L’estructura d’este document ve determinada per la RESOLUCIÓ de 31 de juliol de 2024, del secretari autonòmic d’Educació, per la qual es dicten instruccions en matèria d’ordenació acadèmica i d’organització de l’activitat docent dels conservatoris i centres autoritzats d’ensenyances artístiques elementals i professionals de Música i Dansa de la Comunitat Valenciana per al curs 2024-2025, que remeten per a la seua estructura al DECRET 57/2020, de 8 de maig, del Consell, de regulació de l’organització i el funcionament dels conservatoris professionals de Música i de Dansa dependents de la Generalitat.

No obstant això la nova ordenació de cada un dels apartats, la redacció arreplega moltes de les aportacions realitzades pel professorat i els successius equips directius que han participat en el conservatori des que la implantació de la LOGSE motivara la primera redacció d’un Projecte Educatiu en el Conservatori d’Elx. Des de llavors, les característiques de l’entorn i la personalitat pròpia d’este han configurat una cultura de centre els valors del qual volem transmetre d’una forma renovada amb la finalitat de prestar el millor servici a la societat.

1. Identitat

1.1. Història del centre

El Conservatori Professional de Música d’Elx inicia la seua marxa com a Escola Municipal de Música en el curs acadèmic 1979-80, consolidant-se en el curs 1981-82, mitjançant el Reial decret 2212/1981, de 13 de juliol, pel qual es reconeix validesa acadèmica oficial, amb el grau de Conservatori Elemental de Música, no estatal, a les ensenyances de l’Escola Municipal de Música d’Elx (BOE 225 de 19/09/1981). Era el seu Director i fundador Sr. José María Vives Ramiro (setembre 1981 – novembre 1983) i ocupava la Regidoria d’Educació i Cultura en eixos moments Sra. María Rosa Verdú.

Les especialitats que es van impartir en eixe primer curs van ser les de solfeig, conjunt coral, piano, violí, violoncel i guitarra, ampliant-se en els següents cursos amb les especialitats de cant, clarinet, trompa, trombó i tuba, així com les d’harmonia, història de la música, etc. En eixos primers moments, al no haver-hi instal·lacions específiques s’impartien les classes en el col·legi públic “El Palmerar”, centre pilot en aquell moment, autoritzant el seu ús per a classes de música en horari extraescolar fins al curs 1984-85. El curs 1985-86 les classes ja s’impartixen en la seua ubicació actual, situada en l’Avinguda del Ferrocarril s/n.

L’Orde de 18 de gener de 1990, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, autoritza el Conservatori Municipal de Música de grau elemental d’Elx (Alacant) per a impartir diverses ensenyances de Grau Mitjà (DOGV 1271 de 26/03/1990). S’autoritza a partir del curs 1989/1990 l’ampliació de les ensenyances de grau mitjà: Piano, Violí, Violoncel, Canto, Guitarra, Trompa, i Trombó i similars.

En el transcurs d’estos anys, la direcció del centre va ser assumida per diversos professors, entre ells Sra. Remedios Moya Mira (novembre 1983 a març 1985), Sr. Juan Luís Torres Román (març 1985 a novembre 1989), Sra. Asunción Sempere Cutillas (novembre 1989 a novembre 1994) i Sr. Bernardo Ramos Aguiló (novembre 1994 a octubre 1995).

El Decret 131/1995, de 19 de juny, del Govern Valencià, DOGV 30/06/1995, integra el Conservatori Municipal de Música d’Elx en la xarxa de centres públics de la Generalitat Valenciana i es transforma en Conservatori Professional per a impartir ensenyances de grau elemental i de grau mitjà.

L’Orde d’11 de juliol de 1995, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, DOGV 30/11/1995, (correcció d’errors en el DOGV 29/03/1996) autoritza el funcionament del Conservatori Professional de Música d’Elx. La capacitat autoritzada va ser de 270 llocs escolars. Les especialitats autoritzades van ser:

• Grau elemental: Clarinet, Guitarra, Piano, Trombó, Trompa, Tuba, Violí i Violoncel
• Grau mitjà: Cant, Clarinet, Guitarra, Piano, Trombó, Trompa, Tuba, Violí i Violoncel

Part del professorat és cedit a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Així, el Conservatori és incorporat a la xarxa de centres públics dependents de la Conselleria. En estos moments assumix la direcció Sra. Carmen Montesinos Fortea (octubre 1995 a juny 1997) i posteriorment Sr. Enrique Muñoz Sancho (juliol 1997 a agost 2004).

Durant estos últims anys es completa les especialitats instrumentals que conformen un Conservatori Professional de Música.

En l’Orde de 15 d’octubre de 1997 s’autoritzen les especialitats de *Viola, Flauta travessera, Oboé i Fagot.

En l’Orde 21 d’octubre de 1998 s’autoritza la impartició de: Contrabaix, Trompeta, Saxofon i Percussió.

De setembre de 2004 exercix com a directora Sra. Amalia Valero Ferrández. Des de juliol de 2016 la direcció està a càrrec de Sr. José Galiano Pérez.

El curs 2023/14 es van implantar les Ensenyances Professionals de Baix elèctric i Guitarra elèctrica.

La bona labor realitzada pels seus professors en el transcurs d’estos anys s’ha vist recompensada per la gran quantitat de professionals que han sorgit d’este Conservatori, i que hui dia desenrotllen la seua activitat docent o concertística tant a nivell nacional com internacional.

1.2. Tipus de centre, situació i entorn

Dimensions educables en este centre: educació artística i musical

L’educació artística contribuïx als valors socials, sent instrument de socialització, de comunicació, d’inclusió, de participació, i, en definitiva, de cohesió social, en constituir un llenguatge universal i intercultural que pot ser vehicle de relació i patrimoni de tots i cada un dels membres de la societat.

La música és un llenguatge universal que ha de servir com a mitjà de comunicació i expressió cultural entre les persones i els pobles. Contribuïx a desenrotllar els vincles afectius i socials entre les persones.

Tipus de centre. Els centres d’ensenyances musicals poden impartir ensenyances reglades o no reglades, així com ser de titularitat pública o privada. El Conservatori d’Elx és de titularitat pública i impartix ensenyances reglades. Les competències en matèria de centres educatius corresponen a la Direcció General de Centres de la Conselleria d’Educació..

L’ensenyança reglada de la música es dividix en tres nivells, amb les següents duracions i titulacions:

ENSENYANCES	DURACIÓ	TITULACIÓ
Elementals	4 cursos	Certificat d’Ensenyances Elementals de Música
Professionals	6 cursos	Títol Tècnic de Música
Superiors	4	Titule Superior

En el Conservatori d’Elx s’impartixen les Ensenyances Elementals i Professionals.

Les Ensenyances Musicals estan connectades amb les Ensenyances Obligatòries i Batxillerat de la manera següent:

ENSENYANCES ELEMENTALS	EDUCACIÓ PRIMÀRIA	EDAT IDÒNIA a 31 de desembre
Primer curs Segon curs Tercer curs Quart curs	Tercer curs Quart curs Quint curs Sext curs	8 anys 9 anys 10 anys 11 anys
ENSENYANCES PROFESSIONALS	EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I BATXILLERAT	EDAT IDÒNIA a 31 de desembre
Primer curs Segon curs Tercer curs Quart curs Quint curs Sext curs	Primer curs ESO Segon curs ESO Tercer curs ESO Quart curs ESO Primer curs *BAT Segon curs *BAT	12 anys 13 anys 14 anys 15 anys 16 anys 17 anys

Existixen altres centres denominats adscrits que depenen administrativament del Conservatori d’Elx. Són els Conservatoris municipals de Catral, Orihuela, Almoradí, Torrevieja i Pilar de la Horadada. Estos impartixen ensenyances reglades i depenen econòmicament dels Ajuntaments de les seues ciutats. La Conselleria els ha autoritzat per a impartir les ensenyances reglades d’algunes especialitats i ensenyances. L’alumnat d’estos Conservatoris pot realitzar trasllats entre tots els centres oficials.

Situació. El Conservatori d’Elx es troba en una de les zones més cèntriques de la ciutat, l’Avinguda de l’Alcalde Vicente Quiles s/n. Disposa d’unes comunicacions privilegiades, perquè enfront d’ell es troben l’Estació d’Autobusos i l’Estació de Trens, que faciliten l’assistència d’una minoria significativa d’alumnes de les poblacions adjacents. A prop tenim els accessos principals de la ciutat, a través de carreteres nacionals i autovies.

La situació és molt apropiada. Concretament ens trobem a l’interior de l’H *uerto de la Torre d’us Va*í*llo, envoltats d’un cultiu tradicional de palmeres.

Les instal·lacions van ser construïdes amb la intenció de ser un Conservatori Municipal de Grau Elemental, amb poc alumnat, lluny de les aspiracions de la comunitat musical d’esta ciutat que arribara a ser un Conservatori de Grau Mitjà, on s’impartiren classes a alumnes amb vocació professional i amb unes necessitats especifiques de dotació. Les mancances de les seues infraestructures actuals són evidents. Un dels objectius prioritaris de la directiva, el Claustre de Professors i el Consell Escolar és sol·licitar per al Conservatori il·licità unes instal·lacions apropiades. En esta línia d’actuació es troba treballant tota la comunitat educativa, per a aconseguir un centre amb les condicions que els estudiants i esta gran ciutat valenciana es mereixen.

Entorn. La zona presenta una oferta cultural molt variada i de gran qualitat, potenciada per les facilitats de comunicació referides anteriorment. Basta citar la proximitat de la Universitat “Miguel Hernández”, el Parc Municipal, el Parc Esportiu, la Basílica de Santa María i el centre de la ciutat.

En la Basílica de Santa María es representa el “*Misteri d’Elx”, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. A l’agost de 2024 el President de la Generalitat Valenciana va nomenar el director del Conservatori, José Galiano Pérez, membre del Patronat Rector per un mandat de 9 anys.

1.3. Característiques dels diferents sectors de la comunitat educativa

Professorat: El claustre es constituïx amb uns cinquanta professors que impartixen ensenyances al voltant de 450 alumnes que provenen de la ciutat i de les diferents localitats de la comarca. S’oferixen places de totes les especialitats instrumentals necessàries per a creació d’un Conservatori Professional de Música, a més de Canto. Es compta amb dèsset especialitats instrumentals autoritzades.

El Centre compta amb un equip de professionals preocupats, motivats, interessats per la innovació, i amb desitjos de perfeccionar-se per a poder oferir una ensenyança de major qualitat.

Alumnat: Aproximadament la mitat de l’alumnat cursa Ensenyances Professionals i l’altra mitat Ensenyances Elementals. Les seues característiques són de tota mena: econòmiques, culturals, capacitat física, religió, nacionalitat, etc. Hi ha una gran varietat en la tipologia de l’alumnat, reflex de la societat de l’entorn pròxim.

Personal d’Administració i Servicis: es disposa d’una administrativa i dos subalterns.

2. Els valors, els objectius i les prioritats d’actuació

Este conservatori ha vist nàixer el pla d’estudis LOGSEque va introduir nous criteris metodològics en l’ensenyança musical.

El centre s’ha caracteritzat per seguir una línia innovadora en la millora de la qualitat del’educació, d’acord amb les directrius de les successives lleis reguladores. Esta línia es veu actualment sustentada pel projecte educatiu que es duu a terme en el centre i en el qual participa de manera activa el Claustre de Professors, amb l’acord del Consell Escolar.

Fomentem la formació d’uns músics de qualitat amb l’adquisició de Valors Humanscom el respecte, la responsabilitat, la solidaritat entre les persones i els pobles, punts estos desenrotllats en el Projecte Educatiu i el Reglament de Règim Intern del Centre..

Fomentem la igualtat tenint en compte les característiques pròpies de cada persona i respectant el fet diferencial que li és propi.

El Conservatori pretén ser centre d’informació i guia per al futur professional dels alumnes.

Es definixen com a prioritàries les següents actuacions:

– Proporcionar a l’alumnat una ensenyança adequada a les necessitats formatives i les característiques personals, dins dels objectius i les pautes marcades per normativa del currículum.

– Afavorir l’accés a la informació necessària per a l’accés a estos estudis i la millora dels processos d’ensenyança/aprenentatge de l’alumnat ja ingressat, amb les garanties necessàries per a la protecció de la informació de caràcter confidencial.

– Afavorir la motivació, el desenrotllament professional i la implicació de tota la comunitat educativa.

– Donar a conéixer a la societat, que possibilita a través de les recursos públics estes ensenyances, el resultat de la labor pedagògica, afavorint la difusió i l’accés a la cultura.

El Conservatori de Música d’Elx està obert a les institucions del seu entorn ja siguen educatives i/o culturals com d’un altre tipus, i especialment a les musicals.

Durant estos anys la consolidació del nostre centre ha marcat un abans i un després en les ensenyances musicals de la nostra ciutat. S’ha creat un corrent musical que s’està fent notar en la vida social i cultural d’Elx.

En el transcurs dels últims anys, s’han establit relacions de col·laboració amb:

1. Les dos associacions vinculades al centre: l’Associació d’Alumnes, Mares i Pares d’Alumnes del Conservatori i l’Associació *Com una guitarra.
2. Ajuntament: Regidories d’Educació i Cultura, Joventut i Festes.
3. Conservatoris de la Comunitat Valenciana i de l’Estat Espanyol. Prova d’això són les diferents audicions, recitals públics i concerts que s’han desenrotllat en diferents centres, sales de concerts, col·legis i residències, durant tots els anys en què el centre està funcionant.
4. Altres centres, com la Universitat “Miguel Hernández”, Escola Oficial d’Idiomes, la Universitat Nacional d’Educació a Distància, Instituts de Secundària, Col·legis de Primària, Col·legis de discapacitats, Centres de la tercera edat i Centres juvenils.
5. Entitats financeres amb projectes culturals.

3. Els objectius particulars que el conservatori es proposa aconseguir, partint de la seua realitat

Els objectius específics de les Ensenyances Elementals i Professionals de Música s’establixen, en l’àmbit de la Comunitat Valenciana, en els decrets 158/2007 i 159/2007. Per a contribuir al desenrotllament integral i professional de l’alumnat, la labor del Conservatori d’Elx es dirigix als següents objectius, que es desenrotllen en la línies generals exposades en l’apartat 5 d’este Projecte Educatiu:

– Avançar en la millora de la qualitat educativa

– Adequar-se a les característiques personals de l’alumnat

– Potenciar la participació i l’accés a la informació d’usuaris i famílies

– Aconseguir un grau de convivència òptim

– Col·laborar amb l’entorn per a la difusió de la cultura i el coneixement de l’oferta educativa

– Educar en valors

4. O*bjetivos propis per a la millora del rendiment escolar i la continuïtat de l’alumnat en el sistema educatiu.

Les actuacions que es pretenen realitzar per a ajudar a la millora del rendiment escolar i la continuïtat de l’alumnat en el Conservatori Professional d’Elx s’enfocaran en este sentit:

4.1. La realització d’una adequada orientació acadèmica i educativa

La LOE (Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació) en l’Art. 91 indica com a funcions del professorat:

• La tutoria dels alumnes, la direcció i l’orientació del seu aprenentatge i el suport en el seu procés educatiu, en col·laboració amb les famílies.

• L’orientació educativa, acadèmica i professional dels alumnes, en col·laboració, si és el cas, amb els servicis o departaments especialitzats.

El Decret 158/2007 que establix el currículum de les ensenyances professionals de música a la Comunitat Valenciana, establix en el seu art. 16:

• L’acció tutorial i orientació professional, que forma part de la funció docent, es desenrotllarà al llarg de les ensenyances professionals de música.

• El professor tutor tindrà la responsabilitat de coordinar tant l’avaluació, com la funció d’orientació de l’alumnat.

Entenem que la funció d’orientació és tan àmplia que els tutors poden sentir-se desbordats per la seua responsabilitat. Hauria d’haver-hi persones preparades i qualificades dedicades a esta tasca.

En els conservatoris no existix el departament d’orientació. Conscients d’esta necessitat pel seu valor educatiu essencial, perquè no quede diluït en el quefer didàctic quotidià, deixant-lo a la bona voluntat del professorat, i per a poder abordar-lo d’una manera més rigorosa i sistemàtica que com s’està fent fins ara, s’ha plantejat una sèrie d’estratègies d’intervenció que ajuden a aconseguir uns nivells d’orientació acceptables.

La preocupació de la Conselleria d’Educació pel futur laboral del músic professional s’ha fet patent a través de les seues propostes en el Simposi sobre música i ocupabilitat celebrat recentment (desembre, 2012).

Segons Lucas/*Carbonero (2002, pàg. 48-49), cita de R. Polanco en *ArtsEduca 05/05/13, el grau de maduresa vocacional es determina a partir de tres indicadors:

1. Autoconeixement-autoeficàcia. Esta dimensió comprén el coneixement dels propis valors fiques, interessos i habilitats, així com els sentiments d’autoeficàcia, de capacitat i control sobre el projecte formatiu-professional propi. La resposta a les preguntes què és ser músic?, vull ser músic?, quin tipus de músic puc i vull ser? poden ajudar a aclarir els seus dubtes.

2. Coneixement de les alternatives acadèmiques i professionals. Esta dimensió comprén el coneixement de l’entorn acadèmic/professional i els criteris per a obtindre i analitzar informació rellevant.

3. Planificació en les estratègies de presa de decisions. Esta dimensió comprén la posada en marxa d’estratègies adequades per a analitzar el ventall d’objectius acadèmics i professionals tenint en compte les conseqüències, avantatges i inconvenients de les diferents alternatives. Suposa integrar tota la informació manejada i realitzar un pla o projecte professional que permeta arribar a les metes preestablides després de la presa de decisions.

Estratègies que es proposen a abordar este punt convenientment són:

1. Atendre l’orientació com a valor afegit i innovador del nostre centre.
2. Realitzar diferents reunions informatives amb l’alumnat i les seues famílies amb l’antelació necessària per a poder prendre decisions adequades a cada moment.
3. Proporcionar als pares/tutors/alumnes documents clarificadors amb tota la normativa en vigor.
4. Sol·licitar assessors dels centres superiors musicals que atenguen els dubtes de l’alumnat respecte a la preparació de les proves d’accés.

Orientació quant a decisions importants al llarg del procés d’ensenyança-aprenentatge per etapes i les seues conseqüències, amb informació sobre:

• Hàbits i organització d’horaris
• Beques d’estudi
• Coneixement del currículum i titulacions
• Elecció d’itineraris educatius, assignatures optatives en les ensenyances professionals
• Proves d’accés a ensenyances superiors, opcions formatives
• Compatibilitat amb els altres estudis obligatoris i no obligatoris
• Manera de minorar la càrrega lectiva: convalidacions i batxillerat musical
• Modalitats de batxiller i la PAU (Prova d’Accés a la Universitat)
• On interessa estudiar en el futur: centres d’educació superior
• Futures opcions professionals i demanda de perfils específics
• Informació sobre cursos d’especialització i classes magistrals d’interés, etc.

4.2 La realització d’una adequada orientació professional

S’ha de facilitar informació imprescindible a l’alumnat sobre la varietat d’opcions professionals que existixen en l’actual mercat laboral de la música, i sobre les funcions específiques que es requerixen per a cada cas.

En l’àmbit de l’ensenyança superior, itinerari seguit d’una banda considerable dels alumnes diplomats del nostre centre, “les ensenyances artístiques de grau en Música tindran com a objectiu general la formació qualificada de professionals que dominen els coneixements propis de la música i adopten les actituds necessàries que els facen competents per a integrar-se en els diferents àmbits professionals d’esta disciplina”. (Article 3 del Reial decret 631/2010, de 14 de maig).

En este Reial decret, en el seu article 4.2, s’indica que les especialitats de les ensenyances artístiques de grau en Música són les següents: Composició, Direcció, Interpretació, Musicologia, Pedagogia, Producció i gestió i *Sonología. Així mateix, el mateix decret explica en el preàmbul que Direcció integra les antigues especialitats de Direcció de Cors i Direcció d’Orquestra, així com *Flamencología s’integra en Musicologia i l’especialitat d’interpretació de Flamenc s’integra en Interpretació. Prèvia proposta de les administracions educatives, es podran autoritzar altres especialitats.

Carmen Rodríguez Dalt, en el seu *Prontuario de musicologia, cita de R. Polanco en *ArtsEduca 05/05/13,classifica les professions musicals en dos grups: les pròpies i les intermediàries. Com a pròpies comprén aquelles que tenen una relació directa amb l’experiència sonora com els compositors, arranjadors, intèrprets i tècnics de so. Com a intermediàries distingix diverses categories: les relacionades amb la docència i investigació musical, les de gestió i producció musical, molt vinculades també a professions com *manager o representant, o a les d’especialistes en dret musical (laboral, drets d’autor i *royalties, etc.); unes altres que es fonamenten en l’aplicació de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) a la música, les orientades a la comunicació musical (periodisme, crítica…); aquelles professions que tenen a veure amb la medicina i la teràpia musical; les relatives a la fabricació, reparació i manteniment d’instruments; les professions de copista o editor (en paper i digital), els gestors del patrimoni musical (arxiver, bibliotecari, conservador i responsable de col·leccions i museus, etc.), animadors musicals de l’oci, etc. Moltes d’estes ensenyances no s’adquirixen en els conservatoris, sinó en altres institucions educatives.

El batxillerat en la seua modalitat d’Arts Escèniques, Música i Dansapossibilita l’accés a la universitat en les branques de coneixement d’arts i humanitats i de ciències socials i jurídiques, a més dels estudis específics de música, dansa o teatre.

Respecte a este últim punt, és convenient informar que l’accés a qualsevol carrera universitària, amb excepció del Conservatori Superior, es realitza mitjançant l’opció de batxillerat triada i la superació de la prova de selectivitat corresponent.

A més de les professions tradicionals d’intèrpret, compositor o director, actualment es requerixen nous perfils professionals que no es contemplen en l’oferta formativa dels conservatoris.

5. L*íneas generals d’actuació pedagògica

Es pretén aconseguir un “estil educatiu propi”. Per a això s’establixen les següents línies d’actuació pedagògica, formulades a través dels següents objectius propis:

5.1. Objectius acadèmics

1. Convertir al Conservatori d’Elx en un centre model per la seua qualitat educativa musical. Esta qualitat educativa d’alt nivell acadèmic, ha d’estar contrastada amb òptims resultats
2. Impregnar la Programació General Anual (PGA) i les Programacions Didàctiques amb els principis d’esta Programació Educativa del Conservatori (PAC).
3. Educar a l’alumne en funció de la seua edat i el progressiu augment de la seua capacitat de juí i raonament en la presa de responsabilitats.
4. Fomentar la creativitat.
5. Fomentar una ensenyança-aprenentatge que incloga tots els aspectes inherents al fet musical com a fenomen històric cultural, que permeta un desenrotllament més d’acord amb el caràcter que exigix la formació integral del músic.
6. Avaluar amb criteris comuns.
7. Establir una acció tutorial prioritària i una atenció personalitzada amb una programació adequada, informant els pares i/o alumnes sobre les característiques de les ensenyances musicals, la seua problemàtica i la seua projecció en l’àmbit professional, informant de la trajectòria acadèmica més d’acord amb les possibilitats de l’alumne i el seu futur.
8. Organitzar per a professors cursos de formació, grups de treball, etc., col·laborant amb el CEFIRE, dins del Pla de Formació del Professorat.
9. Planificar activitats complementàries i extraescolars per a l’alumnat a través de la Comissió de Coordinació Pedagògica i el Consell Escolar per mitjà de cursos específics impartits per professors de canviat de nom prestigi nacional i/o internacional, viatges culturals, concerts i intercanvis amb altres centres.
10. Tractar temes transversals des d’una doble perspectiva, globalitzadora i per a l’adquisició de competències específiques.

5.2. Objectius de participació

1. Aconseguir un grau de convivència òptim que facilite l’activitat docent i que garantisca el desenrotllament eficaç del procés educatiu.
2. Afavorir la participació entre tots els membres de la comunitat educativa. Per a això realitzar una bona coordinació tant horitzontal com vertical.
3. Animar la participació en els Òrgans col·legiats del Centre als diferents sectors de la comunitat educativa: pares, alumnes, professors, personal laboral i administratiu.
4. Encoratjar a pares i alumnes per a la seua participació en l’Associació d’alumnes, mares i pares d’alumnes del Conservatori.
5. Establir llits de col·laboració amb les institucions, públiques o privades, del nostre entorn. Fer partícip de les activitats culturals del Centre (audicions d’alumnes, concerts de professionals, etc.) a les institucions de l’entorn mitjançant les corresponents invitacions; i al públic, en general, a través de la publicació i la difusió en mitjans de comunicació i anuncis en el propi Centre.
6. Fomentar el treball en grup, amb una dinàmica específica. Les agrupacions flexibles estaran sempre presents (xicoteta, mitjana i gran).

5.3. Objectius de col·laboració entre els diferents sectors de la comunitat educativa

1. Promocionar la col·laboració i participació de tots, especialment entre els sectors dels professors, alumnes i pares.
2. Promocionar l’orientació educativa i l’acció tutorial dels professors tutors tant amb els alumnes com amb els seus pares o tutors. Això permetrà una millor inserció dels seus alumnes en la comunitat.
3. Implicar els alumnes i pares en la possible organització, realització i assistència a les activitats acadèmiques, complementàries i extraescolars, organitzades en les assignatures del seu currículum o en unes altres que estime convenient el professor.
4. Sol·licitar la col·laboració de l’Associació d’Alumnes, Mares i Pares d’Alumnes -*AAMPA-, fonamental quan s’organitzen activitats en les quals participen un nombre elevat d’alumnes.
5. Col·laborar en les activitats de difusió musical que es programen en el centre, tant el professorat com l’alumnat.
6. Establir relacions amb el professorat d’altres centres, que permeten la programació d’activitats conjuntes i l’intercanvi d’experiències.

5.4. Objectius de convivència

1. Desenrotllar la consciència personal i social de l’alumne formant persones alegres i equilibrades.
2. Identificar, interessar-se i comprendre els problemes o modes de pensar i sentir dels altres: solidaritat.
3. Comprometre’s a complir amb els deures i normes que afecten una persona de manera habitual (en el seu treball, amb els companys, professors, etc.). A través d’este respecte per les normes s’ha d’obtindre una bon clima relacional i bons hàbits de convivència.
4. Contribuir a l’educació en el respecte cap als altres, el treball col·lectiu, la companyonia i la crítica constructiva. La formació intel·lectual i tècnica de les matèries que s’impartixen va acompanyada dels valors que es requerixen en tota formació i que ajudaran a l’alumne en la seua plena integració en la societat i relació amb l’entorn. Igualment s’educarà a l’alumne en la sensibilitat per l’art en general i la capacitat de manifestar-se artísticament.
5. Adoptar una actitud positiva tant de l’alumne com del professor cap a l’estudi de les diferents matèries.

5.5. Objectius o*rganizativos

1. Facilitar tota la informació necessària per a poder intervindre en la vida del centre de tots els col·lectius.
2. Informar les institucions culturals locals i dels voltants de les proves d’accés, exàmens, i quantes accions administratives o acadèmiques puguen resultar d’interés general.
3. Gestionar eficaçment els recursos econòmics atesa la diversitat d’objectius dels diferents departaments i a les principals necessitats del centre.

5.6. Educació en valors

1. Integrar l’educació per a la pau, per a la salut, per a la igualtat d’oportunitats entre els sexes, el respecte als altres, la tolerància, la cooperació, la integració i el compromís, que juntament amb l’educació moral i cívica es conceben com a temes transversals, perquè no corresponen de mode exclusiu a una única àrea o matèria del currículum, sinó que són ensenyances que per la seua rellevància social i pel seu potencial educatiu han de ser presents de manera global en els objectius i continguts de totes les àrees i matèries del currículum.

2. Concretar en les programacions didàctiques, amb caràcter anual, en el seu currículum actuacions concretes, orientant la contribució i participació individual i col·lectiva de l’alumnat a l’adquisició d’estos valors, la seua difusió i la inserció en l’entorn social i laboral.

Les propostes concretes que s’han realitzat fins ara han estat orientades de la manera següent:

• Educació en valors morals i cívics celebrant els dies internacionals de la dona, de la pau, etc. amb concerts i treballs.
• Educació per a la salut, mitjançant cursos i conferències sobre educació postural.
• Educació per a la cooperació i la integració, mitjançant audicions en centres de discapacitats, asils d’ancians, etc.
• Educació en el respecte als altres, mitjançant intercanvis d’estudiants d’altres països.
• Educació en el respecte a altres cultures interpretant música àrab, medieval, popular, etc., superant concepcions *etnocentristas i excloents del currículum”

6. Coordinació i concreció dels continguts curriculars

6.1. Concreció dels objectius generals de les ensenyances elementals per cursos

Segons el Decret 159/2007 art. 4, respecte als objectius generals de les ensenyances elementals de música, estes ensenyancest*ienen com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes i alumnes capacitats generals i els valors cívics propis del sistema educatiu i, a més, les capacitats següents expressades en 4t curs.

Curs 1r	Curs 2n	Curs 3r	Curs 4t
Valorar la importància de la música com a llenguatge artístic.	Valorar la importància de la música com a llenguatge artístic i com a mitjà d’expressió personal.	Valorar la música com a mitjà d’expressió cultural dels pobles.	Apreciar la importància de la música com a llenguatge artístic i com a mitjà d’expressió cultural dels pobles i de les persones.
Desenrotllar la sensibilitat a través de la interpretació de la música.	Desenrotllar la sensibilitat a través de la interpretació de la música i valorar les diferències i analogies entre la música de les diferents èpoques, gèneres i estils.	Potenciar les possibilitats de comunicació i de realització personal a través de la música de diferents èpoques, gèneres i estils.	Adquirir i desenrotllar la sensibilitat musical a través de la interpretació i del gaudi de la música de les diferents èpoques, gèneres i estils, per a enriquir les possibilitats de comunicació i de realització personal.
Iniciar-se en la participació en activitats musicals, destinades a divulgar l’experiència musical.	Ampliar la participació en estes activitats, ajudant mitjançant elles a la comprensió musical.	Habituar-se a interpretar en públic per a adquirir seguretat, soltesa, comprensió i gaudi de l’experiència musical.	Interpretar en públic amb la suficient seguretat en si mateix, per a comprendre la funció comunicativa de la interpretació musical.
Adquirir la capacitat d’adaptar-se a un grup.	Interpretar instrumentalment i vocalment en grup, acostumant-se a alternar altres instruments o veus destacant el conjunt.	Practicar i experimentar la integració en un grup vocal o instrumental per a realitzar actuacions.	Interpretar música en grup i habituar-se a escoltar altres veus o instruments, adaptant-se a l’equilibri del conjunt.
Valorar el silenci com a element indispensable per al desenrotllament de la concentració. Desenrotllar el sentit de l’audició mitjançant la consciència de l’accentuació rítmica.	Valorar el silenci com a element indispensable per al desenrotllament de la concentració. Desenrotllar el sentit de l’audició mitjançant la pulsació interna i la consciència de l’accentuació rítmica.	Valorar el silenci com a element indispensable per al desenrotllament de la concentració. Potenciar la concentració i el pensament musical valorant el silenci expressivament.	Valorar el silenci com a element indispensable per al desenrotllament de la concentració, l’audició interna i el pensament musical, així com la seua funció expressiva en el discurs musical.
Conéixer música pròpia de la Comunitat Valenciana.	Conéixer música pròpia de la Comunitat Valenciana.	Conéixer i valorar la importància de la música pròpia de la Comunitat Valenciana.	Conéixer i valorar la importància de la música pròpia de la Comunitat Valenciana, així com les seues característiques i manifestacions més importants.
Formar-se una idea apropiada i ajustada de les característiques i possibilitats sonores de l’instrument.	Iniciar-se en la valoració i comprensió de la música a través de l’execució d’obres musicals.	Valorar adequadament l’audició, la comprensió i l’expressió musical resultants.	Adquirir l’autonomia adequada, en l’àmbit de l’audició, comprensió i expressió musical
Adoptar una posició adequada del cos respecte de l’instrument basat en la relaxació amb concentració, aplicat a les obres a interpretar.	Adquirir una bona coordinació gestual mitjançant la posició adequada del cos respecte a l’instrument, basada en la relaxació amb concentració, aplicat a les obres a interpretar.	Valorar la posició adequada del cos respecte de l’instrument, segons les obres a interpretar.	Conéixer i aplicar les tècniques de l’instrument, d’acord amb les exigències de les obres.

6.2. Concreció dels objectius generals de les ensenyances professionals per cursos

Segons el Decret 158/2007 art. 4, respecte als objectius generals de les ensenyances professionals de música, estes ensenyances tenen com a objectiu contribuir a desenrotllar en els alumnes i alumnes capacitats generals i els valors cívics propis del sistema educatiu i, a més, les capacitats expressades en 6é curs.

Curs 1r	Curs 2n	Curs 3r	Curs 4t	Curs 5é	Curs 6é
Iniciar-se en els coneixements tècnics mitjançant l’audició d’obres musicals significatives de diferents èpoques i gèneres, que permeten l’adquisició d’un mínim de criteris interpretatius.	Desenrotllar coneixements tècnics mitjançant l’audició i una anàlisi formal elemental d’obres musicals significatives de diferents èpoques i gèneres que permeten l’adquisició de criteris interpretatius.	Adquirir coneixements tècnics i iniciar-se als con-fonaments *histó-rics i estètics mitjançant l’audició i l’anàlisi d’obres musicals *signifi-*cativas de diferents èpoques i gèneres, que permeten l’adquisició d’un mínim de criteris interpretatius.	Adquirir con.fonaments tècnics i *desa-*rrollar els *histó-rics i estètics mitjançant l’audició i el *aná-lisi d’obres *mu-*sicales *signifi-*cativas de *distin-*tas èpoques i *gé-*neros que *permi-tan l’adquisició d’un mínim de criteris interpretatius.	Adquirir criteris estètics, tècnics i històrics em-*diante l’audició, l’anàlisi i la *crí-*tica d’obres musicals *signi-*ficativas de *distin-*tas èpoques, *escue-les i gèneres, que permeten fonga-esmentar i *desarro-*llar els propis criteris interpretatius	Fomentar l’audició de música i establir conceptes estètics propis que permeten fonamentar i desenrotllar criteris interpretatius individuals.
Participar en activitats musicals destinades al gaudi, comprensió i divulgació de la música, amb criteris estètics determinats.	Participar en activitats musicals destinades al gaudi, comprensió i divulgació de la música, amb criteris estètics determinats.	Participar en activitats musicals destinades al gaudi, comprensió i divulgació de la música, amb criteris estètics determinats.	Participar en activitats musicals destinades al gaudi, comprensió i divulgació de la música, amb criteris estètics determinats.	Desenrotllar la sensibilitat artística i el criteri estètic com a font de formació i enriquiment personal.	Desenrotllar la sensibilitat artística i el criteri estètic com a font de formació i enriquiment personal.
Analitzar els estils musicals corresponents al seu nivell. Iniciar-se en la capacitat crítica de les diferents versions.	Analitzar els estils musicals corresponents al seu nivell. Iniciar-se en la capacitat crítica de les diferents versions.	Analitzar i conduir a la valoració els estils musicals *correspondien*tes al seu nivell. Conéixer elementalment les diferents escoles interpretatives.	Analitzar i valorar críticament els estils musicals *correspondie*ntes al seu nivell. Aprofundir en el coneixement i valoració de les diferents escoles.	Analitzar i valorar críticament les diferents manifestacions i estils musicals.	Analitzar i valorar críticament les diferents manifestacions i estils musicals.

6.3. Concreció dels objectius específics de les ensenyances professionals per cursos

Segons el Decret 158/2007 art. 5, respecte als o*bjetivos específics de les ensenyances professionals de música,estes ensenyanceshauran de contribuir a l’adquisició per part de l’alumnat, de les capacitats expressades en 6é curs.

Curs 1r	Curs 2n	Curs 3r	Curs 4t	Curs 5é	Curs 6é
Superar amb domine i capacitat crítica els continguts i objectius plantejats	Superar amb domine i capacitat crítica els continguts i objectius plantejats	Superar amb domine i capacitat crítica els continguts i objectius plantejats	Superar amb domine i capacitat crítica els continguts i objectius plantejats	Superar amb domine i capacitat crítica els continguts i objectius plantejats	Superar amb domine i capacitat crítica els continguts i objectius plantejats
Conéixer els elements bàsics dels llenguatges musicals, les seues característiques, funcions i evolucions en els diferents contextos històrics.	Conéixer els elements bàsics dels llenguatges musicals, les seues característiques, funcions i evolucions en els diferents contextos històrics.	Conéixer els elements bàsics dels llenguatges musicals, les seues característiques, funcions i evolucions en els diferents contextos històrics.	Conéixer els elements bàsics dels llenguatges musicals, les seues característiques, funcions i evolucions en els diferents contextos històrics.	Conéixer els elements bàsics dels llenguatges musicals, les seues característiques, funcions i evolucions en els diferents contextos històrics.	Conéixer els elements bàsics dels llenguatges musicals, les seues característiques, funcions i evolucions en els diferents contextos històrics.
Practicar la “orella interna” com a base de l’afinació, de l’audició harmònica i de la interpretació musical.	Practicar la “orella interna” com a base de l’afinació, de l’audició harmònica i de la interpretació musical.	Desenrotllar la “orella interna” com a base de l’afinació, de l’audició harmònica i de la interpretació musical.	Desenrotllar la “orella interna” com a base de l’afinació, de l’audició harmònica i de la interpretació musical.	Utilitzar la “orella interna” com a base de l’afinació, de l’audició harmònica i de la interpretació musical.	Utilitzar la “orella interna” com a base de l’afinació, de l’audició harmònica i de la interpretació musical.
Iniciar a la formació d’una imatge ajustada de si mateix i de les pròpies característiques musicals, tant a nivell individual com grupal.	Potenciar la formació d’una imatge ajustada de si mateix i de les pròpies característiques musicals, tant a nivell individual com grupal.	Potenciar la formació d’una imatge ajustada de si mateix, del rendiment tant individual com en grup	autoavaluar el rendiment en relació amb el temps emprat per a l’estudi.	Formar-se una imatge ajustada de si mateix, de les pròpies característiques i possibilitats i desenrotllar hàbits correctes d’estudi, valorant el rendiment en relació amb el temps emprat.	Formar una imatge ajustada de les possibilitats i característiques musicals tant a nivell individual com en relació amb el grup, amb la disposició necessària per a saber integrar-se com un membre més del mateix o com a responsable del conjunt.
Adquirir i aplicar les destreses necessàries per a resoldre les dificultats que sorgisquen en la interpretació de la música.	Adquirir i aplicar les destreses necessàries per a resoldre les dificultats que sorgisquen en la interpretació de la música.	Adquirir i aplicar les destreses necessàries per a resoldre les dificultats que sorgisquen en la interpretació de la música.	Adquirir i aplicar les destreses necessàries per a resoldre les dificultats que sorgisquen en la interpretació de la música.	Adquirir i aplicar les destreses necessàries per a resoldre les dificultats que sorgisquen en la interpretació de la música.	Adquirir i aplicar les destreses necessàries per a resoldre les dificultats que sorgisquen en la interpretació de la música.

Curs 1r	Curs 2n	Curs 3r	Curs 4t	Curs 5é	Curs 6é
Pràctica bàsica de la improvisació rítmica, melòdica, harmònica, formal i creativa.	Pràctica bàsica de la improvisació rítmica, melòdica, harmònica, formal i creativa.	Pràctica desenrotllada de la improvisació rítmica, melòdica, harmònica, formal i creativa.	Pràctica desenrotllada de la improvisació rítmica, melòdica, harmònica, formal i creativa.	Practicar la improvisació i la transposició com a elements inherents a la creativitat musical.	Practicar la improvisació i la transposició com a elements inherents a la creativitat musical.
Interpretar individualment o en grup obres de diferents estils de dificultatadequada al nivell per a anar adquirint criteris interpretatius. Iniciar el coneixement de convencions interpretatives vigents.	Interpretar individualment o en grup obres representatives de diferents estils de dificultat adequada al nivell per a adquirir criteris interpretatius. Conéixer les convencions interpretatives vigents.	Interpretar individualment o en grup obres representatives de diferents estils i èpoques de dificultat adequada al nivell per a adquirir criteris interpretatius. Conéixer les convencions interpretatives vigents.	Interpretar individualment o en grup obres representatives de diferents estils i èpoques de dificultat adequada al nivell per a adquirir criteris interpretatius. Ampliar els coneixements de les convencions interpretatives vigents.	Interpretar individualment o en grup obres representatives de diferents estils i èpoques de dificultat mitjana que puguen començar a constituir repertori. Ampliar els coneixements de les convencions interpretatives.	Interpretar, individualment o dins de l’agrupació corresponent, obres escrites en tots els llenguatges musicals aprofundint en el coneixement dels diferents estils i èpoques, així com en els recursos interpretatius de cada un d’ells.
Exercitar i valorar l’autocontrol i la pròpia execució de memòria davant grups reduïts. Inculcar en els alumnes els comportaments socials propis del nostre tipus d’ensenyança a l’hora de la interpretació en públic, vencent progressivament la por escènica.	Exercitar i valorar l’autocontrol i la pròpia execució de memòria davant grups reduïts. Inculcar en els alumnes els comportaments socials propis del nostre tipus d’ensenyança a l’hora de la interpretació en públic, vencent progressivament la por escènica.	Exercitar i valorar l’autocontrol i la pròpia execució de memòria davant un públic nombrós. Inculcar en els alumnes els comportaments socials propis del nostre tipus d’ensenyança a l’hora de la interpretació en públic, vencent progressivament la por escènica.	Desenrotllar en públic l’autocontrol, domini de la memòria musical i capacitat comunicativa.	Actuar en públic amb autocontrol, domini de la memòria musical i capacitat comunicativa.	Actuar en públic amb autocontrol, domini de la memòria musical i capacitat comunicativa.
Practicar el repertori amb imaginació, fantasia investigadora i intuïció. Fomentar en els nostres alumnes l’autonomia i autoestima.	Practicar el repertori amb imaginació, fantasia investigadora i intuïció. Fomentar en els nostres alumnes l’autonomia i autoestima.	Fomentar una actitud crítica, creativa i investigadora que, mitjançant la comunicació i el treball es convertisca en la base de la seua formació. Fomentar en els nostres alumnes l’autonomia i autoestima.	Fomentar una actitud crítica, creativa i investigadora que, mitjançant la comunicació i el treball es convertisca en la base de la seua formació. Fomentar en els nostres alumnes l’autonomia i autoestima.	Adquirir autonomia personal en la interpretació musical.	Adquirir autonomia personal en la interpretació musical.

Curs 1r	Curs 2n	Curs 3r	Curs 4t	Curs 5é	Curs 6é
Desenrotllar i adquirir actituds i hàbits responsables d’estudi que afavorisquen l’exercici diari de la disciplina instrumental, per a poder valorar el rendiment, tant individual com en grup, en relació amb el temps emprat.	Desenrotllar i adquirir actituds i hàbits responsables d’estudi que afavorisquen l’exercici diari de la disciplina instrumental, per a poder valorar el rendiment, tant individual com en grup, en relació amb el temps emprat.	Desenrotllar i adquirir actituds i hàbits intel·lectuals, tècniques de treball individual i en grup, que potencien l’adquisició de coneixements tècnics, humanístics i estètics.	Desenrotllar i adquirir hàbits intel·lectuals, tècniques de treball individual i en grup, que potencien l’adquisició de coneixements tècnics, humanístics i estètics.	Consolidar hàbits d’estudi adequats i continuats en funció de la dificultat dels continguts de les assignatures dels diferents cursos i nivells.	Consolidar hàbits d’estudi adequats i continuats en funció de la dificultat dels continguts de les assignatures dels diferents cursos i nivells.
Conéixer i aplicar les tècniques de l’instrument o de la veu d’acord amb les exigències de les obres.	Conéixer i aplicar les tècniques de l’instrument o de la veu d’acord amb les exigències de les obres.	Conéixer i aplicar les tècniques de l’instrument o de la veu d’acord amb les exigències de les obres.	Conéixer i aplicar les tècniques de l’instrument o de la veu d’acord amb les exigències de les obres.	Conéixer i aplicar les tècniques de l’instrument o de la veu d’acord amb les exigències de les obres.	Conéixer i aplicar les tècniques de l’instrument o de la veu d’acord amb les exigències de les obres.

7. Els criteris pedagògics per a la determinació dels òrgans de coordinació docent del conservatori

El DECRET 57/2020, de 8 de maig, del Consell, de regulació de l’organització i el funcionament dels conservatoris professionals de Música i de Dansa dependents de la Generalitat, establix per a la proposta de nomenament de les direccions de departament i les diferents coordinacions:

– Les direccions de departament s’assignaran a proposta de l’adreça del centre, sentit el departament i preferentment entre el professorat funcionari del Cos de professors de música i arts escèniques amb destinació definitiva en el centre.

– El/la coordinador/a del programa de coordinació horària es designarà per l’adreça, preferentment entre el professorat amb destinació definitiva en el centre.

– La resta de les coordinacions es nomenaran proposta de la Direcció d’estudis, preferentment preferentment entre el professorat funcionari amb destinació definitiva en el centre, sentit el Claustre.

Complint amb estos supòsits, l’elecció ve determinada a més per diferents criteris, segons les característiques de cada lloc:

– Implicació amb la coordinació de les ensenyances, la innovació i la millora dels aprenentatges.

– La capacitat i la voluntat de suport a components del departament i equip directiu en la coordinació docent, organització de grups i activitats complementàries i extraescolars.

– L’experiència i la formació en gestió de centres i coordinació docent.

8. Els procediments i criteris d’avaluació, promoció de l’alumnat i titulació de l’alumnat.

8.1. Procediments i instruments generals d’avaluació

El Decret 159/2007 de les ensenyances elementals establix que “els criteris d’avaluació han d’apuntar al tipus i grau d’aprenentatge aconseguits pels alumnes en un moment determinat, en relació amb les capacitats previstes en els objectius generals i en els específics de cada especialitat.

El nivell de consecució dels objectius no pot ser valorat mecànicament, sinó amb flexibilitat, d’acord amb les característiques del cicle educatiu en què es troba l’alumne. L’avaluació, contínua i personalitzada, complix així la seua funció informativa i formativa en oferir al professor indicadors del desenrotllament sobre els successius nivells d’aprenentatge dels alumnes i li aporta dades per a esclarir les seues noves estratègies didàctiques. Això permet aplicar els mecanismes correctors a les insuficiències advertides en el procés. En este sentit, els tradicionals exàmens són també indicadors de l’evolució del procés educatiu, però no l’únic constituent de l’avaluació del progrés dels alumnes.

En conseqüència, els criteris d’avaluació abans esmentats hauran d’apuntar a:

1. La comprovació del grau de domini del llenguatge musical a través de la pràctica instrumental i del cant.
2. L’observació i verificació del desenrotllament i control de les destreses necessàries per a l’execució musical.
3. La valoració tècnica i estètica de la interpretació individual i col·lectiva.
4. L’estimació que manifesta de l’art en general i de la música en particular, per l’obstinació posada en la seua execució.
5. El sentit de convivència i col·laboració entre condeixebles, demostrat a l’hora d’estudiar i d’interpretar col·lectivament.

Tot això situarà la labor d’ensenyança i aprenentatge en el marc de la formació humanística que necessita l’estudiant de música”

En el Decret 158/2007 no s’apunten criteris d’avaluació de caràcter general.

Considerem que l’avaluació de l’alumnat en les ensenyances elementals i professionals de música ha de contemplar-se des de diversos punts de vista. No es tracta tan sols de reflectir resultats acadèmics al final del procés, sinó que tractarem d’arreplegar tot un conjunt de dades des del primer contacte amb l’alumne fins al final d’un període. Estes dades fan referència als conceptes apresos, els procediments emprats per l’alumne per a resoldre dificultats i a les actituds que mostra durant tot el procés. Per tant, és necessari comptar amb un gran nombre de dades amb vista a oferir un punt de vista realment vàlid sobre el procés d’ensenyança-aprenentatge de cada alumne.

Hi ha diferents tipus d’avaluació segons el moment en el qual es realitze i segons qui les realitze. Les que es creu més convenient emprar amb caràcter general, sempre adaptades a les necessitats de l’alumne o del professor, són:

1. Evaluació inicial és la realitzada al començament del curs amb la finalitat de detectar el nivell dels alumnes en funció de les seues capacitats, actituds i coneixements. La informació obtinguda ens permetrà adaptar els nous continguts, el repertori i les activitats a la realitat del nostre alumnat, assegurant una assimilació adequada.
2. Evaluació contínua és la duta a terme durant les classes al llarg de cada trimestre i ens permet observar i registrar tant la maduresa i el grau d’adquisició de les capacitats previstes, com també les dificultats trobades en el procés d’ensenyança-aprenentatge. Esta avaluació ens permetrà adequar els continguts, les estratègies d’ensenyança i aprenentatge o el repertori, ateses les diverses peculiaritats observades.
3. Avaluació final o sumativa hem de considerar-la de gran importància, perquè no sols ens proporciona informació sobre el progrés de l’alumne sinó que a ell mateix li beneficia enormement en proporcionar-li un estímul i un compromís a dia cert per a tindre preparat el seu treball.

El caràcter integrador de l’avaluació haurà de tindre en compte tant les capacitats reflectides en els objectius generals del curs, com les que corresponen als objectius específics de cada assignatura en els diferents cursos. En este sentit la integració implica:

1. Que els objectius generals són els mateixos per a les diferents assignatures.
2. Que els objectius específics de les assignatures atenen les seues peculiaritats tècniques, sent els continguts comuns el nexe de relació entre elles quant a plantejaments didàctics.

Per tant, l’avaluació integradora pretén:

1. Que l’equip de professors analitze l’evolució del procés d’ensenyança considerant l’alumne individualment i com a component de les diferents formes d’agrupament en què participe.
2. Determinar, per a cada curs, el grau d’adequació dels continguts respecte als objectius proposats en les programacions i la seua referència als objectius terminals del curs.

Quant a les faltes d’assistència, el alumnat matriculat té l’obligació d’assistir a classe i al centre d’acord amb l’article 25 del Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell, sobre la convivència en els centres docents no universitaris sostinguts amb fons públics i sobre els drets i deures de l’alumnat, pares, mares, tutors o tutores, professorat i personal d’administració i servicis. A este efecte, el reglament de règim interior del conservatori té establit el nombre màxim de faltes d’assistència que impossibilita l’aplicació del caràcter continu de l’avaluació, de conformitat amb el que es disposa en l’article 33 i en la disposició addicional primera de l’esmentat Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell.

Els procediments i instruments generals d’avaluació que s’utilitzen per a realitzar l’avaluació han de permetre la recollida fiable d’informació sobre els processos d’ensenyança-aprenentatge i el seu posterior ús avaluador. Els que s’enuncien a continuació, sense voler ser exhaustius, poden ser utilitzats pel professorat a lliure elecció per a esta funció:

1. L’observació sistemàtica, que es pot efectuar a través de fitxes de seguiment, quadern-registre de dades d’observació, llista de control, quadern de l’alumne on s’arrepleguen les seues pròpies valoracions de cada activitat, qüestionaris, proves sociomètriques, escales de valoració i autoavaluació, etc.
2. L’anàlisi dels treballs dels alumnes i alumnes, com la carpeta de treball individual en la qual s’arrepleguen i acumulen els seus treballs i documentació, els apunts, tasques col·lectives, murals, treballs monogràfics, etc.
3. Les proves de control (ja siguen orals, escrites, pràctiques, individuals i col·lectives) i els exàmens, però no com a úniques constituents de l’avaluació del progrés dels alumnes. No té paper predominant ni tampoc queda exclòs. Es proposa la seua reducció i la seua relativització en el procés avaluador. Per tant, mai es consideraran els exàmens finals com a procediment per a l’obtenció d’una qualificació final, ja que estos reflectixen un únic moment final, que no coincidix amb la resultant del procés.
4. Controlar el temps d’estudi dels alumnes, convidant als pares al seu seguiment, assignant-los a cada obra una quantitat d’este.
5. Les entrevistes personals, en les quals s’investigaran determinats aspectes que interessen al professor.
6. Les discussions i debats programats en els quals es presta major atenció a uns certs objectius previstos amb anterioritat.
7. Les activitats *coevaluadoras, en les quals l’enjudiciament dels assoliments obtinguts és realitzat pels propis companys i companyes.
8. L’autoavaluació, a través de la qual s’enfronta cada individu amb el fet de valorar la seua pròpia actuació i que contribuïx en gran manera a garantir el caràcter orientador i el significatiu de l’avaluació.
9. Important és observar l’actitud, el rendiment, la predisposició al treball i el treball realitzat fora de classe per part de l’alumne, que han de ser avaluats i considerats a l’hora d’establir una qualificació que siga el més objectiva possible.
10. Contemplats en els Decrets 158/2007 i 159/2007 sobre la tutoria “en compliment de l’article 122.5 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, els centres educatius promouran compromisos educatius entre les famílies i tutors legals, i el propi centre, en el qual es contemplen activitats per a millorar el rendiment acadèmic dels alumnes”. Considerem que i*nformar als alumnes i, si és el cas, als seus pares o tutors, sobre el seu procés d’aprenentatge, els criteris i procediments d’avaluació i les valoracions sobre el seu aprofitament acadèmic, així com sobre les mesures de reforç educatiu que fora necessari adoptar, és important per a establir una reciprocitat en la informació que beneficie a l’alumne.

Quant a la documentació d’avaluació, segons el Decret 159/2007 art. 25 i el Decret 158/2007 art. 26:

1. “Són documents d’avaluació de les ensenyances elementals de música: l’expedient acadèmic personal, les actes d’avaluació, el llibre de qualificacions (professional) i els informes d’avaluació individualitzats.
2. Els documents d’avaluació portaran les firmes fefaents de les persones que corresponga en cada cas, amb indicació del lloc exercit. Davall de les firmes constarà el nom i els cognoms dels firmants.
3. La Conselleria competent en matèria d’educació, establirà el format d’estos documents d’avaluació”

L’informe d’avaluació individualitzat garantix la continuïtat en el procés d’ensenyança i aprenentatge de l’alumnat i orientar la labor del professorat del curs següent, del mateix o d’un altre centre.

Este informe es posarà a la disposició de la tutora o del tutor i del professorat del grup al qual s’incorpore l’alumne, si es tracta del mateix centre, o es remetrà al nou centre en cas de trasllat.

Este informe ha d’incloure almenys:

1. Apreciació sobre el grau de consecució dels objectius generals de les àrees, matèries i àmbits cursats.
2. Apreciació sobre el grau d’adquisició dels continguts de les diferents àrees, matèries i àmbits cursats.
3. Qualificacions parcials, en el cas que s’hagueren emés en el període corresponent.
4. Les dificultats mostrades, si és el cas, en les diferents àrees, matèries o àmbits, així com les mesures d’atenció a la diversitat per a superar-les, propostes pel corresponent equip d’avaluació, en aplicació del Pla d’Atenció a la Diversitat del centre.

Quant a la renúncia de matrícula, el alumnat, o els seus representants legals si és menor d’edat, podran sol·licitar davant l’adreça del conservatori o centre privat autoritzat de Música o de Dansa la renúncia de matrícula, mitjançant escrit motivat que s’haurà d’ajustar al model que figura en l’annex VII i que haurà d’entregar-se en la secretaria del centre. La renúncia de matrícula es podrà sol·licitar amb anterioritat al 15 de març de cada curs escolar.

5. Amb la finalitat de no esgotar el nombre d’anys durant què es pot romandre cursant Ensenyances Professionals, els alumnes i les alumnes podran sol·licitar al director o director del centre docent on estiga matriculat la renúncia de la matrícula corresponent quan acrediten trobar-se en alguna de les circumstàncies següents: malaltia prolongada de caràcter físic o psíquic, incorporació a un lloc de treball, obligacions ineludibles de tipus personal o familiar que impedisquen la normal dedicació a l’estudi o altres circumstàncies, degudament justificades, que revisten caràcter excepcional, com les establides en la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.
6. En l’article 17 de l’Orde 28/2011, de 10 de maig, de la Conselleria d’Educació, s’establixen les condicions i procediment per a la seua sol·licitud.

8.2. Organització de les sessions d’avaluació.

L’avaluació de l’alumnat es realitzarà segons el que s’establix en l’article 14 del Decret 159/2007, l’article 15 del Decret 158/2007 i el Projecte Educatiu del Conservatori.

Els centres docents, en virtut de la seua autonomia pedagògica i organitzativa, establixen el número i el calendari de les sessions del procés d’avaluació contínua que es realitzaran per a cada curs acadèmic i grup d’alumnat al llarg del període lectiu ordinari. En qualsevol cas, este número no podrà ser inferior a tres.

En el Conservatori Professional de Música d’Elx s’establixen tres sessions d’avaluació al llarg del període lectiu ordinari, en finalitzar cada un dels tres trimestres en els quals es dividirà el curs escolar. Les sessions d’avaluació que es realitzen al llarg del curs, inclosa l’avaluació final, seran distribuïdes de manera que el total de dies lectius compresos en cada període d’avaluació siga similar. L’última sessió d’avaluació, en finalitzar el període lectiu, tindrà caràcter d’avaluació final ordinària. Per a l’alumnat d’Ensenyances Professionals amb matèries no superades en esta avaluació final, existix una prova extraordinària el mes de juliol.

En el Conservatori Professional de Música d’Elx s’establixen els següents mecanismes perquè existisca una actuació coordinada dels equips docents en els processos d’avaluació:

1. En començar el curs el professor tutor s’informarà de tot el conjunt de professors que impartixen classe als seus alumnes.
2. Es realitzarà una sessió per trimestre per a les ensenyances elementals i una altra per a les ensenyances professionals.
3. La coordinació de les sessions d’avaluació la realitzarà la Direcció d’estudis i el Cap de Departament.
4. Les sessions d’avaluació pròpiament dita serà realitzada pel conjunt de professors de l’alumne coordinats pel professor tutor, actuant estos professors de manera integrada al llarg del procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions resultants d’este procés. Així, l’equip docent de l’alumne es trobarà present alhora.
5. Tot l’equip de professors firmarà en cada una de les actes on tinga assignat algun alumne.
6. Seran citats els professors tutors per especialitats a una hora determinada.
7. En una aula estaran reunits a la mateixa hora els professors de les següents assignatures amb els de l’especialitat instrumental:
   1. Ensenyances elementals: llenguatge musical, conjunt i cor
   2. Ensenyances professionals:

• llenguatge musical
• orquestra i cor
• harmonia, anàlisi, fonaments de composició, història de la música
• música de cambra
• piano complementari i idiomes
• assignatures optatives

8.3. Criteris generals d’avaluació

Quant a l’avaluació, segons el Decret 159/2007 art. 14 i el Decret 158/2007 art. 15:

1. “Els professors avaluaran l’aprenentatge dels alumnes, els processos d’ensenyança i la seua pròpia pràctica docent.
2. L’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes serà contínua i integradora, encara que diferenciada segons les diferents assignatures del currículum.
3. L’avaluació de l’alumnat en les ensenyances elementals/professionals de música es durà a terme tenint en compte els objectius educatius i els criteris d’avaluació establits en el currículum que s’aprova en els decrets corresponents i en coherència amb el projecte educatiu elaborat pel centre docent.
4. L’avaluació serà realitzada pel conjunt de professors de l’alumne coordinats pel professor tutor, actuant estos professors de manera integrada al llarg del procés d’avaluació i en l’adopció de les decisions resultants d’este procés.
5. L’avaluació i qualificació final de l’alumnat es realitzarà el mes de juny. No obstant això l’alumnat (professionals) podrà recuperar les assignatures pendents mitjançant la realització de proves extraordinàries el mes de juliol. Estes dates poden ser modificades per les instruccions específiques per a l’avaluació dels alumnes d’Ensenyances Professionals, les qualificacions de les quals hagen d’aportar-se al centre d’Ensenyances Secundària i Batxillerat corresponent.
6. Els resultats de l’avaluació final de les diferents assignatures que componen el currículum s’expressaran mitjançant l’escala numèrica d’1 a 10 sense decimals, considerant-se positives lesqualificacions iguals o superiors a cinc i negatives les inferiors a cinc.
7. Els resultats de l’avaluació, i si és el cas les qualificacions, s’expressaran en els següents térmens:

Insuficient: 1, 2, 3 o 4

Suficient: 5

Bé: 6

Notable: 7 o 8

Excel·lent: 9 o 10.

La nota mitjana del curs serà la mitjana aritmètica de les qualificacions de totes les matèries de l’especialitat cursades per l’alumnat, expressada amb una aproximació de dos decimals mitjançant arredoniment”

Respecte a les assignatures comunes a les diferents especialitats i convalidacions entre diferents plans d’estudi, segons el Decret 159/2007 art. 12 i el Decret 158/2007 art. 14 “lus alumnes que cursen més d’una especialitat únicament cursaran les assignatures comunes per una d’elles. En les ensenyances elementals, en els documents d’avaluació de cada especialitat es farà constar la qualificació de les assignatures comunes superades. En les ensenyances professionals, una vegada cursades i superades en una especialitat, la qualificació obtinguda és vàlida per a totes les especialitats i d’esta manera haurà de constar en el llibre de qualificacions”.

Estem a l’espera de normativa específica que regule les convalidacions entre diferents plans d’estudi: Pla 66 i LOGSE amb LOE. Fins a la data se sol·liciten al Ministeri d’Educació.

Sobre el Premi Professional de Música, este es convoca d’acord amb el que s’establix en l’ORDE 76/2014, de 16 de setembre, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es regulen en la Comunitat Valenciana els premis professionals per a l’alumnat que ha conclòs les ensenyances professionals de música o de dansa (DOCV de 19 de setembre).

Quant als drets de reclamacions, se estarà al que es disposa en el Capítol V (articles 13-17) de l’Orde 32/2011, de 21 de desembre, de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació, per la qual es regula el dret de l’alumnat a l’objectivitat en l’avaluació, i s’establix el procediment de reclamació de qualificacions obtingudes i de les decisions de promoció, de certificació o d’obtenció del títol acadèmic que corresponga.

8.4. Criteris d’ampliació de matrícula

En les ensenyances elementals i professionals de Música i Dansa, l’autorització perquè l’alumnat, amb caràcter excepcional, es matricule en més d’un curs, es realitzarà en els térmens establits, respectivament, en l’article 13 del Decret 159/2007, de 22 de setembre, del Consell, i en l’article 14.3 del Decret 158/2007, de 22 de setembre, del Consell. En els dos decrets s’establix que “És competència del Consell Escolar de cada centre públic, o dels òrgans competents en el cas de centres privats, autoritzar amb caràcter excepcional la matriculació en més d’un curs a aquells alumnes que, prèvia orientació del professorat, així ho sol·liciten, sempre que el conjunt de professors que impartixen classes a estos alumnes acredite la seua adequada capacitat d’aprenentatge”.

En l’article 25 de l’Orde 28/2011, de 10 de maig, de la Conselleria d’Educació, s’establixen les condicions i procediment per a la seua sol·licitud per part dels interessats. L’Orde 49/2015 modifica importants aspectes dels requisits establits en l’Orde 28/2011.

8.5. Criteris de promoció

Segons el Decret 159/2007 art. 16 sobre ensenyances elementals:

1. “Els alumnes promocionaran de curs quan hagen superat la totalitat de les assignatures de cada curs o tinguen avaluació negativa en una assignatura com a màxim. En el supòsit d’assignatures pendents referides a pràctica instrumental, la recuperació haurà de realitzar-se en la classe del curs següent. Per a la resta d’assignatures, els centres establiran en els seus projectes educatius, els criteris per a la recuperació d’estes. En cap cas es podrà qualificar l’assignatura motiu de promoció sense haver aprovat l’assignatura pendent”.En el Conservatori d’Elx queda establit que el professor de l’assignatura següent a la suspesa (amb relació de continuïtat) serà el que decidirà al començament del curs següent si haurà de rebre atenció en la classe de l’assignatura suspesa o en la següent. Aplicarà per a la seua avaluació els instruments que considere apropiats: exàmens, treballs, etc.
2. “Els alumnes que al final del quart curs tingueren arracades d’avaluació positiva tres assignatures o més, hauran de repetir curs íntegrament. Quan la qualificació negativa es produïsca en una o en dos assignatures, només serà preceptiu cursar les assignatures pendents”.

Segons el Decret 158/2007 art. 17 sobre les e*nseñanzas professionals:

3. “Els alumnes promocionaran de curs quan hagen superat la totalitat de les assignatures de cada curs o tinguen avaluació negativa com a màxim en dos assignatures. En el supòsit d’assignatures pendents referides a pràctica instrumental o cant, la recuperació haurà derealitzar-se en la classe del curs següent si forma part d’este. En la resta dels casos els alumnes hauran d’assistir a les classes de les assignatures no superades en el curs anterior.
4. La qualificació negativa en tres o més assignatures d’un o diversos cursos impedirà la promoció d’un alumne al curs següent.
5. Els alumnes que al final del 6é curs tingueren arracades d’avaluació positiva tres assignatures o més hauran de repetir el curs íntegrament. Quan la qualificació negativa es produïsca en una o dos assignatures, només serà preceptiu cursar les assignatures pendents”.

Respecte a la promoció de curs, en l’última sessió d’avaluació del curs el professorat determinarà la promoció de l’alumnat d’acord amb el grau de consecució de la programació de l’assignatura. A causa del caràcter de l’avaluació contínua i integradora, els criteris d’avaluació que serviran com a criteris de promoció per a aquells alumnes que tinguen una assignatura pendent són els que faciliten la programació didàctica com a continguts mínims.

Respecte als límits de permanència, s*egún el Decret 159/2007 art. 17 sobre ensenyances elementals:

2. “El límit de permanència en les ensenyances elementals de música serà de cinc anys. L’alumne no podrà romandre més de dos anys en el mateix curs.
3. La conselleria competent en matèria d’educació podrà autoritzar, amb caràcter excepcional, que determinats alumnes puguen ampliar un any més el límit de permanència en supòsits de malaltia greu o altres circumstàncies que meresquen similar consideració i que impedisquen el normal desenrotllament dels estudis”.

Segons el Decret 158/2007 art. 18 sobre les ensenyances professionals:

1. “El límit de permanència en les ensenyances professionals de música serà de huit anys. L’alumne no podrà romandre més de dos anys en el mateix curs, excepte en 6é curs, fins a completar el límit de permanència.
2. La conselleria competent en matèria d’educació podrà autoritzar, amb caràcter excepcional, que determinats alumnes puguen ampliar un any més el límit de permanència en supòsits de malaltia greu o altres circumstàncies que meresquen similar consideració i que impedisquen el normal desenrotllament dels estudis”.

8.6. C*riterios de recuperació d’assignatures pendents

La regulació de la recuperació d’aquells alumnes que tinguen una assignatura pendent en les ensenyances elementals o dos assignatures en les ensenyances professionals serà la següent:

5. Els professors de les assignatures pendents decidiran, en qualsevol moment del curs, quan la/s supera/n, mitjançant l’aplicació de l’avaluació contínua.
6. Els procediments d’avaluació seran els que cada professor tinga establits en les seues programacions didàctiques.
7. Quan l’alumne supere el pendent, el professor el reflectirà en les actes parcials i finals d’avaluació. Redactarà un informe d’avaluació determinant la data en la qual ha superat l’assignatura i la qualificació obtinguda, que entregarà a la Direcció d’estudis i serà comunicada a Secretaria. L’informe quedarà guardat en el seu expedient personal.
8. L’alumnat d’ensenyances professionals de música podrà cursar l’assignatura optativa de Fonaments de composició sempre que haja superat l’assignatura d’Harmonia de tercer i quart curs. Així mateix, l’alumnat no podrà triar una assignatura optativa mentres no supere aquelles assignatures amb les quals guarda relació de continuïtat, segons s’establix en els currículums (Orde 28/2011)

Respecte a la organització de les activitats de recuperació per a l’alumnat amb matèries o assignatures pendents, el professorat del centre podrà dedicar un apartat en la seua Programació Didàctica on es veja reflectida una previsió d’activitats de recuperació per als alumnes que no superen els objectius proposats pel professor. L’avaluació del professor d’esta assignatura pendent es farà constar en les actes parcials d’avaluació i en les actes finals com a avaluació final.

8.7. Criteris de titulació de l’alumnat

Segons el DECRET 158/2007, de 22 de setembre, del Consell, pel qual s’establix el currículum de les ensenyances professionals de música i es regula l’accés a estes ensenyances, en la seua i*ntroducción indica que:

“Els nous estudis professionals de música que regula la Llei orgànica d’Educació, s’estructuren en sis cursos i s’orienten fonamentalment, a preparar a l’alumnat per a l’accés als estudis superiors de música, tenint en compte, al seu torn, el percentatge d’estudiants que desitja imprimir un caràcter terminal a esta etapa formativa. Així mateix, l’organització dels estudis que es regulen en el present Decret, té en compte els interessos dels alumnes que únicament desitgen cursar els estudis professionals de música per a aconseguir el títol de Batxiller, que es contempla en l’article 50 de la Llei orgànica d’Educació, a l’efecte d’orientar el seu futur acadèmic cap a altres àrees de l’educació superior.

Article 19. Titulació

1. Els alumnes i alumnes que hagen superat les ensenyances professionals de música obtindran el títol professional de música, en el qual constarà l’especialitat cursada.

2. Els alumnes i alumnes que finalitzen les ensenyances professionals de música obtindran el títol de Batxiller si superen les matèries comunes del Batxillerat, encara que no hagen realitzat el Batxillerat de la modalitat d’arts en la seua via específica de música i dansa.

Article 27. Llibre de qualificacions

1. El llibre de qualificacions de les ensenyances professionals de música és el document oficial que reflectix els estudis cursats. En ell s’arreplegaran les qualificacions obtingudes per l’alumne, la informació sobre la seua permanència en el centre i, si és el cas, els trasllats de matrícula. Així mateix, constarà la sol·licitud, per part de l’alumne, de l’expedició del títol corresponent, una vegada superades totes les assignatures corresponents a les ensenyances professionals de música.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Valoració del títol professional en l’accés a les ensenyances superiors

a) Per a fer efectiu el que es preveu en l’article 54.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 maig, d’Educació, la nota mitjana de l’expedient dels estudis professionals constituirà el 50% de la nota de la prova en el cas dels alumnes i les alumnes que opten a ella i estiguen en possessió del Títol Professional de Música.

b) L’Administració educativa competent, garantirà l’adequació de la prova d’accés als estudis superiors de música al currículum de les ensenyances professionals.

Així mateix garantirà la coordinació entre centres superiors i professionals per a la seua organització i realització”.

9. La manera d’atenció a la diversitat de l’alumnat

Els ritmes d’aprenentatge varien en cada alumne, les necessitats, els interessos, els ritmes de maduració de les persones, també les aptituds i, per què no, la motivació. Estes variables han de ser sospesades pel professor. La concepció oberta i flexible del currículum permet realitzar les adaptacions metodològiques pertinents.

9.1. Adaptacions curriculars

L’adaptació curricular es realitza quan l’alumne, a causa de la seua base curricular, a la seua capacitat, motivació, interessos, característiques físiques singulars, entre altres variables, no pot seguir el currículum escolar comú per al grup classe i necessita una adaptació del procés d’aprenentatge i, per tant una modificació de l’ajuda pedagògica que el professor oferix.

Dins de les adaptacions curriculars es poden establir dos nivells:

1. Adaptacions curriculars no significatives (*ACnS): no afecten els components prescriptius del currículum –objectius i continguts-. La realització d’alguns ajustos en metodologia, activitats, temporalització, materials i agrupacions flexibles serà suficient per a donar resposta a les necessitats de l’alumnat. En este nivell d’adaptació curricular els recursos necessaris seran els ordinaris.
2. Adaptacions curriculars significatives (ACS): es realitzaran quan les dificultats en l’aprenentatge són generals i permanents en uns certs alumnes, és a dir, quan es tracte d’alumnes amb necessitats educatives especials. Es tracta d’adaptacions que modifiquen el currículum bàsic, ja siga perquè se suprimixen o perquè es modifiquen alguns objectius i/o continguts d’este, comportant també la modificació dels corresponents criteris d’avaluació. Este tipus d’adaptacions necessita recursos extraordinaris perquè l’alumne tinga accés al currículum. Les realitza personal especialitzat.

Dins del primer nivell (*ACnS), el professorat del Conservatori Professional de Música d’Elx podrà adaptar els currículums de diferent mode, segons es tracte d’alumnes amb:

1. Lleugers problemes d’aprenentatge. El professor podrà fomentar els següents principis i mètodes per a obtindre millors resultats:

• Adaptar els temps i ritmes d’aprenentatge
• Practicar metodologia més personalitzada
• Utilitzar el material adequat per a l’alumne
• Reforçar les tècniques d’aprenentatge
• Millorar els procediments, hàbits i actituds de l’alumne
• Augmentar l’atenció orientadora cap a l’alumne
• Augmentar l’interés de l’alumne cap als continguts de l’assignatura.
• Augmentar l’esforç de l’alumne per a poder arribar als objectius proposats, si és possible amb l’ajuda dels seus pares. Sense això, moltes vegades no hi ha superació possible.

2. Diferències grans en el ritme d’aprenentatge. Ací ens trobarem alumnes molt dotats i alumnes menys dotats. Als primers el professor podrà facilitar-los continguts i material d’ampliació. Als segons el professor podrà reforçar la metodologia exposada en el punt anterior. La línia metodològica general estarà fonamentada en la coordinació de tots els professionals que tenen incidència en estos alumnes.

9.2. Alumnat amb discapacitat

Segons les disposicions addicionals, la conselleria competent en matèria d’educació, adoptarà les mesures oportunes per a l’adaptació del currículum a les necessitats de l’alumnat amb discapacitat.

9.3. Atenció a alumnat amb Necessitats Especials. Acompanyament per Personal Extern

D’acord amb la normativa vigent, s’ha informat les famílies de l’alumnat assistent als grups en què està integrat a l’alumnat, així com al Consell Escolar, del programa d’acompanyament per Personal Extern. En cada cas, es tracta tant de personal facilitat pel programa de la Conselleria (*PATI) com de familiars. S’estan realitzant reunions dels equips docents que atenen este alumnat amb els equips d’orientació dels centres de Primària i Secundària als quals assistixen. Al no estar regulada la figura d’orientador en els conservatoris, es valora especialment la disposició i col·laboració demostrat per tots els docents participants

10.L’organització de les activitats de recuperació per a l’alumnat amb matèries o assignatures pendents d’avaluació positiva

La regulació de la recuperació d’aquells alumnes que tinguen una assignatura pendent en les ensenyances elementals o dos assignatures en les ensenyances professionals serà la següent:

5. Els professors de les assignatures pendents decidiran, en qualsevol moment del curs, quan la/s supera/n, mitjançant l’aplicació de l’avaluació contínua.
6. Els procediments d’avaluació seran els que cada professor tinga establits en les seues programacions didàctiques.
7. Quan l’alumne supere el pendent, el professor el reflectirà en les actes parcials i finals d’avaluació. Redactarà un informe d’avaluació determinant la data en la qual ha superat l’assignatura i la qualificació obtinguda, que entregarà a la Direcció d’estudis i serà comunicada a Secretaria. L’informe quedarà guardat en el seu expedient personal.
8. L’alumnat d’ensenyances professionals de música podrà cursar l’assignatura optativa de Fonaments de composició sempre que haja superat l’assignatura d’Harmonia de tercer i quart curs. Així mateix, l’alumnat no podrà triar una assignatura optativa mentres no supere aquelles assignatures amb les quals guarda relació de continuïtat, segons s’establix en els currículums (Orde 28/2011)

Respecte a la organització de les activitats de recuperació per a l’alumnat amb matèries o assignatures pendents, el professorat del centre podrà dedicar un apartat en la seua Programació Didàctica on es veja reflectida una previsió d’activitats de recuperació per als alumnes que no superen els objectius proposats pel professor. L’avaluació del professor d’esta assignatura pendent es farà constar en les actes parcials d’avaluació i en les actes finals com a avaluació final.

11. El Pla d’orientació i acció tutorial

Segons el Decret 159/2007 art. 15 i el Decret 158/2007 art. 16:

1. “L’acció tutorial en les ensenyances elementals, i d’orientació professional en les ensenyances professionals, que forma part de la funció docent es desenrotllarà al llarg de les ensenyances de música.
2. El professor tutor tindrà la responsabilitat de coordinar tant l’avaluació, com la funció d’orientació de l’alumnat.
3. El professor tutor serà el professor de l’especialitat que curse l’alumne. Els centres educatius inclouran plans d’acció tutorial en els seus projectes educatius.
4. En compliment de l’article 122.5 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, els centres educatius promouran compromisos educatius entre les famílies i tutors legals i el propi centre en el que es contemplen activitats per a millorar el rendiment acadèmic dels alumnes”.

Les línies principals de l’acció tutorial i de l’orientació educativa dels alumnes han d’estar plasmades en el Pla d’Acció Tutorial (*PAT). L’orientació educativa i l’acció tutorial són part essencial i intrínseca de la funció docent.

L’orientació educativa es definix com un aspecte molt important de l’educació que intenta ajudar l’alumne a aconseguir el desenrotllament de les seues aptituds, a aprendre com s’aprén, a triar el seu camí respecte a itineraris alternatius (segons siga l’opció professional que l’alumne vulga prendre) i, en definitiva, a reconéixer quina és la millor orientació.

L’acció tutorial es definix com la concreció del que és la tasca orientadora de l’educació. La responsabilitat d’esta missió recau en el tutor, que és el professor-conseller que s’ocupa de tots els aspectes que puguen afectar l’alumne en la seua vida dins del conservatori sobre els estudis, la integració, la vocació, la relació amb altres professors. A més, amb esta actuació s’obrin lus mecanismes de participació de les famílies en el procés educatiu de l’alumnat, i en l’elaboració de propostes per al Projecte educatiu.

La Direcció d’estudis ha de coordinar el treball dels tutors i mantindre reunions periòdiques necessàries per al bon funcionament de l’acció tutorial.

El *PAT del Conservatori Professional de Música d’Elx se centra en les següents actuacions:

11.1. Funcions del Professor-Tutor

El seu desenrotllament *normativo es troba en els articles 25 i 25 del DECRET 57/2020

A més, en este centre, el professor tutor deurà:

1. Resultats d’Avaluacions parcials
2. Fitxa de l’alumne
3. Butlletí d’Avaluació
4. Sessió de Tutoria Externa, amb el registre escrit de les comunicacions realitzades.

A més, en este centre, tot el professorat deurà:

8. Entrevistar-se, si fora necessari, amb els pares o tutors de l’alumne, o l’alumne si és major d’edat, amb l’objectiu d’informar-los sobre el seu procés d’ensenyança-aprenentatge i la valoració del seu rendiment acadèmic.
9. Informar els pares o, si és el cas, als tutors que no es permet l’accés a les aules als pares durant l’horari lectiu dels alumnes i professors per a informar sobre este últim objectiu.
10. Donar a conéixer als alumnes la informació relativa a la programació, amb especial referència als continguts mínims exigibles i els criteris d’avaluació.
11. Informar els pares, als professors i als alumnes de tot allò que els concernix en relació amb les activitats complementàries.
12. Establir els reforços educatius i l’atenció a la diversitat als alumnes que ho precisen i vetlar per la seua posada en pràctica.
13. Custodiar tots lus exercicis, proves i quanta documentació acadèmica oferisca elements informatius sobre el procés d’aprenentatge i rendiment acadèmic dels alumnes, fins a tres mesos després de la data de la reunió d’Avaluació Final, excepte en els casos en què, per reclamació, hauran de conservar-se fins a finalitzar el procediment corresponent.
14. Controlar l’assistència dels alumnes a les seues classes respectives, així com de comunicar al *tut*or les faltes d’assistència que es produïsquen. El procés d’aprenentatge artístic requerix un seguiment constant i continuat per part del professor i, per tant, l’assistència regular de l’alumne a les classes. Respecte al control de les faltes d’assistència:

1. La justificació de les faltes d’assistència dels menors d’edat ha de ser realitzada pels seus pares o tutors, i presentada per escrit al professor corresponent. Els adults justificaran les seues pròpies faltes.
2. Quan l’alumne aconseguisca un nombre de faltes injustificades d’assistència que el professor estime rellevant, el professor el comunicarà a l’alumne, o si és el cas, als pares de l’alumne, i al tutor, indicant les dates en què es van produir les absències a classe.
3. Decret 39/2008 Article 33. DOGV 09.04.2008: “Les faltes d’assistència i l’avaluació. Sense perjuí de les mesures educatives correctores que s’adopten davant les faltes d’assistència injustificades, en els reglaments de règim interior s’establirà el nombremàxim de faltes per curs, àrea i matèria i els procediments extraordinaris d’avaluació per als alumnes i les alumnes que superen dita màxima, tenint en compte que la falta d’assistència a classe de mode reiterat pot fer impossible l’aplicació del caràcter continu de l’avaluació”. Establit el procediment en el desenrotllament de les faltes d’assistència del PAC. Tal mesura no suposarà a l’alumne la pèrdua del de *recho a assistir a les classes d’eixa assignatura.
4. Ha de tindre’s en compte que l’alumne que deixa d’assistir a una assignatura parcialment, ha de ser qualificat en Actes i Llibre de Qualificacions en la convocatòria ordinària de juny, ja que pel sistema d’avaluació contínua o extraordinària el professor sempre disposarà d’elements que li permeten qualificar el nivell aconseguit.

11.2. Reunions del professor tutor amb els alumnes o pares/tutors

Es recorda l’article 3 de l’Orde 32/2011, sobre“el dret a l’objectivitat en l’avaluació:

1. De conformitat amb l’article 16 del Decret 39/2008, de 4 d’abril, del Consell, l’alumnat té dret al fet que la seua dedicació, esforç i rendiment escolar siguen valorats i reconeguts amb objectivitat. Així mateix, tindran dret a ser informats, a l’inici de cada curs, dels criteris d’avaluació, de qualificació i de les proves a les quals seran sotmesos, d’acord amb els objectius i continguts de l’ensenyança en cada curs o període d’avaluació.

2. Els equips de cicle i els departaments didàctics hauran de facilitar una còpia de les programacions didàctiques a l’equip directiu del centre. Estes programacions quedaran a la disposició de l’alumnat i els seus representants legals, perquè tinguen constància dels objectius, continguts, criteris d’avaluació i de qualificació, i d’esta manera puguen realitzar quantes consultes estimen oportunes al respecte. El professorat facilitarà aquells aclariments que puga sol·licitar l’alumnat, i els seus representants legals si és menor d’edat, respecte al contingut de les programacions didàctiques.

3. Els centres comunicaran a l’alumnat, i als seus representants legals si és menor d’edat, les hores que cada tutor o tutora disposa en el seu horari per a atendre’ls.

4. Els tutors i tutores, després de cada sessió d’avaluació i quan existisquen circumstàncies que ho aconsellen, informaran l’alumnat, i si és el cas, als seus representants legals, sobre el resultat del procés d’aprenentatge, l’evolució de l’alumne o alumna, i el rendiment mostrat en relació amb les seues capacitats i possibilitats.

5. En el cas de l’alumnat menor d’edat, qualsevol dels drets i actuacions citats en la present orde seran exercits pels seus representants legals”.

Els tutors facilitaran a l’alumne al principi del curs:

• Programació: objectius, continguts, criteris d’avaluació i qualificació, proves i exàmens, per cursos. Material didàctic.
• Activitats complementàries: audicions (si són o no qualificades), altres possibles activitats.
• Avaluacions: dates i lliurament de butlletins.
• Altres: informació sobre *RRI, funcionament del centre, etc.

Els tutors citaran als pares una vegada al trimestre. De cada sessió de tutoria s’estendrà acta dels temes acordats. El professor guardarà tota la documentació referent a la tutoria: convocatòria, acta, sol·licituds per part dels pares, etc.

El professor emplenarà, distribuirà i controlarà el butlletí de qualificacions. S’entregaran els butlletins als alumnes, controlant la recepció per part dels pares/tutors, en cas d’alumne menor d’edat, mitjançant la firma del vaig rebre corresponent.

El professor tutor emplenarà un sol informe individualitzat per alumne, sobretot quan l’alumne no supere una assignatura, encara que no siga la seua, i que serà arreplegat per Direcció d’estudis. En el mateix es contemplaran les observacions dels professors.

Es recomana al professorat tindre actualitzat qualsevol instrument d’avaluació utilitzat, considerant-se com a tal tot aquell document, prova, exercici, treball, registre, fitxes de seguiment, informes d’aula o qualsevol altra informació utilitzada per a l’observació sistemàtica i el seguiment de l’alumnat quant al seu procés d’aprenentatge. Poden ser susceptibles de sol·licitud de revisió per part dels alumnes o pares/tutors, segons la citada Orde. El professorat facilitarà, a petició de l’alumnat o dels seus representants legals, les informacions de què dispose en els diferents instruments d’avaluació utilitzats.

Per a dur a terme l’acció tutorial l’horari del professor tutor inclou dos hores de permanència setmanal en el Conservatori, segons la Resolució de 28 de maig de 1998. Una d’elles es destinarà a l’atenció de l’alumnat i, en el cas d’alumnes menors d’edat, a les entrevistes i comunicació escrita amb pares d’alumnes. La segona hora es dedicarà a la coordinació i entrevistes amb el professorat que atén l’alumnat de la seua tutoria.

El professor podrà sol·licitar una aula a Direcció d’estudis per a poder realitzar la reunió.

L’horari d’atenció a l’alumnat està publicat en el tauler d’anuncis del centre. Per a poder permetre tindre una sessió de tutoria l’alumne haurà de posar-se en contacte amb el professor tutor amb una antelació mínima de 48 hores. L’interessat rebrà confirmació amb l’hora exacta al més prompte possible. Els pares podran ser atesos mitjançant sol·licitud de cita prèviament. La responsable de la supervisió del pla tutorial és la Direcció d’estudis.

12. El procediment per a subscriure compromisos educatius i de convivència amb les famílies (d’acord amb el que s’establisca per orde de la persona titular de la conselleria competent en matèria d’educació).

En el cas d’alumnat amb greus problemes d’aprenentatge, d’adaptació al centre, o de comportament, així com alumnat amb un gran desfasament curricular el tutor durà a terme un compromís educatiu en els térmens tinguts en la normativa vigent.

El tutor podrà subscriure, dins de la seua labor tutorial i en les reunions amb la família, compromisos educatius sense necessitat d’alçar estos compromisos a altres instàncies, encara que quedarà constància dels mateixos per escrit i sota la seua custòdia.

El tutor podrà proposar esta mesura quan es donen determinades situacions que alteren la convivència en el centre.

L’equip educatiu podrà instar el tutor a promoure este tipus de compromisos.

L’equip educatiu/docent serà informat en les seues reunions sobre els compromisos educatius o de convivència subscrits entre les famílies i el centre.

Es podrà subscriure un compromís educatiu o de convivència amb les famílies en qualsevol moment del curs.

13. P*lan d’igualtat i convivència

El Pla d’Igualtat i Convivència ha d’arreplegar el conjunt d’accions, procediments i actuacions que permeten la consecució dels valors democràtics i inclusius establits en el Projecte Educatiu del Centre del qual forma part.

El Pla d’Igualtat i Convivència té com a objectiu primordial la promoció de la igualtat, la coeducació, el respecte a la diversitat sexual, de gènere i familiar, la convivència, la prevenció dels conflictes i la gestió o la resolució pacífica d’estos, atenent especialment la violència de gènere, la igualtat en la diversitat i la no discriminació, atenent i respectant les circumstàncies, condicions i característiques personals de l’alumnat. Este Pla serà aplicable en tots els centres sostinguts amb fons públics per la Generalitat Valenciana.

Principis del Pla d’Igualtat i Convivència: la transversalitat, la visibilitat, la inclusió, la paritat i els valors democràtics.

13.1. Diagnòstic de centres sobre igualtat i convivència

A*NÁLISIS DADES QUALITATIVES

13.1.1-. COEDUCACIÓ I SOCIALITZACIÓ DIFERENCIAL

Situació del centre

Propostes de millora

El nom dels diferents llocs del centre (Direcció, Direcció, Secretaria…) ja està adaptat al llenguatge coeducatiu. Les imatges que s’exposen en el centre fan referència quasi exclusivament a compositors i no a compositores, així com a artistes del gènere masculí. El Reglament de Règim Intern sol fa referència a “alumnes” i “pares”. Si que va haver-hi dies de concerts commemoratius del Dia de la Dona, però van deixar si es fes i de mostrar públicament els repertoris femenins en considerar-se integrats en les programacions. No hi ha concerts dedicats al Dia contra la Violència de Gènere, Dia de la Pau, Dia de la zero discriminació, Dia de les famílies o dia contra la *Lgtbifobia.

Mantindre la seua nomenclatura cada any visiblement i en els documents oficials. Revisió de les imatges públiques del centre. Revisió i redacció del *RRI amb llenguatge inclusiu. Recuperar els concerts commemoratius del Dia de la Dona per a continuar investigant sobre el repertori de les compositores i les aportacions de les dones al camp de la interpretació i la composició. Afegir altres commemoracions (Pau, Contra la Violència de *Genero, Famílies, Zero discriminació, *Lgtbifobia…)

13.1.2-. LLENGUATGE I ESPAIS INCLUSIUS

Situació del centre

Propostes de millora

El llenguatge està adaptat en les comunicacions a les famílies. El llenguatge està adaptat en els documents de convocatòria a claustres i reunions de departament. El llenguatge no està del tot adaptat en el Projecte Educatiu de Centre (referències a “pares” i “alumnes”) i en algunes programacions. No tenim moments de pati, però entre les classes els espais estan ocupats per igual entre xics i xiques.

Observar el manteniment del llenguatge coeducatiu amb les famílies. Mantindre el llenguatge coeducatiu. Adequació i revisió del Projecte Educatiu de Centre així com les programacions dels diferents departaments (“pares i mares”, el “alumnat”, “els i les estudiants”…). Observar si hi ha una ocupació diferenciada dels espais col·lectius entre pavellons.

13.1.3-. INCLUSIÓ DE LES DONES EN ELS CONTINGUTS

Situació del centre

Propostes de millora

Carència quasi absoluta d’obres de compositores en els repertoris de l’alumnat. Carència de partitures de compositores a les biblioteques de cada departament instrumental. Els Departaments inclouen a poques compositores i les seues obres en les Programacions Didàctiques. Falta d’activitats extraescolars relacionades amb les compositores i intèrprets. Falta de llibres d’autoria femenina a la biblioteca del centre. Exemplificació androcèntrica en les assignatures de tall teòric i històric. No utilitzem commemoracions o festes per a divulgar les obres de les dones. Si que hi ha inclusió expressa de l’obra de compositores en P*royectos d’I *nnovación realitzats amb èxit en cursos anteriors. El professorat sí que està format en l’actualització de la seua matèria.

Informar el claustre de la situació per a abordar el coneixement i la interpretació dels repertoris femenins. Proposar la compra per al centre de partitures de compositores. Informar la Comissió de Coordinació Pedagògica de la situació, perquè hi haja una major inclusió, per cursos, de materials de compositores en cada departament i per especialitats instrumentals. Proposar activitats extraescolars que tinguen present els models femenins de les intèrprets i compositores. Al mateix temps es podria proposar nomenar cada aula amb el nom d’una artista diferent, per a donar-les a conéixer a l’alumnat i a les seues mares i pares. Proposar la compra de monografies i llibres teòrics d’autoria femenina. Establir exemplificacions d’obres de compositores per a visibilitzar la producció de les dones en la música. Proposar commemoracions o concerts per a divulgar la seua producció. Actualització curricular amb el coneixement adquirit. Proposar seminaris o grups de treball per a continuar amb la investigació dels repertoris femenins de les diferents etapes històriques.

13.1.4-. EDUCACIÓ EMOCIONAL, AFECTIU-SEXUAL

Situació del centre	Propostes de millora
En les instruccions d’inici de curs de les nostres “ensenyances de règim especial” no diu expressament que calga donar una formació afectiu-sexual en tots els nivells.	L’única menció és: “S’incorporaran mesures dirigides a la sensibilització, prevenció i erradicació de qualsevol tipus de violència i discriminació per causa d’intolerància, especialment referida a condicions de discapacitat, gènere, orientació i identitat sexual, ètnia o creences religioses”

13.1.5-. DETECCIÓ DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Situació del centre	Propostes de millora
El centre no té cap iniciativa en marxa per a la detecció de la violència de gènere entre els jóvens. No compta amb professionals del tema de la violència de gènere.	Proposar tallers per a la detecció de la violència de gènere entre l’alumnat. Proposar en el *PAF la formació contra la violència de gènere de mode integral.

13.1.6-. IDENTITAT DE GÈNERE I DIVERSITAT SEXUAL I FAMILIAR

Situació del centre

Propostes de millora

L’alumnat no rep cap mena de formació especialitzada sobre diversitat sexual i de gènere. (Les nostres Instruccions d’inici de curs no ho esmenten en cap apartat). El professorat, en general i excepte alguns casos, no té formació sobre diversitat sexual i de gènere perquè no s’ha sol·licitat, ni s’ha arreplegat en el *PAF entre les necessitats de formació. Es viu amb normalitat en el centre l’expressió d’afecte homosexual. L’equip directiu sí que coneix el protocol d’acompanyament a menors transsexuals. En les circulars, reunions amb les famílies, etc… s’utilitza un llenguatge inclusiu amb la diversitat familiar. A la biblioteca del centre no hi ha cap llibre ni monografia on es mostren famílies homoparentals, monoparentals, etc., ni l’elecció de la compra de material es fa tenint en compte l’aparició i el respecte cap a la diversitat familiar. No realitzem cap commemoració del dia de les famílies. Es realitza la commemoració de Santa Cecilia, celebrant la unitat de totes les “famílies *instrumentales”. No coneixem en el Conservatori entitats que puguen donar formació i assessorament sobre diversitat familiar.

Formar a l’alumnat a través de tallers com a activitats complementàries i extraescolars. Estes activitats poden dur-se a terme pels propis professors del centre que ja estiguen formats, o sol·licitant a l’Ajuntament la col·laboració de l’Agent d’Igualtat. Arreplegar en el *PAF la necessitat de formació en diversitat sexual i de gènere i sol·licitar al *Cefire d’Igualtat i Inclusió corresponent l’assistència de ponents especialitzats o membres d’associacions *LGBT. Continuar fent del centre un lloc de llibertat, respecte i igualtat de tracte. Aplicar eixos protocols quan siga procedent i explicar-los i informar el claustre pertinentment. Continuar utilitzant el llenguatge inclusiu en les circulars i en totes les comunicacions i documents de l’alumnat i les famílies. Adquirir llibres i materials per a les biblioteques de cada departament amb continguts (imatges, textos al costat de les partitures…) per a treballar la diversitat familiar i identitària. Realitzar concerts didàctics en dies assenyalats: contra la *Lgtbfòbia, dia de les famílies, etc. O en la Commemoració de Santa Cecilia, per a treballar la diversitat familiar des de la diversitat instrumental (*tamañus, registres i timbres diferents, així com colors i materials. Una veritable Diversitat que unim dia a dia en les bandes i les orquestres per a interpretar les o*bras de *rte).. Recaptar informació sobre les entitats públiques i associacions *LGTB que puguen donar formació i informació sobre la diversitat familiar, d’identitat de gènere i diversitat sexual.

13.1.7-. CONVIVÈNCIA POSITIVA. PROTOCOLS D’INTERVENCIÓ

Situació del centre

Propostes de millora

El Conservatori actua preveient les situacions de conflictes de convivència mitjançant el diàleg, com a ferramenta. El professorat realitza accions de diagnòstic que faciliten la detecció i, per tant, ajuden a la prevenció de qualsevol cas de violència. S’actua en la prevenció i en la intervenció immediata per a evitar la reiteració de les conductes contràries a la convivència, amb gran efectivitat en els resultats. Es duu a terme accions de mediació en determinats casos de conflictes, seguiment de les intervencions realitzades i nivell de compromís dels pactes aconseguits, si n’hi haguera. Entre les mesures contra la violència de gènere es *actuá des de la prevenció a través del foment del respecte a la diversitat i la igualtat entre hòmens i dones, a través de l’educació dels sentiments i de les emocions, en coherència amb els valors de llibertat, respecte, igualtat i solidaritat. Este punt és transversal en el desenrotllament de les competències que adquirixen els nostres alumnes d’ensenyances artístiques. No existix la tutoria entre iguals. No hi ha hagut casos de violència ni conflictes de la convivència en el Conservatori en els últims anys. El professorat, en primera persona i a l’aula, ha solucionat qualsevol xicotet problema de conducta que ha sorgit. No existixen mesures específiques contra el ciberassetjament.

Continuar amb el diàleg constructiu entre tota la comunitat educativa, pel bon resultat que ha donat tots estos anys. Formació per al professorat en la detecció, prevenció i intervenció en casos de violència de qualsevol tipus. Formació per a tota la comunitat educativa en prevenció de la violència i mesures de convivència positiva. Proposar un equip de mediació format per persones de tota la comunitat escolar. Promoure la formació en mediació. Revisar els continguts curriculars per a incloure a les dones en els continguts, així com proposar la formació per a la detecció de la violència de gènere, al costat de l’educació afectiu-sexual per a tota la comunitat educativa. P*romover la tutor*ía entre iguals per a incloure la diversitat o reforçar a l’alumnat nou en el centre. Continuar amb estos bons resultats invertint en prevenció i mesures dialògiques de resolució de conflictes. Formació per a tota la comunitat educativa per a detectar i conéixer les característiques del ciberassetjament.

La Llei orgànica 8/2013 reconeix als membres de l’equip directiu i els professors i professores com a autoritat pública en els procediments d’adopció de mesures correctores (art. 125.3) i ordena que les administracions educatives faciliten que els centres, en el marc de la seua autonomia, puguen elaborar les seues pròpies normes d’organització i funcionament.

L’Orde 62/2014 actualitza les mesures de promoció de la convivència en els centres docents, a través de l’elaboració, desenrotllament, revisió i/o avaluació dels seus plans de convivència, establix els protocols d’actuació i intervenció davant les situacions d’assetjament escolar i ciberassetjament, en les alteracions greus de la convivència, el maltractament infantil, les situacions de violència de gènere en l’àmbit educatiu i en les agressions al professorat i/o personal d’administració i servicis.

És competència de la direcció del centre, afavorir la convivència en el centre i resoldre els conflictes, d’acord amb els criteris fixats en el reglament de règim intern i en el pla de convivència.

Tots els protocols d’igualtat i convivència referits en el Reglament de Règim Interior venen contextualitzats en una ensenyança artística marcada pels principis educatius definits en el PAC, en el sentit de desenrotllament de consciència personal i social, solidaritat, bones maneres en la convivència amb respecte al treball dels altres, i actitud positiva cap a l’estudi de les diferents matèries. També implementem a*cciones de foment del respecte a la diversitat i la igualtat entre hòmens i dones, a través de l’educació dels sentiments i de les emocions, així com la capacitat d’elecció, basada en arguments de validesa i en coherència amb els valors de llibertat, respecte, igualtat i solidaritat. Este punt concretament és transversal en el desenrotllament de les competències que adquirixen els nostres alumnes d’ensenyances artístiques.

En este sentit es proposen a*ctividades d’acolliment a l’alumnat i a les famílies que s’incorporen per primera vegada al centre així com a*cciones d’assessorament a l’alumnat i/o les famílies.

Si és el cas, es realitzaran les a*cciones de notificació d’incidències de conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre en el registre de central del Pl*an *PREVI. Estes notificacions garantixen l’anonimat i la no identificació personal de l’alumnat implicat, així com la confidencialitat de les dades arreplegades en cada cas (Orde de 12 de setembre de 2007).

Els Procediments d’actuació i intervenció contemplats en el nostre Reglament de Règim Interior estan adequats al Decret 39/2008, sobre convivència en els centres, i contemplen actuacions diferenciades segons siguen considerades les conductes que alteren la convivència com a conductes contràries a les normes de convivència (Art. 35 del Decret 39/2008) i conductes greument perjudicials per a la convivència (Art. 39). També s’establixen les mesures educatives correctores o mesures educatives disciplinàries en cada cas, així com les accions que es detallen en els annexos I, II, III, IV, V, VI, i VII de l’Orde 62/2014, al costat d’uns altres més actualitzats.

13.2. Funcions de la Comissió d’Inclusió, Igualtat i Convivència

La seua composició variarà este curs després de la constitució del nou Consell Escolar

FUNCIONS: (les funcions de la Comissió de Convivència -canviada de nom com de “inclusió, igualtat i convivència” per l’article 21.4 del nostre nou *ROF, Decret 57/2020-, venen recollides en l’article 11 del Decret 39/2008, sobre la convivència en els centres docents no universitaris)

a) Efectuar el seguiment del pla de convivència del centre docent i totes aquelles accions encaminades a la promoció de la convivència i la prevenció de la violència, així com el seguiment de les actuacions dels equips de mediació.

b) Informar el Consell Escolar del centre sobre les actuacions realitzades i l’estat de la convivència en este.

c) Canalitzar les iniciatives de tots els sectors de la comunitat educativa representats en el Consell Escolar del centre per a millorar la convivència.

d) Realitzar les accions que li siguen atribuïdes pel Consell Escolar del centre en l’àmbit de les seues competències, relatives a la promoció de la convivència i la prevenció de la violència, especialment el foment d’actituds per a garantir la igualtat entre hòmens i dones.

e) Establir i promoure l’ús de mesures de caràcter pedagògic i no disciplinàries, que ajuden a resoldre els possibles conflictes del centre.

13.3. Planificació d’accions de formació en matèria d’igualtat i convivència

Segons l’art. 14 del Decret 39/2008, la Conselleria competent en matèria d’educació promourà la investigació, el desenrotllament i la innovació en l’elaboració i difusió de metodologia, recursos, materials per al desenrotllament de la convivència en els centres. S’elaboraran plans de formació específics en matèria de convivència pllaura el professorat (per a dotar al *pr*ofesorado de ferramentes bàsiques per a la detecció, prevenció i resolució de conflictes), per a les famílies (per as *nsibilizar als pares, mares, tutors o tutores sobre la importància de previndre conductes violentes, xenòfobes o sexistes en els seus fills i filles, i dotar-los de ferramentes per a detectar la implicació dels seus fills i filles en conflictes i donar pautes d’actuació) i per al personal d’administració i *servicius.

No hi ha planificades necessitats de formació per al professorat a curt termini en el present curs. Però a mitjà i llarg termini sí que es pretén millorar en la inclusió de les obres d’autoria femenina en les programacions, a través de grups de treball de cada un dels Departaments Didàctics, com ha quedat reflectit en les accions proposades per a la millora del Pla d’Igualtat i Convivència.

13.4. Sensibilització, informació i promoció de la convivències positiva

Tal com establix el Decret 104/2018, de 27 de juliol, del Consell, pel qual es desenrotllen els principis d’equitat i d’inclusió en el sistema educatiu valencià, en el seu article 6.8 i 6.9, és funció dels centre docents: “Posar en marxa plans de *sensibilización i presa de consciència dirigits a la comunitat educativa que tinguen com a finalitat el desenrotllament d’actituds i comportaments que promoguen la convivència *pací*fica, el respecte a la diversitat, la igualtat i la *inclusión de totes les persones.” així com “i*ncorporar en la seua *planificación les actuacions que fan possible el desenrotllament d’un model coeducatiu i un espai escolar lliure de tota mena de desigualtat o mecanismes discriminatoris per *razón de sexe.”

Igualment, en el seu article 17 establix que: “els centres docents i les administracions implicades *promoverán i desenrotllarán actuacions de *orientación, *información, *sensibilización, *formación i totes aquelles que siguen necessàries, dirigides a tota la comunitat educativa, que tinguen per objecte la *promoción de la igualtat d’oportunitats, la no *discriminación i la *prevención i la *erradicación de la violència de gé*nero i de qualsevol tipus de violència, amb l’objectiu d’afavorir la presa de consciència, el canvi d’actituds i el desenrotllament de comportaments que contribuïsquen a la *inclusión social i a la igualtat de totes les persones”.

A més, atenent el que disposa la Llei 26/2018 de drets i garanties de la infància i l’adolescència, es protegix especialment els menors d’edat especialment vulnerables, com els xiquets, les xiquetes i adolescents amb qualsevol discapacitat o diversitat funcional.

En el centre s’impulsa la mediació per part de l’equip directiu i la resolució amistosa i dialògica dels conflictes per part de cada un dels professors, a la seua aula. De la mateixa manera, es duu a terme la impartició de continguts sense actituds estereotipades i sense biaixos de gènere, promovent la igualtat d’oportunitats com a instrument de prevenció de la violència i la discriminació.

En tot moment, atenem els principis de sensibilització, prevenció, detecció, protecció i reparació, erradicant amb promptitud qualsevol conducta agressiva o violenta en el centre i col·laborant perquè l’alumnat puga resoldre els conflictes per si mateix.

Es revisaran els materials educatius per a garantir l’exclusió de continguts i imatges estereotipades o que potencien la desigualtat i es difondran els que continguen pautes de conducta que transmeten valors d’igualtat, respecte i tolerància, de manera que s’afavorisca la *prevención d’actituds i situacions violentes o sexistes.

13.5. Col·laboració amb entitats i institucions de l’entorn en matèria d’igualtat i convivència

El foment de la bona convivència en els centres educatius s’ha d’entendre com una ferramenta per a millorar les relacions amb tots els estaments de la comunitat educativa, i per tant de la societat. El centre no pot solucionar per si sol en moltes ocasions tots els conflictes, per la qual cosa haurà de sol·licitar ajuda de les administracions locals, forces de seguretat, etc. amb els quals haurà de mantindre contactes periòdics perquè estos facen costat al centre en intervencions preventives o directes davant els problemes que es detecten.

Tenim a la nostra disposició l’assessorament del *Cefire d’Inclusió d’Elx, així com l’Agent d’Igualtat de l’Ajuntament. L’Orde 3/2017, crea les anomenades Unitats d’Atenció i Intervenció (*UAI) del Pla de Prevenció de la Violència i promoció de la convivència (*PREVI). Es forma així un equip d’intervenció especialitzada i tècnica que assessore la comunitat educativa en general i a les institucions implicades en la prevenció de possibles situacions que pogueren tindre conseqüències en la convivència dels centres educatius. Atenen i intervenen, de forma personal i pràctica, en situacions d’especial dificultat, gravetat o repercussió sobre la convivència del centre, registrades en el Registre Central d’Incidències regulat en l’Orde de 12 de setembre de 2007.

13.6. Estratègies i criteris per a realitzar la difusió, el seguiment i l’avaluació del pla d’igualtat i convivència en el marc del Projecte Educatiu

El Pla d’Igualtat i Convivència ha sigut redactat per l’equip directiu del centre i la Comissió de Coordinació Pedagògica amb l’ajuda i assessorament del Coordinador d’Igualtat i Convivència. Totes les Caps i els Caps dels Departaments Didàctics donaran a conéixer el contingut del mateix i el difondran al seu professorat, els qui, en les respectives programacions, adoptaran les mesures de convivència necessàries que hagen d’implementar-se a l’aula per a afavorir el millor clima de convivència possible.

Es donarà a conéixer el contingut del pla al Claustre del Conservatori en la convocatòria ordinària que a este efecte es determine i quan es vaja a posar en coneixement de tots el contingut de la PGA per a eixe any.

El Consell Escolar aprovarà i avaluarà el Pla d’Igualtat i Convivència i el difondrà a tots els sectors de la comunitat educativa representats en ell. El dret de reunió i associació que assistix a les mares, pares, tutors i tutores, així com a l’alumnat serà la via de difusió ordinària.

El seguiment del P *lan d’Igualtat i *Co*nvivencia el realitzarà la Comissió de C*onvivencia del centre amb caràcter trimestral. Este informe podrà arreplegar les incidències produïdes en eixe període, les actuacions dutes a terme, els resultats aconseguits i les propostes de millora que s’estimen pertinents, per a així informar el Consell Escolar, i estos, al seu torn, als diferents sectors de la comunitat educativa. En l’avaluació del pla de convivència podrà participar qualsevol membre de la comunitat educativa. El Consell Escolar emetrà un informe d’avaluació al final del curs sobre el Pla de Convivència. A més, el director del centre elaborarà un informe anual al final del curs sobre la igualtat i la convivència del centre que enviarà a la corresponent D*irección T*erritorial, una vegada que Conselleria pose a disposició, a través de la seua pàgina web, a la fi de juny, el recurs o aplicació corresponent, en forma de qüestionari amb la possibilitat de comunicar i afegir quantes observacions es considere pertinent. Estos *proce*dimientos tindran un caràcter eminentment educatiu. El seu esperit serà la reflexió conjunta per part de tots, i l’orientació a una millora contínua en tot el relacionat amb la igualtat i la convivència escolar. És molt important avaluar les mesures adoptades, i, sobretot, l’èxit o fracàs obtingut amb elles.

A més en el reglament de règim intern del centre s’han establit altres normes de convivència per al nostre alumnat i per al personal d’administració i servicis del nostre centre, concretades i adaptades al nostre context, i sempre atenent les necessitats actuals.

14.Les directrius del pla de formació del professorat

Objectius:

• Participar en activitats de formació incloses en el pla de formació del professorat convocades i autoritzades per la Conselleria d’Educació.
• Estudiar, mitjançant enquestes o altres procediments, els cursos de formació que més interessen al professorat. Proposar al CEFIRE la seua realització i implicar a tot el professorat en la seua realització.
• Valorar i impulsar aquelles propostes i peticions que el professorat plantege en el centre (individual o col·lectivament) la fi del qual siga elevar l’índex de la qualitat de l’ensenyança i que siguen d’interés per a la comunitat escolar.
• Dotar al professorat de ferramentes necessàries per a aplicar el projecte educatiu del centre.

Actuacions:

• Realitzar projectes en el Centre, com a jornades culturals, projectes d’innovació educativa, grups de treball, activitats col·lectives, funció tutorial, avaluacions en grup, concerts de professors com a solistes, concerts d’agrupacions de música de cambra entre els professors i/o els alumnes, conferencies/ponències, debats.
• Fomentar la vida musical professional del professorat, integrant les seues activitats en el Centre, posant els mitjans i els recursos perquè este puga fer concerts, investigar o fer qualsevol altra cosa que redunde en benefici de l’alumnat. És important per a qualsevol alumne de música escolte el seu professor, no sols en la classe, sinó en altres activitats. Cal ajudar al professorat músic de reconegut prestigi, que està ben introduït en la pràctica concertística o especulativa de la música ordinària, a desenrotllar i divulgar la seua activitat en el centre.
• Animar a la formació i actualització del professorat mitjançant l’estímul i suport incondicional, donant facilitats sempre que el desenrotllament de les activitats s’ajuste a l’organització del centre.
• Fomentar i donar suport a la realització de totes les iniciatives de projectes d’innovació educativa. Per a això es difondran les convocatòries que l’Administració Educativa dispose, i es col·laborarà en la seua programació, desenrotllament i avaluació.

15. Els criteris per a organitzar i distribuir el temps escolar, així com els objectius i programes d’intervenció per a desenrotllar programes de coordinació horària con els centres d’ensenyança de règim general

D’acord amb l’ORDE 5//2017 i les successives convocatòries anuals, són els centres d’ensenyança de règim general els que, reunits amb direcció i direcció del conservatori, tramiten i proposen el seu participen l’el programa de Coordinació horària.

En el cas del Conservatori d’Elx, en l’actualitat únicament l’IES *Misteri d’Elx participa amb nostre centre en este programa. Com a resultat, l’alumnat que sol·licita el trasllat que sol·licita la matrícula en este centre des d’un altre IES té preferència sobre els de col·legis no adscrits a l’esmentat institut.

La participació en el programa facilita, en el cas de l’IES *Misteri, poder eixir del seu recinte durant l’horari de demà, alliberant la càrrega horària de l’alumnat a les vesprades i permetent que puguen dedicar una part d’estes a les moltes tasques que imposa l’assistència a dos plans d’ensenyança simultanis.

Lamentablement, el nombre de col·legis adscrits a l’IES *Misteri d’Elx limita extraordinàriament el nombre de vacants disponibles. A conseqüència d’esta i altres circumstàncies, l’alumnat del conservatori acudix a diferents grups en este IES, assistint al conservatori en horaris molt dispersos i dificultant la formació de grups. Fins i tot amb estes limitacions, les poques vegades en què l’alumnat rep atenció al matí faciliten tant el seu horari com la disponibilitat d’algun espai en el conservatori a les vesprades. Esta escassa contribució, donada l’apressant escassetat d’espai en el conservatori, resulta imprescindible malgrat ser molt limitada.

L’IES *Misteri d’Elx és el més pròxim al Conservatori, la qual cosa permet la utilització del nostre centre als matins, però la normativa sobre coordinació horària permet el desplaçament del professorat del Conservatori als centres participants. En conseqüència, si algun altre centre al qual acudisca el nostre alumnat el proposara i tinguera espais disponibles, és possible ampliar l’oferta d’esta mena de coordinació

15.1. Criteris per a organitzar i distribuir el temps escolar.

L’organització i distribució del temps escolar es planificarà tots els cursos seguint els següents passos:

• El director establirà l’horari en el qual el centre romandrà obert per al pla d’obertura, desenrotllament de programes, i activitats complementàries i extraescolars.
• La Direcció d’estudis elaborarà una proposta d’horari que haurà de confeccionar-se d’acord amb els criteris pedagògics que establisca el Claustre de Professors. Esta proposta comprendrà els següents aspectes:

• L’horari del professorat.
• L’horari de l’alumnat.
• La secretària elaborarà la proposta d’horari del personal d’administració i servicis.

15.2. Objectius i programes d’intervenció en el temps extraescolar: Les activitats complementàries i extraescolars

L’orientació de les activitats acadèmiques, complementàries i extraescolars estan determinades en el PAC del centre.

És convenient recordar que la LOE determina com a funcions del professorat la promoció, organització i participació en les activitats complementàries, dins o fora del recinte educatiu, programades pels centres (art. 91 f).

A més, la LOE en la seua Disposició final primera, punt 3, diu que són deures bàsics dels alumnes participar en les activitats formatives i, especialment, en les escolars i complementàries.

15.2.1. Regulació de les activitats complementàries en el Conservatori d’Elx:

1. Considerem activitats complementàries les organitzades pel Conservatori durant l’horari lectiu escolar, d’acord amb el seu desenrotllament curricular, i que poden tindre un caràcter diferenciat de les pròpiament lectives de moment, espais o recursos que utilitzen.
2. Són de caràcter gratuït, i poden o no realitzar-se dins de l’horari de permanència obligada dels alumnes en este, com a complement de l’activitat escolar, en les quals poden participar el conjunt dels alumnes de diferents grups, cursos o nivells educatius.
3. Tenint en compte que estes activitats es realitzen dins de l’horari escolar, el Conservatori arbitrarà les mesures necessàries per a atendre educativament l’alumnat que no participe en elles.
4. En el cas d’activitats complementàries que exigisquen l’eixida del Conservatori d’algun alumne menor d’edat, es requerirà la corresponent autorització firmada dels seus pares o tutors.
5. Són avaluables quan, segons el parer del professorat, la realització de les activitats siga un indicador del compliment dels criteris d’avaluació, de la qual cosa mantindrà informat als alumnes o, si és el cas, als seus pares o tutors.

15.2.2. Regulació de les activitats extraescolars en el Conservatori d’Elx:

• Es consideren activitats extraescolars les encaminades a potenciar l’obertura del Conservatori al seu entorn i a procurar la formació integral de l’alumnat en aspectes referits a l’ampliació del seu horitzó cultural, la preparació per a la seua inserció en la societat o l’ús del temps lliure.
• Les activitats extraescolars es realitzaran abans o després de l’horari lectiu de permanència obligada dels alumnes, sense menyscapte de l’horari lectiu que tinguen establit.
• La participació en les activitats extraescolars tindrà caràcter voluntari per a tots els alumnes i alumnes del Centre. No implicarà cap discriminació per a aquells alumnes que no desitgen participar en estes.
• Les activitats extraescolars no podran contindre ensenyances incloses en la programació docent de cada curs, ni podran ser susceptibles d’avaluació a efectes acadèmics dels alumnes.

15.2.3. Desenrotllament de l’activitat extraescolar denominada Intercanvi escolar (directrius per a les activitats d’intercanvi que proposen els departaments)

Objectiu

Realitzar intercanvis amb estudiants d’altres centres docents educatius o agrupacions/entitats/associacions professionals musicals sense ànim de lucre, d’Espanya o de països de la Unió Europea per a compartir la seua música, la seua forma de vida, la seua llengua i/o els seus costums. En el centre es pretén motivar als professors i alumnes perquè programen interrelacions permanents i enriquidores que permeten conéixer altres pobles i/o altres realitats per a aprendre a respectar-los.

Primera. Definició.

S’entén per intercanvi escolar aquella relació que s’establix entre els alumnes de centres docents educatius o agrupacions/entitats/associacions professionals musicals amb l’objectiu de propiciar l’acostament i el coneixement mutus a través del desenrotllament de les activitats incloses en el projecte educatiu i la programació general anual del centre, posades en pràctica durant els dies d’estada i convivència en els respectius llocs de residència.

Segona. Condicions.

Els intercanvis escolars hauran de complir les condicions següents:

1. L’intercanvi haurà de basar-se en un projecte educatiu desenrotllat amb el centre docent o agrupacions/entitats/associacions professionals musicals i formarà part del procés pedagògic dels alumnes. Esta activitat haurà d’incloure’s en la programació general anual del centre.
2. Si pot ser, el programa tindrà prevista la realització de l’activitat dins de l’horari lectiu del centre. Es procurarà no interferir en el desenrotllament normal de classes de l’alumnat..
3. El centre es compromet a seleccionar als participants en els intercanvis.
4. L’intercanvi podrà ser d’un dia o més.
5. El nombre d’alumnes participants podrà oscil·lar entre un mínim de 10 i un màxim de 35. No obstant això, es podrà organitzar amb menys o més alumnes sempre que es justifique.
6. L’alumnat estarà acompanyat durant el viatge i l’estada per professorat del centre de procedència, segons la distribució mínima següent:

Alumnat d’Ensenyances Elementals:

Entre 10 i 21 alumnes: un professor

Entre 22 i 35 alumnes: dos professors.

Alumnat d’Ensenyances Professionals:

21 o menys alumnes: un professor

Entre 22 i 35 alumnes: un o dos professors.

Tercera. Planificació.

Per a fer productiu i enriquidor l’intercanvi, el centre podrà planificar per a la seua realització una sèrie d’activitats didàctiques prèvies (sobre coneixement de la realitat sociocultural i lingüística, geogràfica i del medi ambient de la població i de la zona que es visita, així com del municipi on està situat el propi centre; elaboració de quaderns, participació en correspondència escolar prèvia, etc.) i posteriors (constatació de les previsions, donar publicitat a l’experiència amb exposicions de treballs, de fotografies, conferències a la resta de l’alumnat del centre, seguiment de la correspondència escolar, etc.).

Quarta. Requisits.

La proposta haurà de complir la presentació dels següents requisits:

a) Projecte pedagògic.

b) Previsió desglossada del pressupost econòmic de l’intercanvi.

c) Aprovació del consell escolar per a integrar-lo en la programació general anual del centre.

d) Acceptació escrita per part de l’adreça del centre docent o agrupació / entitat / associació receptor on es realitzarà l’experiència de l’intercanvi.

e) Nomenament del professorat responsable per a la realització de l’intercanvi, a més de la relació nominal de l’alumnat i el compromís de tramitar una memòria avaluativa de l’experiència, la qual inclourà totes les dades ací establits.

2. El centre demanarà les autoritzacions als pares, mares o tutors legals de l’alumnat per a realitzar l’intercanvi. Les autoritzacions seran arxivades en el centre.

3. Per a les eixides a l’estranger, tindran actualitzades les corresponents Targetes Sanitàries Europees.

4. Per a les eixides a l’estranger els pares o tutors dels alumnes menors d’edat acudiran a la policia per a realitzar una declaració que el seu fill menor eixirà del país sense els seus pares, consentint les conseqüències que d’això es deriven.

15.2.4. Organització de les activitats d’aula o acadèmiques, complementàries i extraescolars

1. És un objectiu prioritari harmonitzar la realització de les audicions d’aula amb el funcionament normal de les activitats lectives.
2. Les audicions d’aula són una activitat que implica el conjunt del professorat i requerixen un gran nivell de planificació col·lectiva i també de conscienciació individual. Per això, establim un model amb els següents criteris:

• la vicedirectora, encarregada de la coordinació de les audicions, s’entrevistarà fins a la primera quinzena del mes d’octubre amb el professorat, i assignarà d’una manera raonada i dialogada els dies per a estes.
• L’assignació de la data tindrà en compte el que s’establix el passat curs per a eixa assignatura.
• Les propostes de dates per a la realització d’audicions seran presentades a la fi del mes d’octubre al professorat, publicant-se i actualitzant-se les dates en el tauler d’anuncis del professorat.
• Les audicions seran d’una duració màxima de 45 minuts. L’horari de les audicions no podrà sobrepassar les 22.15 hores.
• Les audicions es realitzaran en la sala d’actes, sempre que la disponibilitat d’aules ho permeta.
• Les audicions que es realitzen l’aula, i impliquen un canvi en la disponibilitat d’estes, hauran de ser consultades prèviament al coordinador o a la direcció d’estudis, per a poder estudiar la viabilitat d’estes.
• Els assajos es realitzaran a les aules, en l’horari individual de cada alumne, excepte quan l’horari lectiu en la Sala d’actes ho permeta. En cap concepte se suspendran classes per a realitzar assajos.
• La confecció dels programes de mà serà a càrrec del professorat, respectant la inserció dels logotips corresponents.
• El professor que per qualsevol motiu no poguera realitzar alguna audició de les programades en la seua assignatura o departament, li ho comunicarà a la vicedirectora per a poder reestructurar la programació.
• Els recursos necessaris (àudio, vídeo, instrumental, etc.) seran sol·licitats amb una antelació mínima d’una setmana. El professor que es fa responsable de l’instrumental es compromet a la seua devolució en les condicions en les quals li va ser prestat dins del període establit.
• Quan una activitat s’anul·le per qualsevol motiu es comunicarà a la vicedirectora com més prompte millor, per a poder reestructurar-la i poder ser utilitzada per un altre professor.
• Quan es produïsquen reiterades pèrdues de classe, sobretot col·lectives, es comunicarà a la Direcció d’estudis, per a poder aclarir malentesos i donar-li solucions adequades.

3. L’Associació d’Alumnes i Pares d’Alumnes, així com les associacions vinculades al centre, podran col·laborar en les activitats educatives dels centres.
4. La programació de les activitats escolars complementàries i extraescolars s’efectuarà pel professorat, de conformitat amb les directrius que establisca el PAC i el Consell Escolar, i formarà part de la programació general anual del centre.
5. Els Departaments Didàctics proposaran i organitzaran les activitats complementàries i extraescolars pròpies del Departament, i col·laboraran amb els departaments corresponents en l’organització de les activitats conjuntes de tota mena, coordinats i supervisades per la vicedirectora.
6. La Direcció del Centre determinarà les activitats complementàries d’interés general que conduiran a la substitució de les classes lectives per l’assistència a estes.
7. Es disposa d’uns models d’autoritzacions de conformitat de participació per als alumnes menors d’edat que assistisquen a les activitats que impliquen eixida del centre, i que estan a la disposició del professorat. El Director serà l’encarregat de revisar estes autoritzacions.
8. La secretària és la responsable de preparar el material necessari, transport, etc. a utilitzar en les activitats, prèvia comunicació per part del professorat de la manera convenient i avisant amb suficient antelació (mínim dos setmanes).
9. El professor responsable de l’activitat serà l’encarregat de l’organització de l’activitat:
   1. informant amb la suficient antelació als pares de manera apropiada,
   2. arreplegant les autoritzacions abans de la realització de l’activitat dels pares o tutors, i custodiant-les en el centre fins a la finalització de l’activitat.
   3. responsabilitzant-se adequadament dels alumnes durant l’activitat,
   4. preveient les necessitats,
   5. responsabilitzant-se del correcte ús del material, dirigint el transport, muntatge i recollida del material,
   6. elaborant el programa de mà, excepte per a les actuacions en sales externes que el realitzarà la vicedirectora,
   7. coordinant a l’alumnat quan contribuïsca en el muntatge i la recollida del material a utilitzar.

15.2.5. Procediment per a establir la programació de les activitats complementàries i extraescolars. Terminis.

1. Els Departaments Didàctics concretaran les propostes d’activitats complementàries i extraescolars abans de la data establida en cada curs per a l’informe al Claustre i aprovació pel Consell Escolar, per a incloure-les en les Programacions Didàctiques i en la Programació General Anual.
2. Es procurarà que no hi haja interferències entre les activitats programades per a un mateix alumne, així comla sobrecàrrega d’activitats de l’alumnat.
3. L’equip directiu decidirà sobre la viabilitat de propostes presentades fora del termini establit, que hauran de ser aprovades en Consell Escolar, especialment quan s’originen gastos i desplaçaments.
4. Podrà alterar-se algun aspecte no rellevant contemplat en la proposta inicial de les activitats, del qual no serà necessari informar el Consell Escolar.

15.2.6. Proposta de programació de les activitats complementàries i extraescolars

1. Les propostes d’activitats complementàries o extraescolars comprendran:

1. Departament que proposa l’activitat
2. Denominació específica de l’activitat i objectiu: justificació de la proposta i interés pedagògic
3. Proposta de data aproximada, horari i lloc en el qual es desenrotllarà.
4. Mitjà de transport.
5. Professor responsable que dirigirà i durà a terme l’activitat, amb indicació de les col·laboracions si n’hi haguera.
6. Alumnes a les quals van dirigides
7. Cost
8. Recursos necessaris

15.2.7. Finançament de les activitats complementàries i extraescolars

Per al finançament dels gastos ocasionats per la realització d’estes activitats el Conservatori empra tradicionalment els següents recursos econòmics:

1. Les quantitats procedents de l’assignació que el Conservatori rep de la Conselleria d’Educació en concepte de gastos de funcionament.
2. Les col·laboracions amb aportacions realitzades a través de les Associacions d’alumnes. El *AAMPA sol determinar l’adjudicació de les ajudes en funció de:

1. Nombre d’alumnes beneficiats.
2. Interés qualitatiu de la proposta.
3. Les quantitats que puguen rebre’s per a tals efectes de qualsevol entitat pública o privada.

16. Els procediments d’avaluació interna.

Segons la LOE, Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, en el seu article 141 sobre l’Àmbit de l’avaluació, l’avaluació s’estendrà a tots els àmbits educatius regulats en la Llei i s’aplicarà sobre els processos d’aprenentatge i resultats dels alumnes, l’activitat del professorat, els processos educatius, la funció directiva, el funcionament dels centres docents, la inspecció i les pròpies Administracions educatives.

Este aspecte es *regula en el capítol únic del Títol VI del DECRET 57/2020.

De les avaluacions efectuades en cada àmbit, es realitzarà un resum amb exposició de resultats en la M*emoria final de curs, que desenrotllarà els següents punts:

1. Informe del Consell Escolar sobre el funcionament general del conservatori, aplicació del projecte educatiu del centre i la valoració de la convivència (aplicació i valoració de les normes de convivència) i l’eficàcia en la gestió dels recursos.
2. Informe de l’Equip Directiu:

2.1. Informe del Director sobre el compliment de la programació general anual resumint les principals conclusions de l’avaluació interna.

2.2. Informe de la Vicedirectora sobre les Activitats Culturals i Complementàries dutes a terme durant el curs.

2.3. Informe de la Direcció d’estudis sobre els aspectes més rellevants del rendiment escolar, de l’organització acadèmica, de la convivència en el centre, etc.

2.4. Informe de la Secretària sobre l’estat de les instal·lacions i servicis i sobre la situació econòmica.

3. Memòries finals realitzades pels caps dels diferents Departaments, amb una avaluació del compliment de les programacions, del funcionament dels departaments de coordinació didàctica, del pla d’activitats extraescolars i complementàries.
4. Memòries dels Programes o Projectes “nous” desenrotllats durant el curs.

17. Els criteris per a establir els agrupaments de l’alumnat i l’assignació de les tutories

– Propiciar la continuïtat pedagògica i el coneixement de l’alumnat per tutor/a i professorat.

– Afavorir l’aprofitament del temps de l’alumnat

– Afavorir la consecució dels objectius en cada una de les especialitats i nivells

– Adequar-se als horaris més aconsellables per a cada una de les edats i nivells

18. Lus criteris per a determinar l’oferta d’assignatures Optatives

18.1. Les matèries optatives en el centre: planificació, funcions i orientació professional.

En els cursos quint i sext de les ensenyances professionals de música, els centres han d’oferir obligatòriament les següents assignatures optatives: Complement pianístic, Complement coral, Estètica de la música, Fonaments de composició, Fonaments d’informàtica musical i edició de partitures, Cultura audiovisual i Creativitat i música.

La impartició, tant de les assignatures optatives d’oferta obligatòria com les que pogueren autoritzar-se als centres, quedarà condicionada a l’existència d’un nombre suficient d’alumnes que justifique la seua posada en funcionament.

Cada curs serà criteri fonamental la disponibilitat de recursos humans del centre, que varien d’en any en any, la qual cosa pot provocar la impossibilitat d’oferir alguna de les matèries per mancar els departaments implicats del nombre d’hores necessari per a impartir-les, així com de la formació del professorat. Cal pensar també en altres limitacions que puguen ocasionar factors com els recursos materials, la disponibilitat d’espais i les condicions organitzatives.

Les matèries optatives, l’existència de les quals es fonamenta en el caràcter obert i flexible del currículum en les ensenyances professionals de música, han de singularitzar l’oferta educativa dels centres establint itineraris formatius segons el projecte educatiu del centre i els interessos, motivacions i necessitats de l’alumnat que finalitzarà estes ensenyances.

En este sentit complixen tres funcions bàsiques:

1. Col·laborar en el desenrotllament i aprofundiment de les capacitats generals a què es referixen els objectius de les ensenyances professionals.

2. Oferir ensenyances de recuperació i suport per a alumnes/as amb necessitats específiques.

3. Orientar acadèmicament als alumnes/as cap a futurs estudis o atendre la seua incorporació al món laboral.

Les assignatures optatives en el nostre centre aporten a l’alumnat:

– Una formació més completa i més ajustada a les seues preferències.

– Algunes de les assignatures oferides estan encaminades a desenrotllar la capacitat crítica i enriquir el vocabulari musical, la qual cosa ajudarà sobretot a aquells que en els estudis superiors trien la branca pedagògica.

– Altres assignatures possibiliten ampliar les fronteres de la música clàssica que s’estudia en conservatoris (tradicionalment compresa entre els segles XVII al XIX) fent més pròximes les noves tendències.

– La pràctica de lectura a primera vista en algunes assignatures. Les ferramentes que proporcionen algunes assignatures com a “Complement Pianístic” o “Creativitat i Música” ajuden en este sentit.

– Algunes assignatures optatives estan encaminades a despertar vocacions i iniciar en diferents facetes musicals als alumnes, que podran ampliar-les en el grau superior (composició, direcció orquestra/cors…).

Durant el procés de matriculació de l’alumnat, s’informarà a este i a la seua família dels objectius continguts i metodologia de cada una de les assignatures anteriors, amb la finalitat que tinga la major informació possible a l’hora de triar optativa. Així mateix, durant el curs anterior, es realitzaran reunions de caràcter informatiu sobre els continguts de les diferents optatives i els procediments d’accés a estudis superiors.

18.2. Els procediments necessaris per a informar sobre les matèries optatives que millor s’adapten a les característiques de l’alumnat del centre.

A més de la informació disponible en web i la facilitada per cada tutor, s’inclou un dossier informatiu que es facilita amb antelació a la matrícula. En este els professors emetran un informe documentant i justificant l’assignatura optativa proposada perquè, segons el perfil professional que desitge l’alumne, puga decidir triar l’una o l’altra opció. A més s’informarà del procediment establit en el centre per a l’elecció de l’assignatura..1. Les matèries optatives en el centre: planificació, funcions i orientació professional.

En els cursos quint i sext de les ensenyances professionals de música, els centres han d’oferir obligatòriament les següents assignatures optatives: Complement pianístic, Complement coral, Estètica de la música, Fonaments de composició, Fonaments d’informàtica musical i edició de partitures, Cultura audiovisual i Creativitat i música.

La impartició, tant de les assignatures optatives d’oferta obligatòria com les que pogueren autoritzar-se als centres, quedarà condicionada a l’existència d’un nombre suficient d’alumnes que justifique la seua posada en funcionament.

Cada curs serà criteri fonamental la disponibilitat de recursos humans del centre, que varien d’en any en any, la qual cosa pot provocar la impossibilitat d’oferir alguna de les matèries per mancar els departaments implicats del nombre d’hores necessari per a impartir-les, així com de la formació del professorat. Cal pensar també en altres limitacions que puguen ocasionar factors com els recursos materials, la disponibilitat d’espais i les condicions organitzatives.

Les matèries optatives, l’existència de les quals es fonamenta en el caràcter obert i flexible del currículum en les ensenyances professionals de música, han de singularitzar l’oferta educativa dels centres establint itineraris formatius segons el projecte educatiu del centre i els interessos, motivacions i necessitats de l’alumnat que finalitzarà estes ensenyances.

En este sentit complixen tres funcions bàsiques:

1. Col·laborar en el desenrotllament i aprofundiment de les capacitats generals a què es referixen els objectius de les ensenyances professionals.

2. Oferir ensenyances de recuperació i suport per a alumnes/as amb necessitats específiques.

3. Orientar acadèmicament als alumnes/as cap a futurs estudis o atendre la seua incorporació al món laboral.

Les assignatures optatives en el nostre centre aporten a l’alumnat:

– Una formació més completa i més ajustada a les seues preferències.

– Algunes de les assignatures oferides estan encaminades a desenrotllar la capacitat crítica i enriquir el vocabulari musical, la qual cosa ajudarà sobretot a aquells que en els estudis superiors trien la branca pedagògica.

– Altres assignatures possibiliten ampliar les fronteres de la música clàssica que s’estudia en conservatoris (tradicionalment compresa entre els segles XVII al XIX) fent més pròximes les noves tendències.

– La pràctica de lectura a primera vista en algunes assignatures. Les ferramentes que proporcionen algunes assignatures com a “Complement Pianístic” o “Creativitat i Música” ajuden en este sentit.

– Algunes assignatures optatives estan encaminades a despertar vocacions i iniciar en diferents facetes musicals als alumnes, que podran ampliar-les en el grau superior (composició, direcció orquestra/cors…).

Durant el procés de matriculació de l’alumnat, s’informarà a este i a la seua família dels objectius continguts i metodologia de cada una de les assignatures anteriors, amb la finalitat que tinga la major informació possible a l’hora de triar optativa. Així mateix, durant el curs anterior, es realitzaran reunions de caràcter informatiu sobre els continguts de les diferents optatives i els procediments d’accés a estudis superiors.

19. Els criteris generals per a l’elaboració de les programacions didàctiques de les ensenyances.

Totes les programacions didàctiques del centre hauran d’arreplegar els següents aspectes

1) Els objectius, continguts, competències professionals i criteris d’avaluació de cada una de les assignatures i especialitats pròpies de cada departament per cursos. En el cas de les assignatures optatives, tant d’oferta obligada com de disseny propi, s’oferiran seguint una proposta de creació de perfils formatius en l’alumnat de quint i sext d’ensenyances professionals, de manera que se’ls oriente acadèmicament en la seua formació, per a poder continuar els seus estudis de Música i/o Dansa entre els diferents perfils professionals i formatius. Cada centre disposarà d’autonomia per a poder dissenyar els perfils formatius.

2) La distribució temporal, de les programacions d’aula, dels continguts durant el curs.

3) Les decisions de caràcter general sobre la metodologia didàctica que s’aplicarà, així com els materials i recursos que es vagen a utilitzar.

4) Els criteris, procediments, instruments i criteris de qualificació que s’aplicaran per a l’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat, d’acord amb els criteris d’avaluació establits.

5) Els criteris de promoció, amb especial referència als mínims exigibles i als criteris de qualificació.

6) Les activitats de recuperació per a l’alumnat amb assignatures pendents de cursos anteriors, en els casos que procedisca.

7) Les mesures d’atenció a la diversitat, si és el cas, per als alumnes i alumnes que ho requerisquen.

8) Els elements transversals: la comunicació audiovisual i les tecnologies de la informació i de la comunicació.

9) La concreció dels acords i continguts per a promoure la convivència escolar adoptats en el pla de convivència.

10) La programació de les activitats acadèmiques conjuntes amb altres departaments que afecten diverses especialitats o assignatures.

11) Les activitats artístiques complementàries i extraescolars que es pretenguen realitzar des del propi departament o en coordinació amb uns altres.

12) En el cas de departaments d’especialitats o assignatures instrumentals, les audicions o recitals que el departament estime necessari que els alumnes i alumnes realitzen durant el curs. Quant a les assignatures teòriques i teoricopràctiques, els treballs i altres activitats que el departament estime que l’alumnat ha de realitzar durant el curs.

13) Les propostes dels departaments didàctics per a les proves d’aptituds i d’accés a les ensenyances elementals i professionals.

A més, tot el professorat podrà distribuir temporalment en la seua programació d’aula els continguts durant el curs, atenent, sobretot, a les característiques i a les necessitats de l’alumne.