Situat en el litoral sud de la província de València, la superfície del terme es plana per tot el sector pròxim al litoral i muntanyós per l’ oest, part per la que penetren les estribacions de la serra de Mondúver, mentres que pel suroest es desenvolupa la serra de la Falconera. El riu Serpis penetra en el terme pel suroest, fins desembocar en el Mediterrani al sur del Grao de Gandía. Desde València, s’accedeix a aquesta ciudat per la carretera a N-332 o la AP-7. També conta amb estació de ferrocarril en la línia C-1 de València. (RENFE). La ciutat de Gandia,pertany a la comarca de la Safor.
 |
Gandia està situada a 65 km. al sud de València i a 116 km. al nord d’Alacant, Conta amb una ubicació privilegiada, entre el mar i les muntanyes. En el seu ambient es respira una rica herència històrica que impregna els seus monuments i l’esperit de les seves gents. Aquest és un dels seus majors al·licients d’aquesta ciutat que la seva ofereix turística és capaç, per infraestructures i varietat, de satisfer als visitants més exigents.
La ciutat compta amb una ampla xarxa de transports. En la ciutat hi ha quatre línies d’autobusos urbans:
– Línia roja i groga de L’urbà que uneixen Gandia entre sí.
– Línia blava i verda, que pertanyen a La marina Gandiense i que uneix Gandia amb el Real de Gandia i el Grau de Gandia.
– Línia blava que uneix Gandia amb el Grau de Gandia.
– L’Urbanet és un microbús que uneix Gandia en Marxuquera, Marenys de Rafalcaid i el Polígon Alcodar amb el centre de Gandia.
En abril de 2011 va començar a funcionar LaBici, bicicletes públiques de Gandia, un servei que facilita la mobilitat en la ciutat d’una manera ecològica i sana.
Gandia compta amb una estació de ferrocarril que pertany al rodalies de València, sent l’última estació de la línia C1, la qual està previst ampliar-se fins Oliva i Dénia. També hi ha trens d’alta velocitat de Madrid-Puerta de Atocha.
– Entorn socioeconòmic.
Des de finals del segle XIX, la seda junt les panses, varen ser els productes que més interessaren als agricultors gandians. Però, la construcció del ferrocarril i del port carboner en 1893 els animà a estendre el cultiu del taronger que és en l’actualitat el predominant. També, té molta importància com a centre pesquer.
L’activitat econòmica és basa principalment en el comerç, els serveis i el turisme. Gandia es coneguda per la seua platja, les seues muntanyes i la seua gastronomia. Des dels anys 60 és un important destí turístic de platja, principalment estacional i procedent de l’interior de l’Estat, encara que els darrers anys s’ha vist incrementat el turisme estranger. Motiu pel qual en estiu la ciutat triplica la seua població, fins arribar, en agost, al voltat dels 320.000 habitants.
– Població.
Compta amb una població de 79.430 habitants (INE 2009), encara que es calcula que la seua població flotant, està al voltant de 100.000-120.000 persones, motiu pel qual es tracta de la setena ciutat més poblada i de les més importants al País Valencià. El 23,5% de la població censada és de nacionalitat estrangera.
– Habitatge.
El tipus d’habitatge que hi predomina són els edificis en la ciutat, encara que actualment i en el extraradi estan construint-ne cases individuals i zones residencials.
Encara que la majoria de la població es concentra en el casc urbà, cada dia augmenta la disseminació dels escolars degut a les casetes, construccions i urbanitzacions i pobles del voltant.
– Nivell sociocultural.
Gandia disposa de la següent oferta cultural i esportiva:
– Una escola oficial d’idiomes.
– Biblioteques Municipals.
– Museu etnogràfic.
– Una escola municipal de música.
– Banda de música.
– Casal de la cultura, Marques González de Quirós.
– Teatres.
– Hi ha diverses acadèmies particulars d’idiomes, informàtica…
– Club de futbol.
– Club ciclista.
– Escola de pilota.
– Club de bàsquet.
– Activitats esportives municipals.
– Grup espeleològic, muntanyenc, senderista.
– Espai jove.
– Universitat popular de Gandia.
De més d’infinitat d’associacions.
– Les llengües.
La llengua vehicular del poble de Gandia és el Valencià, encara que en l’actualitat conviu amb el Castellà, sent ambdues llengües utilitzades amplament.
Entre els monumens més importants de la ciudat destaca el Palau Ducal, que ha sigut objecte de nombroses restauracions. Casa natalícia de San Francesc de Borja. Destaca el Pati d’Armes, gòtic i la Galeria Daurada, del s. XVII, amb taulells originals de l’època.
