Hui, 7 de març, a l’IES Escultor Francesc Badia hem començat els actes al voltant del 8M, Dia de la Dona. Aquest dia de reivindicació volem visibilitzar la tasca de les dones en diferents disciplines, lluitant així contra la invisibilització a què les ha sotmés la història i amb la voluntat de conscienciar la comunitat educativa sobre la necessitat d’una societat justa i equitativa, amb igualtat de drets i oportunitats, per a homes i dones, on regne la LLIBERTAT.
Des de la Coordinació d’Igualtat i l’Espai de Xiques, un grup d’alumnes i professores que ens reunim els dimarts al pati, hem preparat una sèrie de propostes. En primer lloc, al vestíbul de l’institut hem situat un panell amb el títol “Masclismes Quotidians” que ha anat omplint-se, de la mà d’alumnat i professorat, d’expressions masclistes del nostre dia a dia, una crida a la reflexió i l’esperit crític.
Tenim també una exposició de treballs sobre diferents dones de la filosofia, l’esport i la filologia clàssica, elaborats per alumnat de diversos cursos, així com una instal·lació de l’alumnat de dibuix artístic reinterpretant diverses obres amb perspectiva de gènere. Així com un mural preparat per alumnat de 1r d’ESO sobre el 8M.
Aquest matí al pati ens hem agafat de les mans alumnes i professores mostrant la nostra unió, mentre escoltavem “Cançò de fer camí”, poema de Maria Mercé Marçal interpretat per Mireia Vives. I, per acabar, dues alumnes de 1r de Batxillerat, Kheloud i Susana, a qui volem agrair especialment la seua presència i dedicació, han llegit un poema d’Aurora Luque, titolat Neodanaides i que conta la història de les filles de Dànao, que acabaren castigades a omplir eternament un barril d’aigua, amb la base foradada. Aquest poema és un cant a la feina diària de tantes i tantes dones, que viuen, com elles, permanentment castigades.
NEODANAIDES
Castigadas. Las siempre castigadas. Nacer para el castigo.
Para llenar los cuencos, las nañeras,
los cubos de fregar, la fina copa,
la piscina infantil y la cisterna,
la zafa, el fregadero, las tazas y el bidé,
la lechera, la jícara, la olla.
Acarrear sin pausa las aguas de los días
y reponer las nunca llenas ánforas,
el cántaro, el lebrillo, los aljibes,
el frasco de perfume,
la botella de suero de la clínica
con su rumor de ánimas,
el bebedero de los animales.
Nosotras, castigadas, las nietas del río Nilo,
halladoras de fuentes, de regatos,
que perforamos rezumantes pozos,
que hicimos coronar de manantiales
a la árida Argos desahuciada.
Nosotras, Melanípides, las que entreviste en Siria,
ni mujeres ni hombres –no supiste qué éramos,
de pura libertad inconcebible-
cabalgando por bosques soleados,
cazando a su placer, recogiendo los dátiles
y la casia y las lágrimas de incienso.
Nosotras, castigadas. El cedazo, la rota regadera,
Los calderos en ruina. El agua se nos va
Y ya no es nuestra.
Porque a la Muerte atamos, como Sísifo.
A nuestra muerte le pusimos bridas.
El següent vídeo és un resum de les activitats i actes que es portaren a terme el dia 8 de març en l’IES ESCULTOR BADIA. Fou un dia no sols de celebrar sinó també de lluitar pels drets de les dones i la igualtat, i l’alumnat així ho va entendre. La lluita per la igualtat comença i s’estén per tot arreu des de les aules.
Tots els dies són 8 de març.
La coordinació d’Igualtat.