General

11 de febrer dia internacional de la dona i la xiqueta en la ciència

📅 El Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència és una celebració anual proclamada en 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides i que se celebra cada 11 de febrer. El seu objectiu és:

✨ Visibilitzar el treball de les dones en les àrees STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) per a crear referents femenins que inspiren futures generacions.

📢 Conéixer els factors que afecten la situació de la dona en STEM i promoure pràctiques que contribuïsquen a la igualtat de gènere en l’àmbit científic.

🏫 El nostre centre se suma a esta iniciativa per a donar a conéixer el treball de les dones en STEM i fomentar la igualtat de gènere en la ciència.

📢 Amb motiu de l’11F, Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, el CFPA de Torrent organitza una xarrada impartida per María Engracia Muñoz-Santos, investigadora i doctora en Arqueologia.

Durant l’acte, ens parlarà breument de la seua trajectòria professional i oferirà una conferència titulada:
«Ars amatoria. Amor i sexe a l’antiga Roma».

📅 Dimarts, 10 de febrer
🕕 De 18.00 a 19.00 h
📍 Sala d’actes de la Casa de la Cultura de Torrent

✨ Us esperem!

El passat 10 de febrer vam tindre el privilegid’acollir una conferència amb motiu del Dia de la Dona i la Xiqueta en laCiència, impartida per l’arqueòloga i investigadora Mª Engracia Muñoz. Després d’iniciar la seua intervenció compartint la seua experiència com a estudiant i el seu esforç de superació al llarg de deu anys, es va dirigir a l’alumnat amb un missatge molt clar: no desistir mai i lluitar per allò que volen per tal d’arribar tan lluny com es proposen. La conferència, titulada “Ars Amatoria: amor i sexe en l’antiga Roma”, va abordar el paper fonamental de la dona en la construcció de Roma, un aspecte del qual poques vegades es parla.

Al llarg de la xarrada es van explicar algunes de les aparents contradiccions de la societat romana: s’exaltava la castedat femenina mentre es normalitzava l’adulteri masculí. També vam analitzar com entenien el desig, la fidelitat i el poder dins del matrimoni.A Roma, el matrimoni era sobretot una institució pública i un contracte social. No es basava en l’amor romàntic, sinó en la descendència, l’estabilitat i la consolidació d’aliances polítiques ifamiliars. S’unien llinatges i xarxes de poder, moltes vegades mitjançant matrimonis concertats des de la infantesa.

La dona aportava la dot i la legitimitat dels fills; l’home, el llinatge, el prestigi i l’estatus social i polític.Tot i que l’amor no era l’objectiu principal, sí que existia a Roma. Ho demostren poemes, grafits i epitafis que reflecteixen un afecte profund. Alguns matrimonis van desenvolupar vincles sòlids amb el temps,com el cas de Júlia, filla de Cèsar, i Pompepeu.També es va abordar la sexualitat femenina,entesa dins del matrimoni i orientada a la procreació. Per als romans, el sexedins de la llar era quelcom natural i fins i tot sagrat, un regal dels déus.

La passió havia de mantindre’s en la intimitat, ja que públicament es valorava l’autocontrol i el decòrum. Mitjançant l’anàlisi de frescos pompeians, com els de la Vil·la Farnesina o les anomenades “Noces Aldobrandines”, vam descobrir com l’art representava el matrimoni vinculant plaer, fertilitat i ritual, en escenes carregades de simbolisme que ens ajuden a comprendre millor la seua visió de l’amor i la vida conjugal. Sens dubte, va ser una conferència apassionant que va permetre a l’alumnat reflexionar sobre la història, el paper de la dona en l’Antiguitat i l’evolució de les nostres pròpies concepcions sobre l’amor i el matrimoni.