Embassament d’Almendra
El d’Almendra és el tercer embassament amb major capacitat d’Espanya, després del de la Serena i el d’Alcántara, tots dos a Extremadura. S’estén per 8650 hectàrees de superfície per la qual discorre el llit natural del riu Tormes al seu pas pels arribes. La superfície de la conca vessant és de 7100 km². Posseeix una capacitat de 2648 hm³ d’aigua.
La seua construcció va suposar l’abandó i posterior anegación de la localitat zamorana d’Argusino, que comptava amb prop de 400 habitants abans de construir-se la presa i ser negat. En l’actualitat el territori de l’antic municipi d’Argusino s’integra en els de Villar del Bou i Salce. Els termes municipals que es van veure afectats per l’embassament són els d’Ametla, Carbellino, La Pomera, Ledesma, Monleras, Roelos de Sayago, Salce, Sardón, Villar del Bou i Villaseco.
Mesura 66,85 km² i té una bona qualitat de l’aigua. Tuvbo unes épacas de sequera en 2018 i 2019, però actualment a recuperat el seu nivell.
Embassament de Benageber MIGUEL HUGO ALBERT
L’embassament de Benagéber, està situat en el riu Túria, en el municipi del mateix nom, a la província de València, Comunitat Valenciana, Espanya. El projecte d’embassament va ser iniciativa de José Marqués, enginyer de camins natural de Llíria, interessat en la regulació dels cabals del Túria i en la derivació de sobrants per a crear una zona de reg en el pla de Casinos-Llíria. Va ser inclòs en el Pla d’Obres Hidràuliques de 1912. En 1931 la Direcció General d’Obres Hidràuliques va aprovar la seua construcció i el projecte va ser encarregat a Fausto Elío i Torres. Diverses discrepàncies entre la direcció general i l’enginyer de camins van motivar l’encàrrec d’un nou projecte a Carlos Dicenta, finalment aprovat. Durant la Segona República va ser batejat com a «embassament de Blasco Ibáñez». Les obres van ser inaugurades en 1933 per Niceto Alcalá-Zamora, Manuel Azaña i Indalecio Prieto. La construcció va concloure l’any 1955. L’actual embassament de Benagéber ocupa 722 ha, amb una capacitat màxima de 228 hm³.
l’Albufera
L’Albufera de València (de l’àrab البحيرة al-Buḥayra, «el llac») és una llacuna costanera succinta (profunditat mitjana de 1 m) situada en la costa mediterrània al sud de la ciutat de València. Ocupa una superfície de 73 km² i està envoltada de 223 km² d’arrossars. El seu perímetre és de 94 quilòmetres. Està separada de la mar per una estreta barra litoral arenosa amb dunes estabilitzades per un bosc de pins (Devesa del Saler). L’Albufera és una zona de pas per a moltes espècies d’ocells migradors.
-La qualitat de l’aigua era pobra, però ha anat millorant en el temps i ara el seu índex d’oxigen és de 9 mg/l.
-La quantitat d’aigua total es de 90 hectòmetres quadrats.
Embassament El Regajo
Va ser construït en 1959 por la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, con un importe de 32.228.256,42 ptes, per a resoldre el problema plantejat por la falta d’aigües per a regs en les hortes de Sagunt.
Se situa aigües arriba de la Font dels Banys, en terme de Jérica, al costat de la carretera de Gaibiel; l’altura de la presa ve limitada por la rasant de la via del ferrocarril, con la fi que les màximes avingudes no inunden l’esplanació de les vies.