“Para los niños el arte es una forma de aprender y no algo que haya que aprender”
-Lowenfield y Brittain-
Hui hem compartit al CRA una experiència d’art intensa, gratificant i reveladora, per als infants i també per als adults que els acompanyem. Els xiquets i xiquetes han acollit a Yuni amb molta estima, tot i que fa un mes just de la visita anterior, perquè de ben segur els va deixar un record bonic. Sabien que ho anàvem a passar bé, com saben reconèixer a aquells que parlen el seu idioma, que és el joc, perquè conserven intacta la capacitat de meravellar-se de quasi tot, de reinventar-se a cada pas i de viure en present continu, com elles ho fan.
El temps de conversa inicial ens ha situat en el format dels llibres: escriptors, il.lustradors i editors. Hem vist diferents il·lustracions de llibres i hem observat que els estils de cadascú són diferents, perquè cada autor decideix com vol representar els personatges i els escenaris de les històries. Així que la proposta consisteix en inventar personatges i decorats per confegir moltes històries que acaben sent una que ens representa a tots i totes.
“Los niños no necesitan ser habilidosos para ser creativos, pero en cualquier forma de creación hay grados de libertad emocional: libertad para explorar y experimentar y libertad para implicarse. Esto es tan cierto en el uso del tema como en el uso de los materiales artísticos”
-Lowenfield y Brittain-
Recuperem els punts que vàrem crear en la sessió anterior i els tallem. D’eixes formes irregulars resultants, en triem una i juguem a complementar-la amb línies o detalls amb temàtica d’animals imaginaris. Aquesta primera seqüència d’animals inventats s’amplia amb un altra seqüència que creàrem utilitzant dos figures i posant-li detalls amb cinta de paper. Al nostre recull de bestiari podem apreciar com expressen la seua identitat. Els resultats son diversos i preciosos. Els adults podem sentir com creix la confiança del grup, perquè junts tot és més fàcil, perquè no hi ha judici, ni destressa millor que altra. Podem apreciar que hem creat bellesa sense esforç, de bona gana, jugant.
Ara podem mamprendre el repte dels decorats. Utilitzarem com a suport tríptics grans de cartró on posarem més punts esgarrats per generar retalls que transformarem en el bosc de les nostres històries personals, com més ens agrade, i on podem afegir detalls utilitzant cinta, plastilina arrossegada, ceres o llapisseres, i així ampliem possibilitats del collage, li donem textures, color, moviment… Treballen concentrats, raonen què és el que sembla aquesta figura o aquella. Parlen de dinosaures, de volcans, de coves… Alguns infants són breus i contundents en les seues creacions, altres no poden parar d’afegir elements, uns boscos estan organitzats, altres són caòtics… Podem captar que posen tot el que tenen dins, que s’atreveixen a fer coses noves.
Els tríptics alineats formen un escenari impressionant que admirem amb satisfacció d’un treball ben fet. I ara tornem als personatges del conte, i anem a contar-lo entre tots, en grups de tres, passejant-nos pel bosc i encadenant una narració inventada, que de vegades cobra un sentit extraordinari i altres és una prova de foc per vèncer la por escènica i formar part d’una obra, tot i que siga de puntetes, una mica desapercebuts.
Són tantes i tantes les coses que podem aprendre quan ens situem en segon plànol, donant-los únicament una excusa i algun fil per estirar les idees…!
“Esta contemplación y observación del propio trabajo y las propias ideas es un primer paso en la comunicación de pensamientos o ideas a los demás… El dibujo pude convertirse en una proyección del yo hacia el mundo de la realidad a medida que empieza a incorporar a otros en la observación del asunto. Esta sensación de conciencia social es el comienzo de una comprensión de un mundo más extenso del cual el niño forma parte”
(El desarrollo de la capacidad intelectual y creativa)
-Lowenfield y Brittain-
