“L’homeno és un llop per a l’home, com diu el proverbi, sinó que l’home és un home per a l’home.”
(De concordia et discordia in humano genere)
“No hi ha res tan propi de l’home com la recerca del saber i de la veritat.”
(Introductio ad sapientiam)
“Mentre es nega un deure de justícia als qui ho necessiten, la caritat no té cap valor.”
(De subventione pauperum)
Joan Lluís Vives i March (València, 1492 – Bruges, 1540) va ser un dels humanistes i filòsofs més rellevants del Renaixement europeu. Considerat un pensador universal i innovador, la seua obra va influir profundament en la pedagogia, la psicologia i la reforma social de l’època.
Punts clau de la seua vida i obra
- Orígens i exili: Va nàixer a València en una família de jueus conversos. A causa de la persecució de la Inquisició —que va acabar executant el seu pare i profanant les restes de la seua mare— va abandonar la península el 1509 per no tornar-hi mai més.
- Carrera a Europa: Va estudiar a la Sorbona de París i més tard es va establir a Lovaina i Bruges, on va fer amistat amb Erasme de Rotterdam. També va ser preceptor de Maria Tudor a Anglaterra i professor a Oxford.
- Aportacions intel·lectuals:
- Pedagogia: Va defensar l’educació de les dones i un mètode d’ensenyament basat en la natura i l’observació.
- Psicologia: La seua obra De anima et vita es considera precursora de la psicologia moderna per l’estudi de les emocions i la memòria.
- Benestar social: A De subventione pauperum, va proposar que l’assistència als pobres fos una responsabilitat del govern civil i no només de l’Església, plantejant la necessitat de la inserció laboral.
Fons: Wikipèdia