Està situat en la zona d'expansió de Callosa de Segura, en l'antic camí de la Serrana, pròxim al municipi de Cox.
Des de la seua creació en 1966 han sigut moltes les coses que han canviat: el pla d'estudis, la denominació, la titularitat, la ubicació, la condició de Extensió, el sistema de gestió, l'alumnat, i el personal docent i no docent. En el curs acadèmic 1975-76 va finalitzar el Pla d'Estudis de 1967, per a donar pas al Pla del Batxillerat Unificat i Polivalent (B.O.P.), i en el curs 1998-99 va deixar aquest de impartir-se per a començar amb el pla actual marcat per la LOGSE.
El canvi en el pla d'estudis ha suposat que la denominació del Centre també haja variat. Així va començar sent Institut d'Ensenyament Mitjà “Mixt”, va passar a dir-se Institut de Batxillerat (primer
“Cardenal Belluga” i després, com ja hem indicat a dalt, “Vega Baixa”) i actualment es denomina Institut de Educació Secundària.
La titularitat del Centre també va patir un canvi, perquè en 1983 la Generalitat Valenciana va assumir les competències educatives i, així, va deixar de dependre del Ministeri d'Educació i Ciència per a fer-lo a partir d'aqueix curs escolar de la Conselleria d'Educació.
En la història de l'Institut hem passat de ser Secció Delegada (Extensió) dels Instituts “L'Asunción” d'Elx (curs 1966-67) i “Gabriel Miró” d'Orihuela (cursos 1967-68 i 1968-69), a tindre en diferents períodes com a Extensions dependents la d'Albatera i la Redován, localitat és que ja gaudeixen dels seus propis Instituts.
Actualment, el sistema de gestió està completament informatitzat i, en conseqüència, s'ha modernitzat totalment la seua funció. Els ordinadors han substituït a les màquines d'escriure. Posseïm la nostra pròpia pàgina web i el sistemade control de faltes d'assistència, amonestacions i incidències de l'alumnat es realitza també per mitjans informàtics, al qual tenen accés els pares de manera immediata a través d'internet.
L'Institut, a més de ser testimoni de canvis acadèmics i administratius, ho ha sigut també de personal docent i no docent, i d'alumnat, en incorporar-se nombrosos fills d'immigrants, tant magrebins, com a sud-americans i de països de el est d'Europa.
Des de 1966 fins als nostres dies han sigut molts els alumnes, professors i treballadors que han passat per les aules i despatxos de l'Institut de Callosa.
Estem segurs que cap d'ells ha oblidat aquesta etapa tan meravellosa de les seues vides. I nosaltres, que encara seguim “a el peu de el cañó”, no podem acabar sense un emocionat record de tots aquells que amb el seu esforç i dedicació van contribuir a aconseguir l'aconseguit fins ara.