MONTPELLIER
Job-shadowing en ESJ Pro Campus, école supérieure de journalisme de Montpellier, França.
Vaig arribar a Montpeller amb tren en un dia assolellat. La ciutat de Montpeller és a la regió de Llenguadoc Rousillon, banyada per la mar Mediterrània i envoltada de muntanyes. Qualsevol diria que és la germana xicoteta de València. L'escola que m'acull per al projecte Erasmus+ és l'escola superior de periodisme ESJ PRO MÉDIAS CAMPUS. En ella s'imparteixen cursos de dues setmanes a periodistes joves que ja treballen en empreses.
Com es diu en francés, es tracta d'una “alternance”, sis setmanes en el treball i dos en formació. La professora que imparteix el curs de “Les ciències mediambientals en el periodisme” és una important periodista.
Es diu Juliette Duquesne (https://www.lisez.com/auteur/juliette duquesne/532827). Està molt compromesa amb l'ecologia i les ciències mediambientals i és l'autora de 9 llibres sobre la temàtica de l'ecologia, alguns dels quals ha escrit en col·laboració amb Pierre Rabhi, (agricultor, polític i filòsof francés: https://fr.wikipedia.org/wiki/pierre_rabhi)
Les classes són de dilluns a divendres des de les 9 fins a les 18 hores. L'alumnat, està compost per 10 joves periodistes entre els 23 i 25 anys que es formen mentre treballen. En aquest curs tots tenen un objectiu: muntar un reportatge en ell que el medi ambient i el “savoir-faire” francesos entren en perfecta harmonia. La metodologia utilitzada és la de “professor guia”: es tracta de motivar la independència en la creació del reportatge. Així doncs, els alumnes demanen consell a la professora que els va guiant durant tot el procés, encoratjant-los a contactar amb els actors principals de cada projecte. Ella també segueix des de prop el desenvolupament dels projectes.
Després d'escoltar la temàtica dels treballs de cada alumne, em sent motivada a participar en un dels projectes. Es tracta del món dels “vaquers”, la manufacturació del material “denim” - perquè no tothom sap que el terme “denim” en anglés, ve “de Nîmes” - i la utilització i malgaste de l'aigua en el procés de la fabricació.
Aquest projecte és de Mäelys Kapita. Per a això es contacta amb l'amo de “L’Atelier de Nîmes”, i quedem amb ell en Nîmes perquè ens porte i ens ensenye el seu taller. Mentre Maëlys, realitza l'entrevista a l'amo del taller, jo m'encarregue de la part visual, fotografia i vídeos. És tot un món que descobrim. Ens emociona veure que aquest jove, amo de “L’Atelier de Nîmes” ha deixat de costat la seua vida professional anterior per a dedicar-se al seu somni i aprendre l'art de la manufacturació del teixit vaquer com a aprenent d'un antic treballador jubilat. Personalment, com a amant dels vaquers, em sent privilegiada d'haver pogut participar en aquest projecte i estar en el lloc on de creació dels vaquers i veure el final de tal aventura.
D'altra banda, aprofite la meua estada a l'escola de periodisme per a realitzar diverses entrevistes, la primera d'elles a Juliette Duquesne. Li pregunte sobre la seua motivació com a periodista per a impartir cursos a altres joves periodistes i sobre la seua metodologia. Em crida l'atenció l'amor que ella manifesta en el que fa i que com ho transmet. També entrevist a alguns dels participants en el curs i em comenten sobre els cursos més interessants als quals han assistit. Em parlen de les metodologies millor valorades i dels professors que més els han agradat. Durant la setmana assistisc a una conferència impartida per Juliette Duquesne en la facultat de l'Educació sobre “La pollution numérique”(la contaminació digital). Em passege des de l'escola de periodisme fins a la facultat i descobrisc de nou la bellesa de la ciutat de Montpeller, sobretot a nivell arquitectònic. Sens dubte, la temàtica tractada en aquesta conferència em sensibilitza encara més sobre els perills i la contaminació que suposen l'excés i el mal ús de les noves tecnologies, les plataformes, el núvol. En acabar, decidisc passejar fins on estic allotjada i continuar descobrint racons que criden la meua atenció. Aquells estan replets de bellesa, de placetes, de terrasses amb gents que conversen mentre prenen alguna cosa, de xicotetes botigues que amaguen tresors i gents molt amables. Estic feliç!.
El caràcter i els costums de la gent de Montpeller s'assemblen a les dels valencians. Es pot dir el mateix del bon temps, de la bona alimentació i de la vida social mediterrània. Em sent afortunada per haver pogut participar en aquest projecte i poder transmetre el que he aprés als meus companys de l'Escola Oficial d'Idiomes de Quart.
Moltes gràcies per haver-me donat aquesta oportunitat.
Maritx Gómez
Professora del departament d'anglés.