GLOSSARI DE TERMES I CONCEPTES

 

 

Llibertat: És la facultat que té una persona d’obrar d’una manera o una altra, o de no obrar. És una capacitat d’autonomia que ha d’interpretar-se en sentit de no vulnerar els drets i llibertats dels altres.

Igualtat: El principi que tots els éssers humans són iguals és el fonament ètic i polític d’una societat democràtica. Lògicament les persones no són idèntiques quant a interessos, aptituds, estil de vida i altres dimensions individuals o socials. No obstant açò, la igualtat com a principi requereix que les persones tinguen els mateixos drets i les mateixes oportunitats d’acció i desenvolupament, requereix també el respecte a la diferència de les gents diverses i al desenvolupament d’una justícia social redistributiva amb els col·lectius desfavorits.

Solidaritat: És una consciència col·lectiva de drets i obligacions basades en unes necessitats comunes, en semblances precedents a les diferències però respectuoses amb aquestes. Significa unitat, pertinença comuna, interdependència, suport mutu, comunitat d’esforç i sentiment, és una virtut que deu estendre’s a tots els nivells, des dels més privats als mes públics, des de les persones a l’Estat.

Justícia: És aquella virtut que inclina a obrar de conformitat amb el que a cadascun li pertany o correspon des de la dignitat i el dret. Tota persona té dret a ser tractat amb justícia i a la protecció judicial dels seus drets, sense que en cap cas puga produir-se indefensió. Les víctimes han de ser tractades amb compassió, respecte, tenen dret a assistència i a la justícia, a la reparació del dany causat, al rescabalament i a la indemnització

Tolerància: Consisteix en el respecte, l’acceptació i l’estima de la rica diversitat de les cultures del nostre món, de les nostres formes d’expressió i maneres diferents de manifestar la nostra condició humana. És la responsabilitat que sustenta els drets humans, el pluralisme, la democràcia i l’Estat de dret.

Pluralisme: significa reconeixement de la diversitat i es vincula políticament amb la democràcia. Permet la coexistència pacífica dels diferents interessos, conviccions i estils de vida

Integració: Implica que la diversitat humana forme part d’una societat plural. Suposa igualtat d’oportunitats i de tracte, així com assumpció de responsabilitats. Ino és el mateix que assimilació que suposa adaptació amb submissió, pèrdua d’identitat i és la base d’importants conflictes.

Valentia Cívica: És la virtut d’alçar la veu per una causa, per les víctimes de la injustícia, per una opinió que creiem que és correcta i fins i tot en situacions d’aclaparant desavantatge. Comporta assumir riscos.

 

 

Estereotip: Imatge social preestablida d’algú o alguna cosa i que, transformat en prejudici, resisteix tota modificació. S’empra preferentment en psicologia social. El seu ús sol ser pejoratiu, a voltes com a sinònim d’estigma.

Identitat personal: Conjunt de trets que expressen els atributs bàsics d’una persona (per exemple, el seu origen nacional, la seua llengua materna, etc.). Implica vincles emocionals i socials d’importància.

Prejudici: judici de les coses abans d’hora o sense coneixement total. En psicologia social, el prejudici és una actitud que normalment és resultat de la socialització i usualment negativa i infundada cap a certes coses o persones.

Ètnia: Ètnia o grup ètnic: Grup de població humana que comparteix trets fenotípicos, llengua, altres usos culturals i consciència d’identitat comuna. En el llenguatge soci-polític ha substituït a l’antic terme “raça” (per exemple, ètnia gitana).

Guetizació: Procés d’aïllament territorial, social i cultural de determinats grups humans, siguen o no ètnics, i que amb freqüència deriva en una dinàmica de degradació contínua de l’estructura social, cultural i econòmica del grup, fins a arribar a voltes a la més extrema marginació. Per extensió, García Castany et. a l’es refereixen a la “guetización simbòlica” com una forma de discriminació que pateix un grup social en funció del seu idioma -d’escàs prestigi i rellevància internacional-, segurament per associació amb la seua condició ètnica, cultural, etc.

Multialfabetización: Pedagogia que pretén adaptar-se a les realitats de la creixent diversitat local i la connectivitat global, en la qual el llenguatge i altres formes de significat són recursos dinàmics de representació, sent constantment refets pels seus usuaris mentre treballen per a aconseguir les seues finalitats culturals diverses.

Asimilacionisme: Perspectiva educativa de resposta a la diversitat cultural que consisteix que l’immigrant haja d’assumir les normes i costums de la societat receptora per a ser considerat ciutadà de ple dret (unificació cultural).

Multiculturalisme/Multiculturalitat: Perspectiva educativa de resposta a la diversitat cultural que admet l’existència de diferents cultures i la possibilitat que aquestes puguen coexistir en un mateix territori sense renunciar a la seua identitat. La posada en pràctica d’aquesta perspectiva pot consistir que cada escola impartisca les llengües i cultures d’origen de l’alumnat que escolaritza o permeta la creació d’escoles exclusives per a cada comunitat o grup ètnic.

Interculturalismo/Interculturalitat: Significa intercanvi, reciprocitat, interacció, relació mútua i solidaritat efectiva dels valors, de les diferents maneres d’entendre la vida, la història, les conductes socials, etc., en condicions d’influència paritària. Suposa el respecte i acceptació de les diferències. No confondre amb multiculturalitat.

Racisme: Conducta que, admetent l’existència de diverses races humanes, considera inferiors a les quals no siguen la pròpia, i tendeix a confondre als grups ètnics amb les races. En conseqüència, denigra a aquells que considera inferiors a través d’accions discriminatòries contra els seus membres. Les seues expressions més criminals es troben en l’esclavisme, l’apartheid o la neteja ètnica i l’Holocaust.

Nou racisme: En divulgar-se la constatació biològica que en la humanitat no existeixen races diferents, el racisme es dirigeix contra altres “ètnies” diferents d’aquella a la qual els racistes consideren com a pròpia.

Discriminació racial: Tota distinció, exclusió, restricció o preferència basada en motius de raça, color, llinatge o origen nacional o ètnic que tinga per objecte o per resultat anular o menyscabar el reconeixement, gaudi o exercici en condicions d’igualtat, dels drets humans i llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, cultural o en qualsevol altra esfera de la vida pública.

Xenofòbia: Hostilitat, rebuig o odi cap a persones estrangeres o percebudes com a tals. És un prejudici  etnocentrista cap a la cultura, valors i tradicions de l’estranger, i es manifesta des del rebuig més o menys obvi, el menyspreu i les amenaces, segregació, privació de drets, fins a les agressions i assassinats.

Antigitanisme/Romafòbia: Totes les manifestacions d’odi ètnic dirigides específicament contra el poble gitano. Després del genocidi nazi, segueixen molt estigmatitzats com a delinqüents i pateixen discriminació, odi, hostilitat i violència.

Aporofòbia: És l’aversió i el menyspreu al pobre. Odi a les persones pobres, sense mitjans, desemparades, especialment els “sense sostre”. Els grups neonazis els consideren “vides sense valor” que provoquen repugnància a les quals es pot humiliar i assassinar.

 

 

Discriminació directa: Quan una persona siga, haja sigut o poguera ser tractada de manera menys favorable que una altra en situació anàloga.

Discriminació indirecta: El desavantatge que pot ocasionar a una persona una actuació, disposició o criteri aparentment neutres, amb excepció d’aquells casos en què poguera justificar-se amb una finalitat legítima.

Discriminació múltiple: Situació en la qual intervenen, al mateix temps, dos o més factors de discriminació.

Incident discriminatori: Segons la Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) del Consell d’Europa en la seua Recomanació de Política General núm. 11, “On combating racism and racial discrimination in policing”, és “qualsevol incident que és percebut com a discriminatori per la víctima o qualsevol altra persona”.

Discurs d’odi: Segons el Comitè de Ministres del Consell d’Europa (R (97)20, de 30 d’octubre de 1997) és “aquell que abasta totes les formes d’expressió que propaguen, inciten, promoguen o justifiquen l’odi racial, la xenofòbia, l’antisemitisme o altres formes d’odi basades en la intolerància, inclosa la intolerància expressada per agressiu nacionalisme i l’etnocentrisme, la discriminació i l’hostilitat contra les minories, els immigrants i les persones d’origen immigrant”.

Incident d’odi: Situació que atempta contra la dignitat de les persones, provocada per una conducta hostil contra una persona o grup triats per les seues característiques o atributs com a grup. La diferència entre incident i delicte d’odi és que el primer pugues no ser constitutiu de delicte per no estar tipificat en el Codi Penal.

Delicte d’odi: Segons el Comitè de Ministres de la OSCE (desembre 2003) és “tota infracció penal, incloses les infraccions contra les persones i la propietat, quan la víctima, el lloc o l’objecte de la infracció són seleccionats a causa de la seua connexió, relació, afiliació, suport o pertinença real o suposada a un grup que puga estar basat en la “raça”, origen nacional o ètnic, l’idioma, el color, la religió, l’edat, la disfunció física o mental, l’orientació sexual o altres factors similars, ja siguen reals o suposats”.

 

 

Assetjament discriminatori: Seguint la definició de les Directives 43/2000/CE i 78/2000/CE entenem per assetjament discriminatori qualsevol conducta realitzada en funció de les causes de discriminació amb l’objectiu o la conseqüència d’atemptar contra la dignitat d’una persona o grup en què s’integra i de crear un entorn intimidatorio, hostil, degradant, humillante o ofensiu en l’àmbit escolar.

L’assetjament escolar, també conegut per l’expressió anglesa bullying. És un assetjament discriminatori en l’àmbit escolar. Es diferencia de les agressions esporàdiques perquè implica comportaments reiterats d’intimidació i exclusió a partir d’un desequilibri de poder en les relacions interpersonals i per ser intencional, sense intervenir provocació, constant i personalitzat.

 

 

Antisemitisme: Arreplega l’hostilitat cap a les persones jueves basada en una combinació de prejudicis de tipus religiós, racial, cultural i ètnic. També inclou negar o falsejar l’Holocaust nazi.

Islamofòbia: Sentiment i actitud de rebot i hostilitat cap a l’islam i, per extensió, a les persones musulmanes i a la seua realitat social.

Cristianofòbia: Sentiment i actitud de rebot i hostilitat cap al cristianisme i, per extensió, a les persones cristianes i a la seua realitat social.

 

 

Masclisme: Conjunt d’actituds i comportaments que neguen els drets a la igualtat i llibertat, expressió de la cultura patriarcal. La Misogínia és aversió o odi a la dona, tendència ideològica o psicològica que consisteix a menysprear a la dona com a gènere i amb açò tot el considerat com a femení. El Sexisme concep a la dona com un objecte sexual.

Feminisme: És un conjunt de moviments polítics, culturals, econòmics i socials, que tenen com a objectiu l’emancipació de les dones i la igualtat de drets entre homes i dones, així com qüestionar la dominació i violència dels homes sobre les dones i viceversa, a més de l’assignació de rols socials segons el gènere mitjançant meritocracia.

 

 

 

Homofòbia: Odi cap a les persones homosexuals, fonamentat en una aversió obsessiva que pot arribar a incloure no solament a les persones en si i les seues pràctiques, sinó també qualsevol de les qüestions relacionades en major o menor mesura amb elles.

Disfòbia: Rebuig i menyspreu a les persones amb disfuncionalitat física o psíquica, veient-les com una molèstia per a la societat, la qual cosa porta a la deshumanització i al desig de recloure-les o eliminar-les.

Lesbofòbia: És la discriminació específica que pateixen les dones lesbianes, que estan exposades a major discriminació que la resta de dones per ser homosexuals i que la resta d’homosexuals per ser dones. Així, per exemple, l’assetjament que pateixen les dones lesbianes enfront dels homes gais sol ser específicament sexual i, a més, les dones lesbianes es veuen en risc de patir assetjament sexual en major mesura que les dones heterosexuals.

Bifòbia: És producte d’una societat binarista, que encasella a les persones en dos extrems excloents (heterosexual o homosexual), per la qual cosa és més fàcil acceptar que a una persona li agraden les persones del sexe contrari o del seu propi sexe que el fet que li agraden les persones de qualsevol sexe.

Transfòbia: és un prejudici social, construït culturalment i interioritzat a través de la socialització. Consisteix en la discriminació de les persones transsexuals pel fet de transgredir el binomi sexe/gènere assignat socialment en nàixer. No obstant això, la transfòbia no està present en totes les cultures ni en tots els moments històrics.

Plumofòbia o intolerància de gènere: Es dóna contra aquelles persones que, independentment de la seua orientació heterosexual o homosexual, expressen el seu gènere d’una forma que no conforme als rols i expectatives que corresponen a la seua identitat com a homes o dones. És el que es coneix col·loquialment com “tenir ploma”. D’aquesta manera, els homes que no són percebuts com suficientment masculins patiran l’insult homòfob, igual que les dones que no seguisquen els mandats de la feminitat.

LGTBIfòbia: És un concepte que utilitzen alguns col·lectius de persones LGTBI per a fer visible el rebuig que pateixen el conjunt del col·lectiu de persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals o intersexuals.

Sexe biològic: Des d’un punt de vista anatòmic i fisiològic, el sexe és el conjunt de trets emprats per a distingir els mascles de les femelles al regne animal, i per tant, en l’espècie humana. Cal tindre en compte, però, l’existència d’éssers vius amb intersexualitats/DSD, també en l’àmbit escolar, i ser conscients que el sexe biològic és un tret biològic complex i sotmés a canvis al llarg de tot el cicle vital d’una persona.

Gènere: Es pot definir com la construcció que la societat elabora a partir de les interpretacions que fa del sexe biològic. Societats distintes, en èpoques o contextos culturals diferents, defineixen i modelen aquesta construcció social del gènere, que va evolucionant. El gènere és una construcció social, que es transmet a través dels agents de socialització (família, escola, grup d’iguals, mitjans de comunicació, etc.), es reprodueix i es transfereix amb un grau d’exigència variable, que l’estructura social determina per als seus integrants. La família transmet abans que ningú els valors vigents, i dins d’aquests valors, s’inclouen els rols, comportaments i expectatives que s’assignen a cada gènere i que afecten la identitat de les persones.

Identitat de gènere: És la vivència íntima i individual que cada persona fa del seu propi sexe i d’unes característiques de gènere, tal i com cada persona la sent i autodetermina, sense que puga ser definida per tercers, ja siga corresponent o no amb el gènere assignat socialment al moment de nàixer.

Identitat de gènere divergent (o també disconformitat de gènere, gènere independent o flexible, o patrons variants de gènere): Són termes emprats per a referir-se a aquells interessos i preferències no coincidents amb les normes culturals generalment acceptades per a cada un dels dos gèneres considerats normatius (homes i dones).

Rol de gènere: Es refereix a la vivència social del gènere en aspectes com la vestimenta, el llenguatge i altres pautes de comportament que són considerades com a masculines, femenines o andrògines en una societat i moment històric concret.

Orientació sexual: Tendència d’una persona a sentir atracció sexual, emocional o afectiva per les persones del seu mateix gènere o d’un altre gènere.

Persona trans: És un terme genèric que s’usa per a referir-se a aquella persona que té una identitat de gènere divergent o expressa un rol de gènere diferent a l’assignat per la societat. Aquestes vivències i identitats de gènere poden mostrar una gran varietat de formes i expressions que, de vegades, reben denominacions específiques, que ací no es detallen, a excepció dels termes transsexual i transgènere.

Persona transsexual: És aquella que naix amb un sexe biològic associat a un gènere concret, amb el qual no se sent identificada.

Home transsexual: És l’home que va nàixer amb sexe de femella.

Dona transsexual: És una dona que va nàixer amb sexe de mascle.

Transsexualitat: És, per tant, un exemple més de la diversitat humana, i el procés de transició de gènere, per adaptar-se al gènere sentit de forma íntima, ha de ser acompanyada des de l’escola per part de totes les persones integrants de la comunitat escolar, de forma natural, sense prejudicis, tot evitant l’assumpció de models tipus o l’adopció de respostes úniques.

Procés de transició (o procés de trànsit): És un procés personal i únic, d’autoafirmació de la pròpia identitat, diferent en cada cas particular, que persegueix l’adaptació progressiva a la identitat de gènere viscuda. El moment indicat per iniciar aquest procés ha de decidir-lo cada persona i contempla la preparació necessària per a assumir tots els canvis a venir, incloent-hi l’hormonació i les transformacions físiques de tot tipus.

Persona transgènere: És la persona trans que no s’identifica amb el gènere que se li pressuposa, però que no requereix assistència mèdica per a adequar les seues característiques físiques al gènere sentit com a propi.

Persona intersexual (amb intersexualitats o amb un desenvolupament sexual diferent (DSD): Es dóna quan una persona presenta un conjunt de variacions fora de l’estàndard corporal masculí o femení, o dit d’una altra manera, quan una persona naix amb un cos que no pareix encaixar dins les definicions i pressupostos biomèdics i culturals que estableixen una coherència entre sexe cromosòmic, gonadal, hormonal i l’anatomia sexual i/o reproductiva. Parlem, per exemple, de dones amb cromosomes XY i testicles, dones sense vagina ni úter, dones amb un clítoris gran i extern, paregut a un penis, o d’homes amb un desenvolupament diferent dels seus genitals, amb cromosomes XX, o fins i tot amb menstruació.

Persona cisgènere: S’usa per a referir-se a les persones la identitat de gènere de les quals concorda amb el gènere biològic assignat al nàixer.