PADOVA (ITÀLIA)
La mobilitat Erasmus+ d'italià, a través de l'EOI de Quart de Poblet, la vaig realitzar en el CPIA de Padova, una escola per a adults i d'inserció de refugiats immigrants que arriben a la ciutat i els seus voltants.
En aquesta escola es realitzen cursos de nivell iniciació i mitjà especialment per a aquelles persones que arriben sense tot just saber comunicar-se en l'idioma oficial del país. Tenint en compte que venen buscant una nova oportunitat laboral, econòmica i social, aprendre la llengua és FONAMENTAL.
A la meua escola, jo curse el nivell 1B1 i en la mobilitat vaig cursar aquest mateix nivell i vaig assistir a diverses classes del que al meu país es denomina com a Batxillerat o Grau Mitjà. Així com les classes de B1 s'assemblaven molt a les quals curse a Espanya, existia la gran diferència de la diversitat de l'alumnat de la CPIA de Padova. Mentre que les altres tenien un ritme més enfocat a l'aprenentatge de cultura general, amb la seua varietat de lèxic i vocabulari.
En les meues classes, tots som de la mateixa nacionalitat i cometem més o menys els mateixos errors, la qual cosa ens converteix en un grup relativament homogeni, mentre que en la mobilitat Erasmus+, cada alumne pràcticament pertanyia a una nacionalitat diferent i parlava un idioma diferent, amb el que cada estudiant de l'idioma era un repte totalment diferent de l'anterior per al professorat. I un repte per a cadascun dels companys, perquè no sols aprens l'idioma, sinó l'idioma amb els seus accents.
Aquesta diversitat cultural va fer l'aprenentatge molt més interessant i curiós perquè en les meues classes d'Espanya, és més fàcil centrar-se en la gramàtica o el vocabulari, mentre en la mobilitat era necessari centrar-se en la NECESSITAT d'expressar-se.
Aquesta ha sigut una experiència particular, especial i única. Veure com es bolquen aquests professors en els seus alumnes, que comencen a viure en un país del qual desconeixen el seu idioma, és com menys emocionant. La llengua com a mètode d'inclusió i adaptació a una nova vida, una nova realitat, lluny de les seues cases, lluny de, en molts casos, guerres en les quals no creuen i en les quals ningú els va preguntar si volien participar. No sols els ensenyen l'idioma, els ensenyen que hi ha una oportunitat d'una vida més tranquil·la i per a això els donen l'eina més important de totes: la paraula.
Loredana, Mirella, Mia/Maria, Susanna, Gianni, Maurizio i tants uns altres de la CPIA Padova que a mi m'ajudaven amb un idioma, cada dia ajuden a desenes de persones i es mereixen ser reconeguts, encara que siga amb un xicotet post d'Instagram fet per un alumne que va estar una setmana "furbo" mirant i escoltant tot al seu voltant.
Jo em vaig emportar un diploma que em va omplir d'il·lusió, però al final, em vaig quedar pensant que tots els dies estan donant un diploma a cada alumne perquè seguisquen en les seues xicotetes grans lluites per aconseguir una vida millor.
Fran Rubio
Alumne de B1
Ha sigut una experiència increïble i poder realitzar-la un somni, mai vaig pensar que amb 43 anys, poguera gaudir d'una experiència així.
Opine que per a entendre qualsevol idioma és necessari conéixer la seua cultura, les seues tradicions, la seua gent, els seus hàbits... Igual que per a ser més natural en l'expressió de l'idioma i tindre més soltesa.
Massa difícil descriure la intensa i bella setmana. Gràcies al projecte Erasmus+ i gràcies a la nostra EOI Quart he pogut viure aquesta aventura.
Moltes gràcies al CPIA Padova Valeri, el centre on em van acollir d'una manera increïble. Em van tractar genial tant professors com alumnes, vaig aprendre molt de tots ells.
Fan un treball increïble i molt necessari en la nostra societat. Ja que és un centre per a alumnes estrangers, en situacions molt complexes i delicades, i acudeixen al centre per a formar-se, aprendre l'idioma i poder aspirar a tindre un futur millor, al país que els acull. Sens dubte, a part de l'experiència per l'idioma, en el personal, vaig tindre la sort de coincidir amb un alumnat increïble, dels quals vaig aprendre molt i on t'adones de l'afortunats que som al nostre país. Sens dubte, el veure les ganes amb les quals aprenen, motiva a qualsevol, i estic segura que aconseguiran les seues metes, són unes persones brillants que mereixen un bon futur i esperança. Tots em van tractar com una companya més.
Per descomptat en l'actualitat continue sabent d'ells, tant professors com alumnes, perquè a tots els encanta Espanya i així seguim amb el nostre intercanvi cultural.
En el que a Padova es refereix,ha sigut tot un descobriment, amb molt d'art i història per cada racó dels seus carrers, abans d'anar no sabia de la seua existència... I he descobert una ciutat bellíssima, patrimoni de la Unesco, recomane que la visiteu, està ,molt prop de Venècia, Modena, Verona,...província de Veneto, és una bella ciutat catalogada per la Unesco i per a mi, una gran desconeguda d'Itàlia.
M'ha encantat viure aquesta aventura que s'ha convertit en un somni fet real.
GRÀCIES
Raquel Brotons
Alumna de B1