Embassament d’Almendra

El d’Almendra és el tercer embassament amb major capacitat d’Espanya, després del de la Serena i el d’Alcántara, tots dos a Extremadura. S’estén per 8650 hectàrees de superfície per la qual discorre el llit natural del riu Tormes al seu pas pels arribes. La superfície de la conca vessant és de 7100 km². Posseeix una capacitat de 2648 hm³ d’aigua.

La seua construcció va suposar l’abandó i posterior anegación de la localitat zamorana d’Argusino, que comptava amb prop de 400 habitants abans de construir-se la presa i ser negat.​ En l’actualitat el territori de l’antic municipi d’Argusino s’integra en els de Villar del Bou i Salce. Els termes municipals que es van veure afectats per l’embassament són els d’Ametla, Carbellino, La Pomera, Ledesma, Monleras, Roelos de Sayago, Salce, Sardón, Villar del Bou i Villaseco.

Mesura 66,85 km² i té una bona qualitat de l’aigua. Tuvbo unes épacas de sequera en 2018 i 2019, però actualment a recuperat el seu nivell.

Embassament El Regajo

Va ser construït en 1959 por la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, con un importe de 32.228.256,42 ptes, per a resoldre el problema plantejat por la falta d’aigües per a regs en les hortes de Sagunt.

Se situa aigües arriba de la Font dels Banys, en terme de Jérica, al costat de la carretera de Gaibiel; l’altura de la presa ve limitada por la rasant de la via del ferrocarril, con la fi que les màximes avingudes no inunden l’esplanació de les vies.

 

Embassaments d’Óscar i Adrián

Amb una superfície de 8.562 quilòmetres quadrats i una altitud mitjana de 3.810 metres sobre el nivell de la mar, el Titicaca és el llac navegable més alt del món. Es troba en l’altiplà andí, als Andes centrals, repartit entre els territoris del Perú i Bolívia. El seu perímetre de costa és de 1.125 quilòmetres i la seua profunditat mitjana de 107 metres, encara que el nivell de les seues aigües és variable segons l’estació de l’any.
Hem mesurat les dimensions actuals i té una superfície de 7500 km² i un perímetre de 1130 km.
Les aigües del Titicaca són límpides i només lleument salobres, amb salinitat que van des de 5,2 fins a 5,5 parts per 1000. Les característiques físiques i químiques de l’aigua del Llac Titicaca han sigut objecte d’observacions puntuals en el curs d’expedicions científiques i posteriorment, de dades sobre períodes molt més amplis. En particular la badia interior de Puno es troba amb les aigües contaminades arran de les descàrregues d’aigües servides de la ciutat de Puno sense el tractament adequat