El Col·legi Públic Fabián y Fuero és una escola que atén l’alumnat de Villar del Arzobispo i algunes localitats de la Regió muntanyenca i Camp de Túria, en les etapes d’Educació Infantil (2 a 5 anys) i Primària (6 a 12 anys), comptant, a més, amb personal especialitzat en l’atenció a escolars amb necessitats educatives especials.
El centre presa el nom de l’Arquebisbe de València, Francisco Fabián y Fuero (1719-1801), impulsor de nombroses iniciatives piules i educatives com la construcció al Villar d’una escola per a xiquets i una altra per a xiquetes, així com de la millora de les condicions salarials del mestre i la mestra responsables.
Comesa
En aquesta escola volem contribuir a desenvolupar al màxim l’autonomia i el nivell de competències que puguen aconseguir els nostres alumnes i alumnes, potenciant les seues capacitats intel·lectuals, emocionals, físiques i artístiques i fomentant valors cívics i democràtics que apel·len a la solidaritat, la tolerància, el diàleg, la igualtat, la participació, l’acceptació, la diversitat i el respecte al medi ambient.
Instal·lacions i serveis
Les activitats del CEIP Fabián y Fuero es reparteixen en dos edificis: un construït en 1927 i un altre inaugurat en 1984. El primer alberga al segon cicle d’Educació Infantil (3 a 5 anys) i el segon a l’alumnat de 2 anys, de manera provisional, l’etapa d’Educació Primària i els serveis d’atenció a necessitats educatives especials, així com els gabinets d’orientació, fisioteràpia i logopèdia.
Dins de les seues instal·lacions compta amb aula de música i d’informàtica, gimnàs, pistes esportives, poliesportiu cobert i menjador.
Entorn
Villar del Arzobispo és el nucli urbà més poblat de la Regió muntanyenca (3.500 habitants aprox.) i conseqüentment gaudeix de nombrosos serveis. Diverses associacions culturals i esportives fan que la vila tinga una activitat periòdica animada i festiva, destacant la celebració del Carnestoltes, per la seua especial incidència en el centre.
El seu patrimoni històric acumula vestigis prehistòrics, ibers, romans i medievals, principalment. El seu folklore i la seua parla, el xurro, es caracteritza per la hibridació d’elements valencians, aragonesos i castellans, propis d’una comarca de transició com La Regió muntanyenca.
El sector econòmic preponderant és el terciari, seguit d’un important desenvolupament de la mineria i d’algunes branques industrials. Finalment trobem professionals dedicats a l’agricultura i ramaderia, amb especial atenció a la producció de vins i olis, testimoniatge, d’altra banda, d’una forma de vida preponderant fins no fa massa temps.