Francesc d’Assís Tárrega Eixea (Vila-real, Castelló, 21 de novembre de 1852 – Barcelona, 15 de desembre de 1909) va ser un compositor, guitarrista i pedagog espanyol.
Va ser el primogènit de Francisco Tárrega Tirado i Antonia Eixea i Broch. Ell i els seus germans van ser criats entre Vila-real i Castelló. Un accident va marcar la seua infància quan, pel que sembla, va caure a una séquia al moment menys pensat de la xica que li cuidava, i va quedar la seua vista danyada. El seu pare, amb el temor que quedara cec, es va traslladar a Castelló perquè assistira a classes de música i poguera guanyar-se la vida com a músic.
Va entrar en el Conservatori de Madrid en 1874, on va estudiar composició amb Emilio Arrieta. A la fi de 1870 ensenyava guitarra (Emilio Pujol i Miguel Llobet van ser alumnes seus) i feia concerts amb regularitat. Virtuós del seu instrument, era conegut com el Sarasate de la guitarra. En 1880 va fer recitals a París i Londres.
Durant l’hivern de 1880, va substituir al seu amic i guitarrista Lluís de Sòria en un concert a Novelda (Alacant), ciutat on va conéixer a la seua futura esposa, María Rizo.
- En 1881, després d’un concert a Lió, va arribar a París, on va conéixer als personatges més importants de l’època. El 5 de maig de 1881 va actuar en privat per a la ex regna Isabel II d’Espanya en la seua residència del Palau de Castella. El 25 de maig de 1881, va participar en la commemoració del bicentenari de la mort de Pedro Calderón de la Barca en el Teatre de l’Odèon, en presència d’Isabel II d’Espanya i de l’ambaixador d’Espanya a París. En aquest espectacle, va tocar, entre altres peces, la seua Fantasia espanyola3.
- Després de tocar a Londres, va tornar a Novelda per a contraure matrimoni amb la seua promesa María Rizo.
- Va realitzar freqüents gires: Perpinyà (França), Cadis (Espanya), Niça (França), Mallorca (Espanya), París, València i més. A València va conéixer a Conxa Martínez, rica vídua que ho va prendre sota la seua protecció artística, i li va oferir a ell i a la seua família una casa a Barcelona. Allí és on va compondre la major part de les seues més famoses obres.
- De tornada d’un viatge a Granada va escriure el trémolo Records de l’Alhambra, i a Algèria li va arribar la inspiració per a compondre Dansa mora. Allí va conéixer a Camille Saint-Saëns
- A Sevilla, va escriure la major part dels seus Estudis. Al seu benvolgut amic i compositor Tomás Bretón li va dedicar el bell Capritx àrab.
A part de les seues obres originals per a guitarra, que inclouen Records de l’Alhambra, Llàgrima, Capritx Àrab, Variacions sobre la Jota Aragonesa i Dansa Mora, va arreglar peces d’altres autors per a aquest instrument, com algunes de Ludwig van Beethoven, Frédéric Chopin, Felix Mendelssohn, Franz Schubert i les famoses Serenata Espanyola de Joaquín Malats i El Colom de Sebastián Iradier.
Com uns altres dels seus contemporanis espanyols, el seu amic Isaac Albéniz, per exemple, Tárrega va tindre interés a combinar la tendència romàntica que prevalia en la música clàssica amb els elements populars espanyols. El conegut guitarrista contemporani Angelo Gilardino va escriure que els 9 preludis de Tárrega són «… el més profund pensament musical de Tárrega de forma concentrada».
Es considera el creador dels fonaments de la tècnica de la guitarra clàssica del segle xx i de l’interés creixent per la guitarra com a instrument de recital.
Tárrega va morir el 15 de desembre de 1909 a Barcelona als 57 anys. Va ser enterrat en el cementeri de Castelló.