CRA LA VALL FARTA

Aquest curs 2025-2026 hem celebrat, per segon any, “El Mercat de la Tardor” a l’aulari de Cotes.

Hem treballat: coneixement de l’entorn natural observant els canvis de l’estació amb la caiguda de les fulles i els colors. L’exploració dels sentits amb els diferents fruits, olors i textures. Continguts acadèmics com; el càlcul (amb els preus i les compres) i l’expressió oral i escrita de dites i de receptes de cuina, i sobretot, l’educació per al consum responsable. A més, fomentar la col·laboració, l’autonomia, la socialització i el treball en equip entre alumnes, famílies i docents.

L’alumnat ho ha preparat amb molta il·lusió. Ha sigut un èxit, gràcies a la col·laboració de totes les famílies que han fet que aquesta activitat siga possible.

Al dia a dia que compartim infants i adults hi ha nombroses oportunitats d’aprofundir en la identitat de les persones, allò que ens fa únics i irrepetibles. És fonamental que des dels primers anys els xiquets i les xiquetes conformen una percepció positiva envers ells mateixos i els seus iguals. Per eixe motiu ens proposem, tot el temps que passen a l’escola, que les qualitats de tots i totes estiguen presents en les converses compartides. Tota persona ha de ser conscient com és de valuosa per poder-li demanar que faça qualsevol tipus d’esforç. De la mateixa forma que no podem demanar als infants que respecten determinants límits a l’hora d’estar en qualsevol situació que ho requerix, si no hi ha moments de gaudi i de desenvolupar la pròpia iniciativa, tampoc podem demanar-los que respecten la identitat de l’altre si la seua identitat no es respectada i valorada.

El currículum d’Infantil especifica en l’àrea de creixement en harmonia la prioritat dels processos d’autonomia i identitat individual i social de les criatures per al seu desenvolupament integral.

Complir anys en aquest moment és una fita molt rellevant perquè uns mesos poden marcar la diferència entre parlar o no parlar encara, saber fer més coses sols o necessitar ajudes, saber gestionar les seues emocions, els seus interessos, els temps quotidians per aconseguir objectius personals, o dependre d’altres persones… El 80% del desenvolupament cerebral es produeix abans dels 3 anys, per tant, els aprenentatges que s’estan produint en aquests moments són absolutament determinants en la vida de les persones, i condicionen en gran mesura la forma d’afrontar els reptes cognitius i les relacions interpersonals.

El procés d’adquisició del llenguatge comença per la funció d’anomenar el món i comunicar-se per satisfer necessitats pròpies, i va ampliant-se a les funcions simbòliques al llarg de d’etapa. Les emocions i els atributs personals s’anomenen amb paraules que representen conceptes complexes, que no podem vore, perquè són idees. La representació de les idees són els pensaments: per a pensar i comprendre necessitem paraules, i per adquirir conceptes i paraules necessitem experiències que proporcionen un context on situar-les. Els adults identifiquem atributs com amabilitat, esforç, paciència, empatia, responsabilitat, generositat,valentia, simpatia, tendresa… però els infants els han d’aprendre.

Els aniversaris dels infants són oportunitats per reforçar qui som:

El context per situar-nos en les converses d’aniversaris ens el proporciona cada família, escollint qualitats que representen l’essència dels seus fillets: llegim junts el que ens conten les famílies en xicotetes documentacions personals, i compartim o ampliem eixes característiques amb les nostres experiències i percepcions. Què significa ser curiós-sa, sabut-da, carinyós-sa, valent-ta…? Posem exemples que ens ajuden a comprendre les paraules, i en triem unes poques per escriure-les i deixar-ne constància d’allò positiu que fa especial a cada criatura.

“La forma en ‘cómo’ aprendemos, influye en la visión del mundo y en la relación con el entorno“

-David Bueno-

Per als qui ens dediquem a l’educació, iniciar un curs implica reptes importants. Comencem projectant l’espai de vida que compartirem, segons el que pensem que necessitaran els nostres alumnes per sentir-se tan a gust com a casa, perquè l’escola ha de ser la segona llar, en molts aspectes. Després abordem les infraestructures, les condicions, els programes, el marc de referència institucional.

Però les qüestions importants comencen quan anem descobrint als nostres xiquets i xiquetes, a mirar-los i remirar-los per pensar en allò que cal fer: permetre lluir tot el seu potencial, ajudar-los a véncer pors o circumstàncies que ho dificulten, determinar quines línies roges no es poden traspassar, quines oportunitats i quins límits necessiten per construir-se bé com a persones individuals i socials…

“És més difícil educar que ensenyar. Per ensenyar, cal saber. Per educar, cal ser”

Cada criatura és única, irrepetible, valuosíssima. Cada persona té una forma d’estar al món, determinada en part pel seu bagatge biològic i en part pel seu context de referència. Uns infants es comporten de forma decidida, atrevida. Altres observen, s’ho pensen molt abans d’actuar. Alguns demanen l’adult per iniciar jocs o interaccions. Altres s’estimen més anar pel seu compte. Algunes propostes capten l’atenció dels infants per llargues estones i d’altres se’n cansen en pocs minuts. Per a alguns, les pautes temporals o els límits establerts al quotidià són elements de seguretat i confiança, per a altres, son un fastidi…

Aquesta és una tasca inicial d’orfebreria, perquè les mestres hem d’estar a totes, i anar encaixant les peces perquè tot funcione, doncs cada infant té la seua identitat, però la pròpia identitat no tindria sentit sino és formant part d’un grup: soc el que reflex en la mirada de l’altre.

Per això és important anar poc a poc, per això és important no confondre el significat de posar en valor, d’estimar a cada persona, amb la necessitat de posar límits.

Per això són rellevants les paraules, les mirades i les accions dels adults que acompanyem a casa i a l’escola.

Una persona va compartir amb nosaltres aquesta reflexió:

“Comença fent allò necessari, després allò possible, i de sobte et trobaràs fent allò impossible”

No hi ha res que passe desapercebut a la mirada atenta dels xiquets i les xiquetes, així que obrim els ulls i la ment per començar fent allò necessari.

“Para los niños el arte es una forma de aprender y no algo que haya que aprender”

-Lowenfield y Brittain-

Hui hem compartit al CRA una experiència d’art intensa, gratificant i reveladora, per als infants i també per als adults que els acompanyem. Els xiquets i xiquetes han acollit a Yuni amb molta estima, tot i que fa un mes just de la visita anterior, perquè de ben segur els va deixar un record bonic. Sabien que ho anàvem a passar bé, com saben reconèixer a aquells que parlen el seu idioma, que és el joc, perquè conserven intacta la capacitat de meravellar-se de quasi tot, de reinventar-se a cada pas i de viure en present continu, com elles ho fan.

El temps de conversa inicial ens ha situat en el format dels llibres: escriptors, il.lustradors i editors. Hem vist diferents il·lustracions de llibres i hem observat que els estils de cadascú són diferents, perquè cada autor decideix com vol representar els personatges i els escenaris de les històries. Així que la proposta consisteix en inventar personatges i decorats per confegir moltes històries que acaben sent una que ens representa a tots i totes.

“Los niños no necesitan ser habilidosos para ser creativos, pero en cualquier forma de creación hay grados de libertad emocional: libertad para explorar y experimentar y libertad para implicarse. Esto es tan cierto en el uso del tema como en el uso de los materiales artísticos”

-Lowenfield y Brittain-

Recuperem els punts que vàrem crear en la sessió anterior i els tallem. D’eixes formes irregulars resultants, en triem una i juguem a complementar-la amb línies o detalls amb temàtica d’animals imaginaris. Aquesta primera seqüència d’animals inventats s’amplia amb un altra seqüència que creàrem utilitzant dos figures i posant-li detalls amb cinta de paper. Al nostre recull de bestiari podem apreciar com expressen la seua identitat. Els resultats son diversos i preciosos. Els adults podem sentir com creix la confiança del grup, perquè junts tot és més fàcil, perquè no hi ha judici, ni destressa millor que altra. Podem apreciar que hem creat bellesa sense esforç, de bona gana, jugant.

Ara podem mamprendre el repte dels decorats. Utilitzarem com a suport tríptics grans de cartró on posarem més punts esgarrats per generar retalls que transformarem en el bosc de les nostres històries personals, com més ens agrade, i on podem afegir detalls utilitzant cinta, plastilina arrossegada, ceres o llapisseres, i així ampliem possibilitats del collage, li donem textures, color, moviment… Treballen concentrats, raonen què és el que sembla aquesta figura o aquella. Parlen de dinosaures, de volcans, de coves… Alguns infants són breus i contundents en les seues creacions, altres no poden parar d’afegir elements, uns boscos estan organitzats, altres són caòtics… Podem captar que posen tot el que tenen dins, que s’atreveixen a fer coses noves.

Els tríptics alineats formen un escenari impressionant que admirem amb satisfacció d’un treball ben fet. I ara tornem als personatges del conte, i anem a contar-lo entre tots, en grups de tres, passejant-nos pel bosc i encadenant una narració inventada, que de vegades cobra un sentit extraordinari i altres és una prova de foc per vèncer la por escènica i formar part d’una obra, tot i que siga de puntetes, una mica desapercebuts.

Són tantes i tantes les coses que podem aprendre quan ens situem en segon plànol, donant-los únicament una excusa i algun fil per estirar les idees…!

“Esta contemplación y observación del propio trabajo y las propias ideas es un primer paso en la comunicación de pensamientos o ideas a los demás… El dibujo pude convertirse en una proyección del yo hacia el mundo de la realidad a medida que empieza a incorporar a otros en la observación del asunto. Esta sensación de conciencia social es el comienzo de una comprensión de un mundo más extenso del cual el niño forma parte”

(El desarrollo de la capacidad intelectual y creativa)

-Lowenfield y Brittain-

Tota forma d’expressió gràfica comença amb el punt.

Una línia és el resultat d’ un punt que es mou d’un lloc a un altre. i aquest és el principi de l’expressió gràfico-pictòrica.

Yuni ens convida a pensar què és un punt, a parlar de tots els punts que coneixem o imaginem, i així comença una història on els xiquets i xiquetes exploren amb el cos i la paraula tot allò que consideren un punt. Totes les idees expressades s’integren, i la història va creixent fins que el nostre cos es converteix en un punt que està viu, que s’agrupa amb altres punts per fer-ne un de més gran, que es desintegra i que es mou per l’espai girant, rodolant…

Activant el cos activem el pensament, i les idees van sent cada vegada més interessants, perquè no es constrinyen a un model ni s’espera un producte. Des d’aquesta llibertat per crear, estem en disposició d’iniciar l’exploració gràfica.

Els materials no estàn col.locats de qualsevol forma, perquè l’estructura determina la qualitat de les interaccions, perquè provoca i convida, perquè els suports no són convencionals, quan la intenció és propiciar un pensament divergent, precisament, poc convencional.

Necessitem la mirada dels artistes, que és, com la dels infants, diferent, diversa, rica en matisos i, sobretot, lliure d’estereotípies.

I ara toca construir històries de punts, cadascú la seua, activant més competències, estirant dels pensaments individuals, perquè som diferents i únics, i tornar a fer-los fluir amb els dels altres:

És així que l’individu i el grup fa art i ciència des de l’experiència.