MICROMASCLISMES
Els micromasclismes són tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana.
A diferència d’altres formes de masclisme o violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment, aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones, són legitimades per l’entorn social.
Es considera, a més, que conformen la base que dóna lloc a altres formes més agressives del masclisme, ja considerades delicte: maltractament emocional, psicològic, físic, sexual o econòmic. És a dir, que els micromasclismes són la base de la violència de gènere masclista.
Cal remarcar que el terme “micro” no es refereix a una cosa xicoteta i de menor importància sinó a una cosa quotidiana, menys visible, legitimat socialment, però que va “fent mossa”. Alguns experts han considerat si realment és necessari cercar un altre concepte o nomenar-ho com el que és: masclisme/sexisme.
Ací teniu un llistat de micromasclismes per a que reflexioneu:
- Distingir entre senyoreta i senyora
- Negar-se al fet que una dona et cedisca el pas
- Cambrers que li porten la beguda forta per a ell i la suau per a ella.
- Cambrers que et diuen bonica i preciosa.
- Quan un cambrer li porta el compte a ell i no a ella.
- Frases com: “Deixa’m que tu no saps” o “lleva que jo ho acabe més ràpid”.
- Saludar amb dues besades a ella, però donar-li la mà a ell.
- “Els bolquers són coses de dones”.
- “Vaya modelito” en les bodes, en les graduacions, en els lliuraments de premis, etc. es comenta solament la indumentària de les dones i es realitzen crítiques molt dures a qui se n’ix de la norma. Per descomptat ells aniran còmodes i elles embotides i amb tacons.
- Si ella és coneguda, però el seu marit també, esmentaran al seu marit perquè és conegut. De vegades arriba al límit de presentar-les com “la parella de” abans que utilitzar qualsevol mèrit professional.
- Les dones paguen menys en les discoteques. No és discriminació positiva, és tractar a les dones com a bestiar, elles són el producte.
- Quan li diuen a un home: Avui t’han deixat de “niñera”. No és una niñera, és un pare, cuida els seus fills perquè és la seua responsabilitat i no perquè avui la seua dona estava ocupada.
- Uniformes amb faldilla per a elles i pantalons per a ells.
- “Tan fort com Superman” Quan es lloen habilitats de xiquets i xiquetes es tendeix a usar models masculins, no hi ha dones fortes o ràpides?
- Regalar coses diferents a xiquets i xiquetes
- “Nenaza”, fer alguna cosa com una dona és un insult.
- El “I tu ja tens novio?” o el “i tu per a quan?”. L’heteropatriarcat en tota la seua esplendor: xiquetes que han de pensar a buscar al seu príncep blau (princesa no val) i no massa tard.