PAU: Benvinguts a un nou episodi de Vibra Cultural, nosaltres som Aroa, Aitor i Pau. Hui parlarem de Aquí no hay quien viva, una de les sèries de comèdia més populars de la televisió espanyola.
AITOR: Hem escollit esta sèrie perquè és divertida, encara que haja passat el temps, i perquè presenta situacions quotidianes amb les quals molta gent es pot identificar. A més, els seus personatges són tan variats i exagerats que és quasi impossible no riure amb ells.
Aroa: Aquí no hay quien viva és una sèrie que es va estrenar l’any 2003 i es va emetre fins al 2006. En total té 5 temporades i 90 episodis. Tracta de la vida quotidiana dels veïns d’un edifici fictici situat al carrer Desengaño 21, a Madrid. Les trames giren al voltant de problemes de convivència, reunions de comunitat, conflictes entre veïns, amors, malentesos i situacions absurdes que acaben sempre amb humor.
PAU: Quins són els vostres personatges preferits? El meu és Emilio, perquè sempre es queixa del seu treball i sempre acaba involucrat en totes les històries. I per a vosaltres?
AROA: Per a mi és Marisa, per la seua personalitat directa, el seu humor sec i les frases mítiques. I per a tu Aitor, quin es el teu personatge favorit?
AITOR: Per a mi és Concha, perquè a l’igual que Marisa, aporta un gran humor, unes formes peculiars de pensar i sobretot les seves frases que són les millors.
Quins són els vostres episodis preferits? Per a mi és el primer de tots, “Érase una mudanza”, perquè presenta tots els personatges. També m’agrada molt l’episodi quan Lucía és presidenta, on les situacions absurdes arriben al màxim.
AROA: A mi m’agrada molt l’episodi de la vaga del porter, perquè tota la comunitat entra en caos.
PAU: Jo sempre gaudisc molt dels capítols de Nadal, que solen combinar humor amb moments entranyables. I no només els episodis, sinó que també les xarrades que tenen els personatges són molt gracioses. Per exemple, Emilio, que sempre diu
“Un poquito de porfavor” ho diu quan esta fregant i els veins li ho xafen. I quan diu
“Tinto verdad?” quan ix amb Belen a sopar i el cambrer li mostra el vi que beuran. Una altra que em fa molta gràcia és
Tú, ignorante de la vida, que diu Mariano cada vegada que algú no sap alguna cosa o diu alguna cosa queno és.
AROA: Una de les frases que a mi més gràcia em fan és
Juan Cuesta, presidente de esta nuestra comunidad Juan : La diu el propi Juan Cuesta. Aquesta es la seua frase, ja que demostra el seu gran ego i la diu cada vegada que es presenta davant d’algú. Una altra és
Vamos, no me jodas: És una expressió que utilitza Roberto en moments d’estrés, quan perd la paciència davant els problemes que hi ha constants a la comunitat de veïns.
PAU: També em fan molta gràcia les xarrades de Concha, com cada vegada que diu
“Soy Concha, entro” , que diu quan entra sense permís al pis que li té llogat a Belén. I quan li diu a Juan Cuesta
Vayase señor Cuesta, vayase que diu quan s’adreça a Juan Cuesta per a burlar-se d’ell i ridiculitzar-lo com a president de la comunitat.
AITOR : També a mi m’agraden molt eixes frases Aroa. Les meues frases favorites són
I punto en boca Paloma: La diu Paloma Cuesta. Es una frasemolt tipica de ella, que utilitze per a tallar una discusio i deixar cla que no admitira repliques.
Que mona va esta chica siempre Marisa: La diu Marisa, normalment la utilitza per a criticar o comentar en ironia a altres persones. Aunque paix un halago, sol portar un to en envidia o inclus en sarcasme.
Bueno, però tranquilita eh Jose Mi: La diu José Miguel. Es una de les seves expresions més habituals ,en la que intente calma la situacio tensa en la seva personalitat tranquila i pasota.
PAU: Us recomanem aquesta sèrie ja que ens agrada, ens pareix divertida i entretinguda, en aquest moment no hi ha una altra que la puga substituir. Jo recomanaria aquesta sèrie a la gent que li agrada el drama, la comèdia, i el xafardeig. AROA: Fins ací el programa de hui. Esperem que us haja agradat este repàs de Aquí no hay quien viva i que us haja fet recordar alguns dels seus moments més divertits. Gràcies per escoltar-nos. Fins prompte!