La indiferència i la impunitat són els millors aliats de la intolerància, al costat de l’absència de memòria i d’empatia amb la víctima.

Practicar la tolerància no significa tolerar la injustícia social, ni suspendre el judici i aplicar “un val tot”,no és permissivitat, ni renunciar a les conviccions personals. Tampoc és resignació o passar de les coses,no és conformisme generalitzat, indiferència, invitació a renegar de les creences o conviccions pròpies.

 

MANIFESTACIONS DE LA INTOLERÀNCIA

La intolerància pot manifestar-se com a marginació i exclusió de la participació en qualsevol àmbit de la vida pública o privada de grups en condicions de vulnerabilitat o com a violència contra ells.

La intolerància va acompanyada de símptomes d’autoritarisme, dogmatisme i fanatisme. És excloent i no solament afecta a religions, doctrines o ideologies, també a identitats futbolístiques, musicals i culturals agressives que puguen ser altres expressions de fanatisme.

El rebuig a la diversitat i pluralitat, alimenta l’odi, que acaba en la discriminació i la violència cap als diferents produint nombroses víctimes i fracturant les societats.

De no detenir la dinàmica de l’odi, el seu resultat és letal:

• Comença per estigmatitzar “l’altre”, negant el seu “valor humà” (dignitat) per ser diferent. Aquestes persones són sotmeses a un procés de “deshumanització”, alimentat per estereotips que calen en el subconscient social.
• Després els majoritaris es victimitzen amb sentiments de recel, por i amenaça, sentiments de sofriment per càrregues que consideren injustificades o per qualsevol altre factor que ho estimula. Per qualsevol fet, “l’altre” sempre és el culpable.
• Finalment comencen les hostilitats després d’haver interioritzat la comunitat prevalent, la “por a l’agressió” pels diferents.

La intolerància es presenta de diferents formes que tenen un denominador comú, la negació del valor (dignitat) de les persones diferents, generant danys en les seues diverses manifestacions, mitjançant conductes i accions (discriminació, hostilitat, violència… crim d’odi) d’individus, grups i institucions, indistintament en els àmbits escolar, domèstic, laboral, veïnal, esportiu, cultural, religiós, internet, comunicació, familiar, polític,… en qualsevol àmbit institucional i social, tot espai pot ser escenari on es projecten les seues diverses formes i accions.

 

 

Podem classificar les diverses manifestacions d’intolerància depenent del motiu pel qual es discrimina al diferent:

• RELIGIÓ (antisemitisme, islamofòbia, anticristianisme …)
• ÈTNIA (racisme, antigitanisme …)
• GÈNERE (sexisme, masclisme …)
• SEXE/ORIENTACIÓ SEXUAL (LGTBIfòbia, homofòbia, transfòbia …)
• CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES
  • EDAT (gerontofòbia)
  • DISCAPACITAT (disfòbia)
  • ALTRES (altura, pes, pèl, nas, orelles …)
• ESTÈTICA
• ALTRES
  • POLÍTICA
  • CULTURA (equip de futbol, grup de música, aficions …)
  • ECONOMIA (classisme, aporofòbia)
  • ORIGEN GEOGRÀFIC (xenofòbia)