Assetjament escolar
L’assetjament escolar (conegut també per l’anglicisme bullying) es produeix per l’exposició d’un alumne o alumna, de forma repetida i durant un temps, a accions negatives, que exerceix un altre o altres alumnes, destacant-ne: la continuïtat en el temps, el desequilibri de poder (real o percebut) i el desig conscient de ferir, tant de manera física com verbal, o procedint a l’exclusió social.
Aquest assetjament, en general, succeeix en llocs on no hi ha adults supervisant. Això pot passar dins o al voltant de l’escola, encara que passa més sovint en llocs apartats, vestíbuls, lavabos, en autobusos escolars, en parades d’autobús, en classes d’Educació Física, altres classes que requereixen grups de treball i en activitats extraescolars.
L’assetjament escolar de vegades consisteix en un grup d’estudiants que s’aprofiten i aïllen un alumne en particular i es guanyen la lleialtat dels companys que volen evitar convertir-se en la pròxima víctima. L’assetjament també pot ser perpetrat pels professors i el mateix sistema escolar.
Aquests actes agressius es produeixen més habitualment entre nens i nenes en procés d’entrada a l’adolescència. L’assetjament escolar va més enllà de les manifestacions violentes com pot ser pegar, les més habituals són les actituds agressives com impedir l’accés a l’entorn social de la persona agredida. La violència sol dirigir-se al cos, l’agressivitat, a les relacions socials.
Tipus d’assetjament escolar
- Agressions físiques
- Directes: pegar, donar empentes, amenaçar, intimidar…
- Indirectes: amagar, trencar o robar objectes de la víctima…
- Agressions verbals
- Directes: escridassar, fer burla, insultar…
- Indirectes: malparlar d’algú o difondre rumors falsos quan no hi és, fer que ho senti per casualitat, enviar-li notes grolleres, cartes, correus electrònics, fer pintades…
- Agressions socials
- Directes: rebutjar algú en els jocs al pati, en les activitats a classe…
- Indirectes: ignorar algú com si no hi fos o com si fos transparent…
- Agressions digitals (utilitzant tecnologies) veure secció ciberassetjament
- Directes: trucades i missatges de text (sms), e-mails, fotografies i vídeos tramesos directament mitjançant el mòbil (mms) o el correu electrònic…
- Indirectes: comentaris, fotografies i vídeos penjats a les xarxes socials de manera anònima, vídeos a YouTube, suplantació de personalitat per enviar o publicar material comprometedor…
Qui participa en situacions d’Assetjament Escolar?
En l’assetjament escolar intervenen: els agressors, les víctimes i els testimonis, és a dir els alumnes, docents o altres membres de la comunitat escolar que presencien les agressions cap a les víctimes. Aquests últims juguen un paper molt important doncs solen estimular les agressions, quan riuen, aplaudeixen, feliciten a els agressors o per contra donant suport a les víctimes i denunciant l’assetjament.
- La víctima és qui rep l’assetjament escolar.
- L’agressor normalment és el capitost d’un grup que li segueix.
- Els espectadors observen sense participar en l’assetjament, però tampoc fan res per detenir-ho normalment per temor a convertir-se en víctimes. Els que presenciem un acte d’agressió i no intervenim, ens convertim en CÒMPLICES de l’agressor.
Conseqüències de l’assetjament escolar?
La víctima, repetidament és objecte de burles, insults, humiliacions, etc., la qual cosa provoca una sèrie de conseqüències que incidixen directament en el correcte desenvolupament i maduració de la persona.
- Fracàs escolar, degut entre altres factors a les dificultats de concentració que presenten.
- Fòbia a l’escola.
- Alt nivell d’ansietat, especialment de tipus anticipatori.
- Descens de l’autoestima.
- En els casos més greus, quan la victimització es prolonga en el temps, intents de suïcidi.
- Pèrdua de confiança en ell/a mateix/a.
- Sentiments d’indefensió i soledat.
- Problemes psicològics com somatitzacions, ansietat, tristesa o quadres depressius que poden derivar en trastorns psicològics.
Per a l’agressor/a, aquesta sèrie d’accions també provoquen una sèrie de conseqüències no desitjades, les quals estan directament relacionades amb futures formes d’actuació amb la parella i possibles actes de delinqüència.
- Aprenentatge inadequat respecte a la consecució d’objectius.
- Reforç sobre l’acte agressiu i violent com una cosa bona i desitjable que proporciona estatus i reconeixement entre el grup d’iguals.
Finalment per als espectadors/es, observar aquests tipus d’actes, també té una sèrie de conseqüències negatives, perquè arriba un moment en què es produïx una dessensibilització respecte a aquest violència. Hi ha persones que a causa d’estar exposats repetidament a aquesta situació, la consideren normal.
- Aprenentatge respecte a la manera de comportar-se davant de situacions injustes.
- Valoren l’acte violent com alguna cosa que proporciona estatus dins del grup.
- Normalitzen aquests tipus de situacions i s’acostumen a no fer res davant elles.
- Aprenentatge de patrons de conducta basats en el domini-submissió
