CONVALIDACIONS/CONVALIDACIONES

CONVALIDACIONS 2023-24 (entrega fins el 27 d’octubre)

CONVALIDACIONS MÚSICA, DANSA

S’omplirà el document de sol·licitud (per a ESO) o el document de sol·licitud (per a batxillerat) s’hi adjuntarà el certificat acadèmic acreditatiu de la superació de l’assignatura amb què se sol·licita realitzar la convalidació. Si l’alumnat està cursant simultàniament una matèria objecte de convalidació i l’assignatura o assignatures que cal superar per a obtindre aquesta convalidació, haurà de presentar un certificat de matrícula dels ensenyaments professionals de Música o Dansa en el moment de la sol·licitud.

CONVALIDACIONS ESPORTISTA D’ALT NIVELL

S’omplirà el document de sol·licitud (per a ESO) o el document de sol·licitud (per a batxillerat) s’hi adjuntarà

c.1. Esportistes d’alt nivell: document que acredite estar inclòs en la relació d’esportistes d’alt nivell publicada en el Boletín Oficial del Estado.

c.2. Esportista d’elit o personal tècnic, entrenador, arbitral o jutge d’elit de la Comunitat Valenciana: document que acredite estar inclòs en la relació d’esportistes d’elit publicada en el DOGV.

c.3.  Esportistes d’alt rendiment:

c.3.1. De fora de la Comunitat Valenciana: certificat del Consell Superior d’Esports durant el curs acadèmic a què es referisca aquest certificat.

CONVALIDACIONES 2023-24 (entrega hasta el 27 de octubre)

CONVALIDACIONES MÚSICA, DANZA —–

Se llenará el documento de sol·licitut (para ESO) o el documento de solicitud (para bachillerato) y se adjuntará el certificado académico acreditativo de la superación de la asignatura con que se solicita realizar la convalidación. Si el alumnado está cursando simultáneamente una materia objeto de convalidación y la asignatura o asignaturas que hay que superar para obtener esta convalidación, tendrá que presentar un certificado de matrícula de las enseñanzas profesionales de Música o Danza en el momento de la solicitud.

CONVALIDACIONES DEPORTISTA De ALTO NIVEL —-

Se llenará el documento de sol·licitut (para ESO) o el documento de solicitud (para bachillerato) y se adjuntará

c.1. Deportistas de alto nivel: documento que acredito estar incluido en la relación de deportistas de alto nivel publicada en el Boletín Oficial del Estado.

c.2. Deportista de élite o personal técnico, entrenador, arbitral o juez de élite de la Comunidad Valenciana: documento que acredito estar incluido en la relación de deportistas de élite publicada en el DOGV.

c.3.  Deportistas de alto rendimiento:

c.3.1. De fuera de la Comunidad Valenciana: certificado del Consejo Superior de Deportes durante el curso académico a que se refiera este certificado.

5- Espai lliure de gènere Margaret Mead i Ruth Benedict

5- Espai lliure de gènere Margaret Mead ( 1901-1978 ) i Ruth Benedict ( 1887-1948 )

Margaret Mead                    Ruth Benedict

Representants de l’antropologia feminista, pensem que han d’estar presents al jardí per la curiositat i l’estima al seu treball, que pot resultar contagiosa i pel seu compromís amb els Drets Humans. Margaret Mead fou una antropòloga i etnòloga estatunidenca, pionera en escriure sobre l’adolescència amb un treball de camp a Nova Guinea que va fer que els occidentals observarem l’ampli ventall de possibilitats socioculturals que existeixen i trenquem la creença en una única manera de fer les coses. Contra el determinisme biològic que es desenvolupà arrel les teories de Darwin, es defensa que allò que produeix el tarannà d’un poble és la cultura i l’educació. Com la pròpia autora va dir: «He passat la major part de la meua vida estudiant altres pobles, amb la finalitat que els occidentals puguen entendre la seua pròpia vida».

Fou deixebla de Ruth Benedict, amb la qual va sostenir una relació de treball i amorosa. Les dos estaven orgulloses de ser dones treballadores en un moment en què no era freqüent, trencant amb els estereotips sobre les dones del seu temps. Als anys 30, amb el nazisme, Benedict va treballar amb diverses organitzacions per tal d’educar el poble contra l’amenaça del racisme. Les dos autores lluitaren també per la consecució dels drets civils, la moral sexual, el pacifisme, la contaminació, la fam al món i l’ecologisme, preparant el camí cap a una societat més justa i igualitària.

Representantes de la antropología feminista, pensamos que deben estar presentes en el jardín por la curiosidad y el aprecio a su trabajo, que puede resultar contagiosa y por su compromiso con los Derechos Humanos. Margaret Mead fue una antropóloga y etnóloga estadounidense, pionera en escribir sobre la adolescencia con un trabajo de campo en Nueva Guinea que hizo que les occidentales observaremos el amplio abanico de posibilidades socioculturales que existen y rompemos la creencia en una única manera de hacer las cosas. Contra el determinismo biológico que se desarrolló a raíz las teorías de Darwin, se defiende que lo que produce el talante de un pueblo es la cultura y la educación. Como la propia autora dijo: «He pasado la mayor parte de mi vida estudiando otros pueblos, con el fin de que los occidentales puedan entender su propia vida». Fue discípula de Ruth Benedict, con la que sostuvo una relación de trabajo y amorosa. Ambas estaban orgullosas de ser mujeres trabajadoras en un momento en que no era frecuente, rompiendo con los estereotipos sobre las mujeres de su tiempo. En los años 30, con el nazismo, Benedict trabajó con varias organizaciones para educar al pueblo contra la amenaza del racismo. Ambas autoras lucharon también por la consecución de los derechos civiles, la moral sexual, el pacifismo, la contaminación, el hambre en el mundo y el ecologismo, preparando el camino hacia una sociedad más justa e igualitaria.

ESPACE SANS GENRE MARGARET MEAD ET RUTH BENEDICT

Représentantes de l’anthropologie féministe, nous pensons qu’elles devraient être présentes dans le jardin par la curiosité et appréciation envers leur travail, qui peut être contagieux et pour son engagement en faveur des droits de l’homme.  Margaret Mead a été une anthropologue et ethnologue américaine, pionnière des écrits sur l’adolescence avec un travail sur le champ à Nouvelle Guinée qui a fait que les occidentaux observent le large éventail des possibilités socio culturelles qui existent et ainsi briser la croyance qu’il n’existe qu’une seule façon de faire les choses.  Contre le déterminisme biologique qui s’est développé à la suite des théories de Darwin, elles défendent que ce qui façonne le caractère d’un peuple est la culture et l’éducation. Comme l’auteure l’a dit elle-même: “J’ai passé la plupart de ma vie à étudier d’autres villes, pour que les occidentaux puissent comprendre leur propre vie.

Elle était une disciple de Ruth Benedict, avec qui elle avait une relation de travail et amoureuse.  Toutes deux étaient fières d’ètre des femmes actives à une époque où il n’etait pas normal, rompant avec les stéréotypes sur la femme de leur temps.  Dans les années 1930, avec le nazisme, Benedict a travaillé avec diverses organisations pour éduquer la population contre la menace raciste.  Les deux auteures ont également lutté pour la réussite des droits civils, de la morale sexuelle, du pacifisme, de la pollution, de la faim dans le monde et de l’écologisme, ouvrant la voie à une société plus juste et plus égalitaire.

GESCHLECHTSFREIER RAUM MARGARET MEAD UND RUTH BENEDICT

Wir glauben, dass Vertreterinnen der feministischen Anthropologie aufgrund ihrer Neugier und Liebe für ihre Arbeit, die ansteckend sein kann, und aufgrund ihres Einsatzes für Menschenrechte im Garten präsent sein sollten. Margaret Mead war eine amerikanische Anthropologin und Ethnologin, eine Pionierin beim Schreiben über die Jugend mit einer Feldforschung in Neuguinea, die uns Westler dazu brachte, die große Bandbreite soziokultureller Möglichkeiten zu beobachten, die es gibt, und den Glauben an eine einzige Art und Weise zu brechen, die Dinge zu tun.

Gegen den biologischen Determinismus, der sich an der Wurzel von Darwins Theorien entwickelte, wird verteidigt, dass Kultur und Bildung den Charakter eines Volkes hervorbringen. Wie die Autorin selbst sagte: „Ich habe den größten Teil meines Lebens damit verbracht, die Lebensgewohnheiten Völker zu studieren, Völker aus fernen Ländern, damit meine Landsleute sich selbst vielleicht besser verstehen“.

Sie war eine Schülerin von Ruth Benedict, mit der sie eine Liebes- und Arbeitsbeziehung hatte. Beide waren stolz darauf, berufstätige Frauen zu einer Zeit zu sein, als es nicht üblich war, mit den Klischees über Frauen ihrer Zeit zu brechen. In den 1930er Jahren, während des Nationalsozialismus, arbeitete Benedikt mit verschiedenen Organisationen zusammen, um die Menschen gegen die Bedrohung durch Rassismus aufzuklären. Die beiden Autoren kämpften auch für die Verwirklichung von Bürgerrechten, Sexualmoral, Pazifismus, Umweltverschmutzung, Welthunger und Umweltschutz und bereiteten den Weg zu einer gerechteren und gleichberechtigteren Gesellschaft.

Representatives of feminist anthropology, we think they should be present in the garden because of their curiosity and love for their work, which can be contagious, and because of their commitment to Human Rights. Margaret Mead was an American anthropologist and ethnologist, a pioneer in writing about adolescence with a fieldwork in New Guinea that made us Westerners observe the wide range of sociocultural possibilities that exist, breaking with the belief that there is a single way of doing things. Against the biological determinism that developed at the root of Darwin’s theories, it is defended that what produces the character of a people is culture and education. As the author herself said: “I have spent most of my life studying other peoples, so that Westerners can understand their own lives”.

Margaret was a disciple of Ruth Benedict, with whom he maintained a working and romantic relationship. Both were proud to be working women at a time when it was not common, breaking with the stereotypes about women of their time. In the 1930s, with Nazism, Benedict worked with various organizations to educate the people against the threat of racism. The two authors also fought for the achievement of civil rights, sexual morality, pacifism, pollution, world hunger and environmentalism, preparing the way towards a fairer and more equal society.

4- Plaça de Victoria Camps ( 1941)

4- Plaça de Victoria Camps ( 1941)

És doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona, catedràtica d’ètica i filosofia del Dret Moral i Polític, i autora d’obres que són el reflex de les seues preocupacions: la democràcia, l’estat del benestar, el paper dels mitjans de comunicació a la societat des d’un punt de vista ètic, el disseny i la gestió de l’ensenyament i, en els darrers anys, la bioètica.

Pensem que ha d’ocupar un lloc al jardí del centre per la seua implicació social i per portar la filosofia a la praxis quotidiana, a banda de per la gran importància de les seues aportacions al pensament contemporani. Així, és Presidenta d’honor de l’ONG ACNUR, forma part del Comité de Bioètica d’Espanya i de diversos hospitals de Catalunya, i ha destacat per la defensa del paper de la dona en la vida política, de la democràcia participativa i d’una ètica cívica. També diu que l’ésser humà necessita el silenci i la reflexió, i un espai on escoltar als altres i a nosaltres mateixos, com pot ser aquest jardí.

Es doctora en filosofía por la Universidad de Barcelona, catedrática de ética y filosofía del Derecho Moral y Político, y autora de obras que son el reflejo de sus preocupaciones: la democracia, el estado del bienestar, el papel de los medios de comunicación a la sociedad desde un punto de vista ético, el diseño y la gestión de la enseñanza y, en los últimos años, la bioética.Pensamos que debe ocupar un lugar en el jardín del centro por su implicación social y para llevar la filosofía a la praxis cotidiana,  aparte de por la gran importancia de sus aportaciones al pensamiento contemporáneo. Es presidenta de honor de la ONG ACNUR, forma parte del Comité de Bioética de España y de varios hospitales de Cataluña, y ha destacado por la defensa del papel de la mujer en la vida política, de la democracia participativa y de una ética cívica. También dice que el ser humano necesita el silencio y la reflexión, y un espacio donde escuchar a los demás y a nosotros mismos, cómo puede ser este jardín.

Elle est docteure en philosophie de l’Université de Barcelone, professeure d’éthique et de philosophie du droit moral et politique, et auteure d’œuvres à l’image de ses préoccupations: la démocratie, l’État-providence, le rôle des médias communication dans la société d’un point de vue éthique, la conception et la gestion de l’éducation et, ces dernières années, la bioéthique. Nous pensons qu’elle doit occuper une place dans le jardin de notre établissement pour son implication sociale et pour son apport philosophique à la pratique quotidienne, en plus de la grande importance de ses contributions à la pensée contemporaine. Elle est de même président d’honneur de l’ONG UNHCR, fait partie du Comité de bioéthique en Espagne et de plusieurs hôpitaux de Catalogne, et elle s’est distinguée par la défense du rôle des femmes dans la vie politique, de la démocratie éthique participative et citoyenne. Elle dit aussi que l’être humain a besoin du silence et de la réflexion, et d’un espace pour écouter les autres et à nous-mêmes, comme par exemple, ce jardin.

Sie hat einen Doktortitel in Philosophie von der Universität Barcelona, ​Professorin für Ethik und Philosophie des moralischen und politischen Rechts und Autorin von Werken, die sein Anliegen widerspiegeln: die Demokratie, Wohlfahrtsstaat, die Rolle der Medien in der Gesellschaft aus ethischer Sicht, Gestaltung und Management von Bildung und in den letzten Jahren Bioethik.

Wir denken, dass sie einen Platz im Garten des Zentrums einnehmen sollte, wegen ihres sozialen Engagements und weil sie die Philosophie in die tägliche Praxis einbringt, abgesehen von der großen Bedeutung ihrer Beiträge zum zeitgenössischen Denken. So ist sie Ehrenpräsidentin der NGO UNHCR, gehört dem Bioethikausschuss Spaniens und mehreren Krankenhäusern in Katalonien an und hat sich durch die Verteidigung der Rolle der Frau im politischen Leben, der partizipativen Demokratie und einer bürgerlichen Ethik hervorgetan. SIE sagt auch, dass Menschen Stille und Besinnung brauchen und einen Raum, um anderen und uns selbst zuzuhören, wie dieser Garten sein kann.

She has a doctorate in Philosophy from the University of Barcelona, also, she is a Professor of Ethics and Philosophy of Moral and Political Law, and author of works
that reflect her concerns on: democracy, the welfare state, the role of the media communication in society from an ethical point of view, the design and management of education and, in recent years, bioethics. We believe she has owned her place in the center’s garden because of her social involvement and for bringing philosophy to everyday practice, apart from the great importance of its contributions to contemporary thought. Thus, she is Honorary President of the UNHCR NGO, is part of the Bioethics Committee of Spain and several hospitals in Catalonia, and has stood out for defending the role of women in political life, participatory democracy and of civic ethics. She also says that human beings need silence and reflection, and a space to listen to others and ourselves, as our garden can be.

3- Plaça dels Presocràtics ( segles VI – V a. C.)

3- Plaça dels Presocràtics ( segles VI – V a. C.)

Tales de Milet                    Pitàgores de Samos               Teano de Crotona

Es mereixen tindre una plaça al jardí del centre per ser els iniciadors de l’estudi filosòfic de la Physis (la natura) , sense el qual no hi hauria ciència física ni ecologia. Pensem que dins d’un projecte basat en l’estima i el respecte a les espècies vegetals, no pot faltar el reconeixement a les persones que començaren a la nostra cultura a esbrinar el coneixement sobre la realitat i el cosmos.

Amb aquests filòsofs encetem una nova forma de pensament, la filosofia, i una nova actitud davant la realitat. Els principals protagonistes del naixement del pensament racional van ser Tales de Milet, Pitàgores de Samos i Teano de Crotona. Ells foren els primers que creuen que els fenòmens del món no depenen de causes extra-naturals, sinó de l’estructura que posseeixen les coses mateixes. Per tant, hi ha un ordre del món que cal descobrir per a conèixer la natura i el seu funcionament, donant amb aquestes idees pas al racionalisme, a la reflexió crítica i a la recerca de noves experiències i arguments.

PLAZA DE LOS PRESOCRÁTICOS ( S. VI – V A. C.)

Se merecen tener una plaza en el jardín del centro por ser los iniciadores del estudio filosófico de la Physis (la naturaleza), sin el que no habría ciencia física ni ecología. Pensamos que dentro de un proyecto basado en el aprecio y el respeto a las especies vegetales, no puede faltar el reconocimiento a las personas que empezaron a nuestra cultura a averiguar el conocimiento sobre la realidad y el cosmos. Con estos filósofos iniciamos una nueva forma de pensamiento, la filosofía, y una nueva actitud frente a la realidad. Los principales protagonistas del nacimiento del pensamiento racional fueron Tales de Mileto, Pitágoras de Samos y Teano de Crotona. Ellos fueron los primeros que creen que los fenómenos del mundo no dependen de causas extra-naturales, sino de la estructura que poseen las cosas mismas. Por tanto, hay un orden del mundo que es necesario descubrir para conocer la naturaleza y su funcionamiento, dando con estas ideas paso al racionalismo, a la reflexión crítica y en busca de nuevas experiencias y argumentos.

PLACE DES PRÉSOCRATIQUES ( VIe – Ve s. A. C.)

Ils méritent d’avoir une place dans le jardin de notre établissement pour avoir été les initiateurs de l’étude philosophique de Physis (la nature), sans laquelle il n’y aurait ni science physique ni écologie. Nous pensons qu’à l’intérieur d’un projet basé sur l’appréciation et le respect des espèces végétales, nous ne pouvons pas oublier la reconnaissance aux personnes qui ont commencé à découvrir les connaissances sur la réalité et le cosmos dans notre culture.

Avec ces philosophes, nous avons commencé une nouvelle façon de penser, la philosophie et une nouvelle attitude face à la réalité. Les principaux protagonistes de la naissance de la pensée rationnelle sont Thalès de Milet, Pythagore de Samos et Théano de Crotone. Ils ont été les premiers à croire que les phénomènes du monde ne dépendent pas de causes extra-naturelles, mais de la structure que possèdent les choses elles-mêmes. Il existe donc un ordre mondial qu’il faut découvrir pour connaître la nature et son fonctionnement, laissant place avec ces idées au rationalisme, à la réflexion critique et à la recherche de nouvelles expériences et arguments.

PLATZ DER VORSOKRATIK (6. – 5. Jahrhundert v. Chr.)

Sie verdienen einen Platz im Garten des Zentrums als Initiatoren des philosophischen Studiums der Physis (Natur), ohne die es keine Physik oder Ökologie gäbe. Wir denken, dass es in einem Projekt, das auf Wertschätzung und Respekt vor Pflanzenarten basiert, nicht an Anerkennung für die Menschen fehlen darf, die in unserer Kultur begonnen haben, Wissen über die Realität und den Kosmos zu erlangen.

Mit diesen Philosophen beginnen wir eine neue Denkweise, Philosophie und eine neue Einstellung zur Realität. Die Hauptprotagonisten der Geburt des rationalen Denkens waren Thales von Milet, Pythagoras von Samos und Theano von Crotona. Sie waren die ersten, die glaubten, dass die Erscheinungen der Welt nicht von außernatürlichen Ursachen abhingen, sondern von der Struktur der Dinge selbst. Daher gibt es eine Ordnung in der Welt, die entdeckt werden muss, um die Natur und ihr Funktionieren zu kennen und mit diesen Ideen dem Rationalismus, der kritischen Reflexion und der Suche nach neuen Erfahrungen und Argumenten Platz zu machen.

They deserve a place in the center’s garden for being the initiators of the philosophical study of Physis (nature), without which there would be no physical
science or ecology. We think that within a project based on esteem and respect for plant species, there cannot be a lack of recognition for the people who began in our culture to find out knowledge about reality and the cosmos.

These philosophers started a new way of thinking, a philosophy, and a new attitude towards reality. The main protagonists of the birth of rational thought were Thales of Miletus, Pythagoras of Samos and Theano of Crotona. They were the first to believe that the phenomena of the world do not depend on extra-natural causes, but on the structure possessed by the things themselves. Therefore, there is an order to the world that must be discovered in order to know nature and its functioning, giving way with these ideas to rationalism, to critical reflection and to the search for new experiences and arguments.

2-Olympe de Gouges (1748-1793)

2-Olympe de Gouges (1748-1793)

Olympe es mereix una àgora al jardí de l’institut per ser una pionera del feminisme i de l’abolició de l’esclavitud. Filòsofa il·lustrada i lliure pensadora, Olympe va escriure, dirigir i actuar en nombroses obres de teatre dirigides al poble en general. En una època en la qual no existia ni el cine, ni la tele, ni internet, el teatre era la forma perfecta per a divulgar idees, ja que era molt popular. Olympe escrivia obres en les quals es criticava els matrimonis forçats concertats i de conveniència, també es parlava de l’opressió que patien les dones. Una altra de les temàtiques en les quals fou pionera Olympe fou la de criticar l’esclavitud i demanar l’abolició d’aquesta. En general podem considerar a Olympe de Gouges com una precursora de la defensa dels drets humans universals, de fet això li va costar la vida a l’edat de 45 anys.

Durant la revolució francesa es va proclamar la Declaració de Drets dels Ciutadans, malauradament aquesta declaració no incloïa drets per als negres ni per a les dones. Olympe va criticar aquesta declaració per racista i per masclista i va exigir que els drets foren universals i no només per als homes blancs. Va redactar la Declaració de Drets de les dones i va proposar que fora aprovada per l’Assemblea Nacional revolucionària, però la resposta fou detindre-la i condemnar-la a la guillotina.

Olympe merece un ágora en el jardín del instituto por ser una pionera del feminismo y de la abolición de la esclavitud. Filósofa ilustrada y libre pensadora, Olympe escribió, dirigió y actuó en numerosas obras de teatro dirigidas al pueblo en general. En una época en la que no existía ni el cine, ni la tele, ni internet, el teatro era la forma perfecta para divulgar ideas, puesto que era muy popular. Olympe escribía obras en las que se criticaba los matrimonios forzados concertados y de conveniencia, también se hablaba de la opresión que sufrían las mujeres. Otra de las temáticas en las cuales fue pionera Olympe fue la de criticar la esclavitud y pedir la abolición de ésta. Por lo general podemos considerar a Olympe de Gouges como una precursora de la defensa de los derechos humanos universales, de hecho esto le costó la vida a la edad de 45 años. Durante la revolución francesa se proclamó la Declaración de Derechos de los Ciudadanos; desgraciadamente esta declaración no incluía derechos para los negros ni para las mujeres. Olympe criticó esta declaración por racista y por machista y exigió que los derechos fueran universales y no sólo para los hombres blancos. Redactó la Declaración de Derechos de las Mujeres y propuso que fuese aprobada por la Asamblea Nacional revolucionaria, pero la respuesta fue detenerla y condenarla a la guillotina.

Olympe mérite une agora dans le jardin de notre établissement pour avoir devenu une pionnière du féminisme et de l’abolition de l’esclavage. Philosophe éclairé et libre penseur, Olympe a écrit, mis en scène et joué dans de nombreuses œuvres de théâtre destinées au public en général. A une époque où il n’y avait pas de cinéma, ni de télévision, ni d’Internet, le théâtre était le moyen idéal pour diffuser des idées, car il était très populaire. Olympe a écrit des pièces dans lesquelles elle a critiqué les mariages forcés et arrangés de complaisance, elle a également parlé de l’oppression subie par les femmes. Un autre sujet dont Olympe a été la pionnière était de critiquer l’esclavage et de demander sa suppression. En général on peut considérer Olympe de Gouges comme la précurseure de la défense des droits universels de l’homme, en fait cela lui a coûté la vie à l’âge de 45 ans.

La Déclaration des droits des citoyens a été instaurée pendant la Révolution française. Malheureusement, cette déclaration ne comprenait les droits ni pour les noirs ni pour les femmes. Olympe a critiqué cette déclaration comme étant raciste et sexiste et a exigé que les droits soient universels et pas seulement pour les hommes blancs. Elle a rédigé la  Déclaration des droits de la femme et a proposé son approbation par l’Assemblée nationale révolutionnaire, mais la réponse a été de l’arrêter et de la condamner à la guillotine.

Als Pionierin des Feminismus und der Abschaffung der Sklaverei verdient Olympe eine Agora im Schulgarten. Als aufgeklärter Philosoph und Freidenker schrieb, inszenierte und spielte Olympe in zahlreichen Theaterstücken, die sich an die breite Öffentlichkeit richteten. In einer Zeit, in der es kein Kino, kein Fernsehen, kein Internet gab, war das Theater der perfekte Weg, um Ideen zu verbreiten, da es sehr beliebt war. Olympe verfasste Werke, in denen arrangierte Ehen, Zwangs- und Scheinehen kritisiert und auch die Unterdrückung von Frauen thematisiert wurden. Ein weiteres Thema, bei dem Olympe ein Pionier war, war die Kritik an der Sklaverei und die Forderung nach ihrer Abschaffung. Im Allgemeinen können wir Olympe de Gouges als eine Vorreiterin der Verteidigung der universellen Menschenrechte betrachten, die ihr im Alter von 45 Jahren tatsächlich das Leben kostete.

Während der Französischen Revolution wurde die Deklaration der Bürgerrechte verkündet, leider enthielt diese Deklaration keine Rechte für Schwarze oder Frauen. Olympe kritisierte diese Aussage als rassistisch und sexistisch und forderte, dass Rechte universell seien und nicht nur für weiße Männer. Sie entwarf die Erklärung der Frauenrechte und schlug vor, dass sie von der revolutionären Nationalversammlung genehmigt werden sollte, aber die Antwort war, sie zu verhaften und zur Guillotine zu verurteilen.

Olympe deserves an agora in the school garden for being a pioneer of feminism and the abolition of slavery. An enlightened philosopher and free thinker, Olympe wrote, directed and acted in numerous plays aimed at the general public. In a time when there was no cinema, no TV and no internet, the theater was the perfect way to spread ideas, as it was very popular. Olympe wrote works in which forced arranged marriages and marriages of convenience were criticized, and the oppression suffered by women was also discussed. Another of the themes in which Olympe was a pioneer was criticizing slavery and calling for its abolition. In general we can consider Olympe de Gouges as a forerunner of the defense of universal human rights, in fact this cost her her life at age 45.

During the French revolution the Declaration of the Rights of Man and the Citizen was proclaimed, unfortunately this declaration did not include rights for blacks or women. Olympe criticized this statement as racist and sexist and demanded that rights be universal and not just for white men. She drafted the Declaration of
Women’s Rights and proposed that it be approved by the revolutionary National Assembly, but the response was to arrest her and sentence her to the guillotine.

1-Bertrand Russell (1872-1970)

1-Bertrand Russell (1872-1970)

Es mereix tindre una àgora del jardí, per les seues contribucions a la defensa dels drets humans i al desenvolupament de la lògica simbòlica (sense aquesta mai hauria sigut possible la intel·ligència artificial ni els ordinadors ni els mòbils). Russell va escriure desenes de llibres i assaigs de filosofia. Va treballar com a professor tant universitari (Cambridge i Harvard) i també va dur endavant (entre 1927 i 1932) un projecte d’escola infantil en la qual es practicaven formes d’ensenyament respectuós i lliure, per exemple, els mestres no pegaven als xiquets com era habitual en altres escoles de l’època.

Russell destaca per la seua campanya antibel·licista durant la primera guerra mundial. Els seus escrits pacifistes li varen suposar una pena de 6 mesos de presó.

Va ser amic d’Einstein a qui va ajudar a divulgar la teoria de la relativitat escrivint el llibre “The ABC of the relativity”. Posteriorment, va redactar el Manifest Russell-Einstein contra la proliferació de l’armament nuclear. El 1961, amb 89 anys, fou empresonat durant una setmana per participar en unes protestes contra les armes atòmiques.

És quasi impossible resumir d’una forma completa i en unes poques línies l’extensa i intensa vida de Bertrand Russell. Simplement afegirem que el 1950 va guanyar el premi Nobel de literatura.

Se merece tener un ágora del jardín, por sus contribuciones a la defensa de los derechos humanos y al desarrollo de la lógica simbólica (sin ésta nunca habría sido posible la inteligencia artificial ni los ordenadores ni los móviles). Russell escribió decenas de libros y ensayos de filosofía. Trabajó como profesor tanto universitario (Cambridge y

Harvard) y también llevó adelante (entre 1927 y 1932) un proyecto de escuela infantil en la que se practicaban formas de enseñanza respetuosa y libre; por ejemplo, los maestros no pegaban a los niños como era habitual en otros escuelas de la época.

Russell destaca por su campaña antibelicista durante la primera guerra mundial. Sus escritos pacifistas le supusieron una pena de seis meses de prisión.

               Fue amigo de Einstein a quien ayudó a divulgar la teoría de la relatividad escribiendo el libro The ABC of the relativity.  Posteriormente redactó el Manifiesto Russell-Einstein contra la proliferación del armamento nuclear. El 1961, con 89 años, fue encarcelado durante una semana por participar en unas protestas contra las armas atómicas.

               Es casi imposible resumir de una forma completa y en unas pocas líneas la extensa e intensa vida de Bertrand Russell. Simplemente añadiremos que el 1950 ganó el premio Nobel de literatura.

Il mérite d’avoir une agora dans le jardin, pour ses contributions à la défense des droits de l’homme et au développement de la logique symbolique (sans elle, l’intelligence artificielle et l’informatique ou les téléphones portables n’auraient jamais été possibles)

Russell a écrit des dizaines de livres et d’essais de philosophie.  Il a travaillé comme professeur d’université (Cambridge et Harvard) et a réalisé également (entre 1927 et 1932) un projet d’école maternelle où des formes d’enseignement respectueuses et libres se sont instaurées, par exemple, les enseignants ne frappaient pas les enfants comme dans d’autres écoles de l’époque.

Russell est connu par sa campagne anti-guerre pendant la Première Guerre mondiale. Ses écrit pacifistes lui ont coûté une peine de 6 mois de prison.

Ami d’Einstein, il l’a aidé à populariser la théorie de la relativité en écrivant le livre “The ABC of the relativity”.  Plus tard, il a écrit le “Manifest Russell-Einstein” contre la prolifération des armes nucléaires.  En 1961, âgé de 89 ans, il a été emprisonné pendant une semaine pour avoir participé à des manifestations contre les armes atomiques.

Il est presque impossible de résumer complètement et en quelques lignes la longue et intense vie de Bertrand Russell.  Nous ajouterons simplement que le 1950, il a remporté le prix Nobel de littérature.

Er verdient es, eine Agora im Garten zu haben, für seine Beiträge zur Verteidigung der Menschenrechte und zur Entwicklung der symbolischen Logik (ohne diese wären weder künstliche Intelligenz noch Computer noch Mobiltelefone möglich gewesen). Russell schrieb Dutzende von Büchern und Essays über Philosophie. Er arbeitete als Professor an beiden Universitäten (Cambridge und Harvard) und führte (zwischen 1927 und 1932) auch ein Kinderschulprojekt durch, in dem respektvolle und freie Unterrichtsformen praktiziert wurden, z. B. Lehrer schlugen Kinder nicht wie üblich in anderen Schulen der Zeit.

Russell zeichnet sich durch seine Antikriegskampagne während des Ersten Weltkriegs aus. Seine pazifistischen Schriften brachten ihm eine 6-monatige Haftstrafe ein.

Er war ein Freund von Einstein, dem er half, die Relativitätstheorie bekannt zu machen, indem er das Buch „Das ABC der Relativitätstheorie“ schrieb. Später schrieb er das Russell-Einstein-Manifest gegen die Verbreitung von Atomwaffen. Im 1961 wurde er im Alter von 89 Jahren für eine Woche inhaftiert, weil er an Protesten gegen Atomwaffen teilgenommen hatte.

Es ist fast unmöglich, das umfangreiche und intensive Leben von Bertrand Russell vollständig und in wenigen Zeilen zusammenzufassen. Wir fügen einfach hinzu, dass er im 1950 den Nobelpreis für Literatur erhielt.

He deserves to have an agora in the garden for his contributions to the defense of human rights and the development of Symbolic Logic (without which artificial
intelligence, computers and mobile phones would never have been possible).
Russell wrote dozens of books and essays on philosophy. He worked as a professor at both Cambridge and Harvard universities and also carried out (between 1927 and 1932) a children’s school project in which respectful and free forms of teaching were practiced, for example, teachers did not hit children as was the usual in other schools of the time.

Russell stands out for his anti-war campaign during the First World War. His pacifist essays earned him a 6-month prison sentence.

He was a friend of Einstein whom he helped popularize the theory of relativity by writing the book “The ABC of the Relativity”. Later he wrote the Russell-Einstein
Manifesto against the proliferation of nuclear weapons. In 1961, aged 89, he was imprisoned for a week for participating in protests against atomic weapons.

It is almost impossible to summarize completely and in a few lines the extensive and intense life of Bertrand Russell. We will simply add that in 1950 he won the Nobel Prize for Literature.