El claustre de Vilafranca gaudeix d’ una videoconferència del Doctor Josep Sopena creador del mètode Bilding i rep a l’escola a dos de les seves formadores per ensenyar com és el métode.
Els xiquets d’infantil 5 anys començaran en els propers dies el projecte anomenat: Petit Binding.
«Entre un 5 i un 8 per cent dels nens escolaritzats en educació primària i secundària poden presentar dislèxia. Trastorns emocionals com ara baixa autoestima, depressió infantil, estrès i ansietat en són algunes de les conseqüències, encara que també se la fa responsable de la pèrdua de motivació per les activitats escolars i del fracàs escolar. «La dislèxia no es guareix. És el primer que cal dir. El dislèxic ho és tota la vida; però amb una intervenció adequada pot millorar la velocitat lectora fins a nivells funcionals», afirma Llorenç Andreu, director del màster universitari de Dificultats d’aprenentatge i trastorns del llenguatge de la Universitat Oberta de Catalunya, UOC. Andreu, juntament amb el doctor Josep Sopena de la Universitat de Barcelona, estudia en el Projecte Binding com cal intervenir en nens amb dislèxia. «Aquest projecte combina el treball cooperatiu a l’aula, la intervenció individualitzada i deures que els nens fan a casa accedint a una aplicació web controlada per la mestra. Els resultats obtinguts en la millora de la descodificació i la comprensió són comparables als assolits per les millors metodologies actuals a escala internacional», exposa Andreu.
L’expert de la UOC aprofundeix en com en una societat lletrada, el domini de la lectura obre les portes a l’accés de la informació i, per tant, de la plena socialització, de manera que la dislèxia genera molts problemes d’aprenentatge. Segons diferents recerques, hi ha una alta correlació entre nens amb problemes de lectura i fracàs escolar. Las xifres varien entre el 55% i el 80% depenent dels criteris de l’estudi.
No obstant això, la combinació d’un treball específic i adequat per a l’aprenentatge i la millora de les habilitats lectores dels nens, juntament amb el fet de proporcionar-los un ambient adequat, són els millors aliats per a combatre les dificultats de la dislèxia. «Hem de tenir present que la dislèxia és un trastorn neurològic d’origen genètic. Per tant, no es pot impedir la seva aparició. El que sí que es pot fer és avançar al màxim en la detecció i intervenir al més aviat possible. Algunes mesures molt efectives per a la identificació primerenca són que els nens amb antecedents familiars siguin seguits des de la seva escolarització com a grup de risc, facilitar una millor formació als mestres sobre la dislèxia perquè els puguin identificar ràpidament i dotar l’escola de recursos personals i materials adequats per a la intervenció», proposa l’expert de la UOC.»
Font: UOC