CRA LA VALL FARTA

Un dels privilegis de l’escola rural és que podem compartir els processos vitals dels nostres alumnes incorporant a les famílies en el qüotidià, fer realitat la participació de tota la comunitat en el projecte educatiu del centre. Els pares, mares, iaios o altres persones properes al context afectiu dels xiquets i xiquetes poden aportar experiències i coneixements al conjunt de l’escola, si ténen el desig i el temps per fer-ho.

Altres escoles també ho fan, però, possiblement, des d’ estructures organitzatives més rígides, més constrenyides a espais i temps, menys respectuoses amb els temps dels infants.

La llei educativa i el sentit comú ens indiquen que tot allò que interessa i que estima un infant és una oportunitat per crèixer i aprendre. Tenim una funció ben important, els i les mestres: fer de trànsit entre l’infant, el món que ens envolta i la família. Perquè l’aprenentatge s’ha de vincular a la vida: l’escola ha d’eixir a l’entorn i l’entorn ha d’entrar a l’escola. No pot ser d’altra manera.

Einstein deia que la ciència és experiència, i la resta, tan sols és informació.

En acabar la infància, les persones recordem sensacions, afectes, reptes i guanys. I són aquests ancoratges els que ens defineixen. Aquells coneixements i habilitats que anem adquirint al llarg del temps tindran sentit i valor en la mesura de les experiències que els han acompanyat.

Els darrers dies hem tingut la sort de compartir estones amb pares i mares d’infantil que han vingut a dedicar temps als menuts i mitjans de l’escola. Estem contentes i agraïdes en primer lloc, pel benestar que genera comprovar que tot flueix, que els xiquets i xiquetes saben estar, que els fillets i filletes saben compartir a qui més s’estimen, i que aquestes experiències obrin portes a noves experiències.

El taller de ràdio va ser ben bonic perquè Manolo va adaptar els continguts i les informacions a les possibilitats dels xics i xiques, posant exemples, experiments i jocs per poder captar la transmissió del sò, la codificació de missatges en la distància, les diferents funcions de la ràdio en la vida de les persones… i vàrem poder practicar com fer una retransmissió esportiva i un conte en poad cast. Però, a més, i sobre tot, vàrem captar la passió i la cura per arribar a totes les personetes. Qui no recorda algun professor apassionat que li va fer estimar una assignatura, o, simplement, sentir-se capaç i valorat?

El taller d’herbes aromàtiques també ens ha encantat. Clara venia preparada per contar-nos una història relacionada amb el bosc, el pas de les estacions, els animals i les funcions curatives de les plantes. Segons anava transcorreguent la narració, anaven apareixent elements que posaven en valor els personatges i l’entorn natural: el cant del mussol, la llana de les ovelles, els manollets d’espígol, menta, romer i timó…

Paraules dolces, olors, colors, sabors, sons… una experiència global, acurada. Una actitud de calma que es transmet i embolcalla. Una situació d’aprenentatge significatiu. Acabem agraïnt l’acompanyament a Manolo i a clara,i citant novament a Einstein:

“Mira amb profunditat la Natura, i aleshores ho comprendràs tot millor”

https://consulta.gva.es

L’activitat que ens han proposat Rosana i Inma ha estat molt encertada: el llenguatge corporal és universal, i resulta adient per dramatitzar idees complexes i fer-les fàcils d’entendre als menuts. Les actrius han mostrat un gran coneixement de la primera infància, entrant poc a poc, condicionant l’espai i preparant l’activitat davant d’ells. Després s’han transformat en cada personatge amb calma, creant expectació, incorporant a l’espectacle totes les accions i aportacions dels xiquets i les xiquetes: açò els ha permés sentir-se protagonistes i participar amb respecte i entusiasme. Al llarg de la performance han anat apareixent les fórmules de cortesia, els hàbits i les emocions que ens fan comportar-nos de forma dolenta, de vegades.

Era una història de ratolins, un dels quals sempre estava enfadat i es comportava de mala manera amb els demés. Han utilitzat peluixos, fent referències, també, a ratolins coneguts de l’imaginari dels infants, mini escenaris, música i barrets. Les actrius han teatralitzat les diferents accions i emocions de cada personatge per contar-nos la història, i han utilitzat els barrets per jugar amb els xiquets i xiquetes a expressar emocions amb el cos i el gest: quan es posaven tots els barrets junts i havien d’expressar totes les emocions a l’hora, els feia molta risa. Per últim, hem ballat i ho hem passat rebé.

Jugar a “fer com si” és una estratègia que connecta fàcilment el pensament i l’acció. Els accessoris ajuden a treure fora la vergonya, doncs poden transformar-se en allò que desitgen, sense perdre la identitat.

I el moviment, necessari per interioritzar pensament i acció. El resultat: BENESTAR I ALEGRIA D’ESTAR JUNTS. PRACTICAR L’AUTO GESTIÓ JUGANT. DIFERENTS LLENGUATGES PER A CRÈIXER. Genial!!

Portem uns dies jugant amb una caixa gran, que fa de caseta. Al infants menuts, i també als grandets, els agraden els jocs de nius. És un joc universal: la caixa que fa de tot el que desitgen que faça.

Posar-se dins d’una caixa té connotacions fortes. És la llar més primigènia, l’úter matern, i també una porta a l’imaginari, a totes les possibilitats. Només deixes entrar a ta casa a qui vols, per això és també un micro espai de socialització, d’intimitat individual i compartida.

Martina i Enzo no tenen ganes d’entrar a classe, quan s’acaba el pati. Encara no ténen dos anys, estan coneguent-se. Han trobat la manera de compartir la caixa, de fer-se amics, perquè el joc simbòlic és el seu llenguatge. Encara que no sàpiguen parlar, s’entenen perfectament.

La caixa té un foradet que els crida l’atenció, parlotegen i posen el ditet de dins a fora. L’adult capta el missatge, i s’inicia un joc d’estirar el ditet que entra i el que ix, que provoca rialles. Aleshores volen esbrinar què més poden fer amb la seua descoberta, i comencen a tirar pedretes i a entrar a buscar-les. Més rialles. Fer i desfer, de forma infinita, perquè el joc no s’acaba fins que la curiositat diu prou, i a un altra cosa interessant.

Els xiquets i les xiquetes menuts viuen el present d’una forma intensa. No s’avorreixen, perquè cada repetició d’allò que connecta amb el seu desig es viu com si fos la primera vegada… quina sort!

“El entusiasmo es el fertilizante del cerebro”

-A. Stern-

Aquestes xicotetes històries quotidianes fan que el dia a dia a l’escola siga fascinant.