Amb la finalitat de poder augmentar el rendiment del sabor ESO i seguir aplicant més millores en les funcionalitats de la plataforma, garantint la qualitat del servei i la usabilitat, s’ha realitzat una reconfiguració del sabor ESO en tres subsabors, segons la província en la qual esteu treballant com a docents o matriculats com alumnat.
El d’Almendra és el tercer embassament amb major capacitat d’Espanya, després del de la Serena i el d’Alcántara, tots dos a Extremadura. S’estén per 8650 hectàrees de superfície per la qual discorre el llit natural del riu Tormes al seu pas pels arribes. La superfície de la conca vessant és de 7100 km². Posseeix una capacitat de 2648 hm³ d’aigua.
La seua construcció va suposar l’abandó i posterior anegación de la localitat zamorana d’Argusino, que comptava amb prop de 400 habitants abans de construir-se la presa i ser negat. En l’actualitat el territori de l’antic municipi d’Argusino s’integra en els de Villar del Bou i Salce. Els termes municipals que es van veure afectats per l’embassament són els d’Ametla, Carbellino, La Pomera, Ledesma, Monleras, Roelos de Sayago, Salce, Sardón, Villar del Bou i Villaseco.
Mesura 66,85 km² i té una bona qualitat de l’aigua. Tuvbo unes épacas de sequera en 2018 i 2019, però actualment a recuperat el seu nivell.
L’embassament de Benagéber, està situat en el riu Túria, en el municipi del mateix nom, a la província de València, Comunitat Valenciana, Espanya. El projecte d’embassament va ser iniciativa de José Marqués, enginyer de camins natural de Llíria, interessat en la regulació dels cabals del Túria i en la derivació de sobrants per a crear una zona de reg en el pla de Casinos-Llíria. Va ser inclòs en el Pla d’Obres Hidràuliques de 1912. En 1931 la Direcció General d’Obres Hidràuliques va aprovar la seua construcció i el projecte va ser encarregat a Fausto Elío i Torres. Diverses discrepàncies entre la direcció general i l’enginyer de camins van motivar l’encàrrec d’un nou projecte a Carlos Dicenta, finalment aprovat. Durant la Segona República va ser batejat com a «embassament de Blasco Ibáñez». Les obres van ser inaugurades en 1933 per Niceto Alcalá-Zamora, Manuel Azaña i Indalecio Prieto. La construcció va concloure l’any 1955. L’actual embassament de Benagéber ocupa 722 ha, amb una capacitat màxima de 228 hm³.
L’Albufera de València (de l’àrab البحيرة al-Buḥayra, «el llac») és una llacuna costanera succinta (profunditat mitjana de 1 m) situada en la costa mediterrània al sud de la ciutat de València. Ocupa una superfície de 73 km² i està envoltada de 223 km² d’arrossars. El seu perímetre és de 94 quilòmetres. Està separada de la mar per una estreta barra litoral arenosa amb dunes estabilitzades per un bosc de pins (Devesa del Saler). L’Albufera és una zona de pas per a moltes espècies d’ocells migradors.
-La qualitat de l’aigua era pobra, però ha anat millorant en el temps i ara el seu índex d’oxigen és de 9 mg/l.
-La quantitat d’aigua total es de 90 hectòmetres quadrats.
L’embassament de Valmayor està situat en el nord-oest de la Comunitat de Madrid, a Espanya. Pertany a la conca del Guadarrama, si bé està construït sobre el principal afluent d’aquest riu, l’Aulencia. És el segon de la província quant a quantitat d’aigua emmagatzemada (una capacitat de 124,4 hm³), després de l’embassament de l’Atazar (425,3 hm³), en la conca del Lozoya. És gestionat pel Canal d’Isabel II.
La presa de Valmayor es troba en el terme municipal de Valdemorillo. L’embassament, que discorre al llarg d’una longitud de dotze quilòmetres, aigües amunt, inunda també els municipis de l’Escorial i Colmenarejo i ocupa una superfície de 755 hectàrees.
Es troba en perfecte estat de conservació i en moltes ocasions es troba al 100% de la capacitat.
TURISME
Permeten fer activitats de pesca i navegar amb vaixells de vela; tot el que siga motor està prohibit, també es realitza Kite Surf però és perillós perquè les entrades solen ser de pedres hi ha molt d’arbre prop de la riba, a més hi ha una ruta amb bici bastant vendehúmos des d’El Escorial, passant per l’embassament de Valmayor i Valdemorillo. I per descomptat, és un racó ideal per a passar un bon dia de Dissabte, el capvespre és preciós, amb la serra de Madrid com a principal protagonista: els Set Pics, la Bola del Món, Navacerrada, Peña de l’àguila, el Port de la Fuenfría, La Maliciosa, …
Amb una superfície de 8.562 quilòmetres quadrats i una altitud mitjana de 3.810 metres sobre el nivell de la mar, el Titicaca és el llac navegable més alt del món. Es troba en l’altiplà andí, als Andes centrals, repartit entre els territoris del Perú i Bolívia. El seu perímetre de costa és de 1.125 quilòmetres i la seua profunditat mitjana de 107 metres, encara que el nivell de les seues aigües és variable segons l’estació de l’any.
Hem mesurat les dimensions actuals i té una superfície de 7500 km² i un perímetre de 1130 km.
Les aigües del Titicaca són límpides i només lleument salobres, amb salinitat que van des de 5,2 fins a 5,5 parts per 1000. Les característiques físiques i químiques de l’aigua del Llac Titicaca han sigut objecte d’observacions puntuals en el curs d’expedicions científiques i posteriorment, de dades sobre períodes molt més amplis. En particular la badia interior de Puno es troba amb les aigües contaminades arran de les descàrregues d’aigües servides de la ciutat de Puno sense el tractament adequat
