Antoni Llidó Mengual
Fill d’una família humil, el seu pare Toni Llidó i Fornés –Tonet- era carnisser. La seua mare Mariana Mengual i Roselló –Marianeta- es quedaria vídua, quan Antoni tenia onze anys i la seua germana Pepa, set. Antoni va fer el Batxillerat a l’Acadèmia ” Jesús Nazareno” de Xàbia, amb una beca que li va concedir la Cooperativa Agrícola Jesús Nazareno. També allí va estudiar magisteri, tot i que realitzava els exàmens a la Normal d’Alacant, estudis que va finalitzar l’any 1956.
Amb sorpresa per part de la seua família i amics, el 1957 entrà al Seminari de la diòcesi de València a Montcada i va ser ordenat sacerdot el 21 de setembre de 1963, tot celebrant la primera missa a l’església de Sant Bertomeu de Xàbia, el dia 22 de setembre del mateix any.
Nomenat rector de Balones i Quatretondeta (El Comtat) el mateix mes de l’ordenament, va exercir el seu magisteri religiós i educatiu en aquests pobles fins al 1967. Allí va promoure els estudis de xiquets i xiquetes mitjançant les classes del Batxillerat radiofònic, a més d’encarregar-se ell mateix de donar-los classe juntament amb el mestre de Quatretondeta –Vicent Mora- i la col·laboració d’altres persones, entre aquestes un grup d’estudiants de la Universitat de València. Aquesta tasca va ser continuada pels seus successors a les parròquies. Anys després féu que uns quaranta-set joves entre els 9 i 19 anys iniciaren el batxillerat amb classes nocturnes i amb exàmens finals a l’Institut d’Alcoi. D’aquests, quaranta-dos joves van finalitzar estudis d’enginyeria, medicina, farmàcia, magisteri, infermeria… Les classes s’acompanyaren d’activitats extra-acadèmiques com xerrades, cursets, representacions teatrals, viatges i visites a museus, fabriques, etc.
Contactes amb els nombrosos amics i visitants que desfilaren per sa casa. Va gestionar la sol·licitud de beques que permeteren a molts joves continuar els estudis, a més d’aconseguír formar una biblioteca amb recursos d’organitzacions internacionals que, juntament amb la seua pròpia i els seus consells, propiciaren un nivell de lectura molt elevat al poble en general.
En l’àmbit social cal destacar l’esforç que féu en aquests pobles per convéncer els pares i els fills que estudiar era important, encara que continuaren treballant de llauradors. Anava al camp a arreplegar collites, per tal que els pares deixaren als joves estudiar. Organitzava festes religioses, actes festers populars i aspectes tan importants en el camp social com assistència sanitària i visites a la gent vella i malalta.
Antoni va decidir dur endavant una il·lusió que portava molt de temps pensant i que en moltes ocasions havia expressat a amics i familiars; i era, treballar a Sud-amèrica. Mitjançant l’Obra de Cooperación Sacerdotal Hispano-Americana, va prendre possessió com a Rector de la parròquia de Nª Sª de los Desemparados y de la Medalla Milagrosa, de la població d’O’Higgins, a Quillota, Regió de Valparaíso (Xile). Era l’any 1969.
De seguida es comprometé a fons en la vida de la societat xilena. Però, topà amb la misèria dels barris, on l’atur i la marginació de les famílies nombroses que hi malvivien feien molt de mal per al futur dels infants. Renuncià a la paga que li proporcionaven els feligresos del barri perquè s’adonà que no es trobaven en una bona situació econòmica i començà a treballar de mestre. L’any 1971, un terratrèmol va destruir una bona part dels barris marginals on exercia de capellà i mestre. Decidí que la seua nova residència no seria la luxosa casa reedificada dels capellans, sinó una habitació al costat de la capella de la població d’O’Higgins.
L’any 1973 es produirà el colp d’estat de Pinochet, i Antoni, en comptes de tornar a Espanya, es va negar a abandonar Xile, i en aquell moment en la clandestinitat, va seguir pel camí que li semblava més encertat, treballant de mestre i fent comunitat amb altres cristians.
Pel maig del 1973 va ser elegit president de la junta de veïns de la població O’Higgins de Quillota. Però, l’1 d’octubre de 1974 fou detingut a Santiago de Xile i passà a ser un pres no oficial o desaparegut.