Dimecres passat 10 d’abril, els alumnes i alumnes de 2n d’ESO del nostre IES van acudir al CEIP Sant Blas i CEIP Sant Ferran per a realitzar una activitat molt interessant amb l’alumnat de 3r i 4t d’estos centres, dins del Pla de Transició Primària-Secundària. L’alumnat de 2n d’ESO va adquirir el rol de professor i professora col·laborant i explicant als xiquets i xiquetes dels col·les, les activitats que havien sigut elaborades per part de diferents departaments. Els departaments que van col·laborar en esta activitat van ser: departament de matemàtiques, de biologia i geologia, de llengua castellana i de llengua valenciana i anglés. Les activitats van ser eminentment manipulatives com construir figures geomètriques amb escuradents, fer entrevistes en valencià, endevinar paraules treballant el vocabulari en anglés, construir contes a través dels seus fragments o classificar imatges de diferents animals segons les seues característiques. Experiència molt positiva, una activitat molt integradora i satisfactòria per al nostre alumnat a més de ser una cosa diferent amb el que trencar la seua rutina diària. Ha sigut una iniciativa pensada i organitzada pel nostre company de matemàtiques Jose Aurelio Pina. Repetirem el curs que ve!!
Amb motiu del dia del llibre, en l’IES Sant Blas hem dut a terme diferents activitats. L’alumnat ha compartit una lectura al llarg del matí amb tots i totes les seues companyes i han fet dibuixos, escrit frases sobre cartolines i les han distribuído pel centre. A més, l’equip coordinador de la Sala de Lectura ha organitzat un Book Tube on l’alumnat i professorat ha pogut gravar-se recomanant un llibre que s’haja llegit i els haja agradat especialment. Tots els vídeos s’han estat veient i continuaran veient-se en la pantalla de l’hall de l’institut. Les escales del centre també han canviat: s’han instal·lat vinils amb els títols de llibres de diferents temàtiques. En totes les aules i durant l’inici de les classes l’alumnat ha estat llegint alguns fragments de llibres que ells i elles mateixes han portat.
El Dia Internacional del Llibre és una festivitat celebrada internacionalment cada 23 d’abril amb l’objectiu de promoure la lectura. Per això el Departament de Valencià ha convidat hui a Miquel Àngel Giner Bou, per a fer una trobada amb l’alumnat de 3r de l’ESO que ha llegit, durant este curs, la trilogia d’Anna Dèdalus. Ha sigut tot un plaer compartir amb l’autor totes les inquietuds lectores. Assenyalar també que esta celebració té el seu origen en la Festa de Sant Jordi celebrada a Catalunya, on ha sigut tradició des del segle XV que els homes regalen roses a les seues estimades. En 1925, el valencià Vicent Clavel va proposar que, a canvi, les dones obsequiaren als homes amb un llibre.
Finalment i en el marc d’este dia, part del professorat ha participat en el “Amic del Llibre Sostenible” que ha consistit en un intercanvi de llibres. Esperem i desitgem que hi haja molts més dies del llibre durant l’any.
La filosofia sempre ha mantingut una estranya relació amb el món, cosa que inclou a totes les espècies que habiten en ella. En realitat, els animals sempre han servit d’espill per a mirar als humans a través de relats exemplaritzants (les abelles en Marx), de metàfores que han tractat d’il·lustrar les concepcions antropològiques de cada filòsof (el gos de Diògenes), també com a arma llancívola a manera d’argument contra un altre (la gallina plomada llançada a Plató), o, directament, com a insult als altres filòsofs que no pensen com nosaltres (l’ase de Buridán).
Ara bé, si hi ha alguna cosa que caracteritza la imatge que els filòsofs donen de les diferents espècies d’animals és l’absolut desconeixement (excepte honroses excepcions) que els primer tenen dels segons. L’exemple més clar d’això seria el llop d’Hobbes, sobre el qual es projecta una imatge d’espècie feroç, traïdorenca i assassina despietada. Unes característiques que se li atribuïxen a aquells individus entre l’espècie humana que són capaces de realitzar les pitjors accions. No obstant això, la veritat és que es llança sobre els llops una imatge que no es correspon a la seua realitat com a espècie, sinó una construcció feta a imatge i semblança de les projeccions humanes, que posa a esta espècie com a boc expiatori d’allò que ens aterrix de nosaltres mateixos.
Com he dit abans, hi ha excepcions, encara que en alguns casos es tracten de meres intuïcions que aventuren teories que apareixen molts anys després, més que d’un coneixement cert. Entre estos trobem als peixos d’Anaximandro que podria trobar-se entre els antecedents de l’evolucionisme en el segle VI a.c. L’altra honrosa excepció podria ser Aristòtil del qual podríem dir que va ser el primer zoòleg preocupat per establir una primera taxonomia animal. Per a això va haver de fer observacions a vegades admirablement minucioses, com les que es referixen al comportament d’alguns peixos o cefalòpodes, o les extretes de les seues disseccions i observacions experimentals, com les fetes sobre el desenvolupament de l’embrió de pollastre en els ous d’algunes aus.
De totes maneres, si hi ha un tema que ha preocupat els filòsofs en la seua investigació amb els animals ha sigut la pregunta per allò que ens diferencia. Des del seu origen, ja hi ha una separació entre els humans i la resta dels animals; així per al mateix Aristòtil, estos tenen algun tipus d’ànima, però no aquella que els permet pensar. Esta diferenciació que traça la frontera entre l’humà i “l’un altre” s’establirà a partir de buscar allò de què manquen els animals respecte a nosaltres: intel·ligència, llenguatge, fabricació de ferramentes, cultura, etc.
Està cerca per la diferència tindrà la seua agra polèmica, ja entrada l’edat moderna, entre Descartes i Condillac. El primer, gran defensor de la teoria de l’animal-màquina, nega a este qualsevol característica que poguera humanitzar-los; són incapaços de sentir o són incapaços de comunicar-se ja que són autòmats. Així doncs, les seues accions o els seus sons serien el producte del funcionament del propi “aparell” i no respondria a cap capacitat cognoscitiva de l’animal. No obstant això, Condillac, precursor d’una proto-etologia, creu sense dubtar-ho que els animals pensen i senten igual que els humans.
Si bé este tema ha sigut una constant entre filòsofs, sempre ha sigut considerat com una mica menor entre una especialitat menor dins de la branca de l’Antropologia (que tampoc ha gaudit de gran popularitat en el cànon filosòfic). Només amb l’aparició de “l’animal que després estic si(gui)endo” de J. Derrida en 2006 este tema es convertix en una cosa rellevant en el pensament filosòfic i comença a il·luminar moltes de les investigacions que sobre els animals s’estaven realitzant. Per a este autor la filosofia s’obstina a oposar a l’Home la resta del gènere animal com un conjunt indiferenciat: «l’Animal». A més, la qüestió que procedix plantejar-seno és si els animals poden raonar sinó: «poden patir?». La lectura de textos filosòfics ens porta a la conclusió que els filòsofs, encara que siga de manera teòrica han maltractat als animals. Això no ha deixat de tindre greus repercussions sobre el nostre tracte real amb ells.
Les preocupacions de Derrida van portar a posar el focus sobre un altre filòsof al qual s’havia menyspreat precisament per teoritzar sobre els animals molt abans: Peter Singer. En “Alliberament animal” de 1975 creu que la filosofia ha de servir per a canviar allò que no està bé en el món, i una de les coses que no estan bé és la nostra relació amb els animals. En esta obra va posar les bases del moviment antiespecista, considerant per primera vegada als altres animals com a iguals enfront dels éssers humans. Iguals per a tindre els seus drets bàsics protegits, com el dret a la vida i al benestar. Per a este, la qual cosa els estem fent als animals ha de veure’s com un mal terrible contra altres espècies, com en el seu moment es va veure el racisme o la violència contra les dones.
Estes reflexions ens porten a dos camins diferents. En primer lloc, aquella via que explora Frans de Waal, psicòleg i primatólogo, qui mitjançant estudis i experiments empírics inclou a determinades espècies animals entre aquelles que es comporten amb sentit de la justícia, de l’equitat o de la cooperació, encara que també de l’ús del poder per part dels capitostos. És a dir, característiques que semblaven exclusivament humanes pel seu alt grau de sofisticació i que ara existixen espècies (elefants o ximpanzés) que semblen haver fet el salt a eixe grau d’abstracció. Així, hi ha animals que són cada vegada més humans.
D’altra banda, tindríem les investigacions de Vincianne Despret. Per a esta autora, és molt difícil subsumir a totes les espècies sota la categoria única d’animal. Per a ella ja hi ha un problema en la pròpia classificació i en la generalització dels animals. Per a esta autora, no es tracta tant d’humanitzar als animals sinó d’entendre que els animals poden ensenyar-nos a nosaltres moltes altres maneres de fer, de conéixer i de relacionar-nos amb el món. Així, a “habitar com un ocell” ens proposa un nou acostament al territori, allunyat de l’ocupació especulativa tan pròpia del nostre sistema econòmic i proposant una nova apropiació de l’espai atés el cant d’un ocell.
I si bé és cert que cada vegada les fronteres entre l’animal i l’humà s’han anat esborrant, si bé és cert que nosaltres els humans cada vegada tenim més consciència de ser una espècie més entre les altres, no per això deixem de tindre eixe neguit que ens fa preguntar-nos per què no encaixem del tot en la naturalesa, per què continuem sent eixos animals la naturalesa dels quals consistix a creure que no són només un animal.
XXXIV edició de la fase comarcal de l’Olimpíada Matemàtica.
El passat dissabte 23 de març, un grup de 15 alumnes i alumnes del centre educatiu va participar en la XXXIV edició de la fase comarcal de l’Olimpíada Matemàtica de l’ESO. Van acudir en horari matutí a l’IES Alluser de Mutxamel per a gaudir de les matemàtiques en una jornada marcada per la il·lusió per resoldre problemes. Cal destacar que van coincidir amb l’alumnat, tutores i tutors de 5é i 6é de primària del Col·legi Sant Ferran, adscrit al nostre centre. El professorat que va acudir amb l’alumnat agraïx de cor la dedicació i participació dels nostres estudiants, que han sigut verdaderament protagonistes en esta jornada de coneixement i emoció.
Gràcies per ser partícips de la màgica aventura de les matemàtiques!
Alumnat que va acudir: • Alejandro Gutiérrez Martínez• Carmen Fernández Marco • Silvia Nicolás Aroca • Miguel Berenguer Piqueras • Marcos Pérez Rodilla• Jaime Yanguas García-Peñuela • Gonzalo Terán Hernández • Aarón Sánchez Bolaños • Isabel Martínez García • Unai Franco Coves • Adrián Cortés García • Irene Corbí Soria • Victoria Estefania Torrijos Jover• Abel García Martínez • Alejandro Sempere Moreno • Julen Romero Guerrero
El passat 13 de març, els grups de 1r de batxillerat que estudien geologia van assistir a la Geoyincana organitzada pel departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la universitat d’Alacant. Les professores que van assistir al costat de l’alumnat van ser Toñi Carbonell i Nuria Sahagún. L’activitat es va dur a terme al campus de la UA. L’activitat va consistir en un itinerari d’aproximadament 3h de duració, amb parades on es van realitzar activitats pràctiques i explicacions breus relacionades amb la Geologia i els seus treballs de recerca.
El passat 16 de febrer, part de l’alumnat de 2n de batxillerat de ciències del nostre centre va participar en les olimpíades de geologia i biologia en la seua fase local, organitzades per la facultat de Ciències de la Universitat d’Alacant. Un dels alumnes, Felipe Lázaro Abreu, va obtindre un reconeixement en forma d’accèssit, quedant en 8é posició en l’olimpíada de Geologia. Una altra alumna, Aitana Martínez García, va obtindre un altre accèssit en l’olimpíada de Biologia en quedar en 6a posició d’entre 100 alumne i alumnes participants de tota la província.
El nostre company Emilio Vecher del departament d’Economia amb l’alumnat de 2n d’ESO de l’assignatura Emprenedoria Social i Sostenible, ha instal·lat una sèrie de “espantaocells” en La Terreta que han elaborat reutilitzant materials com a pilotes, garrafes d’aigua, velles samarretes, etc. Així és com La Terreta té nous vigilants…
Part de l’alumnat de 1r d’ESO del nostre centre va estar ahir realitzant una ruta de senderisme en el Xorret de Catí (la resta de l’alumnat de 1r la realitzarà el pròxim 5 de març). La ruta va partir de l’hotel situat a Catí; vam recórrer la zona a través d’un camí forestal que ens endinsava en el paratge natural. Esta zona es troba inclosa en el Paisatge Protegit Serra del Maigmó i Serra del Sit. Al llarg del recorregut vam poder observar diverses espècies vegetals i d’aus així com antigues construccions humanes com la gelera de la zona o l’ermita, tots dos del segle XVII. La ruta realitzada va ser una ruta circular que va arribar a la Foradà, envoltant la serra i tornant de nou a l’hotel, recorrent aproximadament 7 km. Dins del marc del projecte GUARDABOSC vam poder parlar sobre els sistemes de prevenció d’incendis que vam anar observant com els típics tallafocs, el desbrossament dels límits dels camins i carreteres, la densitat arbòria o el mosaic agroforestal, mosaic producte de l’activitat agrícola en l’entorn forestal i que servix com a element interruptor de la propagació del foc en cas d’incendi; l’educador ambiental també ens va poder mostrar, des de la serra de la Foradà, un vessant pròxim que va cremar a causa d’una negligència humana com va ser realitzar una barbacoa sense tindre en compte les condicions adequades per a evitar provocar un incendi. L’alumnat va tindre un comportament exemplar. Amb esta mena d’activitats pretenem fomentar la posada en valor del patrimoni natural de la nostra província, la cura del medi ambient i que l’alumnat puga adquirir els coneixements bàsics de senderisme. L@s responsables de l’activitat han sigut Toñi Carbonell, Toni Juan, Jose María García del departament de Biologia i Geologia i Magdalena Enseñat d’Orientació.
L’alumnat de 3r d’ESO del nostre centre va estar des del dia 5 fins al 9 de febrer en l’estació d’esquí de Panticosa, a la província d’Osca. Durant tota la setmana, l’alumnat ha realitzat la modalitat de ski o snow en les pistes de l’estació de Formigal. a més d’esquiar han realitzat diverses activitats, com a visita Biescas de turisme, relax en el balneari de Panticosa i altres activitats com a fuita room. Ha sigut un viatge de 10, on l’alumnat ha esquiat molt, han aprés un nou esport, gaudit molt i s’han conegut entre ells, fomentant noves amistats. El professorat responsable de l’activitat va ser del departament d’Educació Física, Alejandro Gil, Vicente Berna i Mónica González així com Pau Buigues de Tecnologia.
Com a part de les activitats que es van desenvolupar en l’institut el dia 22 de desembre, últim dia de classe abans de les vacacions de Nadal, l’alumnat va poder fer-se fotografies amb el croma, una tela verda que ens servix per a modificar el fons de la fotografia i posar el fons que vulguem. Esta activitat, es va emmarcar com a part del mercat ambulant solidari que es va realitzar eixe mateix dia. La iniciativa ha sigut duta a terme pel professor de matemàtiques Jose A. Pina, qui s’ha encarregat també del processament posterior de les fotografies. A continuació es poden veure els resultats.
