Este divendres posem fi a les classes i tanquem un curs que ha estat ple de xicotets grans moments en el nostre col·le, un col·le que creix i que continua avançant amb il·lusió. Ha sigut un any important i especial, i ara toca parar, descansar i donar la benvinguda a l’estiu.
Des del centre volem desitjar-vos a totes les famílies, xiquets i xiquetes unes felices vacacions. En un entorn com el nostre, l’estiu sap diferent: fa gust de carrer, a llibertat, a poble, a trobades improvisades i a dies llargs que conviden a gaudir sense presses. Que siga temps de córrer, de jugar, d’estar amb amics i amb la família, d’aprofitar cada moment.
Que els vostres fills i filles puguen descobrir i aprendre de manera natural, quasi sense adonar-se: nadar, muntar amb bici, dibuixar, crear, llegir, o simplement observar i deixar volar la imaginació. Que tinguen temps per a avorrir-se un poc també, perquè d’ací naixen moltes de les millors idees.
Tant de bo puguem deixar a un costat, almenys en part, les pantalles. I que, quan siguen presents, servisquen per a aprendre, per a fer, per a descobrir, i no sols per a passar d’un contingut a un altre sense temps per a pensar o gaudir de veritat.
Que este estiu us regale moments en família, converses tranquil·les, passejos, naturalesa, aire lliure, descans i bons hàbits. Perquè la vida va molt ràpid i la infància dels vostres fills i filles encara més.
A més, este dissabte tenim una cita molt especial: la jornada de portes obertes per a conéixer el nou col·legi. Serà una bonica oportunitat per a veure, compartir i continuar construint, entre tots, este projecte que és de tot el poble.
Durant el mes de juliol estarem treballant, per la qual cosa, si necessiteu qualsevol cosa, estarem encantats d’atendre-us, però us demanem que sol·liciteu cita prèvia.
Gràcies per estar, per confiar i per formar part d’este col·le tan xicotet en grandària, però tan gran en tota la resta. Ens veiem molt prompte.

És el que té l’estiu… i, si continuem cuidant tan malament del nostre planeta, aixòno és gens comparat amb el que ens espera en el futur.

Des del col·le fem tot el possible per a garantir el benestar de l’alumnat, però el pati és molt gran i, encara que estiguem pendents, no tenim mil ulls. Per això, és fonamental que les famílies col·laboreu amb nosaltres ajudant els vostres fills i filles a adquirir hàbits que els permeten protegir-se de la calor i cuidar la seua salut.

També volem recordar que la solució no pot ser quedar-se sempre en classe. L’esbarjo i el temps a l’aire lliure formen part essencial del seu desenrotllament i benestar. En la nostra zona, les condicions no són (encara) tan extremes com per a romandre sempre en interiors. De fet, el professorat també ix al pati, i si consideràrem queno és segur estar a l’aire lliure, no ho faríem. Es tracta, per tant, d’aprendre a conviure amb la calor de manera responsable.

La solució, a més, no pot ser simplement pujar la potència de l’aire condicionat, perquè això només contribuiria a empitjorar la situació a nivell global. Hem d’apostar per mesures senzilles, eficaces i respectuoses amb l’entorn.

Us proposem treballar a casa alguns aspectes clau:

•             Ús de protecció solar abans de vindre al col·le.

•             Gorres o barrets per a protegir el cap.

•             Roba lleugera i de colors clars, més adequada per a la calor.

•             Buscar l’ombra sempre que siga possible.

Però, a més d’estes mesures, és molt important fomentar l’autonomia i la consciència corporal dels vostres fills i filles:

•             Que beguen aigua amb freqüència.

•             Que descansen en zones d’ombra quan ho necessiten.

•             Que aprenguen a reconéixer quan tenen calor.

•             Que sàpien que poden refrescar-se quan ho necessiten (aigua, ombra, descans).

A més, és important que comprenguen que cada cos reacciona de manera distinta davant la calor. Per això, és fonamental que aprenguen a escoltar-se i a actuar en conseqüència, sense comparar-se amb els altres.

I també és important transmetre’ls que suarno és una cosa negativa, sinó tot el contrari: és el mecanisme natural que té el nostre cos per a refredar-se i protegir-se.

Parleu amb ells i elles sobre la importància d’escoltar-se a si mateixos, de cuidar-se i d’actuar davant la calor. Aprendre a utilitzar els recursos que tenen al seu abast i a conéixer el seu cos és essencial per a gaudir de l’estiu… i també per a cuidar la seua salut ara i en el futur.

Gràcies per la vostra col·laboració. Entre tots, podem fer del col·legi un entorn més segur i conscient.

Som responsables de les decisions que prenem. No podem buscar sempre culpables ni responsabilitzar als altres del que ens succeïx: decidim i afrontem les conseqüències. A vegades es guanya; sempre s’aprén. I, no obstant això, els qui quasi sempre perden són els xiquets i les xiquetes de l’escola pública, la que sostenim entre quasi tots i a la qual també acudim quasi tots.

És possible que estos dies de vaga hagen incomodat o molestat, però l’esforç no està sent en va. Gràcies a les seues protestes, els nostres docents estan aconseguint que la millora de l’educació pública ocupe el centre del debat, i això és essencial. No pot ser que hi haja recursos per a tantes coses i que l’educació reba sol el que sobra.

Volem que les escoles s’encarreguen de tot: que ensenyen llengua i matemàtiques, però també educació viària, afectiu-sexual, consum responsable, cura del planeta, educació emocional, respecte a la diversitat, economia… Volem que ho ensenyen tot, però amb recursos bàsics, amb materials d’ocasió, els que embena el company de torn o els que marca la moda. Exigim que el professorat ho sàpia tot, però que es forme pel seu compte, en el seu temps i, si pot ser, sense suport.

Com en qualsevol professió, hi ha docents molt dolents, igual que hi ha mals advocats, professionals de la salut o obreres. Però quan penses en un professor o una professora, no et quedes amb aquell que et va amargar un curs o amb qui vas sentir que et tenia mania. Pensa en qui et va ajudar a ser qui eres, en qui es va preocupar de veritat perquè aprengueres, en qui et va impulsar a créixer i es va esforçar per demostrar-te que podies.

Eixe és el docent que s’alça cada dia pensant en com millorar el seu treball i que es fica al llit pensant en el seu alumnat. Eixe és el professor pel qual val la pena lluitar, el que mereix respecte, suport i comprensió. Perquè eixe professor, senyores i senyors, és la immensa majoria.

S’informa les famílies que ja està obert el termini per a sol·licitar les ajudes destinades a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NEAE).
Termini de sol·licitud:
Del 19 de maig de 2026 (8.00 h) al 10 de setembre de 2026 (15.00 h).
Es recomana realitzar el tràmit al més prompte possible.
Com sol·licitar l’ajuda:
La sol·licitud es realitza en línia a través de la Seu Electrònica del Ministeri per part del sol·licitant (alumne/a o representant legal):

Entrar en “Beques i ajudes per a alumnat amb *NEAE (curs 2026/2027)” i completar la sol·licitud.
Aspectes importants:
• Si es presenten diverses sol·licituds, només serà vàlida l’última.
• L’alumne/a deure ser titular o cotitular del compte bancari indicat.
• És fonamental indicar correctament el telèfon i correu electrònic, ja que s’enviaran avisos importants.
• En finalitzar, cal guardar el resguard (PDF) de la sol·licitud.
• Les sol·licituds en estat “esborrador” no són vàlides.
• En alguns casos serà necessari aportar documentació addicional (consultar instruccions en el resguard o en la web de la Unitat de Beques d’Alacant).
Més informació a la web

Ens alegra comunicar-vos que la biblioteca del nostre col·le comença a bategar per fi. Este espai, tan volgut i necessari, obri les seues portes amb una intenció clara: convertir-se en molt més que un lloc ple de llibres.

En temps com els que vivim, on la immediatesa digital, les pantalles i el ritme accelerat dominen gran part de la vida quotidiana, la biblioteca té una rellevància especial. No es tracta només d’un espai per a llegir en silenci, sinó d’un lloc de trobada, de descobriment i de creixement personal.

Volem una biblioteca viva, oberta i accessible. Un espai en el qual l’alumnat puga entrar sense por, tafanejar, tocar, explorar i gaudir dels llibres de manera natural. Un lloc on la lectura no siga una obligació, sinó una experiència que es compartix, que se sent i que es gaudix.

Les biblioteques escolars ja no han de ser espais tancats o restringits. Hem d’aconseguir que siga el cor del col·le: un lloc que bategue al ritme de la curiositat, la creativitat i les emocions dels qui l’habiten. Un espai que no sols reunisca coneixement, sinó que ho repartisca, ho expandisca i ho faça accessible a tots i totes.

La nostra biblioteca naix amb la vocació d’estendre’s més enllà de les seues parets, d’arribar a les aules, i a qualsevol racó del col·legi on hi haja ganes d’aprendre o d’imaginar. Volem que siga també un refugi tranquil, un punt de trobada, i una alternativa enriquidora a l’ús de mòbils i dispositius electrònics.

Convidem a tota la comunitat —alumnat, famílies i professorat— a fer-la seua, a cuidar-la i a omplir-la de vida. Perquè una biblioteca no són només els seus llibres, sinó les persones que la fan créixer cada dia.

Benvinguts i benvingudes a este espai compartit. La biblioteca ja està en marxa… i comença a bategar amb força.

Que trist és veure a un xiquet xicotet amb un mòbil: assegut en una plaça, caminant amb els seus pares, en el seu carret de bebé o menjant en un restaurant, mentres milers de coses succeïxen al seu voltant. Un colom picoteja un tros de pa, una senyora perd el barret pel vent, una xiqueta juga a la pilota, un guàrdia s’entropessa amb un fanal, el vent mou les fulles del sòl… i ell seguix ací, mirant la *pantallita, com un zombi. Sense aprendre quasi res, portant-se de meravella —això sí—, sense molestar, sense destorbar… però danyant permanentment el seu cervell.

Se’n diu nadius digitals, però ningú naix amb un mòbil o una tauleta davall del braç, igual que abans tampoc veníem amb un pa. Per això, el terme que millor definix a estes generacions és el de nodrits digitals, perquè som nosaltres, els adults, els qui els alimentem amb eixa *pantallita, a vegades des dels seus primers mesos de vida, en contra del que recomanen tots els experts i l’Organització Mundial de la Salut.

Ho fem perquè és fàcil, perquè tothom ho fa, perquè “és només un *ratito”… però ho fem. I en fer-ho no sols perjudiquem el seu present —impedint-los observar i interactuar amb el món real—, sinó també el seu futur. Tal com assenyala María *Couso en el seu llibre Cervell i Pantalles, l’ús de pantalles en edats primerenques té efectes negatius permanents en el desenrotllament cerebral.

Llavors, què podem fer? Moltes coses. Per a començar, retardar l’ús del mòbil el màxim possible. És difícil, però ja existixen grups de famílies que s’organitzen per a evitar que els seus fills tinguen un telèfon abans dels 16 anys. I després, exercir el nostre paper com a mares, pares i educadors.

No passa res si s’avorrixen. No passa res si s’enfaden, si s’impacienten. No passa res si hem de renyir-los o posar-los límits. El nostre treball no és entretindre’ls constantment, sinó educar-los. Dir-los que no, marcar fins a on, acompanyar-los en el seu desenrotllament.

No ens voldran menys. No serem pitjors pares, mares o professors. Com a adults, és la nostra responsabilitat deixar d’alimentar-los amb pantalles i vídeos infinits i començar a prendre les regnes de la seua educació. Perquè es mereixen el millor… i el millor no està en una pantalla.