Erasmus+

Memòria final mobilitat a Bèlgica. 04/07/2022 – 08/07/2022

Dins del projecte Way To Europe, el qual pertany al programa Erasmus Plus que es desenvolupa al centre actualment, la setmana passada els professors Carlos Barrachina, Raquel Domingo, Vicen Valls i Carolina Garcia van realitzar una mobilitat a Bèlgica. Aquesta mobilitat tenia com a objectiu fonamental formar al professorat en l’atenció a l’alumnat i les seues necessitats, formar en la diversitat cultural i social, així com desenvolupar les competències digitals i lingüístiques dels participants. A més, també es pretenia trobar possibles socis per a projectes europeus.

La planificació del curs va ser la següent:

1r dia (04/07/2022):

La primera sessió va tindre lloc a la Flanders Teaching Academy, al centre de la ciutat de Gant. Aquesta sessió va servir de presentació per al professor ponent i la resta de participants, els quals venien de països com Alemanya, Romania, Itàlia o Portugal. En entrar dins de l’aula, ens vam trobar un mapa d’Europa de LEGO, on tots els participants havíem de localitzar el nostre lloc de procedència. Tot seguit, parlarem de creativitat, d’innovació educativa, de contacte amb l’alumnat, parlarem de connectar… parlarem de LEGO. Sí, l’empresa que tantes il·lusions i hores de diversió ens ha proporcionat durant tants anys i la qual té un conveni amb l’escola on treballen la majoria dels mestres ponents del curs. Vam fer una breu activitat on hem de construir un ànec amb les peces que ens donen en 40 segons. Molt interessant per connectar a l’inici de la classe. Posteriorment, el ponent ens presentà una sèrie d’activitats sobre com conèixer als nostres alumnes millor mitjançant les dinàmiques de LEGO.

Després d’una xicoteta pausa per un café, vam analitzar el sistema educatiu de Flandes. Cal dir que Bèlgica és un país complex, on el govern central gaudeix de cert poder, però compartit amb les tres regions en les quals es divideix el país: Flandes, Valònia i Brussel·les. Aquestes tres regions tenen el mateix poder que el govern central i tenen capacitat legislativa en molts camps, entre ells l’educació. En aquest sentit, el sistema educatiu de Flandes és sinònim d’èxit, cal dir que d’acord amb els resultats de l’informe PISA està entre els 10 primers del món, per davant de molts països. Aquest sistema es basa en la lliure elecció de l’alumnat per triar el seu camí acadèmic, i en la llibertat de càtedra del professorat. La gestió dels centres és completament pública, l’estat financia les despeses. Així doncs, l’educació primària és completament gratuïta, i en la secundària, sols han de pagar certes despeses, com els llibres.

Continuant amb aquesta anàlisi, la majoria dels centres són catòlics (70%), la resta pertanyen al sector liberal (20%) i/o laiques, privades i altres tipus de centres conformen el 10% restant. En aquest sentit, l’alumnat no està obligat a cursar la fe predominant al centre, cada alumne pot triar la confessió religiosa que vullga.

Després d’aquest xicotet lapse de temps, tornem a l’educació primària i secundària. Els alumnes estudien en la llengua de la regió (Flandés en flamenc, Brussel·les en francés i en Valònia en francés i alemany), i als 10 anys s’incorpora l’ensenyança del francès. Als 14, la de l’anglès. El currículum educatiu no està centrat en l’aprovat, sinó en l’assoliment d’uns objectius d’aprenentatge, la qual cosa és important perquè reforça el grau d’independència de l’alumnat, ja que no depenen exclusivament dels resultats que trauen. Així doncs, cal dir que la competència oral en ambdues llengües és alta pel que fa als resultats. A l’educació secundària, no existeix un camí únic i final. Què vol dir açò? Per a començar, no hi ha exàmens per accedir a la universitat. En segon lloc, i com hem dit abans, el professorat gaudeix de total llibertat a l’hora d’impartir els continguts. La llibertat de càtedra és total i la junta de professorat aconsella a l’alumnat quina ruta haurà de triar. Existeix la repetició de curs, però, com vorem a continuació, normalment es decideix que l’alumne trie un altre camí. Així doncs, l’educació secundària (12-18 anys) es divideix en els següents camps:

a) ASO (General Secondary Education): l’educació preparatòria per als estudis universitaris.

b) TSO (Technical Secondary Education): també considerada com una educació secundària similar a la nostra, però centrada en assignatures més tècniques i de caràcter científic, útils per a enginyeria, química o física.

c) BSO (Basic secondary educaction): centrada en l’àmbit laboral i pràctic, és ací on l’alumnat que no vol estudiar assignatures més complexes i vol entrar al món laboral. És una educació similar a la formació professional. Aquesta opció també es recomana per aquells alumnes que no han sigut capaços de superar certes matèries, i, per no tornar a repetir, poden optar per aquesta opció.

d) ASE (Art secondary education). Educació centrada en les arts plàstiques, disseny, etc.

e) Escoles per a l’alumnat amb necessitats específiques. Encara que l’alumnat amb aquesta casuística pot cursar les classes amb el grup, la majoria de les famílies opten per aquest tipus de centres.

Com hem dit abans, no existeix cap examen per accedir a la universitat, no hi ha PAU. És el cos de professors que avaluen a l’alumnat qui decideix si està preparat per cursar els estudis universitaris. Si l’informe que donen és favorable, entren directament a la Universitat.

En l’última part de la sessió, se’ns van presentar diferents ferramentes digitals amb les quals presentar, repassar i estudiar els continguts de les assignatures. En aquest sentit, cal destacar algunes de nova creació com ara bookwidgets, answergarden, wooclap o wikihow. Altres aplicacions més familiars com ara edpuzzle, mentimeter, minecraft per alumnes o padlet també van ser introduïdes a la sessió.

En acabar la sessió, vam tindre una oportunitat única. Al costat del centre es troba la catedral de Sant Bavón, on vam poder visitar una obra d’art única, El Corder Místic, de Jan Van Eyck.

2n dia (05/07/2022):

En el dia d’avui hem visitat un centre educatiu a la ciutat de Melle, pròxima a Gant. Amb ell hem iniciat una visita pel centre, el Paters Josefien Lagere School. És un centre amb una llarga història i amb un gran nombre d’alumnes. Molts alumnes provenen de famílies que han estudiat durant generacions al centre i que contribueixen de forma activa, ja que molts passen a formar part de la comunitat docent d’aquest. Així doncs, el nombre total d’alumnes és el següent:

· Primària: 200 alumnes, amb una ràtio de 20-25 alumnes per classe.
· Secundària: 600 alumnes, amb una ràtio similar.

Cal dir que el 25% de l’alumnat es queda intern al centre per a estudiar, ja que venen d’altres regions del país o són directament emigrants. L’alumnat ve el diumenge al centre i se’n va a casa el divendres. Dels interns, 10-20 alumnes són de primària, i la resta de secundària.

En aquest sentit, recalcarem un concepte molt important per al sistema flamenc d’educació. Les escoles OKAN. Aquest tipus d’escola és específica per a l’alumnat nouvingut que no té cap coneixement de l’idioma. Durant dos anys, l’alumnat no assisteix a la classe amb el grup de referència que els tocaria. Sols tenen tres assignatures: llengua, esports i religió -la que trien d’acord amb la seua cultura-, totes impartides en l’idioma oficial de la regió, en aquest cas flamenc. És una immersió lingüística total per tal que a la fi d’aquests dos anys puguen incorporar-se a les classes de forma normal.

Continuant amb el recorregut, visitem les instal·lacions del centre. Són impressionants. Pel que fa al professorat, disposa de 20 hores lectives, i les complementa amb tallers de formació, xarrades i participació en cursos com a ponents. Tot el professorat s’implica en aquest sentit i imparteix diverses assignatures, com per exemple el nostre guia. Les aules són aules matèria, l’alumnat va a les aules, on la metodologia emprada és majoritàriament de caràcter pràctic i inductiu. Una vegada finalitzada aquesta visita, al migdia, tornem a Gant, on aprofitem per dinar i preparar-nos per a un tour nocturn per la ciutat. Aquest tour és realitzat per un professor d’història, extreballador del col·legi, el qual ara treballa com a guia de la ciutat. És un tour genial, on mitjançant l’humor, la interacció i els jocs explorem la ciutat de Gant, una meravella per a la vista.

3r dia (06/07/2022):

Hui el curs ha canviat de localització i ens hem traslladat a Bruixes, ciutat històrica on hem posat en pràctica les aplicacions digitals que vam analitzar el primer dia de curs, especialment dos: padlet i actionbound. Un dels objectius de les activitats de hui és comprovar com l’ús d’aplicacions digitals, mitjançant la metodologia inductiva, pot contribuir a l’aprenentatge de conceptes, utilitzant una llengua en comú, l’anglès, com a canal de comunicació. La primera tasca ha estat la introducció del padlet. El nostre programa del curs es trobava fet en aquesta aplicació, i molts dies se’ns han donat les instruccions per reunir-nos mitjançant el padlet. En el dia d’avui, els grups havien de pujar fotografies, en distints punts de la ciutat de Bruixes, per tal de comprovar que havíem seguit l’explicació del guia que ens ha acompanyat durant les primeres hores. Teníem una sèrie de llocs per trobar, o fer una activitat en concret, i pujar una fotografia. Entre els llocs que hem vist, es trobaven entre altres el convent de monges de Bruges, primer de Bèlgica i quasi d’Europa en obrir la pràctica religiosa al poble (edificis, accessos i altres), el carreró del foc, on hem vist edificis de l’època espanyola a la ciutat, o la cerveseria Brugse zot, famosa per ser l’única existent avui en dia en la ciutat.

Després d’una pausa, vam començar la segona activitat, ja al nucli antic de la ciutat. En aquest cas, l’aplicació triada va ser la d’actionbound, genial per a treballar amb grups diversos. És una aplicació que treballa per geolocalització en una zona acotada, és a dir, amb google maps. S’elaboren proves distintes, bàsicament s’han de trobar llocs, fer vídeos, prendre fotografies o contestar preguntes en llocs concrets. Per cada resposta correcta, es dona una quantitat de punts als participants. En aquest cas, hem hagut de localitzar 14 llocs o punts al nucli antic –hui hem acabat morts- i malgrat que els hem trobat quasi tots, cap dels nostres grups ha sigut el guanyador. L’experiència ha sigut molt enriquidora, hem gaudit molt i la nostra competència lingüística i digital ha millorat, o això creem, bastant avui. La integració i la inclusió són principis bàsics en la nostra pràctica docent, i cada dia més. Hui hem vist com malgrat les diferències culturals i lingüístiques són evidents, no són cap obstacle per aprendre i conèixer, en el nostre cas, un entorn desconegut.

4t dia (07/07/2022):

Després d’aquesta activitat introductòria, ens vam centrar en la fase pràctica del dia d’avui. Ens vam dividir en parelles per tal de fer bombons de xocolate. Les parelles havien d’ajudar-se entre si a l’hora de treballar i havien de seguir els passos marcats pel professor ponent. La interacció entre els diversos membres del curs -de cinc nacionalitats diferents- ha servit per coordinar-nos per tal d’utilitzar les ferramentes, els recipients, i agafar torn a la cua per tal que el xocolate calent amb el qual faríem bombons no es gelara per davall de la temperatura necessària –35 graus el negre, 30 el blanc-. Després d’unes hores, els nostres bombons estàvem ja preparats per menjar-los. Reflexió final: no importa els recursos que tinguem, sobretot econòmics. Podem integrar i treballar amb qualsevol alumne, ajudar-lo a superar qualsevol barrera idiomàtica o cultural i contribuir així a la seua integració i participació en les activitats extraescolars que preparem.

Ja a la vesprada, ens vam desplaçar a la ciutat d’Amberes. Aquesta és una ciutat coneguda per molts aspectes, però sobretot, per ser un dels majors ports d’Europa i amb major càrrega històrica. Perquè per Amberes han passat les majors onades d’immigració de la història recent, i ha sigut un reflex de la barbàrie que l’ésser humà pot dur a terme quan la violència s’imposa a la raó. Un dels llocs que cal visitar és el Red Star Line Museum o, millor dit, el museu de l’empresa de vaixells que durant segles va dur a terme el transport de mercaderies i persones cap a Nord Amèrica. És un museu que marca. Marca perquè ens demostra que des que l’ésser humà és el que és, ha sigut migrant. Un migrant amb mancances, amb necessitats. Des de la prehistòria fins a l’actualitat. Passant per Pitàgores, Elizabeth Vincet (esclava de color a l’USA) al segle XX, amb personatges com Einstein, Sergei Brin o Liz Clairbone. Els emigrants, molts a causa de les guerres, havien d’esperar mesos per a obtindre els diners necessaris i els controls mèdics eren, sovint, denigrants.

5é dia (08/07/2022):

L’escenari del curs hui ha sigut la ciutat de Brussel·les, la ciutat dels barrufets, de Tintint i on el rei Alfred va prohibir l’entrada als nazis. Vam visitar el barri de Marolles, el barri més pobre de la capital, amb una gran desigualtat social i un índex d’atur enorme. No obstant això,no és el pitjor barri, ja que l’índex de delinqüència és més baix que altres llocs com Molenbeek o Chaarbeek. És el barri on va viure Brueghel, el pintor del Renaixement, el qual va ser el primer pintor humanista. Marolles destaca també per ser el lloc on va predicar Erasme de Rotterdam i on es parlava un dialecte propi el qual, malgrat que ja no existeix, té una importància molt gran en l’actual parlar de la capital. Aquest dialecte combinava elements del jueu, castellà, holandès i francès.

També és important recalcar que els resultats escolars també són millors en aquest barri que en altres de similars característiques. Per què? Dos conceptes responen a aquesta pregunta. El primer, el sentit de comunitat. Marolles és un barri on tots són una família. El lloc més conegut és el mercat de productes de segona mà, el Flea Market, on tot el veïnat compra productes. Destaquen també els ‘banys socials’, on tota persona, gratuïtament, pot dutxar-se tres voltes a la setmana. La segona qüestió que respon a aquesta pregunta és de nou el model educatiu. A Marolles podem trobar dos: el flamenc i el de la regió de Brussel·les. De nou, cal recalcar la presència del primer, ja que afavoreix la integració del col·lectiu migrant, mitjançant el mètode de les escoles OKAN que ja hem comentat en anteriors posts. S’intenta protegir a les famílies en tot moment. Malgrat tot açò, encara existeix un gran nombre d’abandonament escolar. A la vesprada, vam finalitzar el nostre tour al Parlament Europeu.

Ens emportem moltes coses d’aquest curs, però destaquem el següent:

1. Hem conegut persones meravelloses, entre elles, a un conjunt de 5 professores portugueses de Portimâo amb les quals hem acordat que formen part del nostre projecte KA2 en el futur. Estem en contacte amb un centre italià de Bari per vore si finalment participen en el projecte.
2. Hem desenvolupat la nostra competència lingüística i, sobretot, la digital. Les noves ferramentes tecnològiques són fonamentals en la tasca docent i és essencial integrar-les a l’aula.
3. La integració i atenció a l’alumnat amb necessitats específiques i amb dificultats econòmiques és un dels reptes del futur. Per això, hem de treballar en els canals d’atenció i desenvolupar en gran manera les tutories afectives i la mediació en conflictes que es desenvolupa al nostre centre.