“Si ensenyem als xiquets a acceptar la diversitat com una cosa normal, no serà necessari parlar d’inclusió sinó de convivència”.

Daniel Comín

 

 

 

 

 

VIVINT EN LA DIVERSITAT

 

El terme diversitat (del llatí diversitas), es refereix a la diferència o a la distinció entre persones, animals o coses, a la varietat, a la infinitat o a l’abundància de coses diferents, a la disparitat o a la multiplicitat.

 

Diversitat cultural

La diversitat cultural o diversitat de cultures reflecteix la multiplicitat, la convivència i la interacció de les diferents cultures coexistentes, a nivell mundial i en determinades àrees, i atén al grau de variació i riquesa cultural d’aquestes amb l’objectiu d’unir i no de diferenciar.

Segons la UNESCO (l’organització de les nacions unides per a l’educació, ciència i cultura), la diversitat cultural constitueix el patrimoni comú de la humanitat i ha de ser reconeguda i consolidada en benefici de les generacions presents i futures.

Cada cultura és diferent, cada individu ha de tenir una identitat cultural i la diversitat cultural, en aquest sentit, es manifesta per la diversitat del llenguatge, de l’art, de la música, de les creences religioses, de l’estructura social, de l’agricultura, de les pràctiques del maneig de la terra i de la selecció dels cultius, de la dieta, i en tots els altres atributs de la societat humana.

Ha d’existir un sa equilibri entre els diferents grups culturals que existeixen en el món perquè totes les cultures puguen defensar-se, protegir-se, coexistir i contribuir al desenvolupament, a la pau, la reducció de la pobresa i la unió social.

 

Diversitat ètnica

La diversitat ètnica és la unió de diferents pobles en una mateixa societat, i que cadascun posseeix els seus propis costums, llenguatge, pell, religions, festes tradicionals, vestimenta, menjar.

 

Diversitat lingüística

La diversitat lingüística es refereix a l’existència d’una multiplicitat de llengües dins d’un espai geogràfic. Un factor que mesura la diversitat cultural d’una regió, país o àrea geogràfica és la diversitat lingüística, que es refereix a la mesura de la quantitat de llengües existents en un país o en una àrea geogràfica determinada.

 

Diversitat sexual

La diversitat sexual i de gènere o simplement diversitat sexual és un terme que s’usa per a referir-se de manera inclusiva a tota la diversitat de sexes, orientacions sexuals i identitats de gènere, sense necessitat d’especificar cadascuna de les identitats, comportaments i característiques que conformen aquesta pluralitat. 

Tradicionalment, el terme sexe s’ha emprat indistintament per a referir-se a conceptes que hui hauríem de diferenciar, com ara sexe biològic, identitat de gènere, rol de gènere i orientació sexual. Així, el sexe ha sigut considerat com una realitat unidimensional i binària. En l’actualitat, però, el sexe és percebut com una realitat multidimensional i caracteritzada per la diversitat.

 

Diversitat funcional

La diversitat funcional és un fenomen, característica o fet de tots els individus de la societat per igual o d’un determinat grup social, per a referir-se que cadascun d’ells té unes determinades capacitats.

Com la resta de diversitats, la diversitat funcional ha de ser gestionada de manera que no es produïsquen, o es corregisquen, exclusions o discriminacions, per exemple, cap a un minusvàlid, invàlid o discapacitat.

Aquests últims termes tenen una connotació negativa i per açò es va crear l’expressió diversitat funcional per a dir que tots tenim diferents i diverses capacitats, i no discriminar a ningú.

El terme diversitat funcional també s’usa com a terme alternatiu al de discapacitat, invalidesa o minusvalidesa.

 

DIVERSITAT, CONVIVÈNCIA I TOELRÀNCIA

 

La tolerància es defineix com l’actitud que suposa respectar, acceptar i apreciar la rica diversitat de les cultures del nostre món, de les nostres formes d’expressió i maneres diferents de manifestar la nostra condició humana, sempre que no lesionen la dignitat intrínseca de la persona i la universalitat dels drets humans. La tolerància ens porta a una convivència pacífica.

Conviure és viure amb la diversitat i en tota convivència poden aparèixer conflictes, ja siga a l’institut o en els diferents àmbits de la vida quotidiana. Els problemes de convivència empitjoren el clima social i dificulten el desenvolupament integral de l’alumnat.

La intolerància es la falta de respecte a la diversitat. La intolerància es pot manifestar de diverses maneres i és un dels grans desafiaments a la qual la humanitat ha de fer front. Veurem en altra secció els motius pels quals apareix la intolerància, quines són les seues manifestacions, les seues conseqüències i com podem fer que desaparega.