NOSALTRES I ELLS

Quan els nostres alumnes comencen la seua etapa escolar, també comencen a ajuntar-se més amb uns companys que amb uns altres, donant motiu a entendre afectivament la diferència entre “nosaltres” i “ells/elles”. El “nosaltres” sempre representa el proper, càlid i fiable de les nostres relacions preferides, la paraula “ells” o “elles” representa una inseguretat, un límit en el món de la nostra confiança.

Aquest “significat en l’ombra” de les paraules “nosaltres/ells” estarà present quan circulen en l’espai escolar i serà la base perquè entre uns i altres grups s’activen actituds de cautela i distància. Si aquesta dinàmica de el “nosaltres/ells” no es contrapesa amb les experiències d’un “nosaltres” inclusiu de tots els alumnes i alumnes de cada nou curs o fins i tot del centre escolar sencer, podem arribar a obtenir unes actituds afectivament separadores d’uns grups i uns altres.

El desenvolupament social no es viu en solitari. Quan creixem aprenem del nostre entorn a assumir les relacions amb inseguretat o amb curiositat i bones expectatives. L’entorn de cadascun (nosaltres) pot aprovar o desaprovar el nostre procedir.

Les diferents formes de tractar als que no pertanyen a “nosaltres” ens poden conduir a conductes o situacions d’intolerància, desgraciàdament ben conegudes en els centres educatius i en la vida adulta posterior:

• la d’incertesa davant molts desconeguts, a la qual es respon aïllant-se d’ells i aïllant-los a ells (xenofòbia)
• la de competitivitat deslleial (discriminació)
• la de confrontació prepotent (agressió)