Autores: Aurora Marco i Maria Concepción Pastor
El projecte Aula InDi (Innovació i Digitalització), implementat a l’IES Enric Soler i Godes de Benifaió en el marc del programa PIIE 2024-2026, naix de la necessitat de millorar la inclusió educativa mitjançant la creació d’espais d’aprenentatge oberts, flexibles i digitalitzats. En un context on les limitacions infraestructurals han obligat a convertir laboratoris en aules convencionals, l’equip docent de Física i Química de 2n d’ESO ha decidit apostar per una transformació radical de la seua praxi docent. L’eix vertebrador d’aquesta proposta ha estat l’aplicació dels Recursos Educatius Oberts (REO) del Projecte EDIA, que han permès integrar la tecnologia no com un complement, sinó com una eina metodològica fonamental.
Els REO com a catalitzadors de la inclusió i el DUA
La principal fortalesa dels materials del Projecte EDIA (com “Investigando el movimiento”, “las fuerzas” o “la energía”) és la seua flexibilitat, la qual cosa facilita l’aplicació del Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA). Aquesta metodologia permet que tot l’alumnat, incloent aquells amb dificultats d’aprenentatge, participe activament en la construcció del seu coneixement. Els REO ofereixen múltiples formes de representació i expressió; per exemple, en tasques experimentals, l’alumnat pot triar entre realitzar representacions manuals en paper mil·limetrat o utilitzar plantilles digitals automatitzades en Excel, adaptant el nivell de suport a les seues necessitats individuals.
Un itinerari cap a la plena competència digital
El projecte no entén la digitalització com l’ús esporàdic d’ordinadors, sinó com un itinerari d’alfabetització digital i científica que evoluciona amb l’alumnat.
- Alfabetització i autonomia: L’activitat inicial, “Ruta a l’IES”, introdueix els estudiants en l’entorn virtual de treball (Microsoft Teams), on aprenen a gestionar arxius i carpetes mentre utilitzen eines de geolocalització per analitzar dades reals del seu trajecte diari.
- Formalització i ABP: Amb “Qui pagarà la multa?”, s’aplica l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP). L’alumnat assumeix el rol d’investigador d’assegurances i utilitza la plataforma Aules per a l’entrega estructurada de tasques, consolidant procediments digitals en entorns institucionals.
- Indagació i laboratori virtual: En l’estudi de la Llei de Hooke, la digitalització fa un pas més cap al treball científic. S’utilitzen laboratoris interactius (Educaplus) que permeten manipular variables i visualitzar fenòmens físics de manera senzilla, mentre s’empra Excel per al registre i la interpretació de resultats.
- Creació de continguts: El punt culminant d’aquest itinerari s’assoleix en activitats com “Trucs increïbles” o “Fonts d’energia”, on l’estudiant deixa de ser un consumidor de dades per esdevenir un creador de continguts. L’alumnat elabora materials multimèdia (vídeos, pòsters digitals o presentacions) per comunicar conclusions científiques, fomentant la responsabilitat i el treball cooperatiu.
Transformació de l’espai: L’Aula Transformadora
L’experiència va demostrar que la digitalització d’activitats requeria, necessàriament, una transformació dels espais físics. El laboratori es va reorganitzar seguint el model d’Aula Transformadora, incorporant mobiliari modular i flexible (com taules col·laboratives) que permet passar ràpidament del treball individual a la recerca en grup o a l’exposició oral. Aquesta flexibilitat ha estat clau en dinàmiques com el “panell d’experts” en l’activitat de fonts d’energia, on la disposició de l’aula facilita la interacció i l’aprenentatge entre iguals. L’ús del carro de portàtils garanteix que la tecnologia estiga present de manera natural en totes les fases de la seqüència didàctica.
Avaluació competencial i feedback
L’avaluació en el projecte Aula InDi és contínua i centrada en el procés. S’utilitzen rúbriques, escales de valoració i llistes de comprovació compartides amb l’alumnat des de l’inici, fent que el procés d’aprenentatge siga transparent i fomentant l’autoavaluació.
- Les dades de feedback recollides mostren l’èxit de la iniciativa:
- Un 62% de l’alumnat afirma que l’ús d’eines digitals els ha ajudat molt a entendre millor els temes.
- Un 64% té moltes ganes de continuar realitzant activitats cooperatives i digitals en altres matèries.
El professorat destaca una millora clara en la motivació i participació, tot i que reconeix que la gestió de l’autonomia digital de l’alumnat (com l’organització d’arxius) encara requereix processos d’andamiatge constants.
Conclusions i reptes de futur
Després de diversos cursos, l’experiència conclou que els REO del Projecte EDIA permeten una transformació educativa profunda sense necessitat de grans recursos materials, gràcies a la seua adaptabilitat a diferents ritmes i nivells. La fortalesa del projecte resideix en el canvi metodològic que situa l’alumnat al centre del procés.
Malgrat les debilitats detectades, com la dificultat per trobar temps de coordinació per a la codocència o les infraestructures encara antigues, l’alta implicació del professorat i la millora del rendiment acadèmic validen la continuïtat del model. La transformació no depèn només de la tecnologia, sinó d’entendre l’avaluació i l’espai com a eines al servei d’una educació més inclusiva i innovadora.