Festivitat 24 JUNY
Inici de curs 23-24
CIC – MENU ESQUERRE
- Valors i principis del centre
- Vivint en la diversitat. La tolerància
- El problema de la intolerància
- Masclisme
- LGTBIfòbia
- Racisme / Xenofòbia
- Intolerància religiosa
- Altres tipus d’intolerància
- Disfòbia. Diversitat funcional
- Assetjament escolar
- Els drets humans. Agenda 2030
- Educació emocional
- Prevenció de trastorns alimentaris
- Glossari de termes utilitzats
- Llibres sobre Convivència
- Notícies en premsa
Festivitat 24 JUNY
Inici de curs 23-24
CIC – INTOLERÀNCIA – estereotips imatges
Ens obstinem a diferenciar-nos, a dividir-nos, a separar-nos,… no obstant açò, en el fons mantenim moltes, moltíssimes coses, que fan que ens sentim units als nostres semblants. Perquè per sobre de tot, de qualsevol cosa, deu sempre prevaldre el respecte d’uns i d’uns altres.
Prejutgem a simple vista, vivim en una societat en la qual la imatge ens porta a etiquetar a les persones per la seua aparença, però si ens molestàrem a conèixer a eixes persones la nostra percepció seria diferent.
Festivitat 24 JUNY
Inici de curs 23-24
CIC – INTOLERÀNCIA – estereotips i prejudicis
ESTEREOTIPS I PREJUDICIS
Generalment no ens adonem de com, en la concreció de la intolerància, intervenen mecanismes de la nostra ment que ens porten a generalitzar, estereotipar i prejutjar.
Les tres coses estan entrellaçades, generalitzem perquè el nostre aprenentatge social progressa diferenciant i classificant tipus de relacions, i no acumulant en la memòria masses de records de relacions individuals soltes. Si generalitzem formes de comprensió d’uns determinats “ells” (per exemple “les persones grosses”, “els marroquins”, “els pèl-rojos”, etc.) eixa generalització, de no xocar amb fracassos de relleu, va a persistir en el temps.
D’aquesta manera es formen els estereotips, que són generalitzacions defectuoses i inflexibles de maneres de ser de persones o grups, que són utilitzats sense reconsiderar-los detalladament o posar-los en dubte. Però les escoles no estan construïdes en el buit, i els alumnes i les alumnes arriben a elles amb l’herència cultural dels seus pares i els seus estereotips sobre pobles i nacions. Així s’estructura la seua visió, i en començar l’escola identifiquen als que no formaran amb ells el mateix “nosaltres”.
Així doncs, la Intolerància es fonamenta en el prejudici, un judici previ que està basat en estereotips. Pot ser dirigida a un col·lectiu o a un individu com a membre d’aquest grup. Entre les seues manifestacions destaquen el rebuig i exclusió del diferent, la categorització d’inferioritat del considerat diferent i la consideració de superioritat cultural o ètnica d’un grup enfront d’uns altres.
Un coneixement defectuós, allunyat de la realitat científica i sustentat en una dinàmica de prejudicis pot conduir des de la difamació de persones i col·lectius fins al seu extermini, com en repetides ocasions ens mostra la història de la humanitat. Entre els prejudicis bàsics que alimenten la cultura de l’odi i la intolerància se situen el racista, xenòfob, sexista, homòfob i altres que neguen la igual dignitat de les persones. En general, el rebuig al diferent, la heterofòbia, és la fòbia a allò que és diferent.
All that we share. Tot allò que compartim
Per apreciar millor aquesta problemàtica, us recomanem que vegeu l’emotiu espot de la televisió danesa TV2 contra els prejudicis. El canal TV2 va demanar en 2017 a un grup de persones que es definiren primer pel que les separa i després pel que les uneix.
És un vídeo a favor de la tolerància i en contra dels prejudicis que s’ha situat entre els més vistos de Youtube. L’espot, titulat “Alt Det Vi Deler” (All that we share, Tot allò que compartim) va aconseguit en un breu període de temps quasi cinc milions de visualitzacions en la seua versió anglesa.
El vídeo mostra gràficament, amb tremenda senzillesa, les fronteres que divideixen la nostra societat. Simplement marcant unes línies blanques a terra, a manera de requadres, que representen l’encasellament en què totes les persones estan, d’una manera o una altra, definides: els infermers, els xulos de barri, els rics, els pobres, els de camp, els de ciutat, els nouvinguts, els que sempre han viscut en aquell lloc… fins que algú els comença a fer preguntes sobre les seues vides i van descobrint que, en el fons, hi ha moltes coses que els uneixen.
L’espot, que comença parlant d’un “nosaltres” i un “ells”, acaba parlant de “tots nosaltres” (els que simplement estimen Dinamarca, afegeix). “Potser hi ha més coses que ens uneixen del que pensem”, conclou. Un missatge per reflexionar.
vídeo en anglés subtitulat en castellà:
https://www.youtube.com/watch?v=ygJD7FhN-RQ
vídeo en castellà:
https://www.youtube.com/watch?v=_yFxL8MOIM0