Història del CEIP M. V. ARTERO
El centre va ser construït l’any 1932, sota el marc de l’ambiciós Pla d’Edificacions Escolars de la Segona República. En aquell moment, la ciutat de Castelló de la Plana patia una carència extrema d’escoles públiques, i este projecte es va concebre com un model de modernitat.
A les portes del segle XX, la situació educativa a Castelló de la Plana era crítica i desoladora. La ciutat no comptava amb edificis dissenyats específicament per a ser col·legis; en el seu lloc, l’Ajuntament es veia obligat a arrendar locals particulars, magatzems o plantes baixes que mancaven de les condicions mínimes per a albergar a xiquets. Estos espais eren, en la seua majoria, insalubres i ombrívols. La falta de ventilació creuada i l’absència de llum natural directa convertien les aules en focus de malalties, en una època on la tuberculosi i altres afeccions respiratòries causaven estralls. A més, l’amuntegament era la norma: grups de diferents edats compartien habitacions minúscules, la qual cosa impossibilitava qualsevol avanç pedagògic seriós. L’educació no era una prioritat arquitectònica, sinó un “servici d’emergència” instal·lat on hi haguera un sostre disponible.
- El Disseny: Es buscaven espais amplis, amb sostres alts i, sobretot, molta llum natural i ventilació, seguint els corrents higienistes de l’època que dictaven que el sol i l’aire pur eren essencials per a l’aprenentatge i la salut dels xiquets.
- La Guerra Civil: Com va ocórrer amb molts edificis públics de l’època, la construcció i els primers anys d’ús es van veure alterats pel conflicte bèl·lic. Durant la guerra, estos edificis solien ser requisats per a usos militars o de refugi, reprenent la seua funció educativa plena en la postguerra.
Durant dècades, el “Vicent *Artero” va ser l’epicentre educatiu de les famílies del barri i de zones rurals pròximes.
- La separació per sexes: Com era norma en l’època, el col·legi funcionava amb una divisió estricta entre la secció de xiquets i la de xiquetes, amb patis i accessos diferenciats.
- Centre de vida social: El col·legi no era només un lloc d’estudi; era el punt de trobada de la comunitat. Molts castellonencs de hui recorden les formacions al pati, els uniformes i la disciplina d’aquells anys de ferro.
Amb l’arribada de la democràcia i la LGE (Llei General d’Educació), el centre va començar un procés de transformació profunda:
- Coeducació: Es van eliminar les barreres entre sexes, unificant el centre en un model mixt.
- Integració del Valencià: El centre va ser un dels pioners a la ciutat a incorporar l’ensenyança en valencià, defenent la llengua pròpia com a vehicle de cultura i aprenentatge.
- Reformes estructurals: Atés que l’edifici era antic, es van dur a terme diverses reformes per a adaptar les aules a les noves tecnologies i a les normatives de seguretat actuals, sempre intentant respectar l’estètica monumental de l’edifici original.
En l’actualitat, el centre és un CEIP (Centre d’Educació Infantil i Primària) que destaca pel seu caràcter multicultural i la seua obertura al barri.
- Projectes Innovadors: Ha destacat pels seus projectes d’innovació pedagògica, l’ús de pissarres digitals i la seua participació en programes europeus.
- Identitat: Malgrat els anys, continua mantenint eixe orgull de “col·legi de solera”. La seua façana continua sent una de les imatges més icòniques del carrer que porta el seu nom.
Aquest centre desenvolupa mesures en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència – Finançat per la Unió Europea – NextGenerationEU
