L’institut obrí les seues portes el curs 1965/1966. Originàriament estava dividit en dos centres: la part nord on estudiaven les xiques i la sud on ho feien els xics, cadascuna d’elles tenia una casa de conserges. Al bell mig hi havia una tanca que separava pudorosament els i les alumnes, ja que les autoritats del moment els semblava pecaminós allò de barrejar ambdós sexes. A més d’aquesta separació física, hi havia de fet una separació administrativa perquè la part de les xiques era una secció delegada del Sant Vicent Ferrer i la dels xics ho era del Lluís Vives. Al voltant de l’institut no hi havia cap carrer asfaltat, davant de l’entrada hi havia terra i a la part posterior l’arena de la platja. Aquesta situació provocava que en època de grans pluges, com que la canalització del barri era deficient, l’institut quedara poc menys que aïllat per l’aigua i en conseqüència es fera impossible d’arribar-hi, per la qual cosa s’havien de suspendre les classes (aquesta situació es mantindria uns quants anys).
El curs 1969/1970 desapareix la secció delegada del Lluís Vives i obliguen els xics a desplaçar-se, bé al Sorolla o bé al filial núm. 2 del Lluís Vives (actual col·legi Santiago Apóstol) per tant el nostre centre quedaria com a institut femení.
A partir del curs 1972/1973 oficialment es converteix en un institut independent i per tant jano és secció delegada. Torna el seny i xics i xiques comparteixen institut i aules, encara que en aquest primer curs el nombre de xics serà molt reduït.
Al curs 1978/1979 s’amplia el centre amb la inclusió d’un annex que inclou un saló d’actes, un bar, uns serveis, un magatzem, una biblioteca i es tanquen i converteixen en aules uns patis interiors (on antigament hi havia un futbolí i més tard una taula de ping-pong) i s’asfalta gran part del pati. A més la tanca exterior, semiderruïda amb el pas del temps, i molt baixa és substituïda per una altra més compacta i del doble d’alçada de l’anterior. És també en aquest any quan entra en funcionament l’INBAD (Institut Nacional de Batxillerat a Distància) encara que no duraria massa temps. Al curs 82/83 es construeix una escala d’incendis situada al mig de l’institut a la part est, que afortunadament mai haguérem d’utilitzar i que s’usava per a prendre el sol .
Al curs 1989/1990 es realitza una reforma al centre que suportaríem tot el curs i que contemplava la inclusió d’una doble porta a les aules, la renovació del sistema elèctric, la instal·lació de gas natural i la construcció sobre la terrassa de l’annex d’una biblioteca, així com diverses aules noves on hi havia la biblioteca anterior. L’antiga casa nord dels conserges de les xiques és reconvertida en vestidors i també serà reconvertida en sala d’audiovisuals l’antiga capella ubicada al centre de la planta baixa. L’obra era molt problemàtica ja que solament utilitzàvem la meitat de l’institut mentre treballaven a l’altra meitat. Així quan finalitzaren les obres en la primera meitat ens passàrem a la part acabada. Com que no hi cabíem s’hagué de crear un doble torn de matí i de vesprada.
Finalment a les primeries de desembre de 1999 i mentre se celebrava una reunió del Consell Escolar, una telefonada de l’administració ens va comminar a desallotjar el centre ja que la seua estructura corria el perill de desplomar-se. Fórem “acollits” a l’IES Sorolla (els de Batxiller) i a l’IES Alboraia (els de 3r i 4t de l’ESO) en torn de vesprada. Aquesta diàspora s’acabaria a principis d’abril del 2000 ja que seríem reallotjats en unes aules prefabricades situades en la tanca est de l’antic centre i tornaríem a l’horari diürn. Aquesta situació es perllongaria fins juny del 2003, i al setembre d’aquest mateix any ens reincorporaríem al nou centre amb la inclusió ja de l’alumnat de 1r i 2n d’ESO. Vol dir això que la nostra precarietat ha durat tres anys i nou mesos.
En aquests temps per suposat han passat moltes altres coses que la brevetat d’aquest escrit no permet desenvolupar. Únicament destacar per l’acceptació que han tingut, la festa de carnestoltes que celebràvem un divendres de febrer i el concurs de paelles que se celebrava l’últim dia del segon trimestre. Tradicions aquestes que els darrers esdeveniments ens han fet perdre i que esperem poder recuperar.
Miquel Lillo (professor IES Isabel de Villena entre 1978 y 2018)
