Els alumnes de la secció van tenir l’oportunitat d’assistir a una sessió d’Euroescola i veure com és l’hemicicle a Estrasburg. També han pogut compartir experiències amb altres centres d’Europa i escoltar les preguntes que plantejaven en anglès.
PROMOCIÓ DE L’ESPORT
A la secció tenim molt clar que l’esport ha de formar part de la rutina diària de les persones. Per això el promovem i ens agrada convidar esportistes d’elit que fan tallers i xarrades amb els nostres alumnes per a conscienciar-los sobre la importància de dur a terme una vida saludable, fer esport i ser constant, ja que l’esforç acaba tenint recompensa.
Miquel Alandate, campió del mon de ciclisme. Shandy Barbosa, jugadora de la selecció espanyola d’handbol coneguda com “las Guerreras”. Pau Cebrián Devís, àrbitre assistent de futbol de 1a divisió.
A més a més, des de l’àrea d’educació física, també es proposen moltes activitats relacionades amb la vida saludable.
Activitat 1. Lectura d’etiquetat de dos models de dieta (una opció més saludable i una menys). L’alumnat calcularà la quantitat de proteïna i de sucre que contenen les dos opcions i ho compararan en les recomanacions de la OMS.
Activitat 2. Classificació d’aliments en tres categories (Aliments a evitar, aliments per complementar i aliments bàsics).
Activitat 3. Creació d’un plat saludable basant-se en el model de “Plat saludable de Harvard”.
Activitats 4 i 5. Reflexió sobre el cànon del cos femení i masculí a través de les diferents èpoques històriques. Visionat i debat sobre el reportatge “Cuerpos al límite” on es tracta el culturisme, la vigorèxia i el consum d’anabolitzants.
Ambaixada valenciana del diàleg amb la joventut
Una jornada en la qual el coordinador nacional de l’Ambaixada valenciana del diàleg amb la joventut, junt a altres tres membres, van realitzar activitats per als alumnes sobre com dur a terme el lideratge, com fer peticions a la Unió Europea i com reconéixer la necessitat de participació en la societat com a ciutadans europeus.
L’Ambaixada Valenciana pel Diàleg amb la Joventut celebra la II Edició de la Ruta Jove. El lema d’aquesta edició és: “Escoltar per a construir” sent l’objectiu d’aquesta edició donar la veu a persones silenciades que normalment no tenen veu en diversos espais.
La Ruta Jove és un espai de joves per a joves que té per objecte recollir a través de dinàmiques no formals i un procés d’escolta els seus interessos, inquietuds i propostes sobre la Meta de Joventut Nº3: Societats Inclusives. Aquesta meta de la joventut analitza els reptes que té la joventut per a aconseguir la plena inclusió en tots els aspectes de la societat.
Aquesta activitat la van realitzar no sols els alumnes de la secció, sinó també altres menors que viuen al centre d’acollida, ja que ens va semblar molt interessant incloure més persones, entre ells els educadors de la residència de menors.
Event EPAS a Brussel·les
El 23 de novembre va tenir lloc un esdeveniment al Parlament Europeu a Brussel·les on es van convocar 2 professors de cada país de la Unió Europea i el Regne Unit. La vicedirectora de la secció, Àssun Pérez, va ser una de les representants d’Espanya. L’objectiu d’aquestes jornades va ser l’intercanvi de pràctiques a les aules i experiències entre els centres educatius europeus EPAS, especialment cara a les pròximes eleccions europees que tindran lloc en 2024.
Enllaç a la notícia en el periòdic Levante.
MEU
Com a ambaixadors del Parlament Europeu, dos alumnes de la secció han anat a Madrid a participar en el MEU (Model European Union), una simulació de les institucions europees que busca acostar el procés de presa de decisió de la Unió Europea a joves a través d’una experimentació directa. Aquest projecte respon a la manera en què nosaltres enfoquem l’ensenyament, que busca unir el coneixement teòric de la realitat amb una experimentació directa. Ens hem adonat que, per molt que expliquem les institucions europees a joves, experimentar-la al llarg d’una setmana té un major impacte en les seues vides i els ajuda molt més a entendre-les, respectar-les i valorar-les. Això encaixa amb la nostra visió d’una educació cívica en valors que arribe a la gent jove. Una experiència inoblidable i a repetir, segons els alumnes.
PROA+. DIFUSIÓ
La directiva de la secció ha participat en unes jornades del Cefire al centre social el Grau per a difondre les activitats palanca desenvolupades amb aquest programa finançat amb fons europeus.
SETMANA D’EUROPA
8 de maig: Miquel Alandete, campió del món de ciclisme, va fer una masterclass sobre ciclisme de competició, compaginat amb el seu treball docent a un centre penitenciari. Els alumnes, que van fer recerca sobre ell en Grups interactius la setmana d’abans, van poder gaudir de tot l’equipament, inclosa la bicicleta, a més de rebre un poc d’informació sobre el paper del Parlament Europeu pel que fa a l’esport. Finalment, el seu missatge va ser clar: els estudis són el més important.
9 de maig: Dia d’Europa. Celebració amb taller de cupcakes, kahoots i banderes europees.
10 de maig: Els alumnes de la Secció van visitar les Corts Valencianes. Van fer una visita guiada de totes les sales on es reuneixen els diputats i es prenen les decisions. També van arribar a l’hemicicle, on van aprendre on seu el President de la Càmera i resta de diputats. A més, van gaudir d’un torn de preguntes molt participatiu.
ENRIC VALOR
El dia 27 d’abril la Secció IES Conselleria va celebrar el dia del llibre amb les rondalles d’Enric Valor amb l’activitat “El Valor de llegir a un centre de menors”. Dos familiars de l’escriptor (M. Lluïsa Gea Valor, neta, i Enric Valor, fill) ens van acompanyar.
A més, a l’activitat van assistir:
Àlex Boix de l’Olmo (Cap de secció d’Igualtat, Convivència i Compensació de Desigualtats de la Direcció General d’Inclusió Educativa).
Elsa Vilalta Fonfría (Subdirectora d’Ordenació de la Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació).
Marga Gómez Úbeda i Miquel Alandete Ballester, directiva de la EPA Presentació Sáez (centre penitenciari de Picassent).
Laura Martín Romero, de l’assessoria de coeducació / educació inclusiva Cefire de València.
Concepción Vivó, Elisabet Caparrós i Juan Miguel Esteban, vicedirectora i professors de la Secció Jaume I, centre de reeducació de Picassent.
Anna Monzó, Conxa Barceló, Lurdes Aracil i Ester Pérez, assessores de formació del professorat en l’àmbit de l’educació inclusiva de València, Elx i Elda.
Totes les activitats es van preparar al centre de forma interdisciplinària des de tots els departaments didàctics:
- Valencià: les rondalles d’Enric Valor
- Castellà: l’estructura de la entrevista
- Anglès: la traducció de les rondalles en anglès
- Plàstica: creació de la foto promocional de cada rondalla
- Tecnologia: construcció d’un joc amb objectes quotidians de les rondalles i la seua traducció
- Matemàtiques: sistemes de mesures per a les fotos promocionals
- Geografia i historia: pas de la societat tradicional agrícola a la industrial
- Educació física: jocs tradicionals de les rondalles d’Enric Valor https://view.genial.ly/642c03eb2927690012a8820e/game-breakout-break-out-jocs-tradicionals-enric-valor
- Biologia i geologia: horta valenciana i hort escolar
- Música: adaptació d’una rondalla a la percussió corporal
- PT (pedagogia terapèutica): suport a les adaptacions realitzades necessàries per als alumnes amb necessitats específiques
Accés al dossier d’explicació del treball realitzat a la Secció.
Finalment, els assistents van realitzar un kahoot que els alumnes havien preparat sobre la vida i obra d’Enric Valor.
Com a centre volem donar difusió a la utilització de les rondalles d’Enric Valor com a mesura d’inclusió, ja que es poden adquirir versions molt adaptades per a aquells alumnes amb més dificultats. La Secció ha volgut posar en émfasis la figura de Valor com a un gran escriptor reconegut més enllà de les nostres fronteres i traduït a altres llengües, com és el cas de l’anglès.
La connexió amb la Secció de l’IES Conselleria amb altres centres i institucions d’inclusió va fer possible aquesta participació, inclosa l’EPA del centre penitenciari de Picassent, que malgrat ser d’adults compta amb alumnes de la mateixa naturalesa que la Secció. A més, Enric Valor va escriure 18 de les seues rondalles des de la presó, i aquest fet també va atorgar rellevància a la presència de l’escola en l’activitat.
La Fundació Diagrama, una vegada més, va col·laborar amb la Secció des de tots els àmbits per a la realització de l’activitat i la supervisió i cura dels alumnes.
Altres fonts on consultar la informació: Europapress, FPA Presentación Sáez (publicació), Levante.
HORT ESCOLAR
Activitats sobre l’hort: 1, 2, 3, 4. 5.
Mapa d’horts escolars a Espanya, on trobem la secció.
La introducció de l’hort escolar en la Secció es tracta d’una oportunitat de transformació i d’innovació amb la intenció de crear un enfocament més global i promoure la inclusió social dels nostres alumnes des d’una epistemologia socioconstructivista, la qual considera l’aprenentatge com a reconstrucció personal a través de l’activitat funcional (Dewey, 1951) i “autoreguladora de l’alumne” (Barrón, 1997). Existeixen nombroses fórmules pedagògiques que tenen cabuda en aquest tipus de recurs que és l’hort, com ara “l’aprenentatge per descobriment, l’aprenentatge basat en problemes, l’aprenentatge-servei” (Barrón, 2015), fórmules que a la Secció es desenvolupen a través de diversos projectes: Escoles ambaixadores del Parlament Europeu, i-moute, eTwinning, intercanvis culturals, etc., i a través de les actuacions d’èxit Grups interactius i tertúlies literàries dialògiques. Seguint amb les paraules de Barrón, els horts sintonitzen amb els objectius de moltes tècniques educatives com per exemple “la creativitat, el desenvolupament de la intel·ligència des d’un punt de vista múltiple, l’autonomia i autoestima, la responsabilitat, solidaritat, etc.” Segons Freire (2011), experiències d’aquest tipus ajuden al desenvolupament social de les persones.
La incorporació dels horts en els centres escolars “suposa un important desafiament al sistema, obligant els professors i alumnes a redefinir alguns dels aspectes que són fonamentals per a la tan demandada innovació educativa per a la sostenibilitat”. Els horts escolars no tenen per què ser considerats “com a un recurs contraposat a la pissarra digital o a l’aula multimèdia sinó, molt al contrari, com a element complementari” d’aquesta. Així enriquim i multipliquem “la diversitat de recursos i d’escenaris en els quals implementar els processos d’ensenyament i aprenentatge” (Barrón, 2015).
Els beneficis de l’hort escolar estan reconeguts i recomanats per les institucions internacionals més importants: la proclamació de la Dècada de les Nacions Unides de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (2005-2014) considera que la educació ambiental ha de passar d’un concepte teòric a un desenvolupament pràctic. La UNESCO (2014) manifesta que els estudiants s’han d’involucrar en horts escolars. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) proposa l’hort escolar com a arma educativa i nutricional i en ressalta el seu benefici i contribució a la educació mediambiental i al desenvolupament individual i social. L’ODS-4 (Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030) té com a un dels seus objectius la transformació del món i el desenvolupament sostenible.
Tenint en compte el perfil dels nostres alumnes, la tasca de l’hort com a ferramenta per a l’increment de l’autoestima és primordial. Existeixen actituds que mereixen ser canviades per a afavorir la formació d’una bona personalitat o per a contribuir al desenvolupament social en general, cap al medi ambient, els estudis o cap a si mateix. És a això últim, al que es denomina autoestima.
El 30 de juny del 2005 l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) va fer la proposta dels horts escolars com a eina que contribueix no només a l’educació mediambiental, sinó al desenvolupament individual i social, ja que afegeix una “dimensió pràctica als aprenentatges” a més de reforçar les matèries instrumentals (Gencat).
PRINCIPIS PEDAGÒGICS
D’acord amb el que estableix l’article 6 del Reial decret 217/2022 de la LOMLOE, l’hort escolar està basat, principalment, en els següents principis pedagògics:
1. Els centres han d’elaborar les seues propostes pedagògiques atenent la seua diversitat. Així mateix, s’han de fer servir mètodes que tinguen en compte diverses maneres de representació i expressió i els diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat, que afavorisquen la capacitat d’aprendre per si mateixos i que promoguen el treball en equip.
2. Cal parar atenció a l’adquisició i el desenvolupament de les competències clau.
4. S’ha de dedicar un temps de l’horari lectiu a la realització de projectes significatius i rellevants i a la resolució col·laborativa de problemes, reforçant l’autoestima, l’autonomia, la reflexió i la responsabilitat.
5. L’emprenedoria social i empresarial, el foment de l’esperit crític i científic, l’educació emocional i en valors i la creativitat s’han de treballar de forma transversal i a través de projectes interdisciplinaris. S’han de fomentar de manera transversal l’educació per a la salut, l’educació per a la sostenibilitat i el consum responsable, el respecte mutu i la cooperació entre iguals.
6. S’ha de promoure la ciutadania democràtica i la consciència global, amb voluntat d’educar persones crítiques i compromeses en la millora del seu entorn i en la consecució d’un futur sostenible per a tots d’acord amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
9. S’han de posar en marxa mecanismes de suport i flexibilització, alternatives metodològiques i altres mesures adequades.
OBJECTIUS DE L’HORT ESCOLAR
- Promoure la consciència pel medi ambient.
- Augmentar l’autoestima i incrementar la capacitat emprenedora.
- Posar en pràctica el treball col·laboratiu i cooperatiu.
- Crear una visió sana de l’alimentació.
- Conéixer les directrius europees sobre els horts.
- Desenvolupar la consciència europea com a Escola ambaixadora del Parlament Europeu.
- Intercanviar experiències amb altres centres, tant nacionals com internacionals.
- Col·laborar amb l’ajuntament de València amb el seu programa d’acompanyament d’horts escolars (https://educacio-valencia.es/projectes/lhort-escolar-com-a-eina-educativa/):
A més d’aquestos objectius, es desenvoluparan totes les competències clau determinades per la LOMLOE:
- Lingüística: Explicar de forma oral el seu treball, descripció de l’hort, adquisició de vocabulari nou.
- Plurilingüe: Aprenentatge de vocabulari en diferents llengües.
- Competència matemàtica i competència en ciència, tecnologia i enginyeria: coneixement de ferraments, ús de mesures, coneixença de plantes i verdures, creació d’hipòtesis, coneixement de les parts d’un hort, introducció a la composta.
- Competència digital: creació de presentacions de l’hort, videoconferències per a compartir experiències amb altres centres, recerca d’informació.
- Competència personal, social i d’aprendre a aprendre: posada en pràctica de la teoria, increment de l’autoestima, treball en grup i col·laboratiu.
- Competència ciutadana: responsabilitat amb l’aigua, companyonia i paciència, consciència col·lectiva per a reciclar.
- Competència emprenedora: presa de decisions autònomes, desenvolupament de lideratge a través de l’aprenentatge-servei.
- Competència en consciència i expressió culturals: reconeixement del medi ambient, creacions plàstiques a través del reciclatge.
JUSTIFICACIÓ DE LA INFRAESTRUCTURA DE L’HORT ESCOLAR
Seguint la Neuroarquitectura, ciència que estudia la influència de l’arquitectura en els processos cerebrals, el cervell humà aprèn més i millor en entorns amb unes instal·lacions més riques. A més, no sols afecta al rendiment acadèmic. “Redissenyar els espais físics de l’aula també aconsegueix millorar la convivència dels alumnes” i l’espai de treball (Educalab, 2017) en general, és a dir, també per als professors.
Les metodologies actives amb les actuacions d’èxit promogudes per la secció, junt amb un especial suport a les TIC, ens han fet “considerar l’espai com un element més dins del procés educatiu”, en paraules de Santiago Atri (CAF – Banco de Desarrollo de América Latina, 2016), vicedegà d’Ordenació Acadèmica i Desenvolupament de les Titulacions en la Facultat de Formació de Professorat i Educació de la Universitat Autònoma de Madrid, ja que l’aula és fonamental per a aprendre a aprendre, per exemple, a través de la promoció d’una “cultura de cura del patrimoni escolar, fomentant l’ús adequat i el manteniment oportú de les instal·lacions” (González et al., 2012).
UNICEF declara que les escoles en bones condicions, amb material escolar i professors ben formats, són la clau per a una educació de qualitat. “La construcció i adequació d’instal·lacions escolars figura en el ODS-4 com un mitjà d’implementació de les metes educatives”.
La UNESCO (2014) recorda que els Estats es van comprometre a construir i adequar les instal·lacions escolars, de maneres que aquestes proporcionen un ambient escolar propici per a l’aprenentatge. Els estudis empírics indiquen la relació directa entre infraestructura escolar i rendiment educatiu. Per tant, les inversions en infraestructura educativa contribueixen a millorar la qualitat de l’educació (González et al., 2012).
Segons Daniel Rivera, director de projectes de desenvolupament social del CAF – Banco de Desarrollo de América Latina, la “mejora de las condiciones físicas de las escuelas tiene una relación tan estrecha con el aprendizaje como la que tienen otros insumos educativos”. En l’estudi presentat per Schady et al. de 1999, los “alumnos que estudian en colegios con mejores condiciones de infraestructura se sienten más interesados en asistir a clases y obtienen mejores calificaciones”.
Altres estudis com ara el realitzat per School Fund publicat en 2009, han donat resultats positius i significatius entre els procesos d’aprenentatge i la infraestructura escolar.
Per a tenir una idea general de com valorar el fet de tenir unes infraestructures de qualitat, ens basem en alguns dels paràmetres publicats pel CAF:
- Espais per als docents i els alumnes, amb temperatura adequada, ventilació i il·luminació adequades, amb servei d’electricitat i Internet.
- Espais de recerca i experimentació, com la biblioteca o l’hort escolar.
- Espais per al desenvolupament del talent i l’entreteniment, de l’esport i la cultura.
Amb l’objectiu de portar a terme tots aquests paràmetres, és imprescindible observar el paper transcendental que juga la infraestructura en altres aspectes educatius que milloren la qualitat de l’educació, i que promouen major igualtat d’oportunitats i redueixen la exclusió social.
BIBLIOGRAFIA
- Barrón Ruiz, Á. Aprendizaje por Descubrimiento. Salamanca: Amarú, 1997.
- Barrón Ruiz, Á., & Muñoz Rodríguez, J. M. Los huertos escolares comunitarios: fraguando espacios socioeducativos en y para la sostenibilidad. Foro de Educación, 13(19), 213-239, 2015.
- CAF. La importancia de tener una buena infraestructura escolar. 2016.
- Dewey, J. La educación de hoy. Buenos Aires: Losada, 1951.
- Educalab. Cómo afecta el diseño del aula en el rendimiento académico de los alumnos. 2017.
- Freire, H. Educar en verde. Barcelona: Graò, 2011.
- Gencat. gencat.cat/web/.content/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/0058/80190662-6a47-432b-931d-6096f7ff8793/hort_escolar.pdf
- González, Coral et al. Rendimiento académico y factores asociados. Aportaciones de algunas evaluaciones a gran escala. 2012.
- UNESCO. Education for a Sustainable Development, 2014.