Divendres 23 de gener vam tindre l’oportunitat de rebre al nostre centre una autora que ha deixat una empremta molt important en la literatura juvenil valenciana: Gemma Pasqual.
La seua presència acíno és casual, sinó que està estretament relacionada amb la lectura que hem treballat a classe, L’últim vaixell, una novel·la que, sens dubte, ens ha fet pensar, emocionar-nos i, en alguns moments, fins i tot incomodar-nos.
Els seus llibres van molt més enllà de ser simples lectures escolars: són històries que plantegen preguntes, que ens obliguen a mirar la realitat amb esperit crític i que ens conviden a posicionar-nos davant del món.
Una de les característiques principals de la seua obra és el compromís amb la memòria històrica i amb els problemes socials. Gemma Pasqual utilitza la literatura com una eina per donar veu a persones i col·lectius que sovint han sigut silenciats: víctimes de la guerra, de la repressió, de la injustícia o de l’oblit. A través de personatges pròxims i creïbles, ens ajuda a entendre que la història no són només dates i fets, sinó vides reals , sentiments, pors i esperances.
En L’últim vaixell, l’autora ens transporta a un moment clau de la nostra història recent i ens mostra les conseqüències humanes de la guerra i de la derrota. La novel·la ens parla de l’exili, de la por, de la separació de les famílies i de la lluita per la supervivència, però també de la dignitat, de la resistència i de l’esperança.
És un llibre que ens recorda que allò que va passarno és tan llunyà com podria semblar i que moltes situacions del passat encara tenen eco en el present.
Llegir aquesta obra en 4t d’ESOno és casual, perquè comenceu a formar una mirada més madura sobre la història, la societat i els valors democràtics . Gemma Pasqual escriu precisament pensant en lectors i lectores com vosaltres, convençuda que la joventut té un paper fonamental en la construcció d’un futur més just i més conscient.
Gràcies @gemma.pasqual.escriva !
