pe
Entre altres coses, al Projecte Educatiu del nostre centre, està present com a tret d’identitat que el CEIP JAUME I de València és:
FEMINISTA: Quan parlem de feminisme, estem parlant del moviment social i polític que va començar a ser visible el segle XX a les societats occidentals, quan es va exigir que homes i dones tingueren els mateixos drets. La influència del feminisme ha aconseguit canvis com el vot femení, la igualtat davant la llei o els drets reproductius. La divisió de rolsno és positiva per a cap sexe, ja que porta a la repressió de l’individu. És a dir, la societat té unes referències clàssiques, com per exemple: els homes no poden tenir por i les dones si; els homes poden expressar la seva ràbia però les dones no etc… En l’educació (tant formal com no formal) ens trobem constantment amb molts reptes i conflictes educatius que estan completament relacionats amb qüestions de gènere i amb la cultura patriarcal en la que estem immerses. L’homofòbia, la reproducció dels estereotips de gènere d’educadors i infants/joves, la mala distribució de les tasques entre educadores, el predomini d’allò masculí dins les activitats o la falta de consciència dels privilegis i el poder són alguns dels exemples que solen succeir i que generen malestar i desigualtats intrapersonals i grupals. Què podem fer davant de tot això? L’educació amb perspectiva de gènere i feminista ens dóna eines i visions per afrontar els processos educatius i ens ajuda a prendre consciència de com treballar de forma explícita i implícita les qüestions de gènere. Alhora, incorporar aquesta visió ens ofereix la oportunitat d’analitzar tot el que ens envolta i a nosaltres mateixes sent conscients de desigualtats, injustícies o temes a treballar que anteriorment estaven invisibilitzats o no els hi paràvem atenció.
Entre otras cosas, en el Proyecto Educativo de nuestro centro, está presente como rasgo de identidad que el CEIP JAUME I de València es:
FEMINISTA: Cuando hablamos de feminismo, estamos hablando del movimiento social y político que comenzó a ser visible el siglo XX en las sociedades occidentales, cuando se exigió que hombres y mujeres tuvieran los mismos derechos. La influencia del feminismo ha logrado cambios como el voto femenino, la igualdad ante la ley o los derechos reproductivos. La división de roles no es positiva para ningún sexo, ya que lleva a la represión del individuo. Es decir, la sociedad tiene unas referencias clásicas, como por ejemplo: los hombres no pueden tener miedo y las mujeres sí; los hombres pueden expresar su rabia pero las mujeres no etc … En la educación (tanto formal como no formal) nos encontramos constantemente con muchos retos y conflictos educativos que están completamente relacionados con cuestiones de género y con la cultura patriarcal en la que estamos inmersas. La homofobia, la reproducción de los estereotipos de género de educadores y niños / jóvenes, la mala distribución de las tareas entre educadoras, el predominio de lo masculino dentro de las actividades o la falta de conciencia de los privilegios y el poder son algunos de los ejemplos que suelen suceder y que generan malestar y desigualdades intra y grupales. ¿Qué podemos hacer ante todo esto? La educación con perspectiva de género y feminista nos da herramientas y visiones para afrontar los procesos educativos y nos ayuda a tomar conciencia de cómo trabajar de forma explícita e implícita las cuestiones de género. Asimismo, incorporar esta visión nos ofrece la oportunidad de analizar todo lo que nos rodea y nosotros mismos siendo conscientes de desigualdades, injusticias o temas a trabajar que anteriormente estaban invisibilizados o no les parábamos atención.