contribuíem de manera pràctica a cura de l’entorn.
Un altre dels aspectes més enriquidors del programa van ser els tallers i conferències impartits per especialistes locals. Com a grup, participem en un taller de reconeixement de plantes amb Sonia Caldwell, descobrim llegendes i tradicions del folklore irlandés gràcies a Conor O Buachalla i vam aprendre sobre plantes medicinals i productes naturals amb l’herborista Jacqueline Kilbryde. Aquestes activitats ens van permetre aprofundir en l’estreta relació existent entre la cultura irlandesa, la naturalesa i les tradicions locals.
A més, durant l’estada vam poder conéixer de primera mà els costums, la gastronomia i l’estil de vida del país, enriquint la nostra experiència cultural i afavorint l’intercanvi intercultural.
En conjunt, aquesta mobilitat ha sigut una experiència molt positiva i gratificant. D’una banda, ens ha permés desenvolupar una major consciència mediambiental i reflexionar sobre la importància de la sostenibilitat i de la participació ciutadana en la protecció de l’entorn natural, especialment en un lloc tan bell com Schull. D’altra banda, també ha suposat una experiència molt enriquidora a nivell lingüístic, gràcies a l’ús diari de l’anglés com a eina de comunicació.

La meua mobilitat va consistir a assistir a tallers i activitats en L’Institut Linguistic Adenet, a Montpeller, on vaig poder observar i participar en classes de francés amb estudiants de diferents nacionalitats, la qual cosa em va permetre aprendre i ampliar els meus coneixements sobre la cultura i la llengua francesa, així com compartir altres cultures, tot això en un ambient d’aprenentatge estimulant, amb classes interactives i dinàmiques.
D’altra banda, la meua estada lingüística m’ha donat l’oportunitat de descobrir una ciutat tan bonica com Montpeller, a través dels seus monuments, parcs, museus, gastronomia i els seus habitants, amb els quals he interactuat, la qual cosa m’ha fet guanyar soltesa i confianza al expressar-me en francés i ampliar el vocabulari. També va ser molt interessant la visita guiada pel barri de Antigone i l’excursió a la veïna i preciosa localitat de Sète, la qual em va encantar.
Ha sigut una experiència magnífica, meravellosa i enriquidora a nivell personal, cultural i lingüístic, la qual recordaré sempre amb moltíssim afecte i anime a tothom a viure-la, aprofitar-la i gaudir-la tant com ho he fet jo.
Finalment, voldria expressar el meu agraïment a l’equip directiu de la EOI Quart de Poblet, així com als professors del departament de francés, per la seua implicació, suport i fer que el Programa Erasmus+ haja sigut un somni fet realitat.